Tothom al PSPV; Podem i Compromís s'està esforçant els darrers dies en negar que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve vagen a modificar la concepció del Consell. L'Acord del Botànic "és un acord per a quatre anys i determinat pels resultats electorals de maig de 2015".
Ah, però. Hi ha afirmacions que neixen espontànies, sense que ningú pregunte, com la que acaba de fer la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, qui en una entrevista amb Europa Press, casualitats de la vida, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur Govern. "Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant", ha destacat Oltra, qui ha afegit: "Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir".
I tant que la va a complir. En primer llo perquè Mónica no vol ser ministra, vol ser presidenta del Govern. Això de ministra se li queda curt, com el vestit de portaveu del Consell. Amb Ximo Puig desaparegut d'escena i acudint a actes protocolaris com una fallera major, la mirada de Mónica Oltra va més enllà de Montilla del Palancar.
I en segon lloc, pequè no hi ha cap possibilitat de que incomplisca la seua paraula, si més no pel que fa al Consell. Va a renunciar Ximo Puig a la presidència en el cas de que els resultats del dia 26 de juny li isquen dolents? Li van a presentar una moció de censura? Amb qui? Amb Ciutadans? Amb el PP? Per dolents que siguen els resultats per als socialistes en estes eleccions generals ningú aparta a Puig de la presidència (ell ja ho tenia calculat), i encara que fóra possible el morellà és capaç d'enrocar-se amb Ciutadans i el PP, si cal. Així doncs que, ara per ara, ni ministra ni canvis al Consell.
La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra, però ha destacat que ella és "de terres petitones i de mirar a la gent ulls", i que els ministeris "t'allunyen de la gent". Pablo, tremola.
El primer pas és que Compromís-Podem 'A la valenciana' isca a guanyar amb la inestimable ajuda d'EUPV, que ha deixat un bon grapat d'electors sense una opció per a decidir-se de forma nítida estes eleccions. Vorem què passa amb IU i EUPV després de les eleccions. Vorem quin grup parlamentari es forma i quines són les perspectives d'Alberto Garzón i Ricardo Sixto.
El PP ho posarà fàcil amb el seu discurs de la por, els seus casos de corrupció, i el ministre de l'Interior sotmetent a persecució política a líders independentistes. El que és un miracle és que a hores d'ara el PP seguisca sent una opció política a este país, i que Mariano Rajoy isca viu de tots els debats i totes les entrevistes. Més casos de corrupció no es poden acumular, però resulta impossible dissuadir la fidelitat de tantíssima gent que de forma incondicional vota PP, encara que digueren que la Terra és plana i el Sol li gira al voltant.
I amb eixe escenari hi ha unes enquestes que han dibuixat amb certa aproximació el que ens trobarem dilluns: Ni PP ni Ciutadans, per una banda, estaran en disposició de formar govern en solitari, i vorem si PSOE i Podem sumen. Però encara que sumen, i Podem li passe en vots i escons als socialistes, vorem si Pedro Sánchez està pensant de retornar-li a Iglesias la jugada del primer intent de formar govern després del 20 de desembre. Potser s'està abonant la temuda gran coalició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada