dimecres, 15 de novembre de 2017

UN ENAMORAT/DA CAUSA DANYS A L'ERMITA DE LA XARA



L’antica mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni. 
La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les mesquites més importants que es conserven al País Valencià. Es va construir al voltant del segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs. 
És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.

dissabte, 11 de novembre de 2017

CASTELLA S'IMPOSA DE NOU A FORÇA DE PORRA

Davant els esdeveniments que s'han succeït a Catalunya des del passat mes de setembre, inclosa la repressió policial del dia 1 d'octtubre i el posterior empresonament de càrrecs públics i dirigents d'entitats cíviques, Arc Iris no només vol expressar la seua solidaritat amb els veïns del Principat, sinó denunciar la manca de pluralitat en els grans mitjans estatals de comunicació, la incompetència del Consell de la Generalitat Valenciana per mantenir als valencians sense poder vore TV3 i IB3 ni escoltar les respectives ràdios, i la manca de perspectiva històrica de tots els analistes polítics a l'hora de refereir-se a allò que de forma deliberada anomenen "conflicte català". 
El panorama periodístic estatal, amb ben poques excepcions, és ben perjudicial per a tots aquells que no formen part de la cultura castellana. Els grans grups, beneficiaris de les llicències i concessions, i també de les grans subvencions a canvi de llegir al dictat del govern en els moments que calga, com aquest, tenen un únic argumentari dissenyat pels defensors de l'antic Estat Nació. Els missatges que escoltem de forma repetida només fan referència a les tenebres econòmiques en les que es submergirà Catalunya si segueix per la via de la independència. El pa pujarà, els sous baixaran, els turistes fugiran, en el plànol empresarial Catalunya serà terra erma, el PIB tocarà terra, i amb un poc de sort només els qui tinguen un pam de terra podran plantar moniatos per portar-se alguna cosa a la boca.
Hem fet en falta un poc de perspectiva històrica en l'explicació d'aquesta revolta, i nosaltres l'anem a aplicar. Aquests no són sinó que uns episodis més de l'ancestral sotmetiment i dominació que la cultura castellana ha practicat sobre tota la resta de cultures de la Península Ibèrica, inclosa la portuguesa, que durant un segle va ser castellana. Des dels Reis Catòlics la cultura castellana s'ha cregut superiora i la seua actitud ha estat la d'una irrespectuosa dominació cap a les altres cultures i pobles. Amb més o menys intensitat, al llarg dels segles el sotmetiment ha estat continu: decrets de Nova Planta, monarquies absolutes, dictadures... Castella invaïa de funcionaris els territoris que no eren seus, els cognoms Verger es convertien en Vercher, els topònims esdevenien estranys... No cal anar molt lluny. Moltes de les actuals generacions encara han conegut el que era la prohibició de parlar valencià en tots els àmbits que no fóra el domèstic, i a casa perquè no podien prohibir-ho. I encara hui si se t'ocorre demanar alguna cosa per favor a les platges valencianes en estiu t'arrisques a que et contesten de forma violenta allò de "¡a mí háblame en español!". 
La reacció de Castella a la revolta catalana és un nou episodi d'eixe sotmetiment i dominació a la força. Els avantpassats ja ens van dir que res bo venia de Ponent. 
Per tant, el conflicte no és entre Catalunya i Espanya, el conflicte és entre la cultura catalano-valenciana-balear i Castella, i en conclusió, des d'Arc Iris mantenim que quan l'1 d'octubre s'estaven repartint garrotades a Catalunya, les estavem rebent també els valencians. 
Ara bé, el que hem de criticar també és com el PdCat, antiga CiU, ha precipitat de forma interessada el procés independentista per motius obvis que res tenen a veure amb els seus sentiments ni ideologia. El procés d'independència de Catalunya és irreversible, quan el 90% dels catalans estiguen a favor de la independència cap govern castellà ho podrà parar a colp de Constitució, però el procés havia de seguir el seu camí natural, sense forçar la marxa ni accelerar per interessos partidistes. Les aigües avall sempre troben el seu camí.
I parem compte en el momenet trascendental en el qual s'estan produïnt els esdeveniments, a Simat, per exemple, on les últimes generacions de persones que no saben parlar castellà estan ja desapareguent. Des d'ací un homenatge a aquells que mai s'han vist en la necessitat d'adoptar la llengua castellana per a desenvolupar el seu cicle vital, tot i els intents d'imposició a través de l'escola, la religió, les institucions, les comunicacions oficials, els actes públics, els mitjans de comunicació, etc.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

JORNADA PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA AL FUTBOL BASE



El Servei d´Esports de la Universitat Politècnica de València (UPV), conscient del problema relacionat amb la violència que últimament està tenint lloc en alguns partits de futbol base i conscient també de la importància i els beneficis de la pràctica esportiva des de la infància i el seu valor formatiu, ofereix a Gandia una sessió tècnica dirigida tant a professionals com a pares.
En la sessió, partint de l'anàlisi de la violència en el futbol base, s'incideix en la prevenció d'aquesta, ressaltant el paper de pares i entrenadors com a transmissors de valors que, treballats en la pràctica esportiva ajuden en el desenvolupament formatiu de la personalitat dels joves esportistes.
Aquesta sessió titulada "Prevenir la violència en el futbol base. Educació en valors", s'impartirà en la Casa de la Marquesa de Gandia el dia 30 de novembre a les 19h.
La inscripció està oberta a tota la ciutadania en general i es pot fer on-line en la web www.cfp.upv.es o punxant en l'enllaç.

divendres, 20 d’octubre de 2017

NOVES AJUDES PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA


Davant la demanda de la societat per a obtindre veritat, justícia i reparació, que el passat any “va desbordar totes les previsions” segons la responsable de l’àrea de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, d'EUPV, la Diputació de València respon amb una nova injecció d’ajudes.
Este divendres 20 d’octubre s’ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) una nova convocatòria de subvencions per a projectes de recuperació de memòria històrica, la segona en el que va d’any, per un import de 300.000 euros. En total, la Corporació provincial destinarà en 2017 533.000 euros a Ajuntaments, entitats i associacions sense ànim de lucre de la provincia de València.
“Hem de reparar a les víctimes d’una de les èpoques més fosques de la història d’Espanya”, ha recordat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha manifestat la seua satisfacció per la nova Llei de Memòria Democràtica aprovada ahir en Les Corts, a més de recordar els objectius aconseguits fins ara per l’àrea que lidera que ha permès, entre altres coses, la instal·lació de memorials i l’exhumació de fosses comunes com la 113 del cementeri de Paterna, “una de més grans d’Espanya”.
El termini de presentació de sol·licituds començarà demà i finalitzarà el pròxim 20 de novembre. La quantitat global de les ajudes augmenta quasi un 30 per cent respecte a l’anterior, fins als 300.000 euros, dels quals 150.000 seran destinats als Ajuntaments i 150.000 als familiars i entitats sense ànim de lucre.
La Delegació de Memòria Històrica ha informat que es mantenen les tres línies d’ajuda aprovades en 2016, per la qual cosa podran ser subvencionades les activitats d’indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si escau, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil i la repressió posterior; la instal·lació d’elements testimonials en reconeixement d’edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica; així com la retirada de símbols i vestigis franquistes.

dijous, 19 d’octubre de 2017

ADOCTRINAMENT

Article de Marc Cabanilles
AVALL - Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors

Publicat el 18.10.2017 en  


ADOCTRINAMENT

El Ministeri d'Educació ha posat en moviment a l'Alta Inspecció per evitar l'adoctrinament en els llibres de text a Catalunya. Si per adoctrinament entenem la negació del pensament crític, evitar el diàleg, ocultar la discrepància i exaltar el dogma, des d' AVALL recolzem aquest interès del ministeri per acabar amb l'adoctrinament, però ens agradaria que fora amb tot adoctrinament.

Perquè si el que es fa en els col·legis catalans és adoctrinar, com direm allò que es fa en totes les aules d'Espanya amb la religió?
Perquè si es té por al fet que l'adoctrinament a Catalunya acabe en fanatisme nacionalista, no hauríem de tenir por que l'adoctrinament en religió acabe en fanatisme religiós?
Perquè si com diuen, l'adoctrinament a Catalunya té com a finalitat excloure als qui no es consideren nacionalistes catalans, què dir de l'adoctrinament religiós que considera heretges, infidels, esgarriats o pecadors a qui no professe la mateixa religió?

Es defensa l'església dient que són els pares els qui volen que els seus fills reben religió. Amb aquest mateix raonament, adoctrinar a les aules catalanes, hauria de ser bo si són els pares els qui així ho volen. També es queixa el nacionalisme espanyol que aquest adoctrinament en el nacionalisme català és pagat amb diners públics. Els sous dels professors de religió també són diners públics pagats generosament per cada comunitat autònoma. I quan parlem de tot l'Estat, no només de Catalunya, la xifra s'aproxima als 500 milions d'euros anuals. Milions amb els quals es podrien contractar uns 6.500 professors que bé farien a intentar millorar el nivell de l'alumnat que tan mal queda en els informes PISA, o simplement ensenyant altres idiomes, en els quals en aquest país, cap dels seus presidents és capaç d'expressar-se.


Als qui els molesta l'adoctrinament històric a Catalunya, no sembla molestar-los que se segueixen explicant a menors, històries sobre éssers imaginaris que van crear tot quant existeix, éssers que ens diuen què hem de fer o no fer, que ens vigilen constantment i que al final d'aquesta vida, ens prometen una altra, on se'ns premiarà o castigarà. No sembla molestar que mentre la ciència ja és capaç d'explicar el 99,9 % de tot el que va passar i passa en l'univers, les confessions religions segueixen intentant, des de la més tendra infància, modelar les ments per fer creure que tot prové de la màgia d'uns suposats déus, que ociosos entre tanta eternitat, van jugant entre ells a veure qui té l'ocurrència més graciosa.


La religió com a fenomen individual, com a cerca del sentit de la vida, com una autoprotecció davant la immensitat de l'univers i l'eternitat del temps, com una reflexió personal, pot ser bona i fins a positiva. Però es converteix en un frau quan passa a ser administrat per persones que diuen parlar directament amb déus, que diuen ser els seus intermediaris, que ens diuen com hem de viure i morir, que diuen que el seu regne no és d'aquest món quan en realitat són l'empresa més poderosa que existeix.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOCIONS D'EUPV ALS AJUNTAMENTS PER A DEMANAR LA DIMISSIÓ DE JUAN CARLOS MORAGUES

El coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, ha anunciat que la formació d'esquerres presentarà en tots els ajuntaments en els quals té representació al País Valencià una moció per a demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per no haver garantit la seguretat i el dret de manifestació, així com per permetre la contra manifestació de l'extrema dreta el passat 9 d'octubre.
Dilluns passat l'extrema dreta va rebentar violentament la tradicional manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre sota el lema 'Si al Valencià', una marxa que es presentava perillosa pels últims esdeveniments a Catalunya i que, finalment, va utilitzar l'extrema dreta valenciana per a agredir als assistents a una manifestació pacífica i lúdica que se celebra anualment des del principi de la democràcia. 
"Estem parlant d'una contra manifestació sense permís encapçalada pel grup de la ultradreta Yomus que va paralitzar la marxa i va aconseguir aïllar a una part dels manifestants i es van produir agressions", ha recordat Rodríguez, qui ha posat l'accent en la falta d'actuació de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, "que solament van actuar en moments puntuals i que va deixar que els feixistes provocaren i agrediren a persones que estaven manifestant-se cívica i pacíficament".

Per al màxim dirigent de la formació d'esquerres, "aquesta situació recorda a escenaris de fa més de quaranta anys, quan encara es vivia sota la dictadura franquista i no a una democràcia en ple segle XXI", ha assenyalat.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

CARME GIRAU, PREMI JAUME II


El premi Jaume II, un guardó instaurat per l’Ajuntamente de Simat per al reconeixement cívic i cultural de veïns del municipi que han destacat en els seus respectius camps, s'ha atorgat enguany a la cantautora i compositora Mari Carme Girau, filla de Simat, i on resideix ara. Girau va integrar a meitat dels anys seixanta el grup musical Els Setze Jutges, un referent de la Nova Cançó, i tot i que amb la separació dels Setze, l’any 69 va abandonar la cançó, va deixar una petjada que li ha valgut, entre altres reconeixemenets, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en 2007. La seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l’aportació valenciana a la Nova Cançó. 
El lliurament del premi s'ha fet coincidint amb l’acte institucional que l’Ajuntament ha programat el 9 d’octubre al migdia al saló de plens amb motiu de la celebració

EL CF GANDIA ACABA DEMANANT L'HORA CONTRA EL CF SIMAT



L'històric CF Gandia, tot un històric que fa només una dècada va jugar la promoció per ascendir a la Segona Divisió A, va acabar demanat l'hora este diumenge en el partit que l'enfrontava al CF Simat en la Segona Regional. 
Era la tercera jornada de lliga i ambdós arribaven coliders i invictes. 

El partit semblava encarrilat per als gandians ja en la primera meitat amb el marcador 2-0, i fins i tot al minut 50, ja en el segon temps, va arribar el tercer gol local. El Simat va retallar al minut 58, però al 78 el CF Gandia va marcar el quart d'un penal que no era. Amb el marcador 4-1, el partit semblava decidit, però  dos errors defensius un en el minut 82 i un altre en el 88, van fer que l'estadi Gujillermo Olagûe demanara l'hora amb el marcador 4-3 i el CF Simat assetjant. .

dimarts, 26 de setembre de 2017

CULTURA RESTAURA SIS FLORONS DE LA NAU CENTRAL DEL MONESTIR



L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), un organisme dependent de la Conselleria de Cultura, ha restaurat sis florons que decoren les voltes de la nau central i creuer de l’església del monestir de la Valldigna, que en breu seran restituïts al seu lloc d’origen. 
Els florons són unes peces circulars de fusta daurada amb or fi i policromada, que tenen com a funció decorar la clau de volta. En aquest cas, es tracta de tres models o dissenys diferents repartits en dos parells cadascun, en els quals prevalen els motius vegetals de fullaraques, volutes enroscades, colps de flors i elements decoratius circulars i ovals convexos envoltats d’elements vegetals en els extrems, que contribueixen a acréixer la sensació d’estar mirant un sol resplendent. Només en dos d’ells, els més grans, trobem uns caps xicotets policromats, que contribueixen a augmentar el seu lirisme. Les seues dimensions oscil·len entre els 100 i 240 cm de diàmetre i els 60 a 80 cm d’altura. 
Els sis florons, possiblement van ser realitzats per ‘Josualdo’ i acabats el ’17 d’abril de 1694′, si es té en compte la inscripció que ha aparegut en un d’ells, això és possible ja que el 1696 Pasqual Rams va finalitzar la pintura de la volta de l’església. 
Abans de la intervenció dels florons es va realitzar un estudi al laboratori de materials de l’IVCR+i consistent en la presa de mostres, tant de les zones originals com de les intervingudes anteriorment, per a conéixer la naturalesa de les repintades i diferents materials utilitzats en les seues intervencions anteriors. També es van realitzar radiografies per a conéixer el sistema de construcció i assemblatge d’aquestes peces. Un altre tipus d’estudi va consistir en la numeració i l’atribució d’una sigla per a cadascuna de les peces que integren el conjunt de cada floró amb la finalitat de muntar-los correctament en la seua ubicació original. 
Els sis florons presentaven importants pèrdues de volum a gran escala, com ara en zones dels raigs en algun d’ells, que n’havia motivat la reconstrucció en artifici sobre la volta, o de menor importància com la pèrdua i trencament de fulles i circells. Aquests elements que falten han sigut reconstruïts amb talla de fusta. 
Respecte a la superfície daurada i policromada, aquesta estava desadherida del suport, per la qual cosa va ser necessari, com a pas previ a la neteja, realitzar una fixació i consolidació de tots els estrats daurats i policromat per a dur-ne a terme posteriorment la reintegració cromàtica. 
El monestir de la Valldigna ha sigut, des de la seua fundació a la fi del segle XIII, un dels cenobis més importants des del punt de vista patrimonial de la nostra Comunitat. 
Des que el 15 de març de 1298 es donara el monestir a fra Bonard, abat del monestir cistercenc de Santes Creus, cadascun dels successius abats que l’han habitat es van encarregar de fer-lo més gran i embellir-lo amb magnífiques obres d’art, que, desgraciadament, amb la desamortització esdevinguda el 1835, van ser unes saquejades i altres disperses, la qual cosa va portar a la ruïna aquest monumental cenobi. 
Una bona mostra d’aquesta riquesa patrimonial són els sis florons que decoraven les voltes de la nau central i creuer de l’església, que, fruit d’aquella dispersió artística, van acabar a la parròquia de Sant Joan Evangelista, de Benifairó, a diferència de la clau de la cúpula, que encara roman al monestir per les seues grans dimensions i per l’altura a la qual es troba. D’allí van passar el 2011 a les dependències de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat, on han romàs tot aquest temps en un llarg i complicat procés de restauració.