dimecres, 24 de maig de 2017

ALS QUI HAN ROBAT AL COL·LEGI

Per si ens esteu llegint. No sabem si ho heu fet per necessitat o per pura avarícia, però el que heu fet és miserable i covard, i sobretot és una falta de respecte a centenars d'estudiants, pares i mares, docents, i a més de tres mil veïns que veneren el seu col·legi com un temple sagrat. Encara que hàgeu robat a l'escola per necessitat, no deixa de ser un fet miserable i segueix sense justificació. A Simat hi ha institucions i entitats privades que us hagueren ajudat. És com furtar-li el berenar a un xiquet, ningú amb un mínim de decència ho faria ni amb fam de dues setmanes.  
Heu robat material escolar, heu robat un trosset de futur a centenars de xiquetes i xiquets, heu robat oportunitats als qui seran les dones i els homes de demà. Heu decebut a més de dos centenars d'escolars. Quan aneu pel carrer mireu els xiquets i les xiquetes, i digue-se per dins: "jo us he robat".
Què heu robat? Uns colorins? Uns paquets de fulls? Un ordinador? Tant de bo us servisca per instruir-vos, però ens temem que ni això. Hi havia diners? Eixos diners eren per a que els nostres fills es formaren com a persones i no acaben sent éssers sense escrúpols com vosaltres. Poques coses hi ha més miserables. Els delictes són, abans que res, una falta de respecte pels demés, però un robatori a un col·legi ens fa desbordar la indignació. 
Us desitgem que els remordiments de consciència, si és que en teniu, us pesen com una llosa la resta de les vostres vides. 

diumenge, 21 de maig de 2017

EUPV POSA AUTOBUSOS PER A PARTICIPAR A LES MARXES PER LA DIGNITAT

El coordinador d'EUPV, David Rodríguez, ha anunciat l'eixida d'autobuses des del País Valencià per a participar a les Marxes de la Dignitat que es concentraran a Madrid el pròxim 27 de maig.
El lema de la present edició és ‘Pa, Treball, Sostre i Igualtat’ perquè ens trobem davant una situació extremadament difícil, d'emergència social, que ens convoca a donar una resposta col·lectiva i massiva de la classe treballadora, la ciutadania i els pobles, com a perspectiva per a totes i tots aquells que estan lluitant i que pateixen les contradiccions d'aquest sistema que solament genera atur, precarietat, pobresa i violència, ha defensat el màxim dirigent d'EUPV.
Cal destacar que per a aquesta cita la formació d'esquerres ha disposat tres autobusos que eixiran des de diferents punts del País Valencià. “Considerem que es tracta d'una convocatòria en la qual la presència d'EUPV és fonamental i, per açò, eixirà un autobús des de Sagunt, passant per València i Utiel, un altre des de la Vall d'Albaida i un tercer des de les comarques del sud”, ha explicat el coordinador.
Per açò, -ha continuat- “fem una crida massiva perquè la gent se sume a aquesta iniciativa perquè és necessari eixir al carrer per a defensar una societat més justa i solidària, un canvi real, no un simple canvi de govern, necessitem que els qui estiguem disposats a barallar ens unim”.

En definitiva, “en una nova ocasió les Marxes permeten unir a organitzacions socials i polítiques i articular respostes unitàries davant els atacs de les polítiques neoliberals del govern del PP. Per a la transformació de la societat fan falta organitzacions fortes que empoderen a la gent i EUPV sempre estarà en el carrer reclamant el que la ciutadania necessita”, ha conclòs.

dimecres, 17 de maig de 2017

PER SORT QUE NO HA PILLAT NINGÚ


Una branca de grans dimensions d'un dels xops del Passeig Nou d'Octubre, a la vora del riu Vaca, s'ha desprès cap a les dues de la vesprada d'este dimecres sobre un banc que, per sort, estava sense gent. L'hora de l'incident ha estat providencial, perquè d'haver-se produït un poc abans, els bancs d'este tram de passeig solen estar ben sol·licitats. L'autor de la foto, que ha preferit no identificar-se, assegura que se n'ha lliurat només per dos minuts.

diumenge, 14 de maig de 2017

LA INJUSTÍCIA MARCADA

VÍCTOR MANSANET                           

La jerarquia eclesiàstica espanyola intenta commoure les càndides ànimes dels contribuents perquè marquen la «X» en la casella corresponent de la declaració de la renda. Un altre privilegi per a una organització que actua en connivència amb el Govern central i bona part de l’aparell de l’estat, inclosa la Corona, i potser la santa companya d’imputats, jutjats i empresonats del braç secular. Qui marca la casella de l’església participa en una presumpta malversació de fons públics, ja que eixos diners es detrauen de l’impost de l’IRPF, a costa de catòlics, ateus, agnòstics, avortistes, rockers o simples adoradors nocturns.
Marcar amb la «X» l’esmentada casella conculca l’article 31 de la Constitució espanyola, que fixa la contribució a la despesa pública en condicions d’igualtat. Eixe tracte de favor fa que l‘Estat assigne el 0,7% de la recaptació a atendre les despeses d’una institució privada, l’església, la qual cosa atempta contra l’article 14 de la Constitució, el desè manament i la cinquena esmena. Això implica un perjudici del que és públic respecte del privat. No hi ha dret!, perquè amb eixa transferència es rebaixa la inversió en necessitats públiques, com ara escoles, hospitals, serveis socials, infraestructures, medi ambient o promoció d’ocupació, i es fomenta l’adoctrinament en centres educatius concertats ―eufemisme de privat―, una desviació que denuncià ja fa  cinc-cents anys Erasme de Rotterdam en el seu Adagiorum Collectanea: «Aquell menester pontifici per excel·lència, l’ensenyament del  poble, està viciat pel lucre». Les coses no han canviat massa d’aleshores ençà.
En 2016, el Govern va destinar a l’església catòlica vora 13.000 milions d’euros. Per mitjà de l’IRPF, n’ingressa més de 250 milions a l’any, una quantitat escandalosa avalada any rere any per governs del PP, però també del PSOE. Woody Allen pensava que amb aquestes transaccions, déu —si n’hi ha— haja donat una senyal clara per a «dipositar, en nom de l’església, ingents sumes de diners en el soterrani de la banca». On van a parar aquests diners? A les sotanes del clero, als ciris pasquals, a programar i sufragar campanyes propagandístiques contra la llibertat sexual, a afavorir la discriminació i la segregació de gènere, a posar obstacles als avanços científics i a la investigació, amb la qual cosa s’entrebanca la millora de les condicions de vida i salut de la ciutadania. 
La jerarquia eclesial ha perdut l’oremus i el sentit de la paraula «cristià». Està «administrada» principalment per un lobby d’ecònoms la majoria dels quals sostrauen hàbilment de l’Estat injustos beneficis fiscals, exempcions d’impostos (IBI), abusives apropiacions (immatriculacions) i, per a acabar-ho d’adobar, operen amb productes financers, la qual cosa converteix l’església en un autèntic «paradís fiscal», el qual actua amb total impunitat. Aquesta imatge deplorable suggereix el passatge de l’Evangeli segons Mateu, en què Jesucrist recrimina els sacerdots del temple de Jerusalem d’haver convertit aquella casa d’oració en una «cova de lladres».
No només el lobby eclesiàstic contradiu principis constitucionals, sinó que dota l’església d’una imatge desoladora, forjada en la desraó teocràtica i el més ranci clericalisme, estigmatitzada per la complicitat amb una dictadura cruel, sense que això li haja reportat cap remordiment de consciència. L’església catòlica malda per sotmetre el poder —polític, econòmic, celestial— als seus interessos, malgrat que l’article 16 de la Constitució consagra el caràcter aconfessional de l’estat. A més a més, no ha sabut adaptar-se a la realitat, en gran part per culpa d’una casta de prelats als quals el papa Francesc anomena «vanitosos que fan el ridícul», i que ací tenen noms de Roucos i cognoms de Cañizares, Reig Pla o Munilla. Són aquests personatges els que inciten a l’ateisme o, si més no, a l’astènia espiritual.
Des d’una òptica no confessional, de llibertat, convivència democràtica i de justícia social, encoratge els contribuents, sobretot els catòlics, perquè NO marquen la casella d’«assignació tributària a l’església catòlica», ni tampoc la destinada a «fins socials», ja que també se’n beneficia l’església. Em resulta immoral encobrir una injustícia marcada. El que realment seria just és que no hi hagués cap casella per a poder revertir els diners de tothom en inversions públiques, i que l’església fóra finançada pels seus fidels. Això és més adient a la parèmia «al cèsar el que és del cèsar i a déu el que és de déu».

divendres, 5 de maig de 2017

SIMAT RESTAURA UNA DE LES ARCADES DEL CIRER



L’Ajuntament de Simat de la Valldigna inaugura diumenge al matí, 7 de maig, la restauració d’un dels tres aqüeductes d’abastiment d’aigua al Monestir de la Valldigna, procedent de la Font del Cirer. Es tracta d’un monument del segle XVIII, situat a dos quilòmetres del casc urbà, al començament del Camí dels Burros, una de les rutes més visitades pels turistes que practiquen senderisme en la zona.
Els treballs de restauració han estat dirigits per l’arquitecte del Monestir de la Valldigna, Salvador Vila, i la quantitat invertida en el total de l’obra apuja a 58.984 euros. L’Ajuntament de Simat, ha netejat i ha condicionat la zona per a fer-la més assequible, ja que hi ha molts arbres i vegetació. També ha construït un petit mirador des d’on es pot contemplar l’aqüeducte i el llit del riu Vaca, que en passa per baix.
Segons l’alcalde de Simat, Víctor Mansanet, amb eixa intervenció “posem en valor no només el nostre riquíssim patrimoni, tant historicoarquitectònic com natural”. També, amb aquesta restauració del monument hidrològic, “l’Ajuntament amplia la seua oferta turística i complementa la cultural”, declara Mansanet, qui destaca l’impuls que li han donat a aquesta intervenció les regidories de Turisme i Medi Ambient, dirigides per Marga Palomares i Vicent Ribera, respectivament.
Aquest monument té una longitud de vora 30 metres i una altures d’11 metres. Està construït, igual que els altres dos, amb la tècnica de tàpia de maçoneria, és a dir, murs fets amb pedra, argila i calç, sobre fàbriques de rajols per suportar la conducció superior. Va ser construït cap a 1746, sota l’Abadiat de Fra Josep Minyana. Fa uns anys es va restaurar la primera arcada i encara en queda una altra en la mateixa ruta, tot i que està en un lloc més escarpat i de difícil  accés.

divendres, 28 d’abril de 2017

SUSANA DÍAZ, QUINA REPULSIÓ EM PROVOQUES



CARLES MULET           
Senador de Compromís  
Fa unes setmanes, ens arribava al Senat una moció signada pels senadors del PSOE d’Andalusia, Castella-la Manxa, Madrid i Aragó, en la qual es reivindicava el corredor “mesetario” com a prioritari, elogiava el port d’Algesires per ser el de més activitat, i posava com a secundari el corredor pel Mediterrani ( a pesar que amb només dos dels ports del País Valencià o Catalunya ja se superava l’activitat del d’Algesires, ho dic per si el seu únic argument era eixe, que d’altra banda és absurd, ja que tant fa quin port siga l’eixida d’Europa).
No era la primera vegada que el lobby el PSOE andalús llançava dards en eixe sentit, i veníem ja una mica escaldats per mocions presentades per tot el PSOE en defensa dels cítrics andalusos davant les amenaces de Sud-àfrica ( obviant al País Valencià, primera productora d’ells), o mocions reivindicant la figura de Miguel Hernández on semblava que el malmès poeta era de Jaén.
Ràpidament, el PP arreplega el guant i esmena eixa moció estrenyent més, corredor “mesetario” súper prioritari, i el mediterrani, si queden engrunes doncs bé. Nosaltres ja havíem presentat l’esmena en sentit contrari, primer el mediterrani, per pura lògica, i acabant a Algesires, i no a Almeria, doncs seria un atzucac.
Fins al mateix dia del ple, sense notícies del PSOE. El senador del PSOE valencià Joan Lerma sent la pressió mediàtica, mentre ells han callat, nosaltres portàvem dues setmanes picant amb el tema. No intenten arribar a cap acord amb nosaltres, solament amb el PP, suavitzen el posicionament radical del PP, i pacten una transaccional, pitjor que el text original del PSOE; corredor mediterrani també, citen alguna ciutat o punt de Catalunya, País València i Murcia, però desapareix la cita de 2020 com a data de finalització, data que sí mantenen per al “Mesetario”. I obvia que el Mediterrani acabe a Algesires com demanàvem. Aquest text, contínua sent insultant per al PV, Murcia i Catalunya, però volen vendre’l com un avanç, com un mal menor…
Per a aprovar eixa transaccional, i que Lerma, Montilla, i els dos senadors murcians intenten salvar el tipus ( en açò ha quedat el PSOE de l’arc mediterrani en el Senat, senyors i senyores…) , i diguen que han aconseguit una millora en el text.. ( em pregunte jo quina millora és eixa, relegar a secundari el Mediterrani, sense dates, sense compromisos seriosos, sense acabar a Algesires…), pacten, com és de costum, PP i PSOE; i perquè eixa transaccional tire endavant i el PSOE perifèric tinga una excusa per a votar a favor, necessiten la signatura de quatre grups, aconsegueixen el del PP, PSOE i PNB, i els falta un quart.
Intenten la signatura de Podem, que els diu que no, la d’ERC, que els diu també que no, i ve finalment al mixt, on hi ha un pacte entre els seus components, que les transaccionals o compten amb el suport de tots els grups que formen part, o no se signa. Acudeixen a la portaveu, i aquesta ho trasllada al grup. Tant PDCat ( antiga CiU), com nosaltres, ens oposem. Envien llavors a una de les cares més amables del PP a intentar aconseguir la nostra signatura, dient que solament volen la signatura, no el vot, que els és igual què votem, però que intentem que es puga votar la transaccional i no el text original, per a parlant mal i clar, “salvar el cul” a Lerma i Montilla, bàsicament. ( que tampoc ho compartisc…no era cap millora, solament estètica).
Els diem que no va amb nosaltres, que haver-ho pensat abans de presentar-ho, que intenten l’acord amb un altre grup parlamentari… que no ens agrada açò de les llenties, de pactar un text amb el PP i després tenir nosaltres que votar-los si o sí.
I comencen les trucades i wasaps al més alt nivell, preguntant, dient que des de la cúpula del PSOE valencià hi ha molt malestar, que a veure què fem, que si es pot arribar a algun acord. Ens vénen des de Podem amb que a ells també els arriben per terra, mar i aire les pressions des del País Valencià. L’operació per a salvar la cara a Lerma està en marxa.
Ens mantenim ferms, i el PSOE demana ajornar la votació d’aquesta moció ( la primera del matí) fins a aconseguir la quarta signatura, i continuen les pressions.
Al final, per a resumir, ens mantenim, i a final del matí, quan va a produir-se la votació, el PSOE andalús a contracor i amb retrets a nosaltres, diu que retira la moció.
El debat havia sigut gruixut, el PSOE s’hi havia sentit atacat per la meua intervenció, i tant mentre intervenia com ja en els passadissos, crits i improperis, “portem 32 anys guanyant a la dreta, i vostès no han guanyat mai cap eleccions”. ( I?, també va guanyar el PP per majoria en el PV; amb gúrtels i xarxes clientelares, s’oblida d’açò el PSOE andalús dels ERO i del PER, imagine, o s’oblida de l’últim i reiterat sorpaso valencià). Que atacar al PSOE andalús era atacar als andalusos, el mateix argument que utilitzava Jordi Pujol quan se li criticava, i dic jo, en les últimes eleccions andaluses, si sumes la gran abstenció, amb tots els vots que no anaren al PSOE, que no va traure ni des de lluny majoria, doncs infinitament més andalusos no van votar al PSOE que sí, i malgrat tot açò, quin dret els dóna per a maltractar-nos?.
Fem pública la votació, i de seguida el PSOE valencià vol parar la que els cau damunt, i intenten apuntar-se el tant que gràcies a Ximo Puig s’ha retirat la moció… perdonen?, si fins a l’últim moment ens ha estat pressionant perquè els permetérem votar-la!, si ha utilitzat tots els contactes i intermediaris possibles!. Per la seua sort, alguns dels mitjans que els fan més cas a ells que a nosaltres, venen la seua versió falsa de la realitat. Ximo Puig ha plantat cara als andalusos que han retirat per fi la moció (que cínics).
En teoria doncs, pau en el PSOE. Doncs no, es veu que el PSOE andalús està que trina per aquesta derrota, i ix en tromba Susana Díaz insultant-nos d’esquerra inútil, ens acusa de boicotejar la moció i impedir que es debatera, i de ser poc més que esbirros de Pablo Iglesias ( ja m’explicarà aquesta senyora quina relació té per exemple ERC amb Podem, per posar un sol exemple).
Llavors, no era Ximo Puig qui va aconseguir retirar la moció?, llavors li està dient inútil a ell?. O és que Ximo Puig ha mentit?. L’esquerra inútil és la que ha posat a Ximo Puig en el govern ( vist el que s’ha vist, igual sí que som una mica inútils per açò). L’esquerra inútil és la que cogoverna amb el PSOE en el PV, Diputació de València, les capitals del País Valencià, i bon nombre de pobles i ciutats?. Eixa idea la comparteix Puig també?.
La senyora que governa gràcies al partit-contenidor eixe anomenat Ciutadans, la senyora hereva de la casta andalusa dels ERO, el més semblat al PP més corrupte, la xiqueta del senyor X, la que va permetre que Rajoy, Montoro i la seua quadrilla estiga governant Espanya, ens crida esquerra inútil….tot per què?, Per plantar-nos i dir-li que no és no, que no acceptem engolir res, que nosaltres defensem a la nostra gent i el nostre territori, que estem farts de callar davant una maquinària centralista, egoista, i per cert, corrupta com la que més.
Si eixa ha de ser la nova cara del PSOE, i Ximo Puig el seu lacai, quin futur més negre ens espera…. cal recordar que el que es votava era simplement una moció, una moció és demanar-li al Govern que faça açò o allò, sense cap repercussió, sense obligar-lo a absolutament a res. El Govern pot fer cas omís a la moció, no és vinculant… Imaginen-se quan li demanem al Govern des de Compromís diners per al corredor Mediterrani en els Pressupostos Generals de l’Estat.

Susana, quina repulsió em dónes…

dijous, 20 d’abril de 2017

SIMAT OPTA A CONVERTIR-SE EN CAPITAL DEL TURISME RURAL


Un total de 24 municipis de 12 comunitats autònomes han sigut preseleccionats per a aspirar a convertir-se en la Capital del Turisme Rural 2017 en una nova iniciativa organitzada pel portal Escapadarural.com, que aglutina gran part de l'oferta nacional d'establiments d'aquest tipus, pel seu desè aniversari. A nivell autonòmic participen Agres (Alacant) i Simat.

En un comunicat, el portal assenyala que van ser 270 pobles de les 17 comunitats autònomes espanyoles els que van presentar les seues candidatures a fer-se amb aquest reconeixement i convertir-se en un referent del turisme rural.

D'entre els 24 municipis escollits, només deu seran seleccionats com a finalistes basant-se en tres criteris: que el municipi tinga menys de 10.000 habitants, que estiga ben comunicat amb carreteres principals (a menys d'una hora d'una via principal) i que compte amb la infraestructura necessària per a rebre als viatgers i celebrar una gran festa popular si resulta guanyador.

El pròxim 27 d'abril, una vegada es donen a conèixer els 10 pobles candidats finals, s'obrirà el període de votació que conclourà el pròxim 21 de maig i serà llavors quan es conega la localitat que ha rebut la distinció de Capital del Turisme Rural 2017.

Les comunitats autònomes que aspiren al fet que un dels seus municipis es convertisca en Capital del Turisme són: Andalusia (Grazalema, Olvera i Vélez Blanco), Astúries (Onís i Cudiller), Cantàbria (Alfoz de Lloredo i Comillas), Castella i Lleó (Covarrubias i Burgohondo), Castella-la Manxa (El Toboso, Sigüenza, Alcalá del Júcar i Ayna), Catalunya (Santa Pau, Sant Joan de les Abadesses i Perafita), Comunitat Valenciana (Agres i Simat de la Valldigna), Extremadura (San Martín de Trevejo), Galícia (Leiro), La Rioja (Torrecilla en Cameros), Madrid (Gola dels Montes) i Navarra (Elizondo i San Martín de Unx).

divendres, 14 d’abril de 2017

SIMAT, BENIFAIRÓ, TAVERNES I XERACO DESAFIEN LA PROHIBICIÓ GOVERNAMENTAL D'EXHIBIR BANDERES REPUBLICANES



Simat
Tavernes

Xeraco
Almenys els ajuntaments de Simat, Benifairó, Tavernes i Xeraco, a la Safor, i també Barxeta, a la Costera, han desafiat la prohibició governamental expressa de no exhibir banderes republicanes a les balconades dels edificis municipals el 14 d'abril en commemoració de la proclamació de la Segona República. 
L'Executiu central va advertir que traslladarà als tribunals de justícia als ajuntaments que exhibisquen banderes republicanes, segons va indicar el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues.


Moragues ha recordat que l'any passat, coincidint amb el Dia de la República, 17 ajuntaments i una Diputació van exhibir banderes republicanes. A ells se'ls va fer un requeriment perquè les retiraren.



Enguany, per a evitar aquesta situació, el Govern havia remès una carta als diferents consistoris informant que la bandera republicana no és oficial i que la seua exhibició és contrària a la llei en un edifici públic, en un país en el qual nombroses plaques de carrers encara estan retolades amb noms de destacats franquistes. 



Moragues ha incidit que la llei arreplega que en els edificis públics "han d'onejar banderes oficials, i en un ajuntament ha d'onejar, exhibir-se, la bandera de l'ajuntament i la d'Espanya, i no cap exhibició d'un altre tipus de banderes en edificis públics". Moragues obvia que també hi ha una llei de la Memòria Històrica que obliga a retirar qualsevol expressió que evoque a l'anterior règim. 


dimarts, 11 d’abril de 2017

XXII SETMANA CULTURAL AL CEIP LA VALLDIGNA


La poesia i Gloria Fuertes són els protagonistes de la XXII Setmana Cultural al CEIP la Valldigna de Simat, organitzada pel centre amb la col·laboració de l’AMPA i l’Ajuntament. Amb un programa específic per a cada cicle, els alumnes descobreixen l’obra de Gloria Fuertes recitant alguns dels seus poemes, i alternen documentals sobre l’escriptora amb tallers, contacontes, conferències, cineforum i eixides a llocs emblemàtics, com ara el calvari, els forns de calç o l’aqüeducte medieval. Els cursos de segon cicle han tingut ocasió de compartir una xarrada amb l’escriptor Víctor Mansanet, alcalde de Simat, i els de primer cicle han assistit a un taller de pintar ous de Pasqua, han participat en jocs cooperatius, i tenen prevista una eixida per berenar la mona. Els de tercer cicle recitara poemes de Gloria Fuertes i Miguel Hernández, i assistiran a la projecció de la pel·lícula “Los chicos del coro”, entre altres activitats. La Setmana Cultural acabarà dimecres a les 17 hores amb una festa al pati amb jocs unflables i berenar. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

EL CEIP LA VALLDIGNA APLICARÀ LA JORNADA CONTÍNUA

El col·legi públic la Valldigna, de Simat, aplicarà en el curs 2017-18 la jornada contínua, en haver aconseguit aquesta opció els vots necessaris en la consulta celebrada este dimarts. El centre necessitava 246 vots positius per a implantar la jornada continua el curs vinent, i n'ha aconseguit 259, mentre que 55 persones han votat en contra de la jornada contínua i el manteniment de l'actual horaro. Un vot ha estat declarat nul, i altre s'ha emés en blanc. En total ha participat el 76'14 per cent del cens. 
Els 259 vots a favor de la jornada contíua representen un poc més del 55% del cens necessari per aplicar el nou horari, és a dir, els vots positius han estat només catorze més dels necessaris. 
La jornada continua es un projecte de flexibilitat horària que millorarà la qualitat educativa del col·legi. Implica una redistribució coherent de les hores del centre per part dels alumnes, agrupant les hores lectives al matí, i deixant a la vesprada les activitats extraescolars voluntàries i gratuïtes.
L'horaria quedaria amb cinc hores de classes lectives entre les nou del matí i les dues de la vesprada, l'opció de menjador fins les 15:30, de 15:30 a 17 hores. Cada família pot escollir l'horari que més li convinga, bé fins a les 14 hores, quedar-se al menjador fins les 15:30, o quedar-se a les activitats fins les 17 hores. També hi ha l'opció d'eixir a dinar a casa a les 14 h i tornar a les activitats a les 15:30. 
La mesura comporta diversos avantatges, com la millora del rendiment acadèmic de l'alumnat en no haver-hi interrupcions horàries, flexibilitza l'horari de recollida d'alumnes, estalvia i racionalitza viatges al centre, distribueix el temps d'una forma lòlica i eficaç, millora la comunicació amb les famílies, diferencia la formació curricular de les activitats no curriculars, amplia les habilitats mitjaçant les activitats extraescolars, permet disposar de més temps d'oci, i apropa als alumnes més desfavorits a la realització d'activitats extraescolars gratuïtes. 
La jornada continua no implica la desaparició del menjador, ni la supressió de beques, ni suposa cap canvi horari, atés que qui ho desitge pot portar als fills a les 9 h i recollir-los a les 17 h. No suposa tampoc cap cost afegit a les famílies, i sobretot no és un procés irreversible: si els resultats no s'adapten als objectius es pot replantejar el model de jornada.