CASTELLA S'IMPOSA DE NOU A FORÇA DE PORRA

Davant els esdeveniments que s'han succeït a Catalunya des del passat mes de setembre, inclosa la repressió policial del dia 1 d'octtubre i el posterior empresonament de càrrecs públics i dirigents d'entitats cíviques, Arc Iris no només vol expressar la seua solidaritat amb els veïns del Principat, sinó denunciar la manca de pluralitat en els grans mitjans estatals de comunicació, la incompetència del Consell de la Generalitat Valenciana per mantenir als valencians sense poder vore TV3 i IB3 ni escoltar les respectives ràdios, i la manca de perspectiva històrica de tots els analistes polítics a l'hora de refereir-se a allò que de forma deliberada anomenen "conflicte català". 

El panorama periodístic estatal, amb ben poques excepcions, és ben perjudicial per a tots aquells que no formen part de la cultura castellana. Els grans grups, beneficiaris de les llicències i concessions, i també de les grans subvencions a canvi de llegir al dictat del govern en els moments que calga, com aquest, tenen un únic argumentari dissenyat pels defensors de l'antic Estat Nació. Els missatges que escoltem de forma repetida només fan referència a les tenebres econòmiques en les que es submergirà Catalunya si segueix per la via de la independència. El pa pujarà, els sous baixaran, els turistes fugiran, en el plànol empresarial Catalunya serà terra erma, el PIB tocarà terra, i amb un poc de sort només els qui tinguen un pam de terra podran plantar moniatos per portar-se alguna cosa a la boca.

Hem fet en falta un poc de perspectiva històrica en l'explicació d'aquesta revolta, i nosaltres l'anem a aplicar. Aquests no són sinó que uns episodis més de l'ancestral sotmetiment i dominació que la cultura castellana ha practicat sobre tota la resta de cultures de la Península Ibèrica, inclosa la portuguesa, que durant un segle va ser castellana. Des dels Reis Catòlics la cultura castellana s'ha cregut superiora i la seua actitud ha estat la d'una irrespectuosa dominació cap a les altres cultures i pobles. Amb més o menys intensitat, al llarg dels segles el sotmetiment ha estat continu: decrets de Nova Planta, monarquies absolutes, dictadures... Castella invaïa de funcionaris els territoris que no eren seus, els cognoms Verger es convertien en Vercher, els topònims esdevenien estranys... No cal anar molt lluny. Moltes de les actuals generacions encara han conegut el que era la prohibició de parlar valencià en tots els àmbits que no fóra el domèstic, i a casa perquè no podien prohibir-ho. I encara hui si se t'ocorre demanar alguna cosa per favor a les platges valencianes en estiu t'arrisques a que et contesten de forma violenta allò de "¡a mí háblame en español!". 

La reacció de Castella a la revolta catalana és un nou episodi d'eixe sotmetiment i dominació a la força. Els avantpassats ja ens van dir que res bo venia de Ponent. 

Per tant, el conflicte no és entre Catalunya i Espanya, el conflicte és entre la cultura catalano-valenciana-balear i Castella, i en conclusió, des d'Arc Iris mantenim que quan l'1 d'octubre s'estaven repartint garrotades a Catalunya, les estavem rebent també els valencians. 

Ara bé, el que hem de criticar també és com el PdCat, antiga CiU, ha precipitat de forma interessada el procés independentista per motius obvis que res tenen a veure amb els seus sentiments ni ideologia. El procés d'independència de Catalunya és irreversible, quan el 90% dels catalans estiguen a favor de la independència cap govern castellà ho podrà parar a colp de Constitució, però el procés havia de seguir el seu camí natural, sense forçar la marxa ni accelerar per interessos partidistes. Les aigües avall sempre troben el seu camí.

I parem compte en el momenet trascendental en el qual s'estan produïnt els esdeveniments, a Simat, per exemple, on les últimes generacions de persones que no saben parlar castellà estan ja desapareguent. Des d'ací un homenatge a aquells que mai s'han vist en la necessitat d'adoptar la llengua castellana per a desenvolupar el seu cicle vital, tot i els intents d'imposició a través de l'escola, la religió, les institucions, les comunicacions oficials, els actes públics, els mitjans de comunicació, etc.