ARC IRIS DEIXA SENSE VALIDESA L'ENQUESTA SOBRE LA CONTINUÏTAT DE JOAN SERRA AL GOVERN LOCAL EN HAVER DETECTAT MANIPULACIÓ

Una vegada tancada l’enquesta sobre la continuïtat del regidor Joan Serra al govern local de Simat, Arc Iris ha decidit deixar-la sense validesa en haver detectat manipulacions en la utilització del sistema de votació, i per tant no anem a traure conclusions ni a fer valoracions del resultat. Ni tan sols a esmentar el resultat. Al mateix temps, lamentem la manipulació, que ens ha impedit a Arc Iris i als lectors de la web prendre el pols real de l’opinió general.
Les raons són senzilles. L’enquesta ha sigut saquejada, manipulada i assaltada per a desvirtuar el resultat real.
Concretament, i com han denunciat en la pròpia web alguns dels nostres lectors, el dia 26 de novembre, entre la 10 i les 12 del matí, es van produir més de 30 vots a favor d’una de les opcions.
Així mateix, l’endemà, 27 de novembre, entre les 9 i les 12 del matí, van entrar altres 40 vots a favor de la mateixa opció.
Fins ací, encara que estrany, podria ser possible, correcte i acceptable.
Però arran d’eixes denúncies dels nostres lectors, Arc Iris va investigar les característiques de les adreces d’internet d'on provenien els vots.
Donant per fet l’anonimat dels que van participar, sí podem dir que algunes d’eixes adreces eren iguals, i moltes altres tenien una seqüència numèrica correlativa, la qual cosa, unit al fet de que es van fer en una franja horària molt reduïda, dóna a entendre que tots eixos vots provenen d’un únic ordinador o d’un conjunt d’ordinadors que estan en un mateix local (ja siga una empresa, una institució, un institut d’ensenyament, o un cibercafé).
I amb tota seguretat, seguint amb l’anàlisi, podem donar per fet que eixos vots han sigut emesos per les mateixes persones.
D’una banda això suposa un menyspreu total cap a les normes democràtiques, cap al dret de participació ciutadana, i el dret de qualsevol organització a sondejar l’opinió pública.
D’altra banda, tenim una falta de respecte absoluta cap a tots els que de bona fe, han volgut participar en l’enquesta, amb l’esperança de conéixer una aproximació del sentir general dels nostres lectors.
Encara que ni sabem ni podem donar noms, cadascú que traga les seues conclusions sobre en què malbaraten el temps algunes persones.
Per a acabar, Arc Iris vol expressar la seua preocupació pel fet que una o diverses persones hagen sigut capaços de manipular, camuflar i falsejar la realitat.
Arc Iris estudiarà els pròxims dies si repeteix l’enquesta i dóna una nova oportunitat de pronunciar-se als lectors sobre la continuïtat de Joan Serra al govern local, i podem conéixer d'una vegada l'opinió real dels lectors d'aquesta web.

MÉS DADES DE L'ACTUACIÓ POLICIAL CONTRA ESTRANGERS

Arc Iris ha esbrinat que finalment es tracta d'una actuació contra la delinqüència, i que a més de la planta baixa pastera del carrer Ausiàs March, s'ha intervingut a altres immobles llogats a estrangers, tots els immobles del mateis propietari.

Arc Iris ha pogut saber que a la primera intervenció d'ahir divendres, la del carrer Ausiàs March, el propietari de l'immoble es va negar inicialment a obrir la porta, tal com demanava la Guàrdia Civil, encara que finalment va accedir a obrir. Posteriorment, de vesprada, es van fer registres a altres locals de l'Avinguda Jaume I,

També sabem que el propietari de l'immoble va fer una telefonada a la Policia Municipal demanant explicacions de l'actuació de la Guardia Civil, i que la Policia Municipal va telefonar a la Guàrdia Civil per conéixer l'operació, i que la Guardia Civil li va der que se n'anara a fer punt de ganxo, la qual cosa vol dir que l'Ajuntament ni ha ordenat, ni ha intervingut, ni en sabia res. Era un dubte que teníem.

Dissabte passat la Guàrdia Civil va perseguir fins a la plaça Ramiro Calatayud una furgoneta dels ocupants de la qual sospitava d'un robatori. Els ocupants de la furgoneta van entrar a un primer pis del carrer Major número 3, encara que en acudir la Guàrdia Civil ningú no va obrir. Quan la Guàrdia Civil hi va poder accedir tots els ocupants de la casa havien fugit per les teulades.

XÀRCIA D'IMMIGRANTS EN UN PIS PASTERA DE SIMAT

Agents de la Guàrdia Civil ha efectuat hui una xàrcia a un pis pastera del carrer Ausiàs March de Simat, als baixos on hi era l'antiga discoteca Rivoli, on s'amuntonaven desenes de persones estrangeres en habitacles en males condicions.

La xàrcia coincideix amb l'aprovació ahir a les Corts de la Llei d'Integració dels Immigrants, que prohibeix expressament els pisos pastera, i fixa garanties perquè no es produeixen abusos en el lloguer d'habitatges a estrangers.

Tot i això, no ha trascendit si l'operació que ha fet hui la Guàrdia Civil a Simat està relacionada en un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers, o és una actuació contra la delinqüència. No sabem si hi ha detinguts.

El que sí s'ha observat al carrer és un gran nombre de persones contra la paret vigilades pels agents, que havien obligat també als ocupants de l'immoble a traure al carrer els seus efectes personals, mentre es procedia a fer un escorcoll a l'interior.

Els fets han ocorregut a primera hora, i l'escena ha estat presenciada per moltes persones que a eixa hora anaven a deixar els seus fills a l'Escoleta, que està al mateix carrer del pis pastera. També alguns alumnes del col.legi públic han estat testimonis de l'acció policial.

EL TRIPARTIT TOMBA UNA MOCIÓ D'EU-ARC IRIS PER A SALVAR EL CASC ANTIC

PSPV, Bloc i Esquerra Republicana van tombar al darrer ple amb el seu vot una moció d'EU-Arc Iris que demanava programar una intervenció immediata i continuada al casc antic de Simat per revertir l'estat de degradació urbanística en el que està sumit de fa anys, i tampoc van donar una alternativa per a salvar la part més antiga de Simat.

La moció d'EU-Arc Iris era correlativa a la successió de denuncies efectuades a través d'aquesta web sobre el progressiu deteriorament del casc antic, i amb tota sinceritat, no esperàvem que el tripartit anara a tombar-la, en primer lloc per l'evidència del mal estat del casc antic, i en segon lloc perquè no era una iniciativa partidista. Al contrari, EU-Arc Iris considera que el deteriorament urbanístic del casc antic pot arribar a ser irreversible si no s'intervé d'immediat, i a més pot comportar un deteriorament social si els veïns opten per abandonar la part vella a causa de la manca de serveis i dotacions.

La moció demanava una planificació a llarg termini per a recuperar la part antiga, millorar la qualitat de vida dels seus veïns, establir un mínim d'inversió del pressupost municipal, i incorporar la trama urbana al llistat de punts visitables. Hi ha nombrosos programes institucionals de subvencions i d'estimulació de la inversió privada, ajudes a la restauració d'habitatges, eliminació de cablejat i antenes, embelliment de carrers, repoblament de zones degradades amb joves, creació de noves zones verdes, etc, etc.

A més, com que la recuperació del casc antic és una tasca a llarg termini, EU-Arc Iris considera que no era convenient retardar-la per tal d'evitar un major grau de deteriorament urbanístic.

El tripartit no ho ha cregut així. Ara confiem en que PSPV, Bloc i Esquerra Republicana ens donen una solució alternativa, perquè els veïns del casc antic no entenen de negatives absurdes derivades d'enfrontaments polítics.

Cal recordar, per si algú ho havia oblidat, que el regidor d'Urbanisme, i per tant responsable de l'estat del casc urbà, és el regidor d'Esquerra Republicana, Joan Serra.

ARC IRIS RECORDA QUE SEGUIM SENSE SABER QUI VA ORDENAR RETIRAR EL CARRER D'AL TALL

Seguim sense resposta oficial. Ni plens ni comissions. Cap regidor del govern municipal se'n fa responsable de la decisió de retirar el carrer que se li va dedicar a Al Tall en compliment d'una moció aprovada el passat mes d'abril. Per més que ho hem denunciat, per més preguntes que hem fet al ple, per més que hem insistit a través de la nostra web, cap representant del govern assumeix la decisió, ni ens diuen de qui va partir l'ordre.

Així doncs, Arc Iris ha pensat en prendre una nova mesura. Anem a presentar la pregunta per escrit i per registre d'entrada dirigida a l'alcalde i cadascun dels cinc regidors restants de l'equip de govern, amb la següent pregunta: Va ordenar vosté retirar el carrer que se li va dedicar al grup musical Al Tall en compliment d'un acord de ple? La resposta necessàriament ha de ser concreta. O sí o no. I el termini per a contestar, d'acord amb la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, és d'un mes.

Si els sis regidors del govern contesten "no", s'haurà consumat el misteri i aleshores convocarem una convenció d'experts en astrologia per a resoldre'l.

D'altra banda, Arc Iris ha encetat una enquesta per conéixer sobre qui recauen les sospites dels lectors de la nostra web.

LA MOTO DE CAMPS FA PALESA LA DISCRIMINACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PP CAP A SIMAT

El detall de negar una moto per a la Policia Municipal de Simat, quan altres 69 municipis de menys de cinc mil habitants han rebut la donació de la Conselleria de Governació, fa palesa la discriminació de les institucions del PP cap a Simat, i revela que aquesta discriminació no és casual, no obeïx a criteris objectius, ni té cap justificació.

És evident que Camps ha donat l'ordre de no donar ni aigua a Simat, i els seus consellers l'estan complint de forma rigorosa.

Si ens neguen una moto, que al cap i a la fi és una bé sense importància, què no faran quan els demanen restaurar el casc antic, o un poliesportiu nou, o l'ampliació del col.legi públic, una casa de la cultura, o un pla per a dinamitzar el turisme. I no diguem ja si demanem una piscina coberta.

El PP utilitza els recursos públics que administra des de les institucions per a fer xantatge als municipis on no governa. És una actitud intolerant que atempta contra la llibertat dels ciutadans de votar el que creguen convenient sense necessitat d'arriscar-se a ser maltractats per les seues pròpies institucions. El PP de Simat deuria plantar cara.

RESUM DEL PLE DEL DILLUNS 24 DE NOVEMBRE, DARRER PLE ORDINARI DE L'ANY

Ple a Simat.

Dilluns, 24 de novembre, es celebrà el Ple ordinari de l’Ajuntament, amb presència de tots regidors i regidores. La sessió començà amb la protesta del portaveu d’Esquerra Unida-Arc Iris, Víctor Mansanet, qui digué que era incert que el regidor d’Esquerra Republicana, Joan Serra, representara a aquest partit en la passada legislatura, com diu en una de les actes anteriors. Joan Serra va substituir Marc Cabanilles en les llistes d’Arc Iris, formació política per la qual es va presentar.
Víctor Mansanet anuncià la seua abstenció a l’aprovació de les actes justificant-ho perquè l’equip de govern comandat per Eladi Mainar, Joan Serra i Agustina Brines no van admetre en els plenaris anteriors cap de les mocions presentades per EU-ARC IRIS, mocions que feien referència a l’error de col·locar bandes reductores de velocitat perjudicials —una iniciativa de Joan Serra que contradia fins i tot una moció seua—; la seguretat dels centres educatius de Simat; la Diada del 9 d’Octubre; l’adhesió a la Jornada de Treball Decent i a la Xarxa de Municipis de l’Institut Ramon Llull per a la promoció del català a l’estranger; una altra moció contra el comiat de 1.300 treballadors de la Ford d’Almussafes; una altra contra el forat de 9 milions d’euros detectat en els comptes de la Fundació Jaume II (de la qual forma part la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna); una altra per a l’eixida de l’Ajuntament de Simat d’eixa Mancomunitat; i una última moció contra determinades actuacions de l’empresa elèctrica Iberdrola. Sembla que al “trio de la vara” no li interessen aquests assumptes. Qui ho diria!
Al mateix temps, Víctor Mansanet manifestà que no donaria el seu vot positiu a les actes perquè estava totalment en contra de l’augment de la quota de pagament de l’Escoleta (el “trio” ha pujat de 90 a 100 euros la mensualitat, i de 40 a 50 euros la matrícula), precisament ara que estem en època de crisi econòmica. EU-ARC IRIS denuncià la incapacitat de l’equip de govern per a gestionar amb polítiques vertaderament d’esquerres l’ensenyament públic a Simat. També, el regidor d’EU-ARC IRIS es va mostra radicalment contrari a l’eliminació d’hores d’Escoleta al migdia perquè considera que “eixes hores són fonamentals per a les mares treballadores que van als magatzems”. El nostre grup qualifica d’irresponsabilitat la iniciativa de l’equip de govern d’obrir, de manera il·legal, la Guarderia en l’aula multiusos de l’Escoleta, ja que si ocorrera alguna desgràcia la responsabilitat no seria assumida per la Generalitat, i inclús podríem perdre la subvenció que correspon als nostres xiquets i xiquetes.
En el segon punt del’ordre del dia, el nostre regidor, Victor Mansanet, expressà la seua contrarietat i la seua protesta per la iniciativa de l’alcalde, Eladi Mainar, i dels seus socis de govern, de convocar plenaris ordinaris cada dos mesos en compte de cada mes, com es feia fins ara. Mansanet justificà la seua oposició a eixa mesura basant-se en els següetns punts:
Representa un dèficit democràtic perquè limita la participació ciutadana i impedeix el debat.
Entrebanca l’acció de govern i de fiscalització per part de l’oposició.
La proposta no està justificada i, tot i ser legal, representa un pas enrrere en la participació.
Redueix i constreny el Preàmbul de l’Edicte sobre el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat unànimament en l’anterior legislatura i publicat en el Butlletí Oficial de la Província el 15 de maig del 2006.
I minva diversos articles de l’esmentat Reglament.
Per a Víctor Mansanet, la participació, segons apuntà en el Ple, “és un factor essencial en la defensa dels valors democràtics; és sinònim de diàleg, concertació, respecte i pluralitat; implica la societat civil en els quefers de les institucions públiques; i actua com un element de cohesió social i d’acostament a la ciutadania”. Mansanet insistí en què ni l’alcalde ni els seus confrares de govern poden limitar la participació, i menys encara quan s’havia fet un gran esforç en aconseguir la periodicitat mensual i que els veïns i les veïnes hi assistiren regularment. Eladi Mainar no va tindre en consideració cap dels arguments del portaveu d’EU-ARC IRIS i amb els vots dels seus socis aconseguí que els plenaris se celebren ara cada dos mesos. El regidor Serra va voler apuntar-se al seu favor el mèrit del Reglament de Participació de l’Ajuntament de Simat, cosa que provocà la resposta de Víctor Mansanet, qui li va recordar que eixe Reglament va ser redactat per Marc Cabanilles i per ell mateix, i que Joan Serra no va aportar-hi res al text, tot i que Mansanet va reconéixer que l’aleshores regidor d’Arc Iris el va defendre molt bé.
El Plenari aprovà per unanimitat l’adjudicació definitiva de les obres de millora de la Casa de la Músic a l’empresa Construcciones Francés S.A., d’Ontinyent; així com la rectificació de l’inventari municipal en dos finques rústiques situades en Els Clots; la signatura d’un conveni d’ashesió al sistema d’adquisició centralitzada de la Diputació de València (Central de Compres); la petició a la Conselleria d’Educació de l’ampliació del centre escolar públic Valldigna (més aules i un possible menjador).
Quant a les mocions presentades per EU-ARC IRIS (les quals pengem en aquest blog perquè puguen conéixer-les tots els veïns i veïnes), el govern municipal votà en contra de l’alternativa formulada per Víctor Mansanet perquè els camions i altres vehicles pesats puguen aparcar en llocs delimitats per l’Ajuntament, i així eliminar els estacionaments incòmodes i perillosos. Nosaltres vam proposar obrir un estacionament de vehicles pesats en els carrers dels Brolls (ja n’hi ha camions estacionats) i un altre en els solars que estan ran del llavador de la Font Menor. Com sempre, EU-ARC IRIS es van avançar a l’equip de govern, que només aparéixer la notícia de la nostra proposta en aquest blog, van afanyar-se a netejar aquell indret.Tampoc van voler els Serra, Eladi i Agustina aprovar la moció d’EU-ARC IRIS que proposa frenar la degradació urbanística que pateix el casc antic del poble, ni que es redacte un pla de cara als pròxims anys ni un altre pla de millora de l’esmentat casc antic. En la moció presentada pel nostre regidor se’n donaven pèls i senyals, i s’hi indicaven solucions. Ells, i en especial el regidor d’Urbanisme (Joan Serra), pensen que és millor no fer-ne cas i malgastar diners en festes, dinars i bandes sonores ineficients.
Més escandalós va ser, però, no negativa de tot l’equip de govern (PSOE, Bloc i Serra), —i en van tres— de reposar el carrer dedicat al grup musical Al Tall i als Maulets. Víctor Mansanet va formular una moció perquè es complira l’acord municipal adoptat l’1 d’abril d’enguany a favor de la col·locació d’una placa de carrer o plaça als cèlebres artistes valencians i als partisans antiborbònics. La resposta d’Eladi Mainar a esta negativa va ser patètica, a més de ridícula, ja que l'única raó, segons hem pogut esbrinar, d’aquest incompliment és que “ha de ser unànim”. Eladi Mainar, un significat espanyolista, defensava amb aquesta actitud l’enveja del seu company de pastís, Joan Serra (¿nacionalista? o més bè “egocentriconacionalista”?), qui no vol que la iniciativa haja estat d’EU-ARC IRIS. Víctor Mansanet va dir després del Ple que denunciarà aquesta actitud davant els mitjans informatius i presentarà un recurs davant els òrgans competents perquè s’execute demanera immediata el mandat de la Corporació d’obrir un carrer amb el nom d’Al Tall i un altre amb el nom dels Maulets.
El tripartit tampoc va aprovar la moció d’EU-ARC IRIS contra la il·legalització de les organitzacions Acció Nacionalista Basca (ANB) i Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), duta a terme pel fiscal general a instàncies del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. EU-ARC IRIS considera que aquests dos partits són representants legítims i democràtics d’una part del poble basc, i demana que l’esquerra abertzale estiga present en un procés de pau entre l’estat espanyol i els representants legals i democràtics d’Euskal Herria a fi de construir un nou marc democràtic que respecte la voluntat del mateix poble basc de decidir sobre el seu futur. Mansanet condemnà la criminalització de l’esquerra abertzale i apel·là al Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè considere i estudie les reclamacions fetes per l’esquerra abertzale per tal de fer-hi justícia.
EU-ARC IRIS va presentar finalment una moció per mitjà de la qual denuncia el retard de la posada en marxa de la Llei de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana, i exigeix que es procedesca al pagament immediat de les prestacions a les persones més necessitade i desafavorides de la nostra societat, així com a aquelles persones i famílies que viuen en una injusta exclusió social. Aquesta moció va ser aprovada unànimament per tots els membres i totes les membres de la Corporació.
Finalment, el portaveu d’Esquerra Republicana, Joan Serra, presentà una moció (copiada d’un document sindical) per a sol·licitar l’adheriment al Manifest de la Plataforma en Defensa d’un Esenyament Públic, moció que el primer tinent d’alcalde del nostre consistori va dirigir a “l’Il·lm. Sr. Ferran Verdú, alcalde de l’Ajuntament de Simat”.
En el torn d’intervencions, l’esposa del regidor Joan Serra, Sra. Imma Cunyat, va llegir una espècie de manifest a favor de la “labor, entrega i dedicació” del seu company sentimental i correligionari i de l’assessor d’aquest en l’Ajuntament, Xavier Català. Per la seua part, la regidora del Bloc, Agustina Brines, intentà arrencar dels altres regidors i regidores una “manifestació de solidaritat a favor de Joan Serra”, al qual un grupuscle de feixistes blavers li havien pintat el seu cotxe. Víctor Mansanet va intervindre perquè es condemnaren eixes agressions feixistes i que no es centraren en cap nom, ja que han sigut diversos veïns de Simat els que les han patides, i alguns inclús d’una manera més acarnissada i salvatge.

CAMPS DÓNA MOTOS A TOTS MENYS A SIMAT

Acte de repartiment de motos, ahir, a València.

La Generalitat ha repartit 69 motos per a la Policia Local entre municipis de menys de cinc mil habitants, i n'hi ha hagut per a tots menys per a Simat.

El greuge és encara major si tenim en compte que Simat havia sol.licitat la moto a la Conselleria de Governació, i s'ha quedat sense. En canvi, pobles que no l'havien sol.licitat, com Benifairó, han tingut moto.

Arc Iris proposa que com a mesura de protesta la Policia Local patrulle en bicicleta o en monopatí, i faça una vaga a la japonesa.

ENCARA NO SABEM QUI VA ORDENAR ELIMINAR EL CARRER D'AL TALL, PERÒ ENS VAN DONANT PISTES

El regidor d'EU-Arc Iris va tractar d'aclarir al ple d'ahir, per enèsima vegada, i de nou sense èxit, qui va ordenar retirar la placa del carrer dedicat a Al Tall, encara que l'alcalde, Eladi Mainar, aquesta vegada ens ha donat pistes.

Mainar no ha dit qui va ordenar eliminar el carrer d'Al Tall, però va dir, i consta en acta, que ell eixos dies, al mes d'agost, no estava a Simat, estava disfrutant de les seues vacances, i per tant no en sap res.

Això tanca el cercle. Ara només cal que els deu regidors restants ens diguen què estaven fent al mes d'agost, quan va desaparéixer la placa, i amb un poc de sort, fent de Sherlock Holmes, podrem saber qui es va passar pel forro l'acord plenari de dedicar un carrer al grup musical, i per tant qui s'ha passat pel forro la voluntat de la majoria de la corporació, i per extensió, dels veïns de Simat. El cercle es tanca més encara si restem el regidor d'EU-Arc Iris, que evidentment no va ordenar retirar la placa, entre altres coses perquè no governa. I pel mateix motiu podem eliminar els quatre regidors del PP. Ens queden, doncs, cinc sospitosos. El cercle es tanca i es tanca.

I amb això que estem, indagant, indagant, no ens podem explicar quins motius podia tindre la o les persones que estaven al capdavant de l'Ajuntament de forma provisional el mes d'agost, per a retirar el carrer d'Al Tall. Per adscripcions ideològiques, els cinc regidors sospitosos no haurien, en teoria, d'oposar-se a que Al Tall tinguera un carrer dedicat a Simat. El misteri de tota intriga per a una bona novel.la.

I mentre avancem amb la investigació, Arc Iris insisteix en qualificar de lamentable la negativa de l'equip de govern a donar explicacions sobre una qüestió greu, no pel fet de si Al Tall mereix o no un carrer, sinó pel menyspreu que representen el silenci i vulneració d'un acord del ple.

ESTE TITULAR NO ÉS BROMA: "ESQUERRA REPUBLICANA ESTÀ OFESA"

El regidor d'Esquerra Republicana, Joan Serra, amenaça i coacciona a un grup polític de Simat fent ús i abús de la seua condició, el partit amenaçat es defén, i la presidenta de la "secció local" d'Esquerra Republicana de Simat va al ple a llegir de forma solemne i ridícula, tot ocupant el temps dedicat a intervencions dels veïns, un manifest de condemna i solidaritat amb Serra, en el que diuen sentir-se ofesos per la reacció del partit amenaçat, i a més enalteixen al coaccionador, que és tan i tan treballador, i de sort que a Simat governa Joan Serra, que si no Déu sap on acabaria el poble.

Com ho llegiu. Cal tindre la santa barra i la poca vergonya de difondre un manifest de solidaritat amb l'amenaçador, i no fer una sola referència a les amenaces ni a la vertadera víctima dels fets, que és el partit amenaçat. Vaja, hauria de ser-ho.

Arc Iris no sabia que es podien llegir manifestos d'un partit polític al ple. És una mala aplicació del Reglament de Participació Ciutadana, elaborat per Arc Iris pensant en els veïns que no tenen veu ni representació a la corporació. Esquerra Republicana ja té representació, per dir-ho d'alguna forma, i per tant el número d'ahir era innecessari, i suposa a més usurpar el temps dedicat als particulars. Així que a la pròxima sessió, que por obra i gràcia del tripartit serà d'ací a dos mesos, i si les obligacions ens ho permeten, Arc Iris acudirà amb un manifest i demanarà la paraula per a expressar la condemna de la nostra assemblea cap a les actituds caciquils del regidor d'Esquerra Republicana, i demanarem la dignificació de la representació política al nostre consistori, que per un motiu o per altre sempre cau en mans de castelars.

El manifest que va llegir ahir Esquerra Republicana al ple bé podria servir per a posar la veu en off a un NO-DO, tot il.lustrat amb imatges de Serra inaugurant cavallons: "El pueblo de Simat, profundamente indignado por los ataques que ha recibido nuestro querido y grandioso lider Joan Serra Folguerá de las hordas judeomasónicas de Arco Iris, clama una condena sin paliativos y una reposición inmediata del honor, el orgullo y la dignidad de nuestro querido líder, el elegido para guiar a nuestro pueblo por la senda del virtuosismo moral. Esos que pretendían dedicar calles a Al Tall sólo persiguen mancillar la imagen de nuestro querido y amado líder y llevar a nuestro pueblo al más oscuro de los ostracismos. Se impone pues una cruzada".

Per cert, i parlant del carrer d'Al Tall, ahir al ple tampoc hi va haver forma de que ens digueren qui va ordenar la retirada de la placa i l'eliminació del carrer dedicat al grup musical.

ARC IRIS RECUPERA LA ICONOGRAFIA DE SIMAT

Qui no recorda aquella xica de pel llarg que ens mirava de reüll asseguda d'esquena amb un sensual nu superior que anunciava la Discoteca Mahike's als anys setanta?

Arc iris ha encetat un projecte per a recuperar la iconografia clàssica del nostre municipi. La imagte que il.lustra aquest article és la mostra de millor qualitat que hem pogut obtenir fins ara del mític anunci de la Discoteca Mahike's. No obstant això, tenim en ment l'enganxina circular amb una imatge de la Torre Eiffel que anunciava la Rivoli, les enganxines d'aquella mítica associació jovenil dels anys setanta anomenada Lo Nou, els cartells del grup musical Unión 2000 del que formaven part Escudero, Miquel Ferrando "Melis", i Kolenko; el baló de reglament dels anys cinquanta que formava l'escut del Club de Futbol Simat, i tantes i tantes imatges que al llarg de la història recent hem identificat amb llocs, locals, bars, tendes, associacions, eleccions, etc.

Tota la iconografia ha desaparegut i Arc Iris es proposa ara reconstruir-la. Ens agradaria també disposar d'una de les primeres samarretes del Club de Futbol Baldats que reproduïa la senyera, com a resposta al València CF, que abans de l'aprovació estatutària de la bandera de la ciutat de València com a oficial del País Valencià, ja feia lluir els jugadors la franja blava a les seues samarretes. Al cap i a la fi estava en el seu dret, era l'equip de la ciutat de València. I per la mateixa raó els Baldats també estaven en el seu dret, com a equip que no era de la ciutat de València. Ara, però, els Baldats han abandonat aquella indumentària.

Si Arc Iris aconsegueix un nombre acceptable de mostres iconogràfiques desaparegudes, prepararem una exposició, pel que demanem la col.laboració ciutadana.

TORNA EL BLAVERISME A SIMAT

Després d'anys d'absència, el blaverisme més troglodita torna a manifestar-se a Simat amb diverses pintades contra el domini municipal d'internet .cat, i amb reafirmacions del fet de que som valencians, com si algú ens hagués declarat armenis o congolenys.

Les pintades han aparegut a la confluència del carrer Cervantes (Corralot) i la plaça del País Valencià (rotonda de la falla de Sant Antoni), i també al camp de futbol, entre altres, a més dels desperfectes ocasionats en vehicles particulars. No van signades, encara que porten l'emprenta del GAV.

Arc Iris lamenta la reactivació d'aquest moviment, i en fa la lectura de que no hem avançat gaire els darrers trenta anys, i no s'ha treballat en la normalització de la nostra identitat. No hem pogut contrarrestar un moviment reaccionari sorgit a la ciutat de València a principis dels huitanta, i que es va estendre per tot arreu amb virulència durant aquella dècada amb la intenció d'anul.lar els moviments nacionalistes.

Ara caldria buscar els motius pels que renaix aquest moviment a Simat, i treballar per la normalització dels nostres símbols, inclòs el domini .cat, que només fa referència a un domini lingüístic.

EL GOVERN LOCAL REDUIRÀ DEMÀ LA PERIODICITAT DELS PLENS

L'Ajuntament de Simat celebra demà dilluns ple ordinari amb un ordre del dia del que destaca una proposta de l'equip de govern per a modificar, reduir en realitat, la periodicitat dels plens ordinaris, que des d'ara es celebraran cada dos mesos, en comptes de cada mes. La mesura porta lletra petita, pel fet de que els plens ordinaris són els únics en els que els veïns poden prendre la paraula, gràcies a un reglament de participació ciutadana que va redactar Arc Iris l'any 2004, la va portar al ple, i es va aprovar. Per tant, reduir la periodicitat suposa una regressió democràtica.

La decisió de l'equip de govern de reduir els plens ordinaris una mesura difícil d'entendre, si tenim en compte que s'havia aconseguit que l'afluència de veïns fóra acceptable. Arc Iris sospita, per tant, que la decisió de reduir la periodicitat dels plens és un intent de desmotivar la participació ciutadana a l'únic órgan municipal en el que els veïns tenen veu.

Arc Iris anima per tant als veïns a participar al ple de demà i prendre la paraula, si més no, per a expressar l'oposició a la proposta de reduir la periodicitat dels plens ordinaris.

D'altra banda, Arc Iris anima també a acudir al ple de demà per a comprovar si descobrim d'una vegada qui va ordenar l'eliminació del carrer d'Al Tall. En este sentit, una de les mocions del nostre regidor demana complir l'acord del ple en el que es va decidir dedicar un carrer al grup musical.

Pel que fa a la resta de punts, adjuntem l'ordre del dia.

ORDRE DEL DIA:

1. ASSUMPTES A TRACTAR I DEBATRE:

1.1. Examen i aprovació de les actes corresponent a les sessions celebrada els dies 29 de setembre de 2008 i 27 d’octubre de 2008.

1.2. Modificació periodicitat sessions plenàries.

1.3. Adjudicació definitiva PPOS 2008.

1.4. Acord rectificació Inventari Municipal.

1.5. Aprovació Model Conveni d’Adhesió al sistema d’adquisició centralitzada de la Excma Diputació Provincial de Valencia. Central de compres de la Diputació Provincial de Valencia.

1.6. Aprovació expedient Reconeixement extrajudicial de crèdits.

1.7. Aprovació MC 7/08 per suplements de crèdits

1.8. Adopció acord en relació a l’inici de l’expedient per l’adquisició del terrenys “ Sol dotacional reserva escolar”.

1.9. Moció presentada per tots els grups politics de la Corporacio (PSOE, PP, BLOC, ER,EU-Arc Iris):

1.9.1. Moció sobre ampliació del Centre escola la Valldigna.
1.10. Mocions del EU- Arc Iris:

1.10.1. Moció sobre l’estacionament de vehicles pesats al cas urbà de Simat de la Valldigna.

1.10.2. Moció perque es complisquen els acords de la Corporació sobre retolació de dos vies publiques i se’n comunique a la companyia de Correus i Telegrafs.

1.10.3. Moció sobre il•legalitzacio dels partits politics acció nacionalista basca i partit comunista de les terres basques.

1.10.4. Moció sobre la redacció d’un Pla integral de Millora del casc antic de Simat de la Valldigna.

1.10.5. Moció per mitja de la qual denuncia el retard de la posada en marxa de la Llei de Renda Garantida de ciutadania de la Comunitat Valenciana.

1.11. Moció de Esquerra Republicana:

1.11.1 Moció per sol•licitar l’adheriment al manifest de la Plataforma en defensa de l’un ensenyament públic.
2. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA3. TORN D’INTERVENCIONS

EU I ARC IRIS DONEN L'OPORTUNITAT A PSPV I BLOC DE GOVERNAR SENSE SERRA

EU i Arc Iris han donat l'oportunitat al PSPV i al Bloc de governar sense el regidor d'Esquerra Republicana, Joan Serra, i han garantit l'estabilitat del govern local, la governabilitat de l'Ajuntament, i el relleu a l'alcaldia. EU i Arc Iris són conscients de que aquesta proposta política té un cost electoral per a les nostres formacions i suposa un sacrifici, encara que al mateix temps, PSPV i Bloc seran corresponsables de les malifetes de Joan Serra si opten per mantindre'l als principals llocs del govern municipal i a tots els órgans supramunicipals en representació de Simat.

EU-Arc Iris considera que Simat necessita una eixida d'emergència a una situació d'estancament caracteritzat pel bloqueig de tots els projectes urbanístics, la manca d'inversions, el creixement de l'atur, el boicot de les institucions governades pel PP, i la nul.la capacitat del regidor d'Urbanisme per mantindre unes relacions institucionals fluides que garantisquen el desenvolupament de Simat.

Tot i això, EU i Arc Iris no mantindran eternament aquest oferiment. Primer és Simat i el seu futur, i per eixe motiu les nostres agrupacions estan disposades a facilitar una solució d'emergència sense el regidor d'Esquerra Republiana, al que considerem una rèmora. No obstant això, en termes electorals EU i Arc Iris adverteixen de que sense recursos, sense inversions, sense iniciativa, sense idees, sense perspectives i sense programes definits, i amb un regidor de dubtosa capacitat ocupant els principals llocs de responsabilitat i condicionant tota la vida municipal, l'única cosa que aconseguirà el tripartit és ofegar-se en la seua pròpia incapacitat i generar un corrent de simpaties cap al PP.

La decisió és ara del PSPV i del Bloc.

LA WEB D'ARC IRIS ARRIBA A LES 20.000 VISITES

Va ser a les 15:36 hores d'ahir 20-N, data de la mort política del regidor d'Esquerra Republicana Joan Serra, quan el comptador de visites de la web d'Arc Iris va marcar la xifra de 20.000.

Arc Iris calculava que s'arribaria a eixa xifra a principis de la setmana pròxima, encara que la publicació sobre les 11:00 hores de l'article d'opinió de Gerard Cabanilles en el que descriu la figura política de Joan Serra, va provocar una llau de visites i va fer que en poques hores es feren tantes entrades com en cinc dies.

Entre les 11:00 i les 15:00 anàrem a raó de setanta visites per hora, amb la qual cosa, a les 15:36 el comptador va saltar l'1 i els quatre nous, i es va posar amb el dos i els quatre zeros.

L'èxit d'audiència en un mitjà d'àmbit local és indiscutible, i l'acceptació va en augment. Només cal tenir en compte que passar de 10.000 visites a 20.000 ens ha costat menys de tres mesos, quan per arribar a la xifra de 10.000 van haver de pasar cinc mesos.

Per tant, a Arc Iris estem satisfets de l'acceptació, i amb el permís del regidor Joan Serra, farem un esforç per millorar la qualitat de la web, dels serveis interactius, i dels reportatges que s'hi puliquen.

Arc Iris vol que els lectors i els ciutadans en general entenguen l'esforç que suposa mantindre actiu un portal d'aquestes característiques. Calen recursos, i nosaltres no en tenim. No tenim disponibilitat econòmica, no tenim assessors, no tenim serveis jurídics, i ens ho hem d'arreglar com podem. Hem de fer de fotògrafs, de redactors, de tècnics informàtics i ara també d'advocats per tal de defendre'ns d'atacs. Només ens faltaria que ens entraren els hackers per a desfer-nos la web.

Tot i això, resistirem. Com deia aquell: "Hasta la victoria, siempre".

JOAN SERRA VOL FER CALLAR A ARC IRIS

UNA OPINIÓ DE GERARD CABANILLES *

(* Agrupació Ciutadana Arc Iris)

Arc Iris ha rebut una advertència en to amenaçador i coaccionador del regidor d'Esquerra Republicana de Simat, Joan Serra, membre de l'equip de govern local i responsable, entre altres coses, d'Urbanisme, Medi Ambient i Agricultura, qui s'ha mostrat molest des de la seua poltrona institucional amb els comentaris anònims que lectors de la web d'Arc Iris insereixen de forma lliure als espais d'opinió de cada notícia. El to de l'amenaça no ha estat ni agradable ni innocent, el contingut és greu, inclou referències a qüestions personals, i no és res que s'haja de prendre a broma, menys encara venint d'un càrrec públic al que algú ha revestit de poder. Fins i tot ha acusat a Arc Iris de ser l’autor dels comentaris anònims, cosa que no només és falsa, sinó que Arc Iris ha donat entrada també a tots els comentaris crítics, alguns molt crítics, amb la nostra organització i amb el nostre regidor, que no han sigut pocs.
Pel que fa a les consideracions deontològiques del tractament a Joan Serra en aquesta web, consultats experts en comunicació política, acadèmics i juristes, arribem a la següent conclusió: Joan Serra planteja que la seua gestió empresarial anterior a una cooperativa, que no entrem ni hem entrat mai a valorar, forma part de l'àmbit privat, i per tant qualsevol referència al seu curriculum professional inavaïx la seua esfera privada. Els experts no estan d'acord, i Arc Iris tampoc. Salvant les distàncies, és com si, per posar un cas, Manuel Pizarro, ex president d'Endesa i ara diputat del PP, havera demanat explicacions als diaris per jutjar i valorar la seu gestió anterior al capdavant d'eixa empresa. Quan una persona pretén ocupar un càrrec públic i demana la confiaça dels electors, ho ha de fer exposant el seu curriculum i assumint en tot cas la condició de personatge públic. El contrari seria privar als ciutadans d'elements de judici.
El mateix es podria dir de l'ex president del Govern José María Aznar. Tot i no ocupar ara cap càrrec públic, la seua activitat professional és de l'interés general, i tampoc se li ha ocorregut demanar comptes pel que s'ha publicat al voltant dels serveis que ha prestat a un despatx d'advocats nordamericà, o pel seu ofici de conferenciant a universitats nordamericanes amb un anglés prou elemental.
Un altre exemple el tenim en l'exministre Josep Piqué. Haguera estat d'ingenus que el propi Piqué haguera tractat d'impedir a la premsa publicar articles al voltant de la seua gestió anterior com a president de l'empresa Ercros, per la que va ser acusat de frau sent ja ministre, i finalment exculpat.

També l'ocupació actual de l'exministre Zaplana com a càrrec d'una companyia privada multinacional és objecte de l'interés general.
Doncs bé, tot i estar en la convicció de que els comentaris anònims en cap cas han menyscabat la dignitat de ningú, i s'han referit en tot moment a fets públics, publicats o coneguts, Arc Iris anuncia que serà rigorós en la moderació de les opinions lliures. Ara bé, des d'ara Arc Iris assumirà, amb nom i cognoms, la crítica a la nefasta gestió de Joan Serra al capdavant d'importants àrees de govern de l'Ajuntament de Simat. D'eixa forma el regidor no podrà justificar en l'anonimat dels comentaris els seus retrets cap al contingut de determinades opinions que no són del seu gust. Les crítiques a la seua gestió vindran d'Arc Iris, amb nom i cognoms.
I Arc Iris no s’aturarà a valorar si la gestió de Joan Serra al capdavant d'una cooperativa va ser bona o roïna, ni a discutir si el seu assessor cobra tant o més, o si les bandes reductores de velocitat estan bé o mal posades. El més important de Joan Serra, tot i ser important, no és si té o no assessor. El més important és què pensa fer Joan Serra amb tot el cabdal de responsabilitats que el PSPV i el Bloc han posat a les seues mans, i quin és el pes específic d'un únic regidor al que només han votat 207 persones. Si eixe poder va a utilitzar-lo per a amenaçar, coaccionar, o reprimir mitjans interactius de comunicació com la web d'Arc Iris, Simat està de nou perdut.
Començarem per definir el personatge. D'entrada, Joan Serra va usurpar la representativitat d'Arc Iris durant molts mesos actuant en nom d'Esquerra Republicana en el tram final del passat mandat municipal, com així consta en actes municipals i en articles de premsa, quan havia sigut triat regidor per Arc Iris. És a dir, un trànsfuga. Ni tan sols va accedir a ser rellevat en el càrrec públic fins a assegurar-se’n que la persona que anava a substituir-lo era del seu gust, tot per animadversió o gelosia política cap a Víctor Mansanet, actual regidor d'EU-Arc Iris. I per cert, de la regidora que el va substituir al 2007 i de la seua publicitada vinculació amb Esquerra Republicana, mai més se n’ha sabut.
Però és que ara, Joan Serra té segrestada la voluntat del propi govern local, al què com a regidor imprescindible per a forjar una majoria, li ha fet combregar amb rodes de molí per a accedir a formar un govern en què les principals responsabilitats recauen en ell, alhora que gestiona la major part del pressupost d'inversions, i és l'únic regidor amb un assessor al seu servei. Arc Iris, en coalició amb EU, no ha tret els vots suficients per a governar, i així ho hem assumit. En tot moment hem dit que el nostre lloc és l’oposició, i estarem a l’oposició amb uns i amb altres, tot i les ofertes que hem rebut per a formar part d’un i d’altre govern.
Però Esquerra Republicana, millor dit, Joan Serra, no. Joan Serra, amb 207 vots, es creu legitimat no ja per a formar part humilment d’un govern, sinó per a ser la persona determinant del govern, la de majors responsabilitats, i la de major disponibilitat de recursos. Amb 207 vots és la persona que fa i desfà, i tot per un error d’estratègia dels seus socis, sobretot del PSPV, que no van calcular bé el preu al que els anava a eixir la broma. Perquè el PSPV i el Bloc no han pactat amb Esquerra Republicana, han pactat amb Joan Serra. Cal observar la diferència.
Joan Serra és una persona que actua des de l'ambició personal, des de l'ànsia d'acaparar, l'afany desmesurat de protagonisme,la necessitat de tindre el control, i el desig irrefrenable de figurar. I per si era poc, ara vol coartar la llibertat d’expressió. És a dir, Serra assimila la condició de personatge públic però només per a les lloances, no per a les crítiques. Vol que li diguen allò que fa bé, però no allò que fa mal. Tot plegat, això té un nom, o si més no, es podria definir com una psicopatologia.
Esquerra Republicana és un projecte polític vàlid i decidit amb el que Arc Iris pot inclús identificar-se, i de fet s'ha identificat, però la representació que Esquerra Republicana té a Simat desdiu totes les virtuts. Esquerra Republicana té una representació indigna al nostre poble que diu ben poc del projecte polític i de la malauradament ínfima representació que té al País Valencià. I per les mateixes raons el govern municipal de Simat té una representació indigna als llocs més determinants del seu organigrama i a tots els órgans supramunicipals dels que Serra forma part, que no en són pocs.
I ara podríem parlar de la cooperativa i del paper de Joan Serra en la seua faceta de gestor empresarial. O dels motius pels que hi ha CUP a Barxeta. Però no anem a fer-ho. No ens interessa, tot i estar en el nostre dret com a ciutadans de conéixer el curriculum d'una persona que ens demana el vot. Només els assumptes municipals, els de l’ajuntament, són del nostre interés com a organització política i veïnal que lluita per la democratització i la transparència als assumptes públics del nostre municipi, amb llibertat, sense coaccions, sense amenaces, i sense xantatges. I ho seguirem fent, li vinga bé a Serra o no.
Per tant, les amenaces i les coaccions no ens van a fer callar. Al contrari. Joan Serra pot prendre totes les mesures al seu abast per a reprimir la premsa lliure, perseguir judicialment la web d’Arc Iris, o intimidar als membres de la nostra agrupació. Pot arribar fins on vulga, però aquesta web ni tanca ni s'esvaïx. Seguirà oberta i activa, i els nostres lectors podran seguir opinant amb llibertat, sempre que respecten l’honor, la dignitat i la intimitat de les persones. I ací ningú ha menyscabat l’honor ni la dignitat de ningú més enllà del que representa la crítica al personatge públic, no ho oblidem, al personatge públic. Sembla que no s’ha pres consciència encara a Simat de la condició de personatge públic i del que comporta, per a bé i per a mal. Per tant, i després d’uns dies d’assessoraments legals per tal de guarir-nos de les amenaces del regidor d’Esquerra Republicana, Arc Iris convida als lectors a seguir donant les seues opinions a la nostra web de forma respectuosa, però lliure. Ningú no ens podrà fer callar. Ni tan sols Joan Serra. El contrari seria un atac inadmissible a la llibertat d'expressió. No volem ni imaginar quin seria el pas següent de Joan Serra si aconseguira acoquinar-nos amb amenaces.
Al mateix temps, davant d'aquestes actituds caciquils, demanem el suport i la solidaritat dels lectors d'aquesta web i de tots els simaters, que tenen ací un mitjà interactiu de comunicació inèdit al nostre municipi, i una eina útil. Ens dirigirem també a les associacions professionals de periodistes i internautes per denunciar les amenaces del regidor.
Mantindre activa una web d'informació d'àmbit local amb els recursos que té Arc Iris, que no són molts, no és fàcil, però pensem que la informació fa els ciutadans lliures i l'aportació d'elements de judici multiplica les oportunitats de desenvolupament personal. Aquesta tasca comporta un sacrifici de temps i també de diners. Si damunt ens hem d'ocupar de defendre'ns dels atacs de càrrecs públics amb poder, apanyats anem. Per tant, Joan Serra no ha atacat Arc Iris ni la seua web. Al remat ha atacat a tots els veïns usuaris d'aquest portal que tenen ací una oportunitat de conéixer una versió distinta de l'actualitat municipal.
Joan Serra s’ha equivocat amenaçant Arc Iris. I Arc Iris respondrà emprant tots els mitjans democràtics al nostre abast per a que Joan Serra (que no Esquerra Republicana) no torne a tindre cap representació pública ni cap poder de decisió sobre els assumptes municipals del nostre poble ni sobre el nostre futur, i molt menys per a fer i desfer governs ni amenaçar mitjans de comunicació. Seria contraproduent. I per començar, anem a garantir al PSPV i al Bloc absoluta estabilitat política al capdavant del govern local, dins del que es considere raonable, si decideixen deixar de sotmetre’s a les pressions d’un partit amb un únic regidor, que a més és el més car, i amb només 207 vots, que hui per hui condiciona tota l'activitat municipal i es permet d'amenaçar. Arc Iris garantirà fins i tot el relleu de partit a l’alcaldia, amb els mateixos termes que es va pactar, i respectant el contingut d’eixe pacte, des de la lleialtat, la confiança i el respecte més absoluts, sempre que Joan Serra quede al marge. Fer fora de la política local a un personatge com Joan Serra bé pagarà la pena i el sacrifici electoral, i de segur que els ciutadans ens ho agrairan. I si més no, encara que la proposta siga rebutjada, sempre donarà més tranquil.litat a PSPV i Bloc per a actuar sense sotmetre's a Serra. Un personatge que es dedica a amenaçar, coaccionar i intimidar als adversaris polítics, i a atacar la llibertat d’expressió, no mereix tindre responsabilitats de govern al nostre municipi. Ni tan sols ser regidor. I molt menys ser la representació de Simat per tot arreu.
Per tant, a pesar de Joan Serra, Arc Iris continuarà informant i donant el seu punt de vista de l'actualitat municipal com fins ara. Això sí, caldrà que estiguem alerta.

QUI VA ORDENAR ELIMINAR EL CARRER D'AL TALL?

Encara no sabem qui va ser l'autor intel.lectual de la retirada de la placa que donava el nom d'Al Tall a un carrer de Simat, dos setmanes després de que Arc Iris denunciara a través d'aquesta web la misteriosa desaparició de la placa, i un mes i mig després de que el nostre regidor ho denunciara al ple.

L'acord es va prendre al mes d'abril, i la placa s'hi va col.locar al mes de juny al tram urbà de la carretera de Xàtiva, el carrer que el govern local, aleshores del PP, va escollir per a donar compliment a l'acord del ple de donar a un carrer el nom del grup musical. Estava previst fins i tot organitzar un acte de descobriment de la placa amb presència d'alguns dels integrants del grup, encara que finalment no va ser possible.

Dos mesos després, una vegada es produeix el relleu al govern local mitjançant la moció de censura, la placa desapareix durant el mes d'agost. El regidor d'Arc Iris pregunta al ple de setembre per l'eliminació del carrer d'Al Tall, i cap membre de l'equip de govern dóna explicacions.

I seguim en blanc. La denúncia a través d'aquesta web tampoc no ha tingut resposta. No esperàvem que cap regidor entrara a aclarir-nos a través d'un comentari el que havia passat amb el carrer d'Al Tall, però sí esperàvem, si més no, que algun regidor del govern local assumira oficialment la responsabilitat de la desaparició del carrer, i en donara alguna explicació respecte dels motius. Hem deixat passar dos setmanes i no s'ha produït ni una cosa ni l'altra, i per tant tornem a insistir, en espera de que arribe la pròxima sessió plenària en la que el nostre regidor puga tornar a preguntar pel responsable de la decisió, i sobre tot pels motius.

Que Arc Iris sàpiga, el tram urbà de la carretera de Xàtiva ja no es diu carrer d'Al Tall, però tampoc se li ha dedicat altre carrer al grup musical.

Seguim esperant una resposta.

EL SIMAT D'ABANS S'AMAGA PELS CANTONS

Placa indicativa de l'ubicació de Correus dels anys cinquanta.

Simat amaga encara vestigis d'èpoques passades que ens sorprenen recorrent els carrers, com ara la placa d'indicació que encara penja al principi del carrer de Santa Anna, la típica placa que indicava en els temps de la dictadura la ubicació de l'oficina de Correus, una acció absurda, d'altra banda, ja que tots els veïns de Simat sabien on estava Correus, però el franquisme tenia eixes coses, actuacions homogènies per a tots els municipis, tant fa que tingueren mil que un milió d'habitants.
En tot cas, l'Ajuntament hauria de retirar, custodiar i exhibir este element, almenys com a curiositat històrica, abans que algú el robe o es deteriore amb els anys de forma irreversible. A més, l'oficina de Correus ja no està en la indicació que assenyala la placa.
Hi ha altres elements semblants a Simat difícils de descobrir i catalogar, com algun fanal de pereta, o antigues argolles de ferrers en parets i rastells.

LA VALLDIGNA, DESVERTEBRADA

EU i Arc Iris van a instar a l'Ajuntament de Simat a dirigir-se a totes les administracions públiques per tal de concentrar en un punt tots els serveis que corresponen a Simat i estalviar viatges i maldecaps als simaters.

No té sentit que els veïns de Simat hagen de viatjar a Sueca per resoldre tot allò que té a vore amb l'administració de Justícia, que ho hagen de fer a Gandia per a rebre atenció hospitalària i per a resoldre assumptes amb la Tresoreria de la Seguretat Social, amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social o amb el Cos Nacional de Policia, i que finalment tingam a Alzira com a referència quan hem de tractar amb el Servef o amb l'INEM. Només cal que s'inventen un nou servei per a obligar-nos a anar a Xàtiva, i aixina tindríem el cercle tancat.

El mateix problema tenen a Benifairó i a Tavernes, però com que no confiem gaire amb la capacitat d'acció mancomunada, EU i Arc Iris demanarem d'entrada a l'Ajuntament de Simat que resolga els nostres problemes de desvertebració administrativa.

Així doncs, la proposta que EU i Arc Iris faran arribar en les pròximes setmanes al ple municipal anirà en el sentit de demanar a la Generalitat i al Govern d'Espanya que assigne la ciutat de Gandia com a única referència per a les relacions dels simaters amb totes les administracions, és a dir, un canvi de partit judicial per a ser atesos a Gandia, i una variació en l'adscripció de Simat al Servef i a l'INEM, que hui està a Alzira. D'eixa forma, d'un sol viatge un simater podria resoldre diversos assumptes, i no cal oblidar tampoc que les connexions per transport públic són més fluides amb Gandia que no amb Sueca o Alzira.

A Sueca, per exemple, no hi ha possibilitat de viatjar amb transport públic des de Simat, a no ser que es facen dos transbords a Tavernes i a l'estació de Tavernes. Pel que fa a Alzira, hi ha una línia d'autobús, encara que amb una freqüència que fa inoperatiu el servei.

Per tant, cal que els simaters deixem de ser maltractats a l'hora de ser atesos a l'administració pública i ens assignen un únic punt.

EL FORN DE LA COTA MANTÉ LA TRADICIÓ

El Forn de la Cota és l'únic a Simat i un dels pocs de la Safor que continua coent a llenya, fidel a la tradició. És, a més, un dels pocs establiments que roman obert al casc antic, si comptabilitzem Ca Set Anys, l'hereu de Ca Prudencio, que s'ha traslladat ara al carrer Joanot Martorell, i afegim la carnisseria de Robert, que manté obert al cantó dels carrers Sant Antoni i Sant Josep, i el Forn dels Xiquets, al carrer Santa Anna.

Arrere queden els temps en els que gairebé tota l'activitat comercial estava al casc antic. Recordem establiments com Ca Baró al carrer de Sant Roc, Ca Beltrán al carrer del Calvari, les saladures de Ca Trini a dalt del carrer de l'Om, Ca Rosa a la plaça de l'Església, el mateix Forn de Piga a la mateixa plaça, Ca Clemente i Ca Guadalupe a l'avinguda Font Menor, Ca Isabel al carrer Barxeta, Ca la Merina i Ca Blai a la Font Gran, el mateix forn de Castillo antigament al carrer Sant Roc, i molts altres forns i carnisseries als carrers Santa Anna, Major, Sant Vicent, Font Menor, etc.

Aleshores a Simat era possible abastir-se pràcticament de tot sense haver de recórrer més de dos carrers. A un radi de pocs metres hi havia la carnisseria, el forn i la tenda. I no parlem quan Prudencio tenia el seu servei ambulant. Ara no. Proveu de fer una compra si viviu, per posar un exemple, a la Muntanyeta de la Font Menor: cotxe i al super.

Per això és important que comerços de tradició familiar com el de Carme la Cota romanguen oberts a la seua ubicació original, i a més mantinguen els procediments tradicionals de coure. Simat hauria de saber explotar millor aquestes singularitats, lluitar per mantindre-les, i difondre-les per tot arreu.

UNA VINTENA DE PUNTS A LA CARA I AL COLL

Miquelet, a l'esquerra, fa uns dies, a la Font Gran.

Miquelet el Gerro ha hagut de ser atés hui en l'Hospital de Gandia d'una gran quantitat de ferides incisives en rostre i coll per les quals ha hagut de rebre una vintena de punts de sutura. Les ferides se les ha produït en una caiguda contra la vitrina de la porta d'un bar del carrer Major, segons ha pogut conéixer Arc Iris, però es desconeixen encara les circumstàncies en què s'ha produït la caiguda. Les versions són contradictòries.

NOUS CAVALLONS, ARA DE FORMIGÓ

Banda reductora de formigó instal.lada la setmana passada a la porta del Bar Vaca.

La Regidoria d'Urbanisme de Simat ha instal.lat una nova banda reductora de velocitat (cavalló) a la confluència dels carrers Joanot Martorell i l'Om, encara que aquesta vegada ha utilitzat el formigó, atenent a la petició del regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, d'utilitzar un sistema menys perjudicial per als amortiguadors del vehicles.

Tot i això, de segur que el regidor d'Urbanisme també ha valorat l'economia. Potser els cavallons de formigó són més barats que els de poliueretà, dels que la darrera remesa col.locada al mes d'agost ens va eixir per vora huit mil euros. Potser això ha influït en la decisió de l'Ajuntament d'instal.lar de forma experimental un cavalló de formigó a la porta del Bar Vaca. Si l'experiència resulta positiva, de segur que ens ompliran el poble de bandes reductores de formigó.

L'interés és tal que a les obres de col.locació d'aquest primer cavalló de formigó van acudir dos regidors del tripartit per a supervisar els treballs en viu i en directe.

EL FESTIVERN D'ENGUANY NO ES CELEBRA A BENIFAIRÓ

L'Ajuntament de Benifairó s'ha vist obligat a rectificar una informació difosa pel diari digital Panorama Actual, en la que donava per fet que l'edició d'enguany del festival Festivern es tornava a celebrar a eixe municipi. Pel que es veu, l'Ajuntament i l'organització no s'han posat d'acord per a repetir escenari, i la pròpia organització ha confirmat que busca un altre municipi.

La confusió ha vingut d'unes declaracions del cantant d'Obrint Cas fetes al mes de març, quan encara es mantenia Benifairó com a lloc de celebració, declaracions que el diari digital ha publicat ara.

SENSE NOTÍCIES DE LA URBANITZACIÓ DE LA FONT MENOR

A petició d'un lector de la nostra web, Arc Iris ha investigat els motius del retard de la urbanització de la zona del llavador de la Font Menor, i els motius pels que un dels propietaris, el més gran, manté el dret de reg de les seues terres, mentre la resta ha hagut d'abandonar els cultius fa com a mínim cinc anys.

La urbanització d'aquesta zona no té ni projecte, i per tant, ni tan sols s'ha pogut iniciar la tramitació administrativa, és a dir, l'exposició pública, l'obertura del periode d'al.legacions, la resolució de les al.legacions, l'aprovació definitiva, l'adjudicació, i l'execució. Estem, doncs, al punt zero, com gairebé tot a Simat. I el pitjor és que de nou ensopeguem amb l'arquitecte Bernardo Montserrat, a qui l'Ajuntament va encarregar el projecte de reparcel.lació i urbanització de la zona. Montserrat, autor també de la gran proposta de camp de golf i macrourbanització del Mig l'Horta, es va comprometre a presentar el projecte el passat mes de setembre. Hem arribat a meitat novembre i no tenim notícies del projecte, a no ser que s'haja presentat els darrers dies i el govern local no haja informat, que tampoc seria d'estranyar.

Així doncs, "con el Papa Bernardo hemos topado". I li diem Papa perquè en matèria d'urbanisme Bernardo Montserrat segueix sent l'oracle per al govern local. La relació de l'Ajuntament amb aquest arquitecte es va iniciar a la legislatura 1999-2003, amb govern de Palomares-Bloc, i dura fins ara, malgrat haver paralitzat tot el desenvolupament urbanístic de Simat per la seua obstinació en fer el camp de golf. A hores d'ara, Simat ni té camp de golf, ni té polígon industrial, ni té Pla General d'Ordenació Urbana, ni té urbanització de la Font Menor, ni urbanització de baix la circunval.lació, ni res de res. I sorprenentment, Bernardo Monserrat segueix fent i desfent en matèria d'urbanisme a Simat sense que ningú hi pose remei.

Per tant, EU-Arc Iris preguntarà al ple per l'estat d'aquest projecte i les seues perspectives, i informarem quan tingam resposta. No serà fàcil, perquè a una pregunta tan fàcil com la de que qui ha ordenat retirar la placa del carrer d'Al Tall encara no hem pogut tindre resposta.

D'altra banda, pel que fa al dret de reg que manté un dels propietaris afectats per la urbanització, ens hem trobat en una cosa sorprenent.

El propietari en qüestió té només part de les seues terres afectades pel projecte d'urbanització de la Font Menor, i la resta està afectada per la reserva de sòl escolar per a una futura ampliació del col.legi públic. És a dir, part dels seus bancals són urbanitzables, i la resta és reserva de sòl dotacional. I sent que el sòl dotacional està en reserva i per tant pot mantenir l'activitat agrícola amb el dret d'aigua que tenia de sempre, el propietari ha fet valer eixe dret. No obstant això, el dret només assisteix al propietari per a aquelles terres que són dotacionals de reserva escolar, i no per a la resta. El fet, però, és que l'afectat ha fet valer el dret per a la totalitat de les seues terres, les dotacionals i les urbanitzables. I el pitjor és que està regant amb aigua potable a càrrec de l'Ajuntament.

La responsabilitat, tot i això, la té l'Ajuntament, que amb el projete d'urbanització de la Font Menor va desfer el sistema de reg d'eixa antiga partida agrícola. Això ho pot fer amb les parcel.les declarades urbanitzables, però no amb les dotacionals, que tenen dret a mantindre la seua activitat agrícola fins que no s'amplie el col.legi. Però com que l'Ajuntament va deixar inoperatiu el sistema de reg, havia de garantir que la zona dotacional del propietari referit poguera seguir regant, i la solució va ser abastir-lo d'aigua potable per a regar els tarongers. La decisió es va prendre al passat mandat, sent alcalde VPA (Vicente Palomares Andrés).

Ara bé, el dret a regar és per a la zona dotacional, però el propietari l'ha fet extensiu a totes les seues terres, dotacional i urbanitzables.

Esta solució que se li va oferir a aquest propietari li va plantejar problemes amb l'empresa Aquagest, a la que se li va adjudicar la prestació del servei d'aigua potable. L'empresa en adonar-se'n que el propietari d'aquestes terres estava regant amb aigua potable, va començar a girar-li rebuts, rebuts que l'afectat es va negar a pagar i va remetre a l'Ajuntament.

Al final, Aquagest ja no gestiona el servei, i aquest propietari segueix regant d'aigua potable. El que no sabem és si té contador o no.

Fins ací ha pogut esbrinar Arc Iris. El que no podem és donar solucions perquè malauradament, com que no hem tingut els vots suficients, no governem.

Si no ha quedat prou clar, estem disposats a explicar-ho personalment al lector que va requerir la informació si es posa en contacte amb nosaltres a través d'aquesta web o del nostre correu electrònic.

PARTICULARS DEL CARRER DE SANT ANTONI ASFALTEN EL CARRER PEL SEU COMPTE I AL SEU CÀRREC

ZONA D'OBRES. Els sacs de terra senyalitzen el formigó fresc. Imatge presa ahir.

Veïns del carrer de Sant Antoni, propietaris d'immobles a l'últim tram de carrer, executen obres d'asfaltat del vial pel seu compte i al seu càrrec per tal de poder accedir sense dificultat amb els vehicles. Les obres, que consisteixen en escampar i nivellar formigó, s'estan fent a trossos i obeïxen a la negativa de l'Ajuntament a fer-se'n càrrec, ni a urbanitzar la zona d'acord amb el que està previst a les normes subsidiàries des de fa més de 25 anys.
D'aleshores ençà, els afectats s'han reunit amb tots els alcaldes que ha tingut Simat, però cap d'ells els ha donat una solució, per la qual cosa han optat finalment per executar ells mateix la millora del camí de terra amb el que acaba el carrer de Sant Antoni.
L'Ajuntament diu que no pot executar l'obra perquè està pendent de planificació el desenvolupament urbanístic previst a la zona, que consisteix en l'obertura d'un nou carrer anomenat Ronda, que va des del Calvari al Pou del Gat, per a connectar amb el carrer del Cine, i que preveu dos rotondes als extrems superiors dels carrers de Sant Antoni i del Cine. Com no s'han fet els plànols, no es sap a quin nivell quedarà el carrer de forma definitiva, i per tant no es pot executar cap obra definitiva. El desenvolupament urbanístic, però, mai arriba, i els veïns s'han fartat de circular per un camí de pedres, terra, clots i fang.
Els afectats van arribar a plantejar fins i tot a l'Ajuntament la possibilitat de córrer amb el cost de les obres d'urbanització, que l'ajuntament reemborsaria més endavant, però se'ls ha denegat la petició.
Ara els particulars compren sacs de formigó, l'escampen, el nivellen, i senyalitzen la zona d'obres amb sacs de terra. Això sí, amb permís verbal de l'Ajuntament.
Arc Iris, per la seua banda, pensa que als nostres governants se'ls hauria de caure la cara de vergonya pel fet que, mentre hem estat pensant si s'urbanitzava un milió i mig de metres quadrats al mig l'horta, uns pocs veïns del carrer de Sant Antoni no puguen accedir en condicions a les seues propietats.

DOS DIPUTADES TRÀNSFUGUES I DOS DEL BLOC CONSUMEN LA SEUA TRAïCIÓ

La nostra solidaritat amb Glòria Marcos. La trïció tindrà resposta.

La Mesa de les Corts ha validat l'escrit d'expulsió de la coordinadora d'EU i diputada de Compromís, Glòria Marcos, presentat per dos diputades trànsfugues d'EU i dos del Bloc, amb els vots a favor del PP i en contra del PSPV.

EU i Arc Iris consideren aquest fet la consumació d'una tració de dos diputades trànsfugues que van ser elegides amb les llistes d'EU, i de dos diputats del Bloc que mai haveren estat elegits diputats de no ser per la generositat d'EU a l'hora de signar una coalició. EU i Arc Iris asseguren que del Bloc ens ho podíem esperar, i recorden l'actuació deslleial d'aquest partit arreu del País Valencià, governant ara amb el PP, ara amb el PSPV, ara amb EU, ara amb independents, segons les seues conveniències, però sempre fent-se ells amb les alcaldies i les direccions dels grups parlamentaris.

El portaveu adjunt del grup popular a les Corts, Rafael Maluenda, ha explicat que el document presentat per la coalició per a tramitar esta expulsió "s'ajusta al Reglament" de la Cambra, mentre que el síndic socialista, Àngel Luna, ha considerat que la Taula deuria "analitzar" i "validar" la decisió de Compromís.
EU de Simat es penedeix profundament d'haver convidat Mònica Oltra a Simat la passada campanya electoral municipal per a participar en l'acte de tancament de campanya.
Així, Glòria Marcos, una vegada se li comunique oficialment la decisió de la Mesa, deixarà de ser diputada de Compromís a prop de cinc mesos després que la coalició presentés un escrit a este òrgan rector sol·licitant la seua expulsió. Tot i això, segons ha explicat Maluenda, té 48 hores per recórrer davant de la Mesa esta decisió.
Els tres parlamentaris s'han expressat d'esta manera en la roda de premsa posterior a la Mesa i la Junta de Portaveus de la Cambra valenciana en la que s'ha tractat l'escrit d'expulsió de Glòria Marcos del grup Compromís.
Així, el popular Rafael Maluenda ha ressaltat que la Taula de les Corts s'ha limitat a "qualificar" l'escrit de Compromís d'acord amb els informes jurídics de la Cambra, i ha subratllat que l'obligació d'este Òrgan és "comprovar si s'han aplicat els requisits" necessaris per a tramitar l'expulsió.
Per la seua banda, el portaveu del PSPV, Àngel Luna, ha explicat el vot en contra d'esta decisió de la Mesa d'acord amb dos elements. En primer lloc, ha dit que la Mesa no es pot limitar a "tramitar este escrit com si fos una oficina de correus", sinó que deu "analitzar-lo". A més, ha recordat que existix un procediment judicial obert sobre esta qüestió i ha comentat la conveniència d'esperar al pronunciament de la Justícia.
Luna, en este sentit, ha subratllat que li sembla "raonable" esperar al pronunciament dels tribunals per si de cas aquests, després de validar i reorganitzar el funcionament de la Cambra, dictaminen en una sentència que l'expulsió de Marcs no s'ajusta a dret. Llavors, les Corts "haurà fet el ridícul" i caldrà reorganitzar un altre cop la marxa de la Institució, ha apuntat.
En segon lloc, el síndic socialista ha explicat que el Reglament de les Corts "només exigix que se certifique la majoria absoluta" en la decisió d'expulsió dins del grup. Però, segons la seua opinió, la Mesa "no pot sancionar a ningú sense escoltar-lo prèviament" i, en aquest cas hi ha "una part que no ha estat sentida", ha afirmat. Luna s'ha referit així al fet que l'informe jurídic hagi omès els escrits d'emparo lliurats a la Mesa per Glòria Marcos.
Alhora, ha indicat que al passar Marcos al grup de no adscrits es produix una "evident minva de les seues possibilitats d'actuació parlamentària", de manera que segons la seua opinió, este assumpte requerix un poc de delicadesa.
"JA ERA HORA", DIU LA TRÀNSFUGA
La portaveu colpista de Compromís, Mónica Oltra, ha assenyalat que "ja era hora" que la Mesa validara l'escrit d'expulsió de Glòria Marcos, i ha assegurat que "lamentaria" que els altres dos diputats i membres d'EU, Marina Albiol i Lluís Torró, abandonaren la coalició.

EL LLAVADOR DE LA FONT MENOR, INUNDAT

Les darreres pluges han desbordat la Font Menor, han convertit Baix Casa en un broll, i han inundat el llavador, que ara mateix està completament sota l'aigua. S'hi acumula un nivell superior al metre d'aigua, amb el perill que comporta a una zona de pas habitual de xiquets per la proximitat del col.legi públic, atés que al llavador s'hi pot accedir sense cap dificultat.

Si no s'ha de condicionar la zona, Arc Iris demana almenys que l'ajuntament tanque l'accés al llavador inundat per a previndre desgràcies.

Eixe és l'estat en el que es troba un element etnològic que l'Ajuntament té l'obligació de protegir des de que a l'anterior mandat municipal el ple aprovara una moció d'Arc Iris per a salvar i protegir el llavador, que l'anterior alcalde, Vicente Palomares, volia enderrocar per a fer patis.

La moció d'Arc Iris va permetre salvar un element important de l'arquitectura hidràulica simatera, amb la intenció de retindre'l al paisatge urbà com a memòria dels nostres costums més antics, i per a incorporar-lo a futures rutes urbanes d'interés.

Tot i això, han passat cinc anys des de l'aprovació d'aquella moció, i l'aspecte que presenta el llavador és el que mostra la imatge. Una mostra de deixadesa a la que l'actual govern local tampoc sembla que tinga intenció de donar solució.

EL GOVERN DEL TRIO COMPLEIX 100 DIES

L'alcalde, l'alcaldessa en potència, i el segon alcalde. (fotos: levante-emv)

Hui es compleixen cent dies des que el 4 d'agost va prendre possessió el govern de PSPV-Bloc-Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Simat, i si haguérem de fer un titular no tindríem més remei que dir que les grans qüestions de Simat segueixen totes en l'aire. S'han ficat cavallons, tal i qual Pasqual, però encara no sabem el que volen per a Simat i per al seu futur. Encara que no es tracta del què volen, sinó del què poden, de quina és la seua capacitat de gestió, i quines són les relacions institucionals que són capaços de mantindre amb altres administracions.

En aquests cent dies l'Ajuntament s'ha gastat huit mil euros en bandes reductores de velocitat (cavallons), ha signat un conveni amb la Universitat de Gandia per a fer un estudi de viabilitat del polígon industrial que ens ha costat sis mil euros, ha exhibit una gran capacitat de desorganització en les celebracions del Nou d'Octubre i el Correllengua, ha instaurat un cicle de cantautors valencians al monestir del que només s'ha fet el primer concert i no ha tingut continuïtat, ha penjat una senyera del balcó, ha eliminat el carrer dedicat a Al Tall, ha fet dos reunions amb comerciants, dos viatges de jubilats, ha posat taxi al Pla de Corrals, i poca cosa més. Això sí, ha posat totes les seues esperances en el projecte de laminació del riu Vaca, un projecte que fa cinc anys que va rodant, que ha estat modificat perquè suposava una barbaritat, que elimina la ribera natural del riu, que no era del grat de part del tripartit quan no era govern, i que representa una nova agressió al territori i un intent bast de dessecar marjals.

Dels grans projectes no sabem res. És a dir, no hi ha model de poble, que tant van retraure a l'hora de fer efectiva la moció de censura. El Pla General d'Ordenació Urbana segueix sense aprovar-se. El tripartit encara no ha dit ni sí ni no al PAI del golf i el supedita a les conclusions d'una Agenda 21 que està per fer i que tothom pot imaginar què dirà respecte de l'ocupació massiva de sòl. No s'atreveix a dir que el polígon industrial és inviable i que l'únic empresari que havia presentat plica la vol retirar, i ha passat la patata calenta a la Universitat. Tampoc han dit si tornaran a privatitzar l'aigua potable o mantindran el servei com a municipal, tot i que a l'1 de gener, és a dir, d'ací a 7 setmanes, s'han de decidir. L'intent de fusionar les cooperatives és hui per hui un fracàs més. El desenvolupament urbanístic del llavador de la Font Menor segueix paralitzat. L'aparcament del carrer dels Brolls segueix sense utilitzar. En 100 dies no s'ha albirat cap canvi en la dinamització turística com a sector alternatiu. Han afavorit una regressió democràtica amb la voluntat de reduir la periodicitat dels plens a dos mesos, posant traves a les mocions de l'oposició, i boicotejant la presència del regidor d'EU-Arc Iris als actes institucionals. Improvisen actuacions per a salvar el casc antic a mesura que reben denúncies de l'oposició. Etc.

Cal dir, però, que l'administració supramunicipal en mans del PP tampoc li està posant les coses fàcils al tripartit simater. En aquests cent dies se li han denegat totes les subvencions demanades i totes les reunions amb càrrecs institucionals. Però això, per condemnable que siga, era previsible i inherent a la decisió de presentar una moció de censura. És a dir, s'ho podien esperar.

A hores d'ara el socialista Eladi Mainar ha consumit gairebé tres mesos i mig dels seu di-nou mesos d'alcaldia, és a dir, li queda només, si fa i no fa, un any i tres mesos per a demostrar alguna cosa. Després, cap al febrer de 2010, prendrà possesió la candidata del Bloc, Agustina B. Sirerol, l'actuació de la qual com a regidora de Participació Ciutadana tampoc és per a tirar coets. A. B. Sirerol es manté molt discreta a l'activitat municipal, potser considerant que la seua condició d'alcaldessa en potència demana mesura. Tot i això, ha tingut alguna actuació desafortunada al ple.

Tot el contrari del que ha fet el seu company del Bloc Juli Ibáñez, qui no sentint-se compromés per un futur càrrec d'alcalde, no ha tingut objecció en donar la nota en nou de cada deu actuacions.

Pel que fa al regidor d'Urbanisme, Joan Serra, d'Esquerra Republicana, feina té si la vol fer, però per molta capacitat de gestió que tinga, és impossible donar abast a tot el que necessita Simat en matèria urbanística, i encara menys si tenim en compte que a més és responsable d'Agricultura, Medi Ambient, Sostenibilitat, etc. És la persona que tard o d'hora ha de dir què fem allà on s'havia planejat un camp de golf i una macrourbanització, és la persona que ha de donar la notícia de que el polígon industrial és inviable, és la persona que ha d'explicar el retard de l'urbanització del PAI de la Font Menor, és la persona que ha de salvar el casc antic, i és la persona que ha d'aprovar d'una vegada per totes el nou Pla General. Mal acabaria Serra al capdavant d'Urbanisme si esgotara una nova legislatura sense aprovar el PGOU, i al pas que anem, i amb la voluntat obstruccionista de la Generalitat, Arc Iris no li augura massa èxit. Cal dir, a més, que Serra, com a regidor d'Urbanisme, manté com a urbanista municipal a l'arquitecte Bernardo Montserrat, un dels grans depredadors urbanístics que hi tenim al País Valencià.

Potser el trio no va calcular bé on es clavava. Arc Iris manté que havera estat una solució més intel.ligent que el fracàs que se'ns ve al damunt l'haguera assolit el PP amb les seues mancances, i haver acudit a les eleccions de 2011 amb un PP fracassat i desprestigiat. D'aquesta manera, qui acudirà desgastat a les pròximes eleccions serà l'esquerra i el Bloc.

Arc Iris es ratifica en què el PP mai havera tret més de quatre regidors al 2011. Ara, però, no ens podem arriscar a aventurar que el PP no fregarà la majoria absoluta.

Per tant, la moció de censura era innecessària, entre altres coses perquè el fracàs en la gestió, en les condicions en els que està Simat, era fàcil d'esbrinar. La tasca per recuperar Simat és de llarg termini, d'anys i anys, i el recorregut del tripartit, amb un poc de sort, serà només de dos anys i deu mesos.

I amb els cent dies complerts, Arc Iris anuncia que s'ha acabat la indulgència, per si de cas algú pensava que Arc Iris no havia estat indulgent amb el tripartit aquests cent primers dies.

És ara quan anem a exigir solucions de debó. És ara quan anem a exigir que diguen als simaters quines són les perspectives urbanístiques, que ens diguen el contingut de l'estudi de viabilitat del polígon, que ens diguen quina solució van a donar al polígon industrial, que ens diguen per a quan el desenvolupament urbanístic de la Font Menor i la recuperació del llavador, que ens diguen sí o no al camp de golf, que ens diguen si van a reprivatitazar o no l'aigua potable, que ens diguen el cost de determinades accions i actuacions, que ens diguen si pensen recuperar el casc antic o van a deixar-lo morir del tot, i en definitiva, que ens diguen quin Simat tenen al cap, i com pensen portar-lo endavant, a banda de signar convenis amb la Universitat i de posar cavallons.

Comença una nova etapa. Ningú podrà dir que no hem deixat passar els cent dies.

SIMAT TINDRÀ GAS NATURAL D'ACÍ A DOS ANYS

Simat podrà disposar de subministrament de gas natural als domicilis i a les empreses d'ací a dos anys, si es compleixen els plans d'inversió de la companyia subministradora, segons informació a la que ha tingut accés Arc Iris. L'arribada del gas natural a Simat suposarà el principal avanç des de la instal.lació de l'allumenat públic, i reduirà els desavantatges que representa viure a Simat respecte de ciutats mitjanes i grans. Tot i això, encara restaran molts desavantatges en aspectes com ara transport, serveis i dotacions públiques, accés a l'oci, l'educació i la cultura, atenció sanitària, etc, que caldrà anar combatent a poc a poc, amb el permís dels governs locals.
El gas natural arribarà a Simat gràcies a que el gasoducte de l'empresa Gas Natural que connecta la Safor i la Vall d'Albaida es prolongarà fins a Cullera per a donar servici a les poblacions de la Valldigna. En l'actualitat Gas Natural Cegás està ultimant el tram que arriba fins la Safor. En esta infraestructura la companyia hi ha invertit prop de huit milions d'euros i es troba al 80% de la seua construcció. Es preveu que estiga acabat en el primer trimestre de 2009. A partir d'eixe moment es podrà iniciar la distribució en 35 municipis de la Safor i la Vall d'Albaida entre els que no hi figuren els de la Valldigna. El gasoducte té unes dimensions de vora 40 quilòmetres de longitud.Comença en Castelló de Rugat, en la Vall d'Albaida, i en esta primera fase té el seu final en tres poblacions distintes a fi de distribuir millor el recurs: Gandia, Oliva i Villalonga. Així, tots els municipis que es troben en la zona d'influència rebran la nova energia.Les localitats són Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, Benirredrà, Castellonet, Daimús, Gandia, Guardamar de la Safor, La Font en Carròs, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, Real de Gandia, Rótova, i Villalonga, totes en la comarca de la Safor.Però l'obra també donarà servici a molts pobles de la Vall d'Albaida com Aielo de Rugat, Montixelvo, Rugat, Terrateig que es troben dins del tram que recorre el gasoducte.

D'altra banda, està previst que esta infraestructura continue creixent. Es contempla una segona fase que unisca l'obra que conclou a Gandia amb Cullera. L'objectiu és reforçar les instal·lacions existents i garantir el creixement previst en la zona, tant a nivell domèstic i comercial com a industrial, de les poblacions de Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Tavernes de Valldigna, Xeraco i Xeresa, diuen des de la companyia.

En definitiva, esta actuació suposa "una ampliació". El projecte es troba actualment en fase de tramitació administrativa, per la qual cosa es preveu que en dos anys puguen començar les obres d'execució.

La prolongació de la infraestructura tindrà 32,4 quilòmetres. Este nou tram del gasoducte comptarà amb una inversió de 8,6 milions d'euros que aportarà Gas Natural Cegas. D'esta manera, els municipis de la Valldigna més Xeraco i Xeresa estaran també en disposició de poder disfrutar dels avantatges del gas natural i millorar la qualitat de vida cap al 2011.

Però el servici de Gas Natural no és nou en la Safor. L'empresa ja va iniciar les obres de gasificació de Gandia al juny del 2006, i a l'abril del 2007 va començar a subministrar gas en la ciutat, concretament en el barri de Corea.

En l'actualitat, la companyia es troba pràcticament en tots els districtes de la ciutat i compta amb més 800 clients. La companyia hi ha invertit en la Ciutat Ducal 4,5 milions d'euros en els de 35 quilòmetres de xarxes de canalització instal·lades.

Arc Iris proposarà a l'Ajuntament que avance les obres de distribuició del gas dins el municipi per tal que quan arribe el gas a la població estigam en condicions d'oferir el servei sense més retard.

Gas Natural Cegas és la companyia distribuïdora de Gas Natural en la Comunitat, en la que opera des de fa més de 150 anys i on prop de 600.000 clients disfruten ja d'esta font d'energia. Actualment, la companyia proporciona subministrament a 130 municipis en la Comunitat i continua realitzant un important esforç inversor per a portar el subministrament a noves poblacions i reforçar la xarxa actual en tota la Comunitat. Per això, Gas Natural Cegas invertirà enguany 70 milions d'euros per a la construcció de 550 nous quilòmetres de xarxes de gasificació per a portar la distribució de gas natural en les poblacions situades en la costa nord i sud de la Comunitat, d'acord amb el III Pla de Gasificació de la Comunitat Valenciana.

DESGAVELLADA PROPOSTA PER A IMPULSAR EL COMERÇ LOCAL

El que va començar sent una bona iniciativa ha acabat en un desgavell. El govern local de Simat ve reunir dilluns per segona vegada als comerciants i hostalers de Simat per tal de posar en marxa una campanya de revitalització del comerç local. Comerciants consultats per Arc Iris d'entre els que van acudir a la reunió han criticat que l'Ajuntament acudira amb les propostes prestablertes, sense haver-los consultat amb anterioritat, i deixant de banda els possibles suggeriments.

Per a Arc Iris, però, a banda de les crítiques dels afectats-beneficiaris, el més greu és el contingut de les propostes que va fer el govern local, i que van repartir per escrit. Es tracta de deu propostes per revitalitzar el comerç, i n'hi ha dos, si més no, del tot desgavellades.

Una d'elles consisteix en implantar la "ruta de l'estalvi", que al cap i a la fi no és altra cosa que demanar als comerciants que rebaixen els preus del seus productes un dia determinat de la setmana. Es falicitarà fins i tot un plànol de la ubicació dels establiments amb indicacions del dia de la setmana de la rebaixa, del tipus de rebaixa i del producte rebaixat. És a dir, en dies alterns, un número indeterminat de comerços rebaixarà determinats productes, amb la qual cosa, el consumidor espavilat pot organitzar-se de forma que puga comprar al llarg de la setmana tot el que necessite amb rebaixes del 30%, que proposa l'Ajuntament. Només ha de conéixer el dia i l'establiment que té les rebaixes per a organitzar les seues compres. Tot a costa del comerciant, és clar, perquè l'Ajuntament no parla a la seua proposta de subvencionar les rebaixes. Política intervencionista d'un ajuntament menut, ingerències al mercat, tot atribuint-se funcions del Tribunal de la Competència. Si s'entera l'amo de Mercadona li ficarà una demanda a l'ajuntament. És evident que aquesta proposta ha estat improvisada i no l'ha fet cap tècnic en comerç.

Però n'hi ha d'altres per a cobrir-se de glòria. La proposta número 1 demana als comerciants que cal "mentalitzar-se i creure's que Simat és diferent. Tots junts per Simat". Classes de sicologia competitiva al saló de plens municipal impartides per dos regidors.

Evidentment, Simat és diferent. No cal mentalitzar-se massa per a creure's això. Però no en el sentit que ho fa aquest govern local. Simat és diferent en la mesura en què quan un foraster et demana on pot menjar l'has de remetre a Barx, és diferent perquè és l'únic poble sense polígon industrial, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre el seu casc antic, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre inversions d'empreses que desitjaven establir-se a Simat i ho han hagut de fer a altres pobles, és diferent perquè és l'únic poble que tarda deu anys en aprovar el seu PGOU, és diferent perquè és l'únic poble on la collita de la taronja és l'única opció de treball, etc, etc.

Però hi ha més. A la proposta número 5 el govern local tracta d'organitzar una campanya de Nadal en la que es repartiran "bolets" (sic) per cada compra superior a 20 euros amb els que es podrà participar a un sorteig. És a dir, per fer la traducció, "cuando un cliente haga una compra superior a 20 euros, recibirá una seta", i amb eixe esclata-sang, podrà participar en un sorteig que es farà el 24 de gener. El premi són 250 euros per a gastar en un únic dia en establiments de Simat.

Difícil me lo pones, Sancho. Com no et compres un rentavaixelles a Ca Kolenko, ja em diràs com et gastes 250 euros a Simat, si només hi ha dos establiments mal contats. Sempre queda l'opció d'anar al super i comprar 250 paquets d'arròs, i fer rebost per a dos o tres anys, o comprar cinc pernils i perjar-los a la biga de la cambra, si és que a Simat algú té cinc pernils en venda. O si no, en últim extrem, anar a Viatges Mansanet i contractar una setmana a la neu. Amb imaginació, solucions.

D'altra banda, Arc Iris adverteix al govern local de que si alguna d'aquestes mesures costa un cèntim a la caixa de l'ajuntament, tècnicament estarà cometent una il.legalitat, i involuntàriament pot perjudicar als comerciants i al seu prestigi. La llei no permet ajudes directes a comerços per a rebaixar productes ni per a fer rifes. Així doncs, compte.

Hi ha més. L'ajuntament s'ha convertit en mestre hostaler i proposa de crear un producte típic, un en concret: Panets del Monestir. Aixina que, forners, anem per feina. Arc Iris més bé proposaria als forns cuinar racions individuals d'arròs al forn en cassoles d'alumini d'un sol ús a 3 euros la ració amb 1 butifarra i una costelleta. I si no, patentar la marca "El Monjo Borratxo" i embotellar absenta acolorida amb granadina per a vendre-la als turistes i que se'n vagen ben contents de Simat.

En resum, una bona idea mal aplicada. Arc Iris considera que cal revitalitzar el comerç local, i al seu dia havia qualificat de bona la iniciativa, però la forma en la que es pretén aplicar és un vertader disbarat i ho llançarà a perdre per pur desinterés originat per deliris voluntaristes.