dijous, 20 d’abril de 2017

SIMAT OPTA A CONVERTIR-SE EN CAPITAL DEL TURISME RURAL


Un total de 24 municipis de 12 comunitats autònomes han sigut preseleccionats per a aspirar a convertir-se en la Capital del Turisme Rural 2017 en una nova iniciativa organitzada pel portal Escapadarural.com, que aglutina gran part de l'oferta nacional d'establiments d'aquest tipus, pel seu desè aniversari. A nivell autonòmic participen Agres (Alacant) i Simat.

En un comunicat, el portal assenyala que van ser 270 pobles de les 17 comunitats autònomes espanyoles els que van presentar les seues candidatures a fer-se amb aquest reconeixement i convertir-se en un referent del turisme rural.

D'entre els 24 municipis escollits, només deu seran seleccionats com a finalistes basant-se en tres criteris: que el municipi tinga menys de 10.000 habitants, que estiga ben comunicat amb carreteres principals (a menys d'una hora d'una via principal) i que compte amb la infraestructura necessària per a rebre als viatgers i celebrar una gran festa popular si resulta guanyador.

El pròxim 27 d'abril, una vegada es donen a conèixer els 10 pobles candidats finals, s'obrirà el període de votació que conclourà el pròxim 21 de maig i serà llavors quan es conega la localitat que ha rebut la distinció de Capital del Turisme Rural 2017.

Les comunitats autònomes que aspiren al fet que un dels seus municipis es convertisca en Capital del Turisme són: Andalusia (Grazalema, Olvera i Vélez Blanco), Astúries (Onís i Cudiller), Cantàbria (Alfoz de Lloredo i Comillas), Castella i Lleó (Covarrubias i Burgohondo), Castella-la Manxa (El Toboso, Sigüenza, Alcalá del Júcar i Ayna), Catalunya (Santa Pau, Sant Joan de les Abadesses i Perafita), Comunitat Valenciana (Agres i Simat de la Valldigna), Extremadura (San Martín de Trevejo), Galícia (Leiro), La Rioja (Torrecilla en Cameros), Madrid (Gola dels Montes) i Navarra (Elizondo i San Martín de Unx).

divendres, 14 d’abril de 2017

SIMAT, BENIFAIRÓ, TAVERNES I XERACO DESAFIEN LA PROHIBICIÓ GOVERNAMENTAL D'EXHIBIR BANDERES REPUBLICANES



Simat
Tavernes

Xeraco
Almenys els ajuntaments de Simat, Benifairó, Tavernes i Xeraco, a la Safor, i també Barxeta, a la Costera, han desafiat la prohibició governamental expressa de no exhibir banderes republicanes a les balconades dels edificis municipals el 14 d'abril en commemoració de la proclamació de la Segona República. 
L'Executiu central va advertir que traslladarà als tribunals de justícia als ajuntaments que exhibisquen banderes republicanes, segons va indicar el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues.


Moragues ha recordat que l'any passat, coincidint amb el Dia de la República, 17 ajuntaments i una Diputació van exhibir banderes republicanes. A ells se'ls va fer un requeriment perquè les retiraren.



Enguany, per a evitar aquesta situació, el Govern havia remès una carta als diferents consistoris informant que la bandera republicana no és oficial i que la seua exhibició és contrària a la llei en un edifici públic, en un país en el qual nombroses plaques de carrers encara estan retolades amb noms de destacats franquistes. 



Moragues ha incidit que la llei arreplega que en els edificis públics "han d'onejar banderes oficials, i en un ajuntament ha d'onejar, exhibir-se, la bandera de l'ajuntament i la d'Espanya, i no cap exhibició d'un altre tipus de banderes en edificis públics". Moragues obvia que també hi ha una llei de la Memòria Històrica que obliga a retirar qualsevol expressió que evoque a l'anterior règim. 


dimarts, 11 d’abril de 2017

XXII SETMANA CULTURAL AL CEIP LA VALLDIGNA


La poesia i Gloria Fuertes són els protagonistes de la XXII Setmana Cultural al CEIP la Valldigna de Simat, organitzada pel centre amb la col·laboració de l’AMPA i l’Ajuntament. Amb un programa específic per a cada cicle, els alumnes descobreixen l’obra de Gloria Fuertes recitant alguns dels seus poemes, i alternen documentals sobre l’escriptora amb tallers, contacontes, conferències, cineforum i eixides a llocs emblemàtics, com ara el calvari, els forns de calç o l’aqüeducte medieval. Els cursos de segon cicle han tingut ocasió de compartir una xarrada amb l’escriptor Víctor Mansanet, alcalde de Simat, i els de primer cicle han assistit a un taller de pintar ous de Pasqua, han participat en jocs cooperatius, i tenen prevista una eixida per berenar la mona. Els de tercer cicle recitara poemes de Gloria Fuertes i Miguel Hernández, i assistiran a la projecció de la pel·lícula “Los chicos del coro”, entre altres activitats. La Setmana Cultural acabarà dimecres a les 17 hores amb una festa al pati amb jocs unflables i berenar. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

EL CEIP LA VALLDIGNA APLICARÀ LA JORNADA CONTÍNUA

El col·legi públic la Valldigna, de Simat, aplicarà en el curs 2017-18 la jornada contínua, en haver aconseguit aquesta opció els vots necessaris en la consulta celebrada este dimarts. El centre necessitava 246 vots positius per a implantar la jornada continua el curs vinent, i n'ha aconseguit 259, mentre que 55 persones han votat en contra de la jornada contínua i el manteniment de l'actual horaro. Un vot ha estat declarat nul, i altre s'ha emés en blanc. En total ha participat el 76'14 per cent del cens. 
Els 259 vots a favor de la jornada contíua representen un poc més del 55% del cens necessari per aplicar el nou horari, és a dir, els vots positius han estat només catorze més dels necessaris. 
La jornada continua es un projecte de flexibilitat horària que millorarà la qualitat educativa del col·legi. Implica una redistribució coherent de les hores del centre per part dels alumnes, agrupant les hores lectives al matí, i deixant a la vesprada les activitats extraescolars voluntàries i gratuïtes.
L'horaria quedaria amb cinc hores de classes lectives entre les nou del matí i les dues de la vesprada, l'opció de menjador fins les 15:30, de 15:30 a 17 hores. Cada família pot escollir l'horari que més li convinga, bé fins a les 14 hores, quedar-se al menjador fins les 15:30, o quedar-se a les activitats fins les 17 hores. També hi ha l'opció d'eixir a dinar a casa a les 14 h i tornar a les activitats a les 15:30. 
La mesura comporta diversos avantatges, com la millora del rendiment acadèmic de l'alumnat en no haver-hi interrupcions horàries, flexibilitza l'horari de recollida d'alumnes, estalvia i racionalitza viatges al centre, distribueix el temps d'una forma lòlica i eficaç, millora la comunicació amb les famílies, diferencia la formació curricular de les activitats no curriculars, amplia les habilitats mitjaçant les activitats extraescolars, permet disposar de més temps d'oci, i apropa als alumnes més desfavorits a la realització d'activitats extraescolars gratuïtes. 
La jornada continua no implica la desaparició del menjador, ni la supressió de beques, ni suposa cap canvi horari, atés que qui ho desitge pot portar als fills a les 9 h i recollir-los a les 17 h. No suposa tampoc cap cost afegit a les famílies, i sobretot no és un procés irreversible: si els resultats no s'adapten als objectius es pot replantejar el model de jornada. 

dimarts, 28 de març de 2017

MIGUEL HERNÁNDEZ, POETA DEL POBLE

Un 28 de març de 1942 va morir a la presó d'Alacant com a conseqüència de bronquitis, tifus i finalment tuberculosi, malalties que va patir a causa de les pèssimes condicions en què va viure a la presó de Palència (1940), i el penal d'Ocaña (1941).
Després de ser lliurat a les tropes franquistes per la dictadura portuguesa de Salazar, va ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per 30 anys de presó.
Es va enfrontar a intel·lectuals d'esquerra com Rafael Alberti, als quals retreu el seu acomodament i lluita per la República sense assumir cap risc.


SIMAT FA EFECTIVA LA COMPRA DE TERRENYS RÚSTICS A PREU D'URBANS


L'Ajuntamenet de Simat acaba de pagar una quantitat que s'estima en vora 60.000 euros, que és el preu d'uns terrenys rústics annexos a la zona del poliesportiu que s'han hagut de comprar de forma obligatòria presumptament per una negligència. 
Tal com va aprovar el ple en la sessió de juliol de 2014, l'ajuntament estava obligat a l'adquisició d'una parcel·la de tarongers annexa al poliesportiu, qualificada com a sòl urbà dotacional, per més de seixanta mil euros, quan el seu valor real és molt menor. L'Ajuntament es va vore obligat a adquirir la parcel·la en haver deixat passar el termini de cinc anys sense descatalogar la superfície com a dotacional, ni haver executat les obres d'ampliació del poliesportiu presumiblement previstes. 
El termini de cinc anys va transcórrer per neglicència dos anys abans, en 2012. Ni els serveis tècnics van advertir de que acabava el termini, ni s'ha depurat cap responsabilitat patrimonial per danys a l'administració. 
El propietari de les parcel·les agrícoles esmentades acaba de rebre l'ingrés de la quantitat estipulada. 

dimecres, 22 de març de 2017

ELS COMPTES DELS GRUPS DE LES CORTS, AMB CARÀCTER RETROACTIU

Els cinc grups amb representació en les Corts Valencianes han assegurat que estan disposats a publicar la informació detallada de la destinació dels diners que reben com a subvenció de la Cambra per a despeses de funcionament, que ascendix a un total de 3,46 milions d'euros per a l'exercici 2017. No obstant, Arc Iris sol·licita a les senyories que la mesura s'aplique amb caràcter retroactiu i s'informe de la destinació dels diners com a mínim des de la legislatura 2007-2009, en la qual el grup d'Esquerra Unida va començar liderat per Glòria Marcos i va acabar amb Mónica Oltra de portaveu. 
La proposta és del president de les Corts, Enric Morera, qui ha plantejat que es publique al detall la fi d'eixos diners que reben via subvenció.
El portaveu del grup socialista, Manolo Mata, ha explicat que és "imminent" la publicació en el portal de transparència de les Corts de les despeses del grup -ara com ara estan publicades les de Compromís i Podem relatives a 2015 i el PP de 2016- i ha incidit que li pareixeria "molt bé" que es publicaren amb més detall. Els exercicis anteriors es perdran en un limbo.
En el mateix sentit s'ha pronunciat el portaveu de Compromís, Fran Ferri, qui ha manifestat que des de la seua formació estan "sempre a favor de la transparència" i no tindrien "cap problema a fer-ho".
La portaveu del grup popular, Isabel Bonig, ha indicat que ho farien "sense cap problema" perquè no tenen "res que amagar". "Però que ho fem tots, o tots o cap", ha indicat, per a mostrar la seua sorpresa pel fet que el PSPV "no haja presentat els seus comptes".
El portaveu de Ciutadans, Alexis Marí, ha indicat que recolzarien eixa proposta, però ha anticipat: "Som pobres com les rates". A més, ha apuntat que entre el 75 i el 80% dels ingressos que rep el seu grup van per a pagar a la gent que tenen contractada.
Finalment, Antonio Montiel (Podem) ha assenyalat que no tindrien cap problema a publicar íntegrament les despeses i ha agregat que Podem és "una força política a nivell de transparència en la gestió dels comptes com no hi ha hagut cap".

dimarts, 7 de març de 2017

15 DE MARÇ: SENYOR PUIG, LA VALLDIGNA ESTÀ ENUTJADA

L'apocalíptica figura de José Manuel Orengo abandona el monestir de la Valldigna
en una visita privada que va fer per l'any 2010. 

Amb motiu de la celebració del Dia de la Valldigna, Arc Iris deixa esta carta oberta al president de la Generalitat:
Senyor Joaquín Puig Ferrer, la Valldigna està enutjada. Encara no hem digerit la dissolució de la Fundació Juame II, única esperança de revitalització cultural, social i turística, i ens assabemtem de que el seu amig José Manuel Orengo "Orenguet de Gndia" té el seu vist-i-plau per muntar-se una fundació que pretén nodrir-se de fons públics fins a 1'4 milions, dels quals 400.000 euros li'ls tenia reservats vostè de pressupost de la Generalitat.
És a dir, vostè no té diners per a la Fundació Jaume II, però si per a la paradeta mitjançant la qual l'amic Orenguet pretenia espoliar una pila d'administracions públiques amb la missió planetària d'assessorar als ajuntaments en tot allò relatiu a les legislacions locals, un paper, d'altra banda, que ja juguen, o haurien de jugar altres administracions. Per a què vol vostè un director general d'Administració Local, un Institut d'Administració Local o una Federació de Municipis i Províncies?
La Valldigna està enutjada, però no només per haver dissolt la Fundació Jaume II mentre vostè reclama per al seu poble que es faça el Parador Nacional de Turisme que li van prometre i que està paralitzat per inviable, també està enutjada perquè una vegada dissolta la Fundació, la gestió ordinària amb la qual va dir que supliria les tasques de l'organ extingit no s'ha vist per cap banda. Només s'hi veu de quan en quan a Frai Perutxo fent de guia. 
Tots sabem que la Valldigna és la seua particular aldea gal·la: cap alcaldia. Però d'això no en tenen la culpa els valldignencs, sinó les polítiques que ha desplegat el seu partit quan ha tingut ocasió, i els intents d'influir dels seus escuders, Orenguet i el seu cosinet Alfredet. 
No sabem si se n'haurà adonat la seua honorabilíssima que Orenguet deixa rastre per allà on passa i potser és qui li ha recomanat que a la Valldigna ni aigua, i a Simat menys que aigua. L'exalcalde de Gandia i exnúmero tres del PSPV ja va haver de retirar-se de secretari local del PSPV a Gandia i renunciar a la candidatura a l'alcaldia. "Si el problema sóc jo, me'n vaig", va dir aleshores, per recalar a la Diputació de cap de gabinet del president, Jorge Rodríguez, qui no va tardar en desfer-se de l'exalcalde gandià. Poc després eixia a la llum l'intent d'Orengo de pagar al voltant de mig milió d'euros des de l'empresa pública de la Diputació a un despatx d'advocats que presumptament l'havien representat a ell en diverses causes. 
Però Orengo, estimat president, ho té tot previst quan es tracta d'allò que els seus adversaris polítics anomenen "espoliar les institucions", una tasca en la que, afirmen, Orengo és especialista. Amb l'eixida de la Diputació José Manuel Orengo ja tenia en ment una nova fòrmula en forma de fundació. L'invent es diu Cical i ha estat presentat gairebé d'amagat, amb escassa difusió i una fotografia de la qual s'havia eliminat a Orengo, i un breu peu explicatiu. Però l'escenari era el Palau de la Generalitat. El president d'aquest òrgan és el propi president de la Generalitat, Ximo Puig, i ja havien fet comptes dels ingressos: la Generalitat anava a aportar 400.000 euros. La resta confiaven oconseguir-ho de les diputacions i dels ajuntament, i havien fixat fins i tot una tarifa en funció del nombre d'habitants de cada municipi. 
Compromís se n'ha desvinculat i ha exigit la retirada del seu representant en esta fundació, el diputat Emili Altur, escandalitzats per les quanties previstes per a finançar el projecte, que pretén traure de l'erari públic 1,4 milions necessaris per a cobrir tot el seu pressupost, del qual 350.000 euros anaven destinats a despeses de personal, i 50.000 a dietes.Compromís, però, ha ficat la seua signatura al document pel qual s'autoritzava a finançar amb 120.000 euros de Divalterra a la Federació de Municipis per a posar en marxa la paradeta d'Orengo. Vista de xoriguer, primer finança la paradeta sense adonar-se'n de les intencions, i quan se n'adona diu que no hi haurà diners públics per a l'invent, i a més retira al seu representant. "Maestros".

dimarts, 28 de febrer de 2017

EL SIMATER VICENT PLANCHA, PRIMER LOCAL AL FONS DE LA VALLDIGNA


El C.A. La Valldigna ha expressat la seua satisfacció per l'èxit de la novena edició del Gran Fons de la Valldigna, disputat diumenge, i que ha tingut com a guanyadors absoluts a  Luis Félix Martínez, del Cárnicas Serrano, amb un temps de 50 minuts i 56 segons, i a Silvia Valero Martínez, del Safor Delikia, qui ha invertit una hora, set minuts i 51 segons. El reccorregut era de 15'5 qm. El primer local classificat ha estat el simater Vicent Plancha Chorro, de la Llebre Alpesa, amb 55 minuts i 38 segons. 
El club organitzador ha agraït als més de 150 corredors la seua participació en esta prova, i ha destacat el paper fonamental per a poder tirar endavant este esdeveniment que tenen les cases col·laboradores, "que una volta mes ens han demostrat l’interés que tenen en l’esport en general i en el nostre club en particular", han afirmat en un comunicat.
En eixa nota el club ha reconegut la tasca realitzada per part de l’organització, voluntaris i els clubs C.A. la Llebre-Alpesa de Simat, i C.A. de Benifairó, així com dels Ajuntaments de Tavernes, Simat i Benifairó de la Valldigna per l'ajuda prestada.
Ha tingut també agraïment per a tota la gent del C.A. la Valldigna que ha estimat no participar a la cursa per a ajudar a que esta haja transcorregut sense cap incident.