dijous, 6 de febrer de 2014

EL BARRI DE GAMONAL I ELS ANARQUISTES

Article de Marc Cabanilles


Els canvis no es demanen, ni es mendiguen.
Simplement es lluita per ells.


   Segons la policia, el responsable dels altercats del barri de Gamonal, a Burgos, és el “col·lectiu anarquista burgalès”. Així mateix, la policia diu saber les dates de les assemblees celebrades pels veïns, i els assistents a les mateixes.
   Sembla que hem tornat als millors anys de la dictadura, on el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), redactava aquest tipus d'informes. Aquest informe és igual que els que es feien fa 40 anys, després d'una manifestació en favor de la democràcia. Sembla un informe policial d'un país totalitari, amb "policia secreta" infiltrada en els diferents entorns socials espiant, assenyalant i delatant als ciutadans no afins al règim, o simplement, sospitosos de no ser-ho.
   A mi em sembla aterridor, perquè eixe informe demostra que la policia investiga en la vida ciutadana, no per a desactivar actes terroristes o destapar la corrupció, sinó per a controlar una simple protesta veïnal per unes obres que ningú vol. La policia espiant per al constructor i amo de Burgos, i açò ho paguem nosaltres. Transició i democràcia han servit per a molt poc, doncs com en els anys franquistes, els cacics segueixen estant protegits per la policia.
   I encara que l'informe el redacta la policia, les ordres les donen els polítics (prou d'ells corruptes), buscant el descrèdit de qualsevol moviment ciutadà que proteste, ja siga contra la corrupció, les privatitzacions, els desnonaments, les retallades en drets, la reforma laboral,…
   En eixa cerca, no paren de donar voltes a veure a qui li tiren la culpa (anarquistes, borrokas bascos, 15M,...), quan l'únic responsable és l'alcalde i el seu equip per intentar beneficiar (una vegada més) al major cacic burgalès, amo d’empreses constructores, del principal periòdic de la província, que controla tot quant es mou i a Burgos, i que per si no fos poc, ja en el seu moment va ser condemnat per corrupció.
   Efectivament, tot és obra del “col·lectiu anarquista burgalès”. Perquè per a “ser” i “actuar” com a anarquista, no fa falta cap carnet, ni cap executiva. N'hi ha prou amb prendre consciència que els problemes del poble, només el poble els va a resoldre. N'hi ha prou amb que els afectats s’autoorganitzen, opinen en les assemblees, confien únicament en les seues pròpies forces, no deleguen la seua sobirania en ningú (si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu).
   En aquest cas ,"el col·lectiu anarquista", ha resultat ser el barri de Gamonal. I el de menys és la violència exercida, perquè jo preferisc pagar les destrosses d'una manifestació abans que unes obres inútils i faraòniques, que només serveixen per a omplir les butxaques d'uns pocs.
   La violència de debò, la que dol, l'exerceixen polítics, banquers i eclesiàstics: Tirar a una família al carrer a l'hivern és violència; no tenir treball és violència; llevar la targeta sanitària a un malalt és violència; retardar l'edat de jubilació al mateix temps que es regala diners públics als bancs és violència; prohibir l'eutanàsia o l'ús del preservatiu és violència; taxar als homosexuals de malalts és violència; retallar en educació i recerca és tremendament violent, aeroports sense avions, centres culturals buits, biblioteques sense llibres, autopistes radials sense cotxes, un urbanisme especulador com l'aparcament de Burgos, multitud d'edificis esperpèntics que cauen com a València, els malalts en els passadissos dels hospitals...tot açò és violència, gens comparable a cremar un contenidor i trencar el cristall d'un banc, que damunt acabarem pagant de la nostra butxaca.
   Cada vegada hi haurà més gent que en estes protestes, encara que no s'atrevisca a llançar una pedra, tampoc mouran un dit per a impedir que algú ho faça. I encara que no em sembla que la millor forma de fer les coses siga a pedrades, també em pregunte, a partir de quin moment és lícit llançar una pedra?, faltarà molt per a que arribe eixe moment, o ja l’haurem passat de sobra?.
   En qualsevol cas, què té de dolenta l'anarquia?. Per ventura és dolent ser anarquista? Per què hem d'estar sempre governats per uns altres?. Perquè sempre uns altres prenen totes les decisions al marge de la ciutadania?. Perquè sempre s'intenta restringir tot rastre de llibertat de decisió individual?. Perquè sempre succeeix que els qui menys treballen són els que més tenen?. Perquè milions han de patir o morir perquè a uns pocs els vaja bé?. Per una d’aquelles, es conegut que l'anarquisme és un moviment infinitament més pacifista que qualsevol altra idea política?.
   Ens porten ficant la por amb els anarquistes des dels temps de “maricastaña”, però els qui de debò tenen por, són ells. Tenen por al fet que la gent pense i tinga opinió pròpia, estan acostumats a manipular la vida de la gent per a viure dels seus recursos i del conte, i aquests moviments com el de Gamonal, els donen pànic i no dubte que empraran tots els seus mitjans per a aconseguir que tot aquest moviment no avance  ni servisca d'exemple.
   El que hem vist a Gamonal, és la constatació que per les bones s'aconsegueix poc o molt poc. Algú creu que la Revolució Francesa, que va donar poder al poble i va asseure bases per a la democràcia, haguera triomfat si no hagueren guillotinat o empresonat a reis, nobles i altra fauna d’oligarques que van enxampar?. No es van adonar llavors, ni s'adonen ara, que impedint, coste el que coste, una revolució pacífica, l'única cosa que aconseguiran, serà fer inevitable una revolució violenta. I després es queixaran.
   No hi ha més cec que el que no vol veure, perquè els qui ens tracten com a febles mentals, els qui ens roben, els qui ens deixen sense treball, els qui es queden amb els nostres estalvis, amb la nostra casa, amb la nostra dignitat, els qui fan negoci amb l'educació i la salut, no són precisament els anarquistes. Molts ja estem molt farts de la casta política i els seus excessos. I està gentola, si no troba anarquistes als qui tirar-los la culpa, recorrerà fins i tot a la maçoneria, amb tal de no assumir-la com a seua.
    Perquè el que ocorre a Burgos és el que ocorre en tots costats. Canvien les cares, canvien els càrrecs, canvien els vestits, canvien els colors, canvien els accents, fins i tot en alguns llocs canvia l'idioma, però el fons és el mateix: Prepotència, incompetència, balafiament, impunitat, menyspreu, abús d'autoritat i un llarg historial inaudit en una cosa  que s'atreveixen a anomenar una democràcia.
    Faria molt bé a la societat, que l'anarquisme tornara a l'arena política (no confondre amb les eleccions), de la qual es varen auto excloure per a centrar-se quasi exclusivament en el sindicalisme de base.
    És trist reconèixer-ho, però el poble desconeix la força que té.
   I si gràcies als "anarquistes de Gamonal", el poble pren consciència de la seua força i a més, s'evita el balafiament o robatori de milions d'euros de tots els burgalesos, doncs que visca l'anarquia !!!.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Xe Marcos, estic aluçinat. Saps de tot, igual parles de lo idilic que es l'Argentina, comp es sembla que no as estat molt per alli, como del Barri de Gamonal de Burgos. Tambe as estat alli, per saber lo que pasa?

Marc Cabanilles ha dit...

Benvolgut anònim:
Gràcies per les teues preguntes.
Respecte a l'Argentina, et diré que porte viatjant cada dos anys des de 1997 (l'última vegada vaig estar 4 messos l'any passat). D'idíl·lic, l'Argentina no té res, però en matèria de jutjar torturadors, ens porten una bona davantera.
I respecte a Gamonal, no fa falta estar allí. TV, ràdios i periòdics ens ho han retransmès en directe.
Simplement m'agrada observar, pensar i opinar. O siga, el mateix que fan els periodistes, però jo sense cobrar.
I ja aprofite per anunciar-te el proper lliurament d'un altre articul dedicat a l'església.
Gràcies de nou.

Anònim ha dit...

anònim, desgraciadament per Simat, hi ha molts al · lucinats com tu

Anònim ha dit...

Si maça al.lusinats