diumenge, 23 de juliol de 2017

FESTES DE SANT JAUME I SANTA ANNA, ORGULL DE BARRI



El moviment associatiu que permet cada estiu celebrar a Simat les festes de Sant Jaume i Santa Anna són una mostra d'orgull de barri, de confraternitat i germanor. No hi ha altre carrer a Simat on la col·laboració massiva permeta mantenir viva la flama de la convivència any rere any. És un eixemple entranyable del que hauria de ser un teixit associatiu viu, actiu, eficient i de barri. No hi ha poble si els seus habitants no s'hi impliquen.
I un any més hem d'agrair a festers i festeres que les banderoles i l'engalanament del carrer ens anuncien de nou l'arribada de les festes en l'epientre de l'estiu. Sant Jaume i Santa Anna són el preludi de les festes patronals, les dues setmanes grans de Simat, i cal respondre a l'esforç dels veïns de Santa Anna gaudint i participant, fer colla, compartir i conviure des del respecte. El sopar al carrer de la nit del 25 de juliol és l'essència de la convivència. 


dijous, 29 de juny de 2017

BALANÇ DE L'EQUADOR DEL MANDAT

El balanç de l'equador del mandat municipal a l'Ajuntament de Simat té dos vessants, la de cal i la de sorra. D'una banda valorem de forma satisfactòria l'esforç que s'ha relitzat per a l'aprovació d'un Pla General amb relativa pau social i que ha de servir en teoria per desbloquejar la planificació de futur i la implantació de noves activitats, tot i que hi ha dubtes sobre alguns aspectes, com ara la futura alimentació d'energia elèctrica del polígon industrial, i per al qual, amb les dimensions anteriors, calia una subestació elèctrica, un aspecte que el veí municipi de Tavernes va resoldre traient-li a Iberdrola diversos compromisos a canvi del pas de l'alta tensió, mentre Simat li ho perdonava tot a la companyia subministradora.
També cal reconèixer l'esforç del govern local en les polítiques d'ocupació, a les quals ha destinat recursos propis, a banda de les subvencions reglades per a la creació d'ocupació. Això ha permés a nombrosos famílies garantir-se ingressos periòdics. Ara bé, les polítiques de foment de l'ocupació no deixen de ser cojunturals. És un dels apartats de la gestió municipal en el que convé ser més exigent, en la mesura que caldrien solucions estructurals per incentivar activitats econòmiques que permeteren la generació de llocs de treball. En este sentit, cal cridar l'atenció sobre la passivitat a l'hora d'explotar el sector turístic i de serveis. Simat segueix sense una infraestructura hostalera i d'allotjaments, per més que el monestir rep cada any la visita de huitanta mil persones. 
No obstant, el retret més contundent que mereix el govern local és el clamorós silenci institucional davant un gens disimulat menyspreu de les administracions superiors cap a Simat, un menyspreu que Arc Iris considera un boicot premeditat en tota regla pel fet de tenir un alcalde que no pertany a les formacions del Pacte del Botànic. El boicot és dolorós, però encara ho és més un silenci del govern local que s'assembla més a la resignació, a la submissió, a la connivència i la complicitat.
L'assassinat amb premeditació i traïdoria de la Fundació Jaume II, i la desaparició de gairebé tota la programació d'activitats al voltant del monestir, té el seu reflex en la desaparició fins i tot de la il·luminació ornamental del monument. Hi ha altres conseqüències, com ara la pràctica paralització de les tasques de reconstrucció i de les excavacions arqueològiques.
Però el boicot institucional no es redueix a la paràlisi de la Fundació Jaume II. Simat no ha rebut absolutament ninguna inversió, ajuda o subvenció que no estiga estrictament reglada, és a dir, només ha rebut les ajudes que no se li poden negar perquè li pertoquen només pel fet d'existir. Encara gràcies. La situació és més evident si es contrasta amb les inversions que estan arribant amb generositat a municipis governats pel PSPV o Compromís, o ambdós en coalició. 
Un municipi sense dignitat optaria per la solució més fàcil: votar un alcalde de Compromís o del PSPV. Ara bé, un municip amb dignitat ha de demanar respecte a les seues decisions i alçar la veu de forma col·lectiva contra els governs de la Generalitat i la Diputació, declarar persones non grates als responsables del boicot, i prendre tota una bateria de mesures per posar de relleu la situació. És evident que Compromís i PSPV no ho van a fer, però l'alcalde a títol personal té l'obligació d'informar al veïnat que està sent objecte d'un boicot premeditat que repercuteix directament en el seu benestar i les seues perspectives de futur.

dimecres, 21 de juny de 2017

PERQUÈ ENS HEM QUEDAT SENSE PEDIATRA A SIMAT I BENIFAIRÓ?

La resposta està en la política gravitacional, un nou terme encunyat per Arc Iris que descriu la força d'atracció de serveis i inversions per part dels municipis de més població, en detriment dels més menuts. A Tavernes s'ha obert el consultori de la platja i no hi ha facultatius suficients per atendre els centres de salut auxiliars de Simat i Benifairó, el centre de Salut de Tavernes, i el de la platja. I a més, hi ha intervingut l'alcalde de Tavernes, qui ha manejat fils per tal que els damnificats siguen Simat i Benifairó.
Arc Iris ho ha pogut constatar a través d'un farmacèutic de Tavernes. La conversa és real. A una farmàcia de  Tavernes el farmacèutic li explicava a una clienta, veïna de Tavernes, que l'alcalde havia demanat que es sacrificaren serveis a Simat i Benifairó per a que no es ressentiren Tavernes ni la platja. Si es mantenia l'atenció pediàtrica determinats dies a Simat i Benifairó, el resultat és que el centre de salut de Tavernes anava a quedar un de cada huit dies sense pediatra. La resposta de la clienta de la farmàcia: "Doncs bé està, que si venen a comprar a Mercadona també poden vindre al metge". L'ajudant del farmacèutic assentia amb el cap. Aquesta conversa s'ha produït dimecres 21 de juny a les 10:45. 
Ahí ho deixem. 

dimarts, 20 de juny de 2017

"PASQUALET DEL RAVALET" HA ESCRIT

Un lector amb el seudònim Pasqualet del Ravalet ens ha fet arribar via correu electrònic el següent apunt: 

"Sobre el balanç de gestió, se li està donant molta importància a l'aprovació del PGOU, com una fita inconmensurable. Jo voldria que m'explicaren quines són les conseqüències directes i reals sobre els ciutadans de l'aprovació del pla general, quins efectes tindrà sobre el dia a dia dels simaters, com repercutirà en la seua qüotidianetat, i quins beneficis reals aportarà als veïns i les veïnes. Açò no és una crítica, sinó pura curiositat". 

divendres, 16 de juny de 2017

ARC IRIS CONVIDA ALS LECTORS A FER ELS SEUS PROPIS BALANÇOS DEL MANDAT

Com que hem sobrepassat l'equador del mandat a l'Ajuntament i cap partit, ni del govern ni de l'oposició, ha fet cap balanç d'esta primera etapa en la gestió local, Arc Iris convida als lectors a fer els seus propis balanços per a la seua publicació en este blog. Els escrits hauran de fer-se arribar al correu electrònic arciris_simat@yahoo.es, i podran publicar-se amb seudònim, sempre que l'autor quede identificat a través d'un compte vàlid de correu. L'únic límit és el respecte. 

ENQUESTA

D'altra banda, Arci Iris activa durant dues setmanes a la banda lateral d'este web una enquesta per valorar aquests dos primers anys de govern a l'Ajuntament de Simat, i anima a participar-hi. L'enquesta es tancarà el 30 de juny a les 24 hores. 

dimecres, 14 de juny de 2017

LES SENDES ESTAN EN MAL ESTAT


Corredors i caminants, usuaris habituals de les sendes del terme de Simat, han denunciat a Arc Iris el mal estat de la xarxa de senders per manca de manteniment, amb vegetació que invaeix el traçat, despreniments i senyalítica per terra. Així mateix, han traslladat epidodis com els de la misteriosa i sobtada aparició de deixalles al llarg de diversos trams de sendes, i la seua desaparició només uns dies després.
Arc Iris desconeix a hores d'ara si segueix en vigor el conveni amb una entitat pel manteniment de sendes. 

dimecres, 7 de juny de 2017

ARC IRIS DEMANA QUE ELS RESPONSABLES DE LES URBANITZACIONS IL·LEGALS PAGUEN LA LAMINACIÓ DEL RIU VACA


Compromís està insistint en tots els fronts institucionals, instigat des de l'Ajuntament de Tavernes, per a que el Govern central es faça càrrec dels 47 milions d'euros que costaria executar les obres de l'anomenat projecte de laminació del riu Vaca, i que en el fons consisteix en posar remei a una malifeta urbanística a càrrec dels diners públics.
Arc Iris demana a la resta d'ajuntaments de la Valldigna que exigisquen responsabilitats patrimonials als autors de les urbanitzacions il·legals de Tavernes alçades en sòl inundable, i que els 47 milions d'euros de la laminació es destinen a altres projectes més beneficiosos per al conjunt de la Valldigna. 
El consell de ministres  a data 21 de desembre de 2012 va establir que s’havia de fer efectiva una revisió de totes les actuacions pendents d’execució de l’empresa ACUAMED i en gener de 2015 els ajuntaments de la Valldigna i Xeraco van ser notificats de la suspensió del projecte «Laminació i millora del drenatge del Riu Vaca» per motius de rendibilitat ja que es tractava d’una actuació «sense recuperació de costos», apunta l'ajuntament de Tavernes en una nota.
Ara el Grup Parlamentari de Compromís al Senat ha presentat una esmena que inclou la laminació i millora del drenatge en la conca del Riu Vaca amb un cost de 47 milions d’euros. 
L’esmena fa èmfasi en el tram de Tavernes, evidentment, atés que existeix un perill real d’inundació en certes urbanitzacions  "amb el conseqüent perill que comporta també per a les altres poblacions de la Valldigna",  afirma l'Ajuntament de Tavernes, i cita com exemple el cas de caudals de vinguda d’aigua importants degut al mur artificial que formen el terraplè de la AP-7, la N-332 i la línia fèrria València-Gandia. No obstant, en opinió d'Arc Iris l'únic perill per a la resta de municipis és que 47 milions d'euros dels diners públics que es poldrien destinar a actuacions realment útils, vagen a destinar-se a legalitzar les urbanitzacions il·legals. Per eixe motiu demana obrir expedient per determinar als responsables patrimonials d'este perjudici i se'ls obligue a pagar de la butxaca la laminació del riu. 
Arc Iris no està en contra de que s'executen obres contra inundacions a Tavernes, però sí que el conjunt dels valldignencs i Xeraco hagen de pagar per una cosa que van fer mal altres, i per la qual a més es van lucrar. 

dimecres, 31 de maig de 2017

LA VALLDIGNA, ELS FONS EUROPEUS, LA MANCOMUNITAT I EL SOLARET DE BENIFAIRÓ

La Valldigna s'ha quedat sense fons europeus en  la segona convocatòria de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), de la que s'acaba de publicar la relació de beneficiaris, i no sembla que hi haja ànims per a concórrer a una tercera convocatòria, entre altres coses perquè potser la Mancomunitat, l'ens a través del qual s'ha tramitat la petició, no existirà llavors. 
La Valldigna es jugava alguna cosa més que els cinc milions d'euros que esperava rebre de la UE, es jugava la raó de ser i la continuïtat de la Mancomunitat com a institució. El procés de sol·licitud dels fons EDUSI ha estat un joc d'hipocresies, sobretot per part de Tavernes, que una vegada denegada la subvenció, ha dit que tira endavant amb el procediment per a abandonar la Mancomunitat, i en conseqüència disoldre l'ens. L'actitud de l'Ajuntament de Tavernes ha estat interessada: necessitava la Mancomunitat per a accedir als fons europeus, i una vegada descartada l'ajuda, l'ens comarcal es deixa morir, obviant les que haurien de ser les funcions pròpies de mancomunar serveis. L'actitud de Tavernes, es pot observar des d'altra òptica: en certa manera fa ús de la raó en provocar la disolució d'un ens que des del moment de la seua creació mai ha jugat el paper que havia de jugar. Per tant, liquidació.
Eixa liquidació, però, no serà fàcil. El president de la Mancomunitat, el regidor simater de Compromís Vicent Ribera, hauria d'explicar abans que res perquè no s'han fet públiques les gestions per sol·licitar a la Generalitat la creació d'un institut d'investigacions agràries a un solar de Benifairó que en principi anava destinat a construir la seu de la Mancomunitat. Opacitat absoluta en un procés en el qual l'Ajuntament de Tavernes, tot i la seua intenció d'abandonar la Mancomunitat, ha fet ús del poder de veto per a bloquejar un intercanvi de patrimoni, una permuta en la qual estava interessada una fàbrica de bombetes de Benifairó, i que no ha fructificat perquè Tavernes no acceptava la permuta. 
Difícil paperot el que se li va al damunt als responsables de la Mancomunitat en el procés de liquidació. 
Pel que fa a l'EDUSI, cal admetre que la sol·licitud estava un poc forçada. Arc Iris ja ho va advertir en anteriors articles. Les àrees funcionals, la xifra d'habitants, i els criteris mínims de dispersió poblacional, no coincidien amb les característiques de la Valldigna. Tavernes va forçar una àrea integrada amb Benifairó i Simat per tal de forçar el compliment dels requisits, però la denegació i els motius argumentats deixen clar que l'esforç ha estat en va.
Només resta felicitar als ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp, que són els que han aconseguit els 35,6 milions d’euros d'este programa.

dimecres, 24 de maig de 2017

ALS QUI HAN ROBAT AL COL·LEGI

Per si ens esteu llegint. No sabem si ho heu fet per necessitat o per pura avarícia, però el que heu fet és miserable i covard, i sobretot és una falta de respecte a centenars d'estudiants, pares i mares, docents, i a més de tres mil veïns que veneren el seu col·legi com un temple sagrat. Encara que hàgeu robat a l'escola per necessitat, no deixa de ser un fet miserable i segueix sense justificació. A Simat hi ha institucions i entitats privades que us hagueren ajudat. És com furtar-li el berenar a un xiquet, ningú amb un mínim de decència ho faria ni amb fam de dues setmanes.  
Heu robat material escolar, heu robat un trosset de futur a centenars de xiquetes i xiquets, heu robat oportunitats als qui seran les dones i els homes de demà. Heu decebut a més de dos centenars d'escolars. Quan aneu pel carrer mireu els xiquets i les xiquetes, i digue-se per dins: "jo us he robat".
Què heu robat? Uns colorins? Uns paquets de fulls? Un ordinador? Tant de bo us servisca per instruir-vos, però ens temem que ni això. Hi havia diners? Eixos diners eren per a que els nostres fills es formaren com a persones i no acaben sent éssers sense escrúpols com vosaltres. Poques coses hi ha més miserables. Els delictes són, abans que res, una falta de respecte pels demés, però un robatori a un col·legi ens fa desbordar la indignació. 
Us desitgem que els remordiments de consciència, si és que en teniu, us pesen com una llosa la resta de les vostres vides.