UN SIMATER A LA CASA BLANCA

L'empresari de la comunicació Rubén Figueres Alario, natural de Gandia tot i que mig simater per part de mare, acaba de publicar el llibre 'De Gandia a la Casa Blanca' (Plaza&*Janés), en el qual narra com va arribar a Chicago després de marxar d'Espanya als 24 anys sense treball ni visat i va acabar llaurant-se una carrera en la qual ha arribat a assessorar a l'actual president nord-americà, Barack Obama. Rubén manté els vincles familiars i d'amistat a Simat, on va passar bona part de la seua infantesa amb avis, oncles i cosins.

Ara es troba a la Safor, on ha presentat el seu llibre. L'obra, afirma, "no pretén ser una guia perquè la gent faça el mateix, ni vol enganyar a ningú, sinó que és un intent que els lectors vegen que movent-se i amb persistència acaben eixint les coses". "I m'agradaria que hi haguera alguna possibilitat d'influir de manera positiva en la vida d'algú", ha comentat Figueres.

Rubén Figueres va abandonar Espanya als 24 anys amb un màster d'administració d'empreses (MBA) sota el braç, va arribar a Estats Units com a immigrant il·legal, sense treball ni papers, i durant mesos es va guanyar la vida amb tot tipus de treballs de subsistència. Gran esportista, complementava el seu sou fent classes de tennis i com a entrenador personal.

Gràcies al seu entusiasme i a la popularitat dels seus entrenaments, va accedir a la seua primera xarxa de contactes importants i va aconseguir un lloc de treball en una de les grans agències de publicitat del país, Leo Burnett, des de la qual va dirigir campanyes per a algunes de les empreses més importants del món. També ha format part dels equips de PriceWaterhouseCoopers o Telemundo-NBC.

L'experiència adquirida durant aquests anys de formació li va servir per a fundar la seua pròpia empresa, Alario Group, agència de consultoria i comunicació per al mercat hispà a Estats Units que no va tardar a convertir-se en una de les agències de referència en el país que compta amb una cartera de clients de primer nivell i s'ha ocupat de les campanyes més notables del Partit Demòcrata, com la de Rahm Emmanuel, alcalde de Chicago i assessor de la Casa Blanca, o la que va aconseguir la reelecció Barack Obama.

El gandià s'ha mostrat convençut de realment existeix el somni americà i, en aquest sentit, ha remarcat que coneix diversos casos d'immigrants que arriben sense res. "EUA és el país de les oportunitats; si vols i vals, triomfes perquè és un país que recompensa el talent i el treball dur", ha asseverat.

A Espanya, ha postil·lat, les coses funcionen més "per amiguisme", ha dit Figueres, qui considera que aquestes diferències responen a una "qüestió cultural". Ha precisat que ací, per descomptat, cada estat i cultura tenen les seues coses positives i negatives.

Interrogat per les principals diferències que veu entre la política estadunidenca i l'espanyola, ha afirmat que a EUA "es preval la persona, el lideratge, mentre que a Espanya es dóna prioritat al partit com un culte, com si fóra un equip de futbol". A més, creu que "el fet que els líders espanyols vinguen triats, no pel poble, sinó per mèrits dins del partit els resta força".

A EUA hi ha a més un sistema bipartidista, que presenta "avantatges i inconvenients, ja que tenir tants partits fa que es fragmenten les ideologies o que puga governar una ideologia sense representar a la majoria, encara que amb sol dos partits es corre el risc de no trobar el que cerques".

Encara que té la seua residència fixada a EUA, Figueres segueix l'esdevenir polític i econòmic valencià i ha lamentat els escàndols de corrupció i la crisi perquè és una cosa que "afecta a la imatge global d'Espanya".