dijous, 29 de juny de 2017

BALANÇ DE L'EQUADOR DEL MANDAT

El balanç de l'equador del mandat municipal a l'Ajuntament de Simat té dos vessants, la de cal i la de sorra. D'una banda valorem de forma satisfactòria l'esforç que s'ha relitzat per a l'aprovació d'un Pla General amb relativa pau social i que ha de servir en teoria per desbloquejar la planificació de futur i la implantació de noves activitats, tot i que hi ha dubtes sobre alguns aspectes, com ara la futura alimentació d'energia elèctrica del polígon industrial, i per al qual, amb les dimensions anteriors, calia una subestació elèctrica, un aspecte que el veí municipi de Tavernes va resoldre traient-li a Iberdrola diversos compromisos a canvi del pas de l'alta tensió, mentre Simat li ho perdonava tot a la companyia subministradora.
També cal reconèixer l'esforç del govern local en les polítiques d'ocupació, a les quals ha destinat recursos propis, a banda de les subvencions reglades per a la creació d'ocupació. Això ha permés a nombrosos famílies garantir-se ingressos periòdics. Ara bé, les polítiques de foment de l'ocupació no deixen de ser cojunturals. És un dels apartats de la gestió municipal en el que convé ser més exigent, en la mesura que caldrien solucions estructurals per incentivar activitats econòmiques que permeteren la generació de llocs de treball. En este sentit, cal cridar l'atenció sobre la passivitat a l'hora d'explotar el sector turístic i de serveis. Simat segueix sense una infraestructura hostalera i d'allotjaments, per més que el monestir rep cada any la visita de huitanta mil persones. 
No obstant, el retret més contundent que mereix el govern local és el clamorós silenci institucional davant un gens disimulat menyspreu de les administracions superiors cap a Simat, un menyspreu que Arc Iris considera un boicot premeditat en tota regla pel fet de tenir un alcalde que no pertany a les formacions del Pacte del Botànic. El boicot és dolorós, però encara ho és més un silenci del govern local que s'assembla més a la resignació, a la submissió, a la connivència i la complicitat.
L'assassinat amb premeditació i traïdoria de la Fundació Jaume II, i la desaparició de gairebé tota la programació d'activitats al voltant del monestir, té el seu reflex en la desaparició fins i tot de la il·luminació ornamental del monument. Hi ha altres conseqüències, com ara la pràctica paralització de les tasques de reconstrucció i de les excavacions arqueològiques.
Però el boicot institucional no es redueix a la paràlisi de la Fundació Jaume II. Simat no ha rebut absolutament ninguna inversió, ajuda o subvenció que no estiga estrictament reglada, és a dir, només ha rebut les ajudes que no se li poden negar perquè li pertoquen només pel fet d'existir. Encara gràcies. La situació és més evident si es contrasta amb les inversions que estan arribant amb generositat a municipis governats pel PSPV o Compromís, o ambdós en coalició. 
Un municipi sense dignitat optaria per la solució més fàcil: votar un alcalde de Compromís o del PSPV. Ara bé, un municip amb dignitat ha de demanar respecte a les seues decisions i alçar la veu de forma col·lectiva contra els governs de la Generalitat i la Diputació, declarar persones non grates als responsables del boicot, i prendre tota una bateria de mesures per posar de relleu la situació. És evident que Compromís i PSPV no ho van a fer, però l'alcalde a títol personal té l'obligació d'informar al veïnat que està sent objecte d'un boicot premeditat que repercuteix directament en el seu benestar i les seues perspectives de futur.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina autocrítica! El que feu mal és que els demés fan coses mal. Teniu la cara més dura que una pedra

Anònim ha dit...

Ja tenim ací el de sempre:
En lloc de debatir l'article, només insultar.
Eixe és el nivell