dimarts, 26 de setembre de 2017

CULTURA RESTAURA SIS FLORONS DE LA NAU CENTRAL DEL MONESTIR



L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), un organisme dependent de la Conselleria de Cultura, ha restaurat sis florons que decoren les voltes de la nau central i creuer de l’església del monestir de la Valldigna, que en breu seran restituïts al seu lloc d’origen. 
Els florons són unes peces circulars de fusta daurada amb or fi i policromada, que tenen com a funció decorar la clau de volta. En aquest cas, es tracta de tres models o dissenys diferents repartits en dos parells cadascun, en els quals prevalen els motius vegetals de fullaraques, volutes enroscades, colps de flors i elements decoratius circulars i ovals convexos envoltats d’elements vegetals en els extrems, que contribueixen a acréixer la sensació d’estar mirant un sol resplendent. Només en dos d’ells, els més grans, trobem uns caps xicotets policromats, que contribueixen a augmentar el seu lirisme. Les seues dimensions oscil·len entre els 100 i 240 cm de diàmetre i els 60 a 80 cm d’altura. 
Els sis florons, possiblement van ser realitzats per ‘Josualdo’ i acabats el ’17 d’abril de 1694′, si es té en compte la inscripció que ha aparegut en un d’ells, això és possible ja que el 1696 Pasqual Rams va finalitzar la pintura de la volta de l’església. 
Abans de la intervenció dels florons es va realitzar un estudi al laboratori de materials de l’IVCR+i consistent en la presa de mostres, tant de les zones originals com de les intervingudes anteriorment, per a conéixer la naturalesa de les repintades i diferents materials utilitzats en les seues intervencions anteriors. També es van realitzar radiografies per a conéixer el sistema de construcció i assemblatge d’aquestes peces. Un altre tipus d’estudi va consistir en la numeració i l’atribució d’una sigla per a cadascuna de les peces que integren el conjunt de cada floró amb la finalitat de muntar-los correctament en la seua ubicació original. 
Els sis florons presentaven importants pèrdues de volum a gran escala, com ara en zones dels raigs en algun d’ells, que n’havia motivat la reconstrucció en artifici sobre la volta, o de menor importància com la pèrdua i trencament de fulles i circells. Aquests elements que falten han sigut reconstruïts amb talla de fusta. 
Respecte a la superfície daurada i policromada, aquesta estava desadherida del suport, per la qual cosa va ser necessari, com a pas previ a la neteja, realitzar una fixació i consolidació de tots els estrats daurats i policromat per a dur-ne a terme posteriorment la reintegració cromàtica. 
El monestir de la Valldigna ha sigut, des de la seua fundació a la fi del segle XIII, un dels cenobis més importants des del punt de vista patrimonial de la nostra Comunitat. 
Des que el 15 de març de 1298 es donara el monestir a fra Bonard, abat del monestir cistercenc de Santes Creus, cadascun dels successius abats que l’han habitat es van encarregar de fer-lo més gran i embellir-lo amb magnífiques obres d’art, que, desgraciadament, amb la desamortització esdevinguda el 1835, van ser unes saquejades i altres disperses, la qual cosa va portar a la ruïna aquest monumental cenobi. 
Una bona mostra d’aquesta riquesa patrimonial són els sis florons que decoraven les voltes de la nau central i creuer de l’església, que, fruit d’aquella dispersió artística, van acabar a la parròquia de Sant Joan Evangelista, de Benifairó, a diferència de la clau de la cúpula, que encara roman al monestir per les seues grans dimensions i per l’altura a la qual es troba. D’allí van passar el 2011 a les dependències de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat, on han romàs tot aquest temps en un llarg i complicat procés de restauració.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Segons les meues notícies, la restauració dels florons tenia un pressupost inicial de 60.000 EUR. El treball ho va encarregar la Fundació del PP Jaume II a l'IVACOR. O siga que a Cultura, li cobra un organisme propi. (No s'entén) , amb diners públics. No se si eixa xifra contempla la col·locació en el seu lloc original. Sobre açò últim, d'arriscada, cara i difícil execució, No seria més convenient mostrar-les en un lloc adequat del monestir, com per exemple, en les capelles llanderes de l'església?