dissabte, 26 de novembre del 2016

FINS LA VICTÒRIA, "COMANDANTE"


L'expresident de Cuba i líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, ha mort aquest divendres als 90 anys, segons ha confirmat el seu germà i actual president, Raúl Castro, en una al·locució publicada en la televisió cubana.
"Benvolgut poble de Cuba: amb profund dolor comparec per a informar al nostre poble, als amics de la nostra Amèrica i del món que avui, 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit, ha mort el comandant en cap de la Revolució Cubana, Fidel Castro Ruz", ha anunciat. "En compliment de la voluntat expressa del company Fidel, les seues restes seran cremades en les primeres hores de matí, dissabte 26", ha continuat. "Fins a la victòria sempre!", ha finalitzat.
Desapareix un líder mundial d'un petit país amb un sistema de participació política no menys democràtic que altre, el de "su vecinito", on només els multimilionaris que poden pagar-se un Boeing privat per a fer campanya tenen opció d'arribar a la Presidència. Cuba té el seu sistema de participació política, però els seus detractors,, els "gusanos", preferien viure a la rica Miami, tots ells amb grans comoditats oferides pel "règim" dels Kennedy, Nixon, Reagan o els Bush. La matinada del 26 de novembre el mític carrer 8 de Miami s'ha convertit en el centre d'una celebració per la mort de l'expresident cubà. 
Són "gusanos", l'exili ha estat per a ells una forma de ser rebuts amb els braços oberts als Estats Units, mentre els emigrants de la resta de països d'Amèrica Central i del Sud eren rebuts amb espins de filferro, trets d'escopeta al desert, presó o deportació. Estats Units han incentivat l'exili cubà oferint habitatge, subsidis i altres comoditats, com una forma més de les hostilitats cap a la illa. 
Castro, qui va complir els 90 anys el passat mes d'agost, va governar en l'illa des de 1959, després que la revolució triomfara amb l'expulsió de Fulgencio Batista del poder en una illa que en la pràctica envaïda pels Estats Units i que portava camí de ser annexionada a allò que Castro sempre ha anomenat l'imperi. En 2008 es va retirar, deixant al comandament del Govern del país al seu germà, a causa d'una malaltia de la qual mai es van oferir detalls.
La seua última aparició en públic va ser, precisament, amb motiu del seu aniversari, el passat 14 d'agost.
L'alegria dels qui ara ho celebren al carrer 8 de Miami sembla, però, que serà efímera, perquè en realitat Fidel feia huit anys que estava apartat de les tasques de govern, i no hi ha més incerteses que les derivades de la victòria de Donald Trump als Estats Units, per saber si mantindrà la política de desglaç que va iniciar Obama, o alçarà l'embargament. Quan se'ls passe la resssaca, podran tornar a seure als bancs, a beure ron, a mirar partits de béisbol, i a acudir a primer de mes al banc a per la paga de l'imperi. Cuba seguirà el seu camí. 

dijous, 24 de novembre del 2016

XARRADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


El jutge de violència de gènere José Luis Mendoza; la fiscal Carmen Tamayo, i Agustí Sapinya, de l'Oficina d'Atenció a la Violència de Gènere de Sueca, oferiran este divendres 25 de novembre una xarrada sobre la violència de gènere al saló de plens de l'Ajuntament de Simat. Serà a les 19 hores, organitzada per l'Ajuntament, i coincint amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Este no és l'únic acte a Simat per conscienciar contra este tipus de violència. Dissabte hi ha programada una cursa reivindicativa organitzada amb la col·laboració del club La Llebre. 

dimecres, 23 de novembre del 2016

RELACIÓ D'OBRES A SIMAT DEL NOU PLA DE LA DIPUTACIÓ

Eliminació de barreres als carrers Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent, la millora de diversos camins, i la repavimentació del carrer Sanchis Guarner són les obres que executarà Simat en la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, que destinarà més de 12 milions d'euros a un total de 676 actuacions en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província. La inversió prové del romanent de 2015 i permetrà, “en lloc d'augmentar els guanys dels bancs, crear o mantenir al voltant d'un miler de llocs de treball en les comarques valencianes”, segons ha explicat el president Jorge Rodríguez.
Les actuacions es van a desenvolupar, sobretot, en edificis municipals, instal·lacions esportives, carrers i places, en la xarxa d'enllumenat públic i el sistema d'aigua potable dels municipis. Cada consistori ha analitzat la situació més urgent i que més beneficis va a aportar en la vida dels seus veïns, per a decidir en quins projectes concrets s'inverteixen les ajudes de la Diputació.
Aquest muntant se suma als 71 milions d'euros del romanent de 2014 que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permès crear 2.400 llocs de treball. El president de la Diputació ha destacat “l'èxit de la primera fase del PIFS” i ha assegurat que aquesta nova edició d'ajudes també s'ha fet seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: “que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes, i que les obres siguen sostenibles”.
La principal característica del PIFS, un pla proposat per Rodríguez per a invertir el romanent que va deixar l'anterior equip de govern, que va deixar de gestionar 72 milions d'euros, és ajudar als municipis a finançar actuacions que els propis alcaldes han identificat com a necessàries i que no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació als quals els consistoris no puguen fer front després.
Criteris variables per habitants
Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, en funció del nombre d'habitants partint d'una base “justa i solidària perquè els xicotets municipis milloren el dia a dia dels seus veïns” mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris.
D'una banda, els municipis de fins a 500 habitants han rebut 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant; d'altra banda, aquells d'entre 500 i 5.000 habitants han comptat amb 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant. D'aquesta forma, l'escala contempla ajudes aproximades d'entre 30.000 i 120.000 euros, segons el nombre d'habitants dels municipis i en la franja en la qual es troben.
En funció d'aquestes franges, els municipis de menys de 100 habitants han rebut un poc més de 30.000 euros; els municipis d'entre 100 i 500 habitants entre 30.000 i 40.000 euros; els municipis d'entre 500 i 2.000 entre 60.000 i 80.000 euros; i els municipis d'entre 2.000 i 5.000 habitants entre 80.000 i 120.000 euros.

Relació d'obres

  • ADEQUACIÓ VORERA PER A ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES C/ MARE DE DÉU DE GRÀCIA 7.424,61 euros
  • ADEQUACIÓ VORERA PER A ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES C/ SANT VICENT  11.397,37 euros
  • REPAVIMENTACIÓ C/ SANCHIS GUARNER 12.052,21 euros
  • «ARREGLAMENT I MILLORA CAMÍ VEÏNAL CISTERNA DELS PACOS» 42.439,11 euros
  • «ARREGLAMENT I MILLORA CAMÍ VEÏNAL PONT DE CABANYA» 16.645,13 euros
  • «HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE I DIRECCIÓ OBRA «ARREGLAMENT I MILLORA CAMÍ VEÏNAL PONT DE CABANYA»» 3.273,87 euros
  • «HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE I DIRECCIÓ OBRA«ARREGLAMENT I MILLORA CAMÍ VEÏNAL PONT DE CABANYA» 1.284,05 euros
  • «HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE «ADEQUACIÓ VORERA PER A ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES C/ MARE DE DÉU DE GRÀCIA» 402,42 euros
  • «HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE «ADEQUACIÓ VORERA PER A ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES C/ SANT VICENT» 617,75 euros 
  • HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE «REPAVIMENTACIÓ C/ SANCHIS GUARNER» 653,25 euros







LA VALLDIGNA ENCETA UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC CONJUNT

La Valldigna ha creat les bases per a teixir un camí comú amb l'objectiu de sumar recursos i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Així, la Mancomunitat de la Valldigna formada pels municipis de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx, ha cregut necessari que l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat compte amb tots els ciutadans de tota la seua àrea d'influència.

Per això, s'ha dissenyat un Procés de Participació Ciutadana a través de taules de treball en els quatre municipis. Dimarts va tindre lloc la de Barx i este dimecres és el torn de Simat, on els representants veïnals i el sector sociosanitari i la joventut estan convidats a assistir. Per a dijous s'ha programat la taula de Benifairó amb els representants veïnals i el sector agroindustrial. I finalment, Tavernes ha organitzat la xarrada informativa el dilluns dia 28 a les 19:30 en l'Ajuntament. Els veïns i els representants del comerç local, l'hostaleria i el sector turístic hi podran participar.
L'objectiu és que les persones interessades a aportar idees, iniciatives o projectes puguen fer-ho d'una manera senzilla. Per esta raó també s'ha posat a la disposició un formulari en línia que es pot omplir a l'enllaç:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdPclugCHj47-cTbOedvXy59ZsuaiWaLotEFLOoAXgT4j432Q/viewform?c=0&w=1
Altres iniciatives dutes a terme són les enquestes que es poden recollir en els registres dels Ajuntaments, així com la pàgina de Facebook 'EDUSI Valldigna', com un nou canal de comunicació on es trobarà la informació necessària i es podran traslladar els projectes enfocats a millorar la qualitat de vida de la ciutadania de la Valldigna.
L'objectiu és completar una sol·licitud d'ajuda dels fons europeus assignats a esta estratègia.

EL PLA GENERAL DE SIMAT ES SOTMET A AUDIÈNCIA PÚBLICA

L'alcale de Simat ha convocat una audiència pública per exposar el contingut del Pla General Estructural (aban Pla General d'Ordenació Urbana) que es remetrà a la Generalitat per a la seua aprovació, tal com estebleix el reglament de participació. L'audiència s'ha assenyalat per a este dijous 24 de novembre a les 19 hores a l'ajuntament.
El Pla General de Simat porta més d'una dècada encallat a causa de la indefinició política sobre els usos que se li pretén atorgar al territori, amb pressions polítiques i empresarials per al desenvolupament d'una macrourbanització lligada a un camp de golf que finalment no es permetrà amb el pla que es pretén aprovar. 
La nova proposta de pla general qualifica com a sòl d'especial protecció la zona agrícola inicialment escollida per al camp de golf, i redueix més o menys en una cinquena part les dimensions del polígon industrial, que es quedarà en uns 80.000 metres quadrats.

dilluns, 21 de novembre del 2016

EL QUARTET QUE ANAVA A "NETEJAR" IMELSA

El BOL, sempre anticipant esdeveniments.

El quartet que anava a netejar Imelsa, segons una informació de Levante-EMV del 17 d juliol de 2015, ha acabat generant un escàndol, i enmig de tot escàndol té el costum d'aparèixer com a protagonista l'exalcalde gandià José Manuel Orengo, ja investigat pel nomenament d'assessors suposadamente sense funcions efectives en esta mateixa empresa pública de la Diputació de València. Aquell titular sembla ara un tant irònic i la paraula "limpiar" un tant polisèmica. 
Orengo ja va ser cessat com a cap de gabinet del president de la Diputació, el primer gerent d'Imelsa (ara Divalterra) nomenat pel PSPV, Josep Ramon Tiller, també va abandonar el càrrec, i ara el cap dels serveis jurídics de Divalterra, José Luis Vera, també ha estat apartat. Només resta la cogerent de Compromís, Agustina Brines, qui d'altra banda era coneixedora d'almenys d'un dels pagaments a l'advocada que ho és també de José Manuel Orengo, encara que Compromís s'ha limitat a descriure la situció com un episodi de les gurerres internes al PSPV.
Contractes a dit, fraccionaments i pagaments a l'advocada que ha defensat a José Manuel Orengo en diverses causes, és el balanç que està oferint Divalterra, de la qual es planteja ja la dissolució. La novva empresa que va ser presentada com el renaixement de la Diputació de València, apareix esguitada d'irregularitats.
La coordinadora del PPCV, Eva Ortiz, ha lamentat en un comunicat que la corporació provincial "funcione com una subseu del Govern valencià, on tampoc agraden els controls i fan totes les piruetes possibles per a no comptar amb el Consell Jurídic Consultiu, amb el Consell Econòmic i Social i fins i tot amb l'Advocacia de la Generalitat, a la qual deixen arraconada", ha criticat.
La 'popular' ha assenyalat que des de l'inici de la legislatura, la seua formació va advertir "de les conseqüències que tindria el mestissatge, que lluny d'aportar estabilitat serveix per a mesurar les forces de PSPV i Compromís".
"En el Consell rellevar un alt càrrec, com va ocórrer en el cas de Dolores Sales en Sanitat, es converteix en una lluita de poder que s'allarga durant setmanes malgrat irregularitats constatades. En la Diputació -ha continuat- va més enllà i la bicefalia en Divalterra és un exemple", ha destacat Ortiz.
"Crida l'atenció que després de cada cas tèrbol del socialisme valencià acabe apareixent el nom de José Manuel Orengo, un dels homes de confiança de Puig, i que el president de la Generalitat seguisca mirant cap a un altre costat", ha lamentat la popular.
Sobre aquest tema, la dirigent ha criticat que "Puig i Oltra mantinguen silenci sobre un cas que els afecta als dos, ja que la gestió de Divalterra està compartida per socialistes i Compromís". Segons ha indicat, "si açò fóra un cas del PPCV no haurien tingut suficients minuts per a parlar", però "com els afecta a ells es mantenen en silenci esperant que escampe".
Així mateix, Ortiz ha assenyalat que el president de la Diputació, el socialista Jorge Rodríguez, "sembla que s'ha decidit a moure fitxa quan la pressió ha sigut insuportable, però la seua actuació fins ara també ha sigut mirar cap a un altre costat".
La 'popular' ha destacat que la corporació provincial "no pot funcionar a colp de les necessitats del PSPV, com si fóra la seua filial", per la qual cosa ha reclamat que "si tenen deutes, busquen la forma de pagar-los, però que no utilitzen a una institució que ha de governar per als ciutadans".
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, demanarà al consell d'administració de Divalterra apartar el director dels Serveis Jurídics de l'empresa, José Luis Vera, al qual ha demanat "explicacions convincents i documentades" dels treballs realitzats a l'entitat pública per l'advocada Enma Ramón dins del cas Taula, informa la corporació provincial en un comunicat.
Rodríguez ha adoptat esta decisió després d'una informació publicada en el diari 'El Mundo' que qüestiona tant el cost -90.000 euros- com el destí dels treballs que vinculen a l'esmentat advocada amb l'empresa pública. D'acord amb esta mateixa informació, la lletrada ha assistit a José Manuel Orengo, l'exnúmero 3 del PSPV, exalcalde de Gandia i excap de gabinet de l'actual president de la Diputació.
Alhora, el màxim responsable de la corporació provincial ha demanat a més que s'estudien per part d'un auditor extern els contractes esmentats per a aclarir si "el que s'ha contractat és o no el cost efectiu del treball fet".
Rodríguez ha avançat que demanarà al consell d'administració de Divalterra que, mentre s'aclarisquen tots estos extrems, José Luis Vera estiga apartat de les seues funcions.
Jorge Rodríguez confia que este assumpte s'aclarisca pel bé de la institució, i assegura que serà "contundent" contra qualsevol comportament que no s'adeqüe a la legalitat.

divendres, 18 de novembre del 2016

LAÏCISME: ASIGNATURA PENDENT

Article de Marc Cabanilles

Igual que està ocorrent a tot el món, també en Simat estem vivint en una societat caracteritzada pel pluralisme: Pluralitat de cultures, de llengües, de races, de creences religioses, de tipus de famílies, de relacions afectives, de nacionalitats, de partits polítics,.....
Simat, com tants altres pobles, acull a gents molt diverses que necessàriament aborden els problemes de la convivència diària, sota criteris diferents.
En la meua humil opinió, davant aquest panorama tan variat, la garantia de tenir una convivència tranquil·la i edificant, s'hauria de basar en tres pilars:

-  El respecte mutu.
-  La igualtat de totes les idees i creences (inclòs el dret a no creure).
 La neutralitat de l'espai públic davant aquestes idees i creences. 

Per a evitar qualsevol postura arrogant o intimidadora d'una part de la societat enfront d'una altra, seria indispensable, mantenir l'equilibri entre aquests tres pilars.
Tot l'anterior és aplicable a qualsevol àmbit, i també, com no pot ser d'una altra forma, a la nostra Societat Musical.
Es tracta d'una institució a la qual lliure i voluntàriament pot pertànyer qualsevol persona, independentment de la seua edat, de la seua raça, sexe, professió, militància política ...... o creença religiosa. Per tant, i segons el que s'ha dit anteriorment, el respecte mutu, la igualtat de totes les creences (inclòs el dret a no creure) i la neutralitat de l'espai públic davant aquestes creences, haurien de regir totes les seues activitats.
Per tant, jo crec que no s'hauria de celebrar el "Dia de Santa Cecilia", quan podrien hi haver socis musulmans, protestants, testimonis de Jehová, o ateus (el dret a no creure). Perquè si avui celebrem "Santa Cecilia" amb l'excusa que els catòlics són majoria, què hauríem de celebrar, llavors, si algun dia foren majoria els musulmans?. Què  semblaria passar d'editar un fullet amb la imatge de la "santa" a editar una imatge de Mahoma? (si és que els fanàtics d'aquesta altra creença, ho permeten).
Imposar una celebració catòlica, simplement per ser majoria, trenca els tres pilars de la convivència, doncs suposa una falta de respecte cap a els qui no son catòlics, trenca la igualtat davant les altres creences i destrueix la neutralitat de l'espai públic.
Aquest mateix raonament es pot aplicar a qualsevol altra institució, siga un ajuntament, un club de futbol, una societat gastronòmica, una associació de veïns o una penya quinielística.
Es pot caure en la temptació de justificar aquest comportament apel·lant a la "tradició", però les úniques tradicions que mereix la pena conservar són aquelles que uneixen, no que separen, aquelles que afavoreixen la convivència, no que la pertorben, aquelles que garanteixen la dignitat (humana i animal), no que la destrueixen.

Tradicions durant segles, ja feliçment desaparegudes, van ser l'esclavitud o la "santa" Inquisició. I ens queden altres tradicions que encara continuen, com la submissió de la dona a l'home, el tirar animals des dels campanars, matar bous a ganivetades, la mutilació genital femenina o continuar mantenint als paràsits de la casa real,.... Tradicions que una societat avançada en ple segle XXI, deuria fer desaparèixer, sempre que, no mirem per a un altre costat i ens quedem alçant els muscle
Desde el meu punt de vista, doncs, un bon pas en la direcció adequada per a respectar totes les creences (i no creences) seria que les activitats organitzades i promogudes per la Societat Musical de Simat també estigueren basades en:

-  El respecte mutu.
-  La igualtat de totes les creences (inclòs el dret a no creure).
-  La neutralitat de l'espai públic davant aquestes creences.

 En conseqüència, deixar de celebrar el dia de la "santa", doncs aquesta celebració únicament respon als valors i creences d'una part (avui majoritària) dels socis.

Es podria substituir aquesta celebració, instaurant el mateix dia o en qualsevol altre que l'assemblea decidisca, el "Dia dels Músics" o la "Setmana de la Música", o el "Dia d'homenatge als Socis" o simplement una "Benvinguda a la Primavera" o un "Acomiadament de la Tardor".

Ja sé que alguns recorreran a la socorreguda excusa que represente una minoria o que sóc un "pesat", però amb eixa actitud, l'única cosa que fan és no afrontar el problema, i damunt, carregar les culpes sobre qui no és el responsable de la situació.
I si les coses es deixen com estan, ja avise que insistiré cada vegada que l'única justificació que es té per a no respectar drets i mantindre privilegis, siga que "som la majoria".

PROGRAMA DE SANTA CECÍLIA

La Unió Musical de Simat inicia este divendres els actes en honor a Santa Cecília amb una xocolatada per als educands a la Casa de la Música i una festalight amb discomòbil. L'acte principal es viurà este diumenge 19 de novembre a les 12 hores amb el concert de Santa Cecília, en el qual es repartiran els premis del concurs de dibuiox i es podrà col·laborar en la campanya del quilo de Caritas. 
Divendres 25 hi ha previst una cercavila de la banda seguit del trasllat de la imatge de Santa Cecilia des de la casa de les clavariesses. Per la nit actuarà el grup Cabos Sueltos a la Casa de la Música. 
Dissabte 26 la jornada començarà amb un esmorzar i un campionat de truc i un partit de futben, i a migdia dinar per als músics, membres de la coral i col·laboradros. A les 22 hores hi ha sopar de baix braç i discomòbil. Diumenge 27una missa a les 12 i un vi d'honor a la Casa de la Música tancaran els actes. 

dimecres, 16 de novembre del 2016

SIMAT, A LA RUTA DELS BORJA


L'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, entre altres, ha assistit este dimecres a una reunió convocada per l'Agència Valenciana de Turisme (AVT) a Xàtiva amb els alcaldes i alcaldesses de les ciutats borgianes. En ella, l'AVT ha explicat el treball realitzat per la Generalitat per a impulsar la Ruta dels Borja, que s'espera puga presentar-se públicament en els propers mesos.

TAVERNES CAU ARA EN EL COMPTE DE QUE ELS TRES POBLES ES NECESSITEN

Després de fer l'espantada de la Mancomunitat de la Valldigna, el Ple de Tavernes ha aprovar ara sol·licitar a la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori la modificació de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), per tal de passar a formar part de l'Àrea Urbana Integrada de Benifairó i Simat. La iniciativa no és altruista i ho justifica amb dos arguments: poder accedir a una ajuda de cinc milions d'euros de la Unió Europea a la qual en solitari no podria accedir, i "donar contingut" a la Mancomunitat de la Valldigna, que és l'órgan que s'encarregarà de gestionar la sol·licitud de fons europeus en nom dels tres pobles. Un contrasentit si es té en compte que Tavernes no forma part de la Mancomunitat. 
Tavernes ha caigut ara en el compte que els tres municipis "tenen problemes comuns i busquen fórmules de cooperació per a ordenar els sistemes de transport públic o la infraestructura verda, entre altres coses".
Amb la incorporació de Tavernes a esta Àrea Urbana Integrada "es podrà aconseguir un territori més competitiu en l'àmbit econòmic, més respectuós amb el medi ambient i més integrador en el vessant social", apunten fonts de l'Ajuntament de Tavernes.
Es tracta en definitiva d'una simbioso, perquè cap dels tres municipis pot accedir en solitari a les ajudes que ha convocat Europa, però alhora no deixa de ser un exercici d'hipocresia perquè Tavernes tira mà de la comarca i la Mancomunitat quan no ha tingut més remei. Tavernes no podria solicitar eixes ajudes en associació amb cap altre municipi, d'acord amb les bases de la convocatòria.
Esta condició d'Àrea Urbana Integrada a la qual vol pertànyer ara Tavernes amb Simat i Benifairó permetrà accedir, d'acord amb uns criteris de població (més de 20.000 habitants), a diverses convocatòries de finançament europeu. En este moment, l'objectiu més immediat seria poder accedir a l'EDUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat), dins de les línies d'actuació europees conegudes com a Europa 2020.
El disseny de l'EDUSI comptarà amb la participació de la ciutadania. Per això, la Mancomunitat de la Valldigna, que serà l'òrgan gestor d'este pla, ha impulsat un procés de participació que ha de guiar les accions de l'entitat durant el programa de fons europeus.
El regidor d'Urbanisme, Josep Llàcer, ha insistit que "este projecte en comú de Tavernes, Simat i Benifairó és una estratègia de desenvolupament que defineix com volem que siga la Valldigna i els nostres municipis en un futur. Alhora, dotem de contingut la Mancomunitat perquè tinga un treball que siga productiu per a totes les poblacions".
És a dir, Llàcer ratifica el que és una evidència: el treball de la Mancomunitat no ha estat fins ara productiu, ni la institució ha tingut contingut, motius de sobra per a que Tavernes abandonara l'ens.  No obstant, anar-se'n i retornar a conveniència tampoc queda cavalleresc. Potser Tavernes tinga la necessitat ara de dotar de contingut a la Mancomunitat coincidint amb la presidència de Compromís a l'ens comarcal, perquè per coordinar la sol·licitud d'ajudes europees tampoc era necessari ressucitar el mort. 

LA CONSULTA SOBRE ELS BOUS AL CARRER ES CELEBRARÀ ELS DIES 17 I 18 DE DESEMBRE


L'Ajuntament de Simat ha aprovat el reglament que regirà la consulta popular sobre la celebració de bous al carrer, que es desenvoluparà durant dues jornades els dies 17 i 18 de desembre, i serà presencial mitjançant urna. El reglament especifica el tipus de pregunta que es sotmetrà a consulta sobre si ha de ser l'Ajuntament qui se n'encarregue de l'organització i finançament dels bous al carrer, estableix el cens, la composició de les meses i sistema de votació.
Esta consulta era un dels principals compromisos de l'alcalde, Víctor Mansanet, qui s'ha posicionat des d'un principi en contra de que siga l'Ajuntament qui promoga i financie este tipus d'espectacles.
Simat és un dels pocs pobles de la Safor que mantenen els bous al carrer. Tavernes ja va celebrar les darreres festes els bous en plaça organitzats per una entitat privada després d'una consulta en la qual els veïns van optar per deixar d'organitzar bous des de la institució, i el mateix sistema s'ha emprat a Benifairó els darrers anys.

diumenge, 13 de novembre del 2016

LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA AGONITZA

Mnument amb quatre columnes de formigó que simbolitzen els quatre municipis.

Amb un pressupost mínim, sense personal habilitat nacional que done fe de l'estat real de la situació, i amb un llarg llistat de creditors sense cobrar, la Mancomunitat de la Valldigna ha entrat en estat d'agonia. Era un fet anunciat des que l'any passat l'Ajuntament de Tavernes decidira abandonar l'ens comarcal. Sense la principal font d'ingressos, la Mancomunitat és un órgan més inert del que ja ho era, i el seu paper ha quedat reduït a no res.
Segons ha pogut averiguar Arc Iris, hi ha creditors que reclamen deutes per béns o serveis prestats fa més d'un any, i per liquidar les factures caldria començar, com a mínim, pel segon semestre de 2015. Al nou exercici, 2016, l'activitat s'ha reduït de forma dràstica, i l'ens comarcal ha deixat de donar suport a moltes de les poques activitats que fins ara havia contribuït a finançar. El resultat és una institució buida de contingut que només serveix per a que el seu president vaja amunt i avall vestit de dignatari. 
El monument que s'hi va instal·lar a l'inici de l'avinguda de la Valldigna de Simat simbolitzant amb quatre columnes els quatre municipis de la Valldigna és ara una ironia de formigó. Caldria retirar la columa de Tavernes per tal de simbolitzar que, institucionalment, la Valldigna està desvertebrada. 
Retardar la dissolució seria una mala decisió política, i només l'accés a la nova fornada d'ajudes europees que s'acaben de convocar podria salvar el fet valldignenc en el cas de que se li atorguen els cinc milions d'euros als quals aspira la Valldigna com a conurbació amb epicentre a Tavernes i amb problemàtiques comunes.

dimecres, 9 de novembre del 2016

EL SERVEI DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA DE LA DIPUTACIÓ FUNCIONA MAL

El mal funcionament de l'Administració Pública està causant quantiosos perjudicis als ciutadans. En este cas es tracta del Servei de Gestió Tributària de la Diputació de València, en el qual l'Ajuntament de Simat, com molts altres, té delegada la gestió integral dels seus impostos, és a dir, emissió, cobrament i execució en el seu cas de la coacció.
De fa un parell d'anys molts dels rebuts domiciliats no es passen al cobrament a l'entitat bancària, i en  véncer els terminis els contribuents reben una notificació amb recàrrecs i costes que en alguns casos poden encarir un 100% l'import, per un mal funcionament no atribuïble al subjecte passiu, és a dir, qui paga. 
Quan el ciutadà es posa en contacte amb el servei per reclamar i preguntar els motius pels quals el rebut ha deixar d'estar domiciliat sense el seu coneixement, rep com a resposta que opte pels recursos, un procés farragós que fa desistir gran part dels perjudicats.
Arc Iris recomana al govern local que es faça càrrec de forma col·lectiva dels recursos dels nombrosos afectats pel mal funcionament del Servei de Gestió Tributària, atés que de forma individual molts d'ells renuncien a presentar recursos i opten per pagar recàrrecs i costes per una errada que ells no han provocat.
I si no, que l'Ajuntament revoque la delegació del servei i es torne a fer càrrec de la gestió tributària. 

divendres, 4 de novembre del 2016

PLANS PROVINCIALS I GRÀCIES

Carrer Sanchis Guarner.

Simat executarà tres obres gràcies als Plans Provincials de la Diputació, els únics fons que arriben d'una corporació provincial poc generosa este mandat amb Simat, i perquè són partides reglades i d'obligada concessió. El ple va aprovar en la seua darrera sessió el 25 d'octubre les obres a executar, que no s'han sotmés a cap procés de consulta, encara que a la vista de l'èxit de la darrera assemblea informativa de pressupostos, a la qual no va acudir ningú, tampoc se li pot tirar res en cara al govern local. 
Amb vora cent mil euros, que és el que li correspon a Simat, es renovarà la xarxa d'aigua del carrer Sanchis Guarner, que també es reasfaltarà, s'executaran obres per la recollida d'aigües pluvials a la zona del Calvari, i s'instal·larà enllumenat públic al carrer la Xara, entre el monestir i el camp de futbol, en un intent de donar la consideració de trama urbana a eixe primer tram del camí de la Fontarda.