dissabte, 26 de novembre del 2016

FINS LA VICTÒRIA, "COMANDANTE"


L'expresident de Cuba i líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, ha mort aquest divendres als 90 anys, segons ha confirmat el seu germà i actual president, Raúl Castro, en una al·locució publicada en la televisió cubana.
"Benvolgut poble de Cuba: amb profund dolor comparec per a informar al nostre poble, als amics de la nostra Amèrica i del món que avui, 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit, ha mort el comandant en cap de la Revolució Cubana, Fidel Castro Ruz", ha anunciat. "En compliment de la voluntat expressa del company Fidel, les seues restes seran cremades en les primeres hores de matí, dissabte 26", ha continuat. "Fins a la victòria sempre!", ha finalitzat.
Desapareix un líder mundial d'un petit país amb un sistema de participació política no menys democràtic que altre, el de "su vecinito", on només els multimilionaris que poden pagar-se un Boeing privat per a fer campanya tenen opció d'arribar a la Presidència. Cuba té el seu sistema de participació política, però els seus detractors,, els "gusanos", preferien viure a la rica Miami, tots ells amb grans comoditats oferides pel "règim" dels Kennedy, Nixon, Reagan o els Bush. La matinada del 26 de novembre el mític carrer 8 de Miami s'ha convertit en el centre d'una celebració per la mort de l'expresident cubà. 
Són "gusanos", l'exili ha estat per a ells una forma de ser rebuts amb els braços oberts als Estats Units, mentre els emigrants de la resta de països d'Amèrica Central i del Sud eren rebuts amb espins de filferro, trets d'escopeta al desert, presó o deportació. Estats Units han incentivat l'exili cubà oferint habitatge, subsidis i altres comoditats, com una forma més de les hostilitats cap a la illa. 
Castro, qui va complir els 90 anys el passat mes d'agost, va governar en l'illa des de 1959, després que la revolució triomfara amb l'expulsió de Fulgencio Batista del poder en una illa que en la pràctica envaïda pels Estats Units i que portava camí de ser annexionada a allò que Castro sempre ha anomenat l'imperi. En 2008 es va retirar, deixant al comandament del Govern del país al seu germà, a causa d'una malaltia de la qual mai es van oferir detalls.
La seua última aparició en públic va ser, precisament, amb motiu del seu aniversari, el passat 14 d'agost.
L'alegria dels qui ara ho celebren al carrer 8 de Miami sembla, però, que serà efímera, perquè en realitat Fidel feia huit anys que estava apartat de les tasques de govern, i no hi ha més incerteses que les derivades de la victòria de Donald Trump als Estats Units, per saber si mantindrà la política de desglaç que va iniciar Obama, o alçarà l'embargament. Quan se'ls passe la resssaca, podran tornar a seure als bancs, a beure ron, a mirar partits de béisbol, i a acudir a primer de mes al banc a per la paga de l'imperi. Cuba seguirà el seu camí. 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

DEmocracia i llibertat. 20% de exiliats. FRANCO era un sant al costat del teu entrañable amic. Esta parrafá en Cuba, estaries ya fa mols anys en el trullo-

Pep el del Cantó ha dit...

A l'Espanya actual també hi ha un vint per cent d'exiliats, tots joves i universitaris i es suposa que no estem en dictadura, o potser estem sota la dictadura de l'IBEX.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. El meu fill per eixemple. Pero s'en va anar voluntari i pot tornar sempre que vullga. No es lo mateix ni paregut, per molt que vullgues.

Juan ha dit...

Para el amigo Pep. No hay mas ciego que el que no quiere ver. Que en Simat hayan cerrado las dos Cooperativas, gestionadas por gente del pueblo, que no se haya establecido ninguna empresa en los ultimos 20 años. La culpa la tienen las empresas del IBEX. En Benifairo, Xeraco, Xeresa, etc. etc. pueblo limitrofes mira las empresas que se han establecido en los últimos 20 años. Esta semana pasando por un pueblo perdido de la Mancha unos jovenes han desarrollado una empresa de zapatos, hace escasamente 5 años, ya dan trabajo a trescientas personas en el pueblo, del tamaña de Simat. Eso si que es para quitarse el sombrero.

Anònim ha dit...

Vergonyós que es dedique un article a este dictador, que s'ha passat la vida en hotels 5 estreles mentre ha predicat el contrari i condenat al seu poble a la misèria

Anònim ha dit...

Si vols vore miseria de veritat, i ademés analfabetisme, falta de assitencia médica, xabolisme, milers de desapareguts, et recomane que recorregues unes cuantes democracies d'eixa zona, per eixemple Honduras, El Salvador, Guatemala, Argentina.
En Cuba no ho trobaràs.

Anònim ha dit...

No que va. Alli tots mes bons que bons, tots cults. No fa falta anar a Cuba, sols vore els reportages que ens trauen. Y si has estat, ya en tenim prou

Anònim ha dit...

Ayer escuche una frase de un periodista que lo define "Un año de salvador, cincuenta de dictador". Ojo un periodista veterano y de izquierdas.