EUPV, EN AGITACIÓ INTERNA

EUPV va jugar un paper determinant en la persecució de la corrupció en la vuitena legislatura de les Corts (2011-15), i també a la Diputació de València, on va posar al descobert els tripijocs de l'expresident Rus, i no obstant, va quedar sense representació parlamentària a les eleccions autonòmiques de 2015. D'aleshores ençà, la situació interna no ha fet més que empitjorar, fins l'extrem que s'ha hagut de convocar una assemblea extraordinària per a febrer per a ratificar o fer for l'actual coordinador, David Rodríguez.

Escoltant uns i altres no es sap ben bé qui era qui desitjava l'assemblea extraordinària, si els partidaris de Rodríguez o els seus detractors. El sector afí al coordinador, que s'anomena "L'esquerra a l'ofensiva", afirmen que la convocatòria arriba arran de centenars de signatures de militants donant suport a Rodríguez, i presenten l'assemblea de febrer com una oportunitat de depurar el Consell Polític Nacional, on creuen que no estan ben representades les actuals correlacions de forces. Els detractors preferien una dimissió de Rodríguez i la reposició del càrrec al Consell Polític, órgan que fa pocs mesos va retirar la confiança al coordinador.

"Ara serà la militància la que amb els seus vots decidisca el futur de l'organització", afirmen des de l'entorn de David Rodríguez. En aquest sentit, afirmen l'aposta ha sigut ferma perquè és el conjunt de de la militància la que vote de manera presencial a la nova direcció.
En la petició d'Assemblea Extraordinària, hi ha en joc la "necessitat" d'harmonitzar els estatuts d'EUPV amb els de IU (en relació a la presència dels partits polítics integrants en l'òrgan de coordinació, la recuperació dels protocols amb els partits, la representativitat de les comarques, etc), encara que aquesta última proposta no ha sigut aprovada pel CPN en la seua actual composició.
Ara començarà un procés democràtic de consulta amb les bases per a l'elaboració d'una candidatura "el més àmplia i representativa d'EUPV".
Tal com ha destacat el propi coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, "aquesta assemblea ha de significar el primer pas per a posar a l'organització a treballar plenament en els seus objectius, per a mobilitzar a la societat cap a la transformació real, per a combatre la situació d'emergència social que es viu en el País Valencià, i per a aplicar mesures que realment s'enfoquen a la defensa de la classe treballadora, amb una aposta clara per un programa d'esquerres. Allo important no són les individualitats sinó el millor equip de direccio, i que tot està obert”.
EUPV era l'esperança per als electors de l'esquerra que ja no es senten representats pel PSOE, i que han quedat un tant decebuts amb Podemos en el paper de combatre la situació d'emergència social a través de mesures realment transformadores i en defensa de la classe treballadora.

Però la condició d'extraparlamentari d'EUPV no ha sentat bé a les seues perspectives, per més que Rosa Pérez Garijo s'esforce des de la Diputació amb els tocs de distinció d'esquerra genuina davant un PSOE i un Copromís més ocupats en copar llocs de gerent en empreses públiques i semipúbliques. I si les perspectives d'EUPV ja no eren bones, no cal que parlem si l'assemblea de febrer l'han de resoldre a ganivetades. 

41 ANIVERSARI, MATANÇA D'ATOCHA

La matança d'Atocha de 1977 va ser un atemptat terrorista comesa per terroristes d'extrema dreta al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977, en el marc de l'anomenat terrorisme tardofranquista. Cinc advocats van ser assassinats, la qual cosa va marcar la Transició espanyola iniciada després de la mort del dictador

COMPTE, ENTREM EN ANY ELECTORAL

El missatge de Cap d'Any d'Arc Iris es centra en parar compte de que dilluns 1 de gener podrem dir ja que l'any que ve hi ha eleccions. Entrem, doncs, en any electoral, eixes dates a les que els governants li tenen pànic, i en les que s'ha de donar compte si allò promés o els objectius fixats es corresponen amb la realitat del 2018. Els esbossos, les maquetes, els plànols i les paraules queden enrere, ara es reclamen coses tangibles.

Arc Iris llança la pregunta de si tenim un model, una ruta diferent de la que teniem fa quatre, huit, dotze, setze o vint anys, i la pregunta la deixem en l'aire mentre insistim en una realita que cap any electoral podrà remeiar: la indisimulada discriminació del Govern del Botànic cap a Simat amb la complicitat del Govern del Musical, aquell que es va presentar després de les eleccions del 24 de maig de 2015 al saló d'actes de la Societat Unió Musical, inclosa una comissió de seguiment del pacte que suposem s'haurà constituït i reunit. 

S'han destinat cent vegades més diners a buscar fòsils de dinosaure a Morella que a mentenir un mínim de pols vital al voltant de l'antic monestir de la Valldigna. La discriminació perpètua i sistemàtica de Simat per part de l'actual Consell és una cosa que de segur els simaters no oblidaran quan a meitat de 2019 hagen de triar de nou els seus representants municipals i autonòmics.

BON 2018. 

LOURDES BOÏGUES GUANYA PER SEGONA VEGADA EL PREMI ENRIC VALOR

L’escriptora simatera Lourdes Bogues tenia este dissabte la presentació del seu darrer llibre, “Fills de la fam”, a la casa de la cultura del seu poble a les 19 hores. Va haver d’avançar una hora eixe acte per eixir tot seguit disparada a Picanya per a rebre el 37é Premi Enric Valor de literatura juvenil, convocat per Edicions de Bullent i l’Ajuntament de Picanya, per l’obra La revolta d’Adam, un relat de ciència ficció. Boïgues ha destacat fonamentalment en el camp de literatura infantil i juvenil i no és la primera vegada que guanya este premi. Ho va fer fa deu anys amb El secret de Caterina Cremec.

Lurdes Boïgues ha produït ja una quinzena d’obres, moltes d’elles premiades, com ara Una lectura perillosa (Premi Ciutat de Badalona 2014; Edicions Bromera, 2014).

L’Enric Valor està dotat amb 6.000 euros i el premi és un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent. 

VIA VERDA "CARCAIXENT-GANDÍA"

Més aviat que tard, els municipis de Carcaixent i Dénia tornaran a estar connectats mitjançant una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir aquestes localitats fins l’any 1974.

L'anomenat "trenet", era el traçat de via estreta més antic de la península. El servei es va iniciar en 1860 amb tracció animal fins el 1881, que va ser transformat en ferrocarril a vapor fins el juliol de 1969 que es tancà el tram Carcaixent- Gandia i en febrer de 1974 el tancament definitiu amb la supressió del tram fins a Dénia.

L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant.

Els trams previstos son: el tram urbà de Carcaixent; de Carcaixent a la Barraca d'Aigües Vives (8,2 km); de la Barraca d'Aigües Vives al l'estació de Benifairó (7,5 km), de l’estació de Benifairó a Tavernes (5 km) i des del final del casc urbà de Tavernes fins a l'estació Renfe Tavernes (6,3 km).

Els pressupostos de la Generalitat per al 2018 contemplen condicionar el tram entre La Barraca i Benifairó, amb una inversió de 750.000 euros. Serà una de les obres que es contemplaran dins del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea, amb subvenció del 50 %.

Els diferents agents que impulsen la recuperació d’aquest antic traçat de ferrocarril -considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol- asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d’Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d’Alzira i Carcaixent.

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

UN ENAMORAT/DA CAUSA DANYS A L'ERMITA DE LA XARA

L’antica mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni. 

La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les mesquites més importants que es conserven al País Valencià. Es va construir al voltant del segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs. 

És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.

CASTELLA S'IMPOSA DE NOU A FORÇA DE PORRA

Davant els esdeveniments que s'han succeït a Catalunya des del passat mes de setembre, inclosa la repressió policial del dia 1 d'octtubre i el posterior empresonament de càrrecs públics i dirigents d'entitats cíviques, Arc Iris no només vol expressar la seua solidaritat amb els veïns del Principat, sinó denunciar la manca de pluralitat en els grans mitjans estatals de comunicació, la incompetència del Consell de la Generalitat Valenciana per mantenir als valencians sense poder vore TV3 i IB3 ni escoltar les respectives ràdios, i la manca de perspectiva històrica de tots els analistes polítics a l'hora de refereir-se a allò que de forma deliberada anomenen "conflicte català". 

El panorama periodístic estatal, amb ben poques excepcions, és ben perjudicial per a tots aquells que no formen part de la cultura castellana. Els grans grups, beneficiaris de les llicències i concessions, i també de les grans subvencions a canvi de llegir al dictat del govern en els moments que calga, com aquest, tenen un únic argumentari dissenyat pels defensors de l'antic Estat Nació. Els missatges que escoltem de forma repetida només fan referència a les tenebres econòmiques en les que es submergirà Catalunya si segueix per la via de la independència. El pa pujarà, els sous baixaran, els turistes fugiran, en el plànol empresarial Catalunya serà terra erma, el PIB tocarà terra, i amb un poc de sort només els qui tinguen un pam de terra podran plantar moniatos per portar-se alguna cosa a la boca.

Hem fet en falta un poc de perspectiva històrica en l'explicació d'aquesta revolta, i nosaltres l'anem a aplicar. Aquests no són sinó que uns episodis més de l'ancestral sotmetiment i dominació que la cultura castellana ha practicat sobre tota la resta de cultures de la Península Ibèrica, inclosa la portuguesa, que durant un segle va ser castellana. Des dels Reis Catòlics la cultura castellana s'ha cregut superiora i la seua actitud ha estat la d'una irrespectuosa dominació cap a les altres cultures i pobles. Amb més o menys intensitat, al llarg dels segles el sotmetiment ha estat continu: decrets de Nova Planta, monarquies absolutes, dictadures... Castella invaïa de funcionaris els territoris que no eren seus, els cognoms Verger es convertien en Vercher, els topònims esdevenien estranys... No cal anar molt lluny. Moltes de les actuals generacions encara han conegut el que era la prohibició de parlar valencià en tots els àmbits que no fóra el domèstic, i a casa perquè no podien prohibir-ho. I encara hui si se t'ocorre demanar alguna cosa per favor a les platges valencianes en estiu t'arrisques a que et contesten de forma violenta allò de "¡a mí háblame en español!". 

La reacció de Castella a la revolta catalana és un nou episodi d'eixe sotmetiment i dominació a la força. Els avantpassats ja ens van dir que res bo venia de Ponent. 

Per tant, el conflicte no és entre Catalunya i Espanya, el conflicte és entre la cultura catalano-valenciana-balear i Castella, i en conclusió, des d'Arc Iris mantenim que quan l'1 d'octubre s'estaven repartint garrotades a Catalunya, les estavem rebent també els valencians. 

Ara bé, el que hem de criticar també és com el PdCat, antiga CiU, ha precipitat de forma interessada el procés independentista per motius obvis que res tenen a veure amb els seus sentiments ni ideologia. El procés d'independència de Catalunya és irreversible, quan el 90% dels catalans estiguen a favor de la independència cap govern castellà ho podrà parar a colp de Constitució, però el procés havia de seguir el seu camí natural, sense forçar la marxa ni accelerar per interessos partidistes. Les aigües avall sempre troben el seu camí.

I parem compte en el momenet trascendental en el qual s'estan produïnt els esdeveniments, a Simat, per exemple, on les últimes generacions de persones que no saben parlar castellà estan ja desapareguent. Des d'ací un homenatge a aquells que mai s'han vist en la necessitat d'adoptar la llengua castellana per a desenvolupar el seu cicle vital, tot i els intents d'imposició a través de l'escola, la religió, les institucions, les comunicacions oficials, els actes públics, els mitjans de comunicació, etc.

JORNADA PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA AL FUTBOL BASE

El Servei d´Esports de la Universitat Politècnica de València (UPV), conscient del problema relacionat amb la violència que últimament està tenint lloc en alguns partits de futbol base i conscient també de la importància i els beneficis de la pràctica esportiva des de la infància i el seu valor formatiu, ofereix a Gandia una sessió tècnica dirigida tant a professionals com a pares.

En la sessió, partint de l'anàlisi de la violència en el futbol base, s'incideix en la prevenció d'aquesta, ressaltant el paper de pares i entrenadors com a transmissors de valors que, treballats en la pràctica esportiva ajuden en el desenvolupament formatiu de la personalitat dels joves esportistes.

Aquesta sessió titulada "Prevenir la violència en el futbol base. Educació en valors", s'impartirà en la Casa de la Marquesa de Gandia el dia 30 de novembre a les 19h.

La inscripció està oberta a tota la ciutadania en general i es pot fer on-line en la web www.cfp.upv.es o punxant en l'enllaç.

NOVES AJUDES PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Davant la demanda de la societat per a obtindre veritat, justícia i reparació, que el passat any “va desbordar totes les previsions” segons la responsable de l’àrea de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, d'EUPV, la Diputació de València respon amb una nova injecció d’ajudes.

Este divendres 20 d’octubre s’ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) una nova convocatòria de subvencions per a projectes de recuperació de memòria històrica, la segona en el que va d’any, per un import de 300.000 euros. En total, la Corporació provincial destinarà en 2017 533.000 euros a Ajuntaments, entitats i associacions sense ànim de lucre de la provincia de València.

“Hem de reparar a les víctimes d’una de les èpoques més fosques de la història d’Espanya”, ha recordat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha manifestat la seua satisfacció per la nova Llei de Memòria Democràtica aprovada ahir en Les Corts, a més de recordar els objectius aconseguits fins ara per l’àrea que lidera que ha permès, entre altres coses, la instal·lació de memorials i l’exhumació de fosses comunes com la 113 del cementeri de Paterna, “una de més grans d’Espanya”.

El termini de presentació de sol·licituds començarà demà i finalitzarà el pròxim 20 de novembre. La quantitat global de les ajudes augmenta quasi un 30 per cent respecte a l’anterior, fins als 300.000 euros, dels quals 150.000 seran destinats als Ajuntaments i 150.000 als familiars i entitats sense ànim de lucre.

La Delegació de Memòria Històrica ha informat que es mantenen les tres línies d’ajuda aprovades en 2016, per la qual cosa podran ser subvencionades les activitats d’indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si escau, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil i la repressió posterior; la instal·lació d’elements testimonials en reconeixement d’edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica; així com la retirada de símbols i vestigis franquistes.