dissabte, 5 d’abril de 2014

VALLDIGNA 2014: ELLS NO ES CANSEN, NOSALTRES TAMPOC

Article de Marc Cabanilles
Publicat a Levante-EMV el 4-4-2014

Un any més, se celebra el fet diferencial de la Valldigna. Com no podia ser menys, són celebracions continuistes, sense cap novetat. Continuïtat que no és culpa de la crisi, ja que així era, també, en temps de bonança.
Continuïtat que porta als irresponsables polítics de la Valldigna, amb la moribunda i ineficient Mancomunitat al capdavant (o no sabem si en la rereguarda), a programar de nou, puntuals com un rellotge, un acte religiós catòlic dins del recinte civil de l'antic monestir de la Valldigna. Recinte que ens pertany a tota la ciutadania, siga del color polític que siga , de la religió que siga, i també dels que no en tenim cap.
Per als qui des de fa anys, venim lluitant pel laïcisme de l'estat, per la separació total entre església i estat, és a dir, per la no intromissió de la religió en l'ordenament jurídic de la societat, els "Dies de la Valldigna" suposen una reculada en eixa lluita. No s'adonen (o no volen) del dany que esta actitud suposa per a aconseguir una societat lliure de prejudicis, sense privilegis, on tots tinguen els mateixos drets.
Aquests irresponsables polítics, s'aprofiten, i sembla no preocupar-los molt, la falta d'esperit reflexiu i crític de la nostra societat, reflexió i crítica que són necessàries per a alliberar la consciència de qualsevol disposició a la intolerància. Falta de reflexió i crítica, agreujada per la inacció d'intel·lectuals (escriptors, periodistes, professors, etc.) als quals se suposa més sensibilitzats, però que any rere any, desfilen pels diferents "saraos" oficials programats (sopars de gala, lliuraments de premis,) sense aportar res en aquest sentit.
D'uns irresponsables polítics preocupats pel seu càrrec, per aparentar, per figurar, molts ja no esperem res, però d'uns intel·lectuals, sobre els quals recau la responsabilitat moral de promoure el debat i la reflexió, és greu que no actuen en conseqüència. Si és per oblit, mal assumpte, però si no és oblit, sinó indiferència, molt pitjor.
El dia que entenguen i assumisquen que un ateu pot gaudir del descans dominical o del dia festiu de l'Ascensió sense haver de convertir-se al catolicisme, igual que un creient, pot deixar de treballar el 1º de maig sense haver de desfilar darrere d'una bandera roja en record dels treballadors assassinats en 1886 a Chicago, eixe dia haurem avançat molt en el camí del laïcisme.
A estes llumbreres d'irresponsables polítics que ens ha tocat en "sort", imagine que ni se'ls ocorre pensar que el camí del laïcisme, el treballar per mantenir a les religions dins de l'esfera privada, és una aposta per la pau, doncs la colonització de l'espai públic per valors particulars (siguen els que siguen), posa en perill la convivència i la concòrdia ciutadana, en intentar imposar les normes i creences d'uns quants a tota la resta de la societat. Gestionen l'aigua potable, ens cobren els impostos, manen netejar els carrers, però ni s'imaginen que atorgar privilegis només a certes "comunitats", suposa marginar i menysprear a la resta de ciutadania que no forma part d'eixes comunitats. Desconeixen que el camí cap a una autèntica concòrdia i cap a la llibertat de consciència, lluny de privilegis religiosos, passa per l'ideal laic.
El laïcisme suposa posar-se d'acord, creients i no creients, en respectar les regles comunes de la convivència, que permeten que cadascú visca segons les seues conviccions. I com succeeix amb el Dia de la Valldigna, eixos actes religiosos afavorits, programats i encapçalats per unes irresponsables autoritats civils, suposen un trencament d'eixe respecte mutu que tots ens devem.
Perquè si ens fixem, allà on pot, la religió contamina tot acte social. Les festes són "patronals", els polítics tanquen unes processons que no necessiten autorització per a envair els carrers, les bandes de música aclamen a "una santa", en les escoles hi ha crucifixos, els cristos jacents i les verges plorones són flanquejats per militars (que paguem tots) empunyant un arma, campanes tocant a qualsevol dia i hora, l'església que segueix sense pagar la contribució per les seues propietats i damunt, se li recapta diners en la renda, i per als més joves, recordar que, no fa tant, a tots se'ns prohibia menjar carn els divendres, escoltar música i veure cinema en "la seua setmana santa", i molts portem els noms que portem perquè obligatòriament havien d'estar en el santoral, etc., etc., etc..
I si alguna cosa agreuja encara més aquest lamentable espectacle polític-religiós (només li falta allò de taurí), és que no depèn del color polític. En tots aquests anys de democràcia, hem vist desfilar pels diferents nivells de l'administració, a polítics de tot signe (dretes, centres i esquerres). Ara mateix, a La Valldigna tenim alcaldes del PP, del PSOE i de Compromís, i en aquest tema, tots han actuat igual, lluny d'un vertader pensament racional que aporte lucidesa a la convivència. Cap veu discordant en contra del manteniment dels privilegis de l'església catòlica. I jo admet no saber la causa: Si és que no els importa, o no ho saben, si són els vots, si voldran guanyar-se el cel.
Després de molts anys del "Dia de la Valldigna", és clar que aquests irresponsables polítics no es van a cansar en la seua obstinació de seguir barrejant el civil amb el religiós, a major glòria del seu mandat, imagine. Doncs que sàpiguen que molts, tampoc ens anem a cansar de recordar que la seua actuació és contrària a dret (cap religió tindrà caràcter estatal), a la raó (viure les creences sense intentar imposar-les), i a la bona convivència (fóra privilegis).
Així doncs, en el 2015, jo els recordaré, de nou, als irresponsables polítics que açò no són formes, i ells, sense cap argument que aportar, replicaran, com altres vegades, "que diu aquest idiota".

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Xé tu,irresponnsables com el Rei.

Anònim ha dit...

AS VOLGUT DIR TANT EN ESTE TROS QUE TAS EMBORRAXAT ESCRIVINT I TA IXIT UNA DIARREA MENTAL QUE HA ACABAT EN EN LA TONTERIA MES GRAN QUE ES PUGA LLEGIR.AVORE SI VOLS QUE CREGEM QUE HI HA ALGU AL PLANETA QUE NO TINGA CLAR LO DE ELS DIUMENGES I EL 1º DE MAIG.El dia que entenguen i assumisquen que un ateu pot gaudir del descans dominical o del dia festiu de l'Ascensió sense haver de convertir-se al catolicisme, igual que un creient, pot deixar de treballar el 1º de maig sense haver de desfilar darrere d'una bandera roja en record dels treballadors assassinats en 1886 a Chicago, eixe dia haurem avançat molt en el camí del laïcisme.

Anònim ha dit...

T'enganyes tu i Marc té tota la rao.
A mi mes de una volta m'han tirat en cara que molt de criticar a la iglesia, però bé que agarreu vacacions el dumenges i festius.

Anònim ha dit...

pues si tu eu dius...AMEN.pero jo ja tinc una edad i porte tota la vida treballant i pegant bacs com la majoria del mon i ni meu an dit di liu he sentit dir mai a ningu.de la mateixa manera que a mi no me se auria pasat mai pel cap en deu vides dirli a un catolic o creient o lo que sigen,qu que collns pinten ells agarrantse festa el 1 de maig.VA HOME VA UN POC DE SERIETAT!!

Anònim ha dit...

Este es pensa que el mon s'acaba en la font menor, i que lo que a ell no li ha passat, no li pot passar a ningú.

Anònim ha dit...

que seras tù forres gump...que has fet i ta pasat de tot.