LA DIPUTACIÓ INSTAL.LA BARRERES SALVAVIDES PER A MOTORISTES I CICLISTES A LA CARRETERA DE BARX

El servei de carreteres de la Diputació de València ha instal.lat barreres salvavides per a motoristes i ciclistes als trams més perillosos de la carretera de Barx. Es tracta de complements a la part inferior de les barreres per impedir que els cossos de motoristes i ciclistes siguen seccionats en cas d'accident per les subjeccions verticals de les antigues barreres. Arc Iris recolza la mesura com a prevenció. No obstant, el que no recolza Arc Iris és que alguns motoristes prenguen les nostres carreteres secundàries per circuits de velocitat, tot posant en risc la integritat també de la resta de conductors.

BALANÇ DEL GOVERN TRIPARTIT

Com que el mateix equip de govern de l’Ajuntament de Simat s’encarregarà —de fet, ja hi ha qui ho ha fet— de divulgar “lo bé que ho han fet”, des d'ací destaquem el que al nostre parer no està tan bé. Molt ens agradaria poder dir altres coses, però la realitat és la que és: un govern municipal caòtic en alguns casos, autocomplaent i sense imaginació. Un govern que s’ha salvat per la campana, és a dir, gràcies als plans Zapetero i Camps, i que està acabant com el ball de Torrent, cadascú tira per on vol i tots miren per damunt del muscle. Un desgavell que s’ha significat pel següent:

• Cap de les actuacions dutes a terme pel tripartit ha servit per a atacar o pal·liar el principal problema de Simat: la falta de treball i la falta d'un projecte de futur per a tota la col·lectivitat simatera.
• Seguim sense un pla general d'ordenació urbana acceptable i acceptat. Un pla general que siga acceptat per tot el món i sostenible.
• Seguim sense un projecte de desenvolupament econòmic, bé siga industrial o turístic. El tripartit no ha donat ni una idea, perquè actua a salt de mata.
• Hem tingut una pujada abusiva de tarifes —taxes i impostos municipals— i una mala gestió d’estes, ja que eixien al cobrament totes d'una vegada, ofegant econòmicament alguns veïns i veïnes.
• S’han utilitzat fons externs per a obres innecessàries o com a mínim polèmiques (i damunt, d’una estètica deplorable), com ara la Font Gran, la Font Menor, el carrer Major), escultures de dubtós gust en la meitat del carrer...etc.; obres que no s'han consultat amb ningú, i en el millor dels casos han dividit completament a l'opinió pública.
• S'han efectuats actuacions polèmiques i mal enfocades, com l'asfaltat de camins a les Foies, crispant les relacions entre els mateixos veïns i veïnes.
• Seguim amb una Agenda 21, descafeïnada, mal planificada, amb poca participació (sobretot d’organitzacions i entitats locals), i dirigida més bé a llavar-se les mans que a posar-la en pràctica.
• Seguim amb poca transparència en la gestió municipal, amb projectes o iniciatives que s'oculten fins a la seua posada en marxa.
• Seguim amb la rivalitat interna del tripartit. Eladi va inaugurar les seues obres. Agustina inaugura les seues i Joan Serra no vol acabar la legislatura sense inaugurar la seua obra. Per això, es cau en la improvisació, l'empastre i la polèmica, al posar en marxa iniciatives, com l'enquesta sobre la remodelació de l'entorn del monestir, sense que s'assabente la resta de la corporació i incomplint la legalitat (en aquest cas, la Llei de Protecció de Dades).
• La participació ciutadana està en els mínims. Si en l'anterior legislatura, Arc Iris va aconseguir omplir el saló de plens, el tripartit ha aconseguit que als plens només acudisquen els assessors a sou i algun familiar.
• Seguim sense complir el Codi Ètic (presentat per EU-Arc Iris), aprovat a principi de la legislatura, la qual cosa demostra el caràcter i les maneres dels que haurien de ser exemple en la seua aplicació.
• S’ha fet clientelisme des de l’Ajuntament i s’ha practicat certa forma d’amiguisme, en determinats casos (que ja comencen a ser escandalosos). I el pitjor és que els membres del tripartit (quasi tots) no tenen consciència d’eixa pràctica.
• I per descomptat, seguim sense saber (i els còmplices que ho saben tampoc ho diuen), qui va ordenar llevar el carrer d’Al Tall.

I amb estes perspectives, és que ens encaminem cap a les noves eleccions municipals del 22 de maig.

CENTRE D'INTERPRETACIÓ PARPALLÓ

Avui divendres, s'inaugura el Centre d'Interpretació Parpalló situat en les rodalies de la cova del mateix nom, motiu pel qual Gandia ha organitzat jornades de portes obertes durant el cap de setmana, per a promocionar-lo.
La inauguració d’este nou Centre d'Interpretació tindrà lloc a les 11.30 hores, i el dissabte i el diumenge, 29 i 30 de gener, s'organitzaran activitats gratuïtes d'excursió i guia amb monitors per a totes les famílies que desitgen conèixer el nou edifici mediambiental.
Els visitants coneixeran les instal·lacions de la mà dels monitors del centre, que també faran excursions guiades pel paratge que envolta l'entorn de l'edifici.
Este edifici s'ha finançat amb diners del Pla E. Amb la primera fase, es va finançar la construcció de l'edifici, amb un pressupost de 300.000 euros. I amb el segon Pla E es va finançar el contingut museístic i l'adequació de l'edifici i el seu entorn de la resta del paratge natural.
L'edifici s'ha constituït amb materials típics del mediterrani, i la seua alçada fa que estiga perfectament integrat en el seu entorn natural.
A més, el contingut del centre està dotat amb les últimes tecnologies i l'entorn de l'edifici respecte al màxim el paratge natural del Parpalló, un dels de més valor de Gandia i la comarca de la Safor,
Segons l'Ajuntament de Gandia, el Centre d'Interpretació Parpalló, busca potenciar “el respecte i coneixement del medi ambient i natural de Gandia”, sent un edifici amb funcions equiparables a les del CEHUM de la Marjal de Gandia.

PÍNDOLA SOBRE LA JUBILACIÓ (V)
Si les empreses tanquen, si s'acomiada amb més facilitat, si els majors no van jubilar-se fins als 67 anys, si no es convoquen oposicions ni es contracten interins, si el camp ja no dóna per a més .... on estan els llocs de treball per als jóvens?, quan i com començaran a treballar?, com arribaran a cotitzar 41 anys?, quina pensió els va a quedar als que amb sort cotitzen 15 o 20 anys?

INICIATIVA TURÍSTICA

Touroperadors participants a la jornada.

La regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Simat, el responsable de la qual és David Mogort, ha posat en marxa una iniciativa per a presentar l'oferta turística de Simat per al 2011, sent l'objectiu, el donar a conèixer els recursos naturals i patrimonials del municipi.
Esta iniciativa es dirigeix a persones i empreses del sector turístic i de gestió cultural, i es materialitzarà en uns actes que tenen lloc en el Monestir de Simat, hui dia 26, amb el següent programa:
10:15. Benvinguda i esmorzar en el Monestir.
10:45. Presentació de les activitats de la jornada.
11:00. Visita per les rutes naturals, urbanes e històriques de Simat.
12:30. Arribada al monestir i descans.
12.45. Visita interpretativa pel Monestir
14:15. Presentació de l'oferta turística Simat 2011.
15:00. Menjar ofert per l'Ajuntament de Simat
La regidoria ha posat a disposició dels participants, un autobús des de València.
Esperem que iniciatives com esta puguen arribar a bon termini, a fi de dinamitzar el sector turístic.
I tant de bo, potser puga repercutir en la economia i en llocs de treball, que falta fan.

EL CALVARI, EN RUÏNES

El calvari de Simat està tècnicament en ruïnes. Amb la deixadesa ha esdevingut un espai tètric, ombrívol, degradat i solitari, sense cap utilitat. Segons les dades a l'abast d'Arc Iris, la superfície del calvari és propietat de la sucursal del Vaticà. No obstant, si l'Ajuntament és bo per cridar l'atenció dels veïns que descuiden la seua façana, hauria de ser bo per fer un toc al delegat del Vaticà per tal d'obligar-lo a deixar en condicions les seues propietats. I si no, que expropie el calvari i el convertisca en un espai públic en condicions, utilitzable com a zona d'esbarjo, i dotada d'un mínim de serveis i mobiliari urbà.

No és cap descobriment que la part alta del poble té una evident manca de zones verdes i dotacions. Un calvari en condicions, encara que siga propietat del Vaticà, podria resoldre en part eixa mancança.

No obstant, hui per hui el calvari no serveix ni per passejar sense arriscar-se a girar-se el turmell. Les casetes, en gran part patrocinades per particulars, estan absolutament degradades i amb desperfectes greus. Els marges on s'alcen els xiprers pràcticament han desaparegut, no hi ha ni on seure, s'acumula brutícia i deixalles per tot arreu, els graons estan deteriorats, i les zones de passeig estan intransitables. Tot això a un municipi declarat turístic i que aspira a viure del turisme com alternativa al desastre de la resta de sectors productius.

PÍNDOLA SOBRE LA JUBILACIÓ (IV)
Si apugem 1 euro la pensió de cada jubilat, ens anem a gastar 8 milions d'euros més cada mes, i seguiran descontents perquè és una pujada ridícula.
Com a tots ens agrada veure els nostres pares contents, si eixos 8 milions d'euros, els repartim entre les pensions d'uns pocs “pares de la pàtria” (expresidents, ministres, senadors, diputats nacionals i autonòmics, secretaris d'estat, directors generals, subsecretaris, ), segur que toquen a més d'1 euro i es posaran molt contents.
I nosaltres més contents encara per veure'ls tan feliços, pobrets ells.

Simat obri l'Oficina d'Integració i Mediació Social d'Immigrants

Tot esforç, dirigit a integrar els immigrants en la vida quotidiana, ens pareix correcte i adequat. Qualsevol projecte en este sentit, repercutirà en una bona convivència entre tots. El que resulta trist és que açò es faça amb improvisació i atenent a objectius de curt termini.
Improvisació perquè el local destinat a esta oficina, havia de ser una aula d'interpretació de la naturalesa, que de sobte ha canviat la seua destinació. Quan i què va provocar eixe canvi? No ho sabem, però el tripartit ja ens té acostumats a eixos esquivaments.
L’objectiu a curt termini podria ser captar el vot dels immigrants per a les pròximes eleccions municipals. Són una bossa de vots, que com a bons depredadors, els partits intenten atraure, al preu que siga.
Ara caldrà estar atents per a veure el seu pressupost, el seu funcionament, quin personal es contractarà i quins resultats puga tenir, vigilant i estant atents a què no siga una oficina de captació de voluntats aprofitant els mals temps que corren per a moltes famílies.
Des del grup municipal d’EUPV-Arc Iris estarem pendents que este nou organisme no es desvie de les seues funcions.

24 de gener: 34 aniversari dels 'Advocats d'Atocha'

El 24 de gener de 1977, fa ja 34 anys, un grup de pistolers d'extrema dreta van irrompre en el despatx d'advocats laboralistes, situat en el número 55 del carrer Atocha de Madrid i van metrallar a les nou persones presents. Van morir els advocats, Javier Sauquillo, Javier Benavides, Enrique Valdelvira, Serafín Holgado i el sindicalista Ángel Rodríguez Leal. Van resultar greument ferits Alejandro Ruiz Hortes, Mª Dolores González, Lluïu Ramos i Miguel Sarabia.
En el seu record s'instituïren els premis "Advocats d'Atocha", que en la seua actual edició, proposa premiar advocats pertanyents el Col·lectiu d'Advocats Saharauís, advocats que sense cap tipus de remuneració, arrisquen les seues vides i són defensors en els processos penals que pateix el poble sahrauí.
També es realitzaran reconeixements a altres persones de reconegut prestigi en la seua lluita per les llibertats.

FESTA SANT ANTONI 2011

PROGRAMA DE 22 DE GENER (dissabte)
10:30 h. Repartiment per tot el poble, amb la banda de música
20:30 h. Correfocs a càrrec de la Gorgera de dimonis Fem Fredat, que encendrà la falla xicoteta en el carrer Sant Antoni. Després es botarà foc a la falla gran en la plaça de la Constitució. A continuació en la carpa, vi i bunyols.
00:00 h. Gran revetla en la carpa a càrrec de l'orquestra THE PLANS BAND
23 DE GENER (diumenge)
10:30 h. Exhibició de tir i arrossegament en el parc situat a l'inici de l'avinguda de la Valldigna
13:00 h. Es realitzarà el reconeiximent dels animals que ens acompanyen en la nostra vida.
16:00 h. Xocolatada i joc per a tots els xicotets i xicotetes en la carpa.
19:00 h. Processó catòlica i castell de focs artificials a l'acabar.

RESSENYA

La perpetuació i vigència de la festa de Sant Antoni Abad i la seua gran implantació, sobretot s'expliquen per la situació en el calendari de la data de la seua festivitat, el dia 17 de gener.
La festivitat de Sant Antoni té una vocació carnavalesca, amb una sèrie de senyals i pràctiques que fan de pont entre les jornades precedents (nadal), i les que seguiran ( Carnestoltes).
D'altra banda, la festa de Sant Antoni es troba en el moment més crític del període hivernal, el temps en què la natura es paralitza, la setmana, en estes latituds, és de les més fredes de l'any.
En les cultures arcaiques era el moment propici per als rituals de fecunditat, junt amb els de lustració o purificació de persones, animals i camps, aprofitant el moment d'entrada de l'any.
En este sentit cal destacar els rituals del foc, obligadament present per a combatre el fred i la foscor en esta època de l'any.
Es mescla el solemne amb el banal, el sagrat amb el profà, la imitació de l'antic amb la immediatesa.
Baix la capa de Sant Antoni, d'esta manera, s'ha reunit una sèrie de tradicions precristianes que d'alguna manera configuren la seua festa.

Segon la llegenda, va viure prop de 105 anys i se'l venera com sant patró dels amputats, protector dels animals, els teixidors de cistelles, els fabricants de raspalls, els carnissers, els enterradors, els ermitans, els monjos, els porquerols i els afectats d'èczema, epilèpsia, ergotisme, erisipela, i malalties de la pell en general.

LA CARRETERA DELS CORRALS ESTÀ DOS HORES TALLADA

Dos hores va estar anit tallada la carretera entre Simat i Barxeta a causa d'un trailer que es va extraviar en la ruta i va quedar bloquejat en una corba tancada a la zona de Palomara, al terme de Simat. Aproximadament entre les deu de la nit i la mitjanit la Policia Municipal i la Guàrdia Civil van tallar l'accés a la carretera des de Simat i Barxeta i van desviar el trànsit cap a Alzira, Barx i Gandia. No obstant, els conductors que hi accediren abans de que es tallara l'accés van quedar atrapats en un i altre sentit i hagueren de fer mitja volta. Va ser necessària la intervenció d'una grua de grans dimensions per tal de desencallar el trailer.

Segons ha pogut saber Arc Iris, el conductor del camió, guiat per un GPS de baixa qualitat que no té en compte les dimensions del vehicle, va accedir de forma equivocada a la carretera Xàtiva-Simat per fer la seua ruta, i va quedar bloquejat en una corba del barranc de Palomara. No és la primera vegada, no obstant. En altres ocasions la carretar ha hagut de ser tallada al trànsit pels mateixos motius.

El problema és que hi ha aparells de Global Position System que no fan distinció entre el volum del vehicle, ni tenen en compte les dimensions i l'estat de les carreteres. Caldria, doncs, señalitzar a Simat i a Xàtiva l'advertència per a vehicles grans.

PINDOLA SOBRE LA JUBILACIÓ (III)

Per este camí (augmentar productivitat, reduir costos, desocupació, contractes precaris, acomiadament barat, deute, …), llevat que sigues funcionari o prejubilat de la banca, la resta ens veiem tots en el parc, fent comptes de la pensió de merda que ens va a quedar, amb el caràcter agre i sempre de mala llet.
Això sí, fumant si es que encara es pot.

CONTRA TOTA VIOLÈNCIA

Seus del PSOE y de la CEV

*

Persones desconegudes, van llançar pintures i van trencar vidres, tant en la seu del PSOE com de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
Ràpidament polítics, empresaris i mitjans de comunicació habituals, es llancen a la caça i captura de culpables i condemnen l'ús de la violència.
Està bé.
Tots estem en contra de la violència, però de tota la violència.
Amb això volem dir que facilitar l'acomiadament també és violència.
Donar milions d'euros als bancs mentre estos li lleven la casa a qui no pot pagar una hipoteca per haver perdut el treball, també és violència.
Fer treballar als majors, retardant l'edat de jubilació, mentre els joves no troben treball, també és violència.
Mantenir unes llistes d'espera de quatre, cinc o sis mesos en la sanitat pública, tant en autonomies del PSOE com del PP, també és violència.
No complir la Llei de Dependència, com fa el PP ací al País Valencià, i retardar els pagaments, també és violència
Fer xantatge als treballadors i treballadores, amenaçant que o treballen més per menys diners o tanquen la fàbrica, també és violència.
I podríem seguir i seguir.
Així que, com no podia ser d'una altra manera, condemnem l'atac a les seus del PSOE i la CEV, i quedem a l'espera que el PSOE, el PP, la CEV i els mitjans de comunicació, condemnen també els altres tipus de violència.

PÍNDOLA SOBRE LA JUBILACIÓ (II)
Per a jubilar-se amb 65 anys caldrà cotitzar-ne 41, o siga, cal començar a treballar amb 24 anys.

Per als més jóvens, si repetixen un curs en batxiller, ja hauran perdut un 2% de la seua pensió.

Per als que estudien carreres superiors, açò implica que no poden repetir cap curs. Tampoc deuran "perdre" el temps fent màsters, doctorats o cursos de postgrau.

Per als del camp, si arribes als 65 i no tens cotitzats 41, sempre pots continuar traient cabassos de taronges o triant taronges en el magatzem fins als 67.

DE NOU, L'ALTA TENSIÓ

La línea d'alta tensió duplica la potència.

Una resolució de 29 de novembre de 2010 de la Direcció General d’Energia, publicada el passat 12 de gener en el DOG, atorga a Red Eléctrica de España SAU l'autorització administrativa per a l’ampliació de 132.000 a 220.000 quilowatts de la potencia a la línea d’alta tensió que travessa la nostra vall. Açò implicarà modificacions a la nova subestació elèctrica del Camí del Pla de Tavernes, per un import de prop de 150.000 euros.
Així mateix, autoritzen a Iberdrola a ampliar les instal·lacions de distribució per un import de més de 900.000 euros.
Tots els que lluitarem contra la línea d’alta tensió, ja sabíem que la cosa no acabaria amb la seua instal·lació inicial. Una vegada les empreses han aconseguit fer la línea, ara van a intentar exprimir-la al màxim, per tal de traure-li, quan més ràpid millor, tots el beneficis que puguen, sense parar-se a pensar en les possibles conseqüències per als que vivim i treballem ací.
La Valldigna tal vegada, d’ara en davant, siga més coneguda per ser un gran corredor elèctric, que per els seus atractius turístics, paisatgístics o mediambientals.
I lo que per a alguns va ser una gran victòria, com era el soterrament de la línea, ara es torna en contra nostra, perquè hi ha molta gent que quan passeja pel camí del Mig l’Horta, no és conscient que té 220.000 quilowatts a un metre de distancia, la qual cosa, és un atemptat criminal contra la salut. I no parlem ja de quan els afectats, son xiquets o xiquetes de bolquer.
Així que, ja que ningú va a fer res, i no esperem tampoc que cap institució es preocupe per tot açò (a lo millor la Mancomunitat, si no està preparant paelles o buscant un càrrec per a enxufar algú) ), la nostra recomanació es no passejar pel camí de Mig l’Horta, fer-ho millor pel camí de la Fontarda, i si es passeja per damunt de la línea, al menys no fer-ho amb menuts.
I ara, tranquil·lament, tots a esperar que cuatripliquen la potència.

PÍNDOLA SOBRE LA JUBILACIÓ (I)

Ara resulta que la solidaritat consisteix a jubilar-se als 65 anys, havent cotitzat durant 41, per a què els polítics es puguen jubilar amb el 80% de la pensió màxima (2466,20 euros), havent cotitzat durant 7 anys.

CONVENI DE COLLIDORS

La patronal de magatzems de taronja i collidors proposa un retall del 10% en els sous.

Per si no hi havia prou amb els productors, ara toca el torn a la recol·lecció i manipulat.
El 31 d'agost del 2010 va finalitzar la vigència de 7 anys dels convenis del Manipulat i Recol·lecció de cítrics de la Comunitat Valenciana, acordats per la Patronal i la UGT (no el va firmar CCOO ni CGT).
A l'octubre passat va començar de nou la negociació d'ambdós convenis. Després de quasi 3 mesos, no sols no ha existit cap avanç, sinó que la Patronal del sector ha presentat unes plataformes retallant tots i cada un dels drets ja reconeguts.
En l'última reunió celebrada el passat 20 de desembre, els retalls, apart del 10% en els sous de magatzems i collidors, es refereixen bàsicament a restringir drets socials ja consolidats, desregular totalment la jornada laboral, crear noves categories professionals, introducció de nous models de contractació, ampliar la contractació a través d'empreses de treball temporal (ETT).
Tot això, sabent que diàriament s'estan cometent abusos desmesurats sobre els treballadors i treballadores, pagant per baix d'allò que s'ha marcat en el conveni i explotant aquelles persones que són contractades a través d'ETT.
A més de sous a la baixa, els treballadors i treballadores són sotmesos a jornades laborals que no corresponen segons conveni, que els obliguen a pagar preus abusius als amos de les furgonetes per a poder acudir a treballar i, que en cas de protesta, queden automàticament exclosos de les quadrilles, tot això amb el beneplàcit tant de les empreses com de les ETT.

OPORTUNITATS DE TREBALL

El Pacte Territorial per l'Ocupació (PacSafor) ha acordat crear 1.000 llocs de treball en la comarca per a millorar la situació dels més necessitats.

Cada municipi que se sume a esta iniciativa destinarà un total de 12,5 euros per habitant i gestionarà els recursos que aporte, tot decidint les persones contractades, la duració del seu contracte i la seua funció. I serà el Servei Valencià d'Ocupació, el Servef, qui remeta a cada ajuntament a les persones que puguen ser susceptibles de ser beneficiàries d'ocupar els llocs de treball.

Este nou pla d'ocupació, que entrarà en vigor al febrer, donarà treball temporal als beneficiaris, que cobraran el salari mínim interprofessional més un 20% (poc més de 700 euros).

Els nous treballs s'ocuparan del manteniment de l'entorn urbà, de la custòdia de parcs municipals, del manteniment d'edificis públics i instal·lacions esportives, d'informació i animació comercial, la jardineria i d'assistència domiciliària, entre altres.

Els barems per a decidir quines persones podran tindre dret a estes contractacions inclouran aspectes com estar empadronat almenys un any en el municipi en què se sol·licita el treball, les càrregues familiars, el temps que la persona porta en la desocupació o el grau de minusvalidesa, entre altres aspectes.
Cada municipi s'encarregarà, segons les seues necessitats, de decidir la duració i la jornada de cada un dels contractes que realitze.

No sabem si l’Ajuntament de Simat s’unirà a la iniciativa.

LO QUE ENS FALTAVA: ARA PETROLI

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar dilluns passat, 10 de Gener, la sol·licitud de permís formulada per l'empresa Oïl & Gas Capital amb seu a Madrid, que s’uneix també a la petició de dur a terme prospeccions petrolíferes enfront de les platges de la Safor.

En este cas concret és tractaria d'un polígon al voltant de 20.000 hectàrees de terreny i litoral ubicades entre Tavernes de la Valldigna i Gandia i que compren una zona que arriba fins la Pobla Llarga i Barxeta en l'interior.

Ara el Ministeri d'Indústria té l'última paraula de si autoritza o no estes prospeccions que se sumarien a les ja concedides.

No sabem que té la nostra comarca, per a que tot siguen autopistes, altes tensions, transvasaments d'aigües, camps de golf .... i ara també el petroli.

Tot menys feina per a la gent.

AJUNTAMENT DE SIMAT: PRESSUPOSTOS "IICP"

Uns pressupostos tipus IICP son els pressupostos fets (o deixats de fer) per persones o partits que responen al qualificatiu d’impresentables, irresponsables, camaleònics i prepotents.

Impresentables, segons el diccionari, diu-se dels que no són dignes de presentar-se o de ser presentats.
Impresentables doncs, perquè donada la situació econòmica, és urgent aprovar un pressupost per tal de no paralitzar o retardar projectes. Clar que també era urgent que governaren les esquerres, i van tardar 14 mesos a formalitzar un pacte, del que únicament van eixir beneficiats el BLOC, al correspondre-li la part final del mandat i Serra que va veure complides les seues expectatives de comandar i ordenar, a més de manejar els diners de l'ajuntament. I tot això, per les ganes del PSOE d'ostentar, a qualsevol preu, una alcaldia que havia perdut clarament en les urnes.

Irresponsables, segons el diccionari, diu-se de persones que adopten decisions importants sense la deguda meditació.

Irresponsables doncs, perquè segons la llei, el pressupost ha d'estar aprovat abans que acabe l'any anterior, i tenint com tenen la majoria absoluta de l'ajuntament, potser haurien d'explicar a la ciutadania perquè a estes altures encara no hi ha pressupost.

Camaleònics segons el diccionari, diu-se de persones que tenen habilitat per a canviar d'actitud o de conducta
Camaleònics doncs perquè al març del 2008, estant en l'oposició i presa la idea d'Arc Iris, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció per a fer els pressupostos participatius, moció de la que mai més es va saber. I encara sort perquè si per participació entenen la mascarada feta amb l'Agenda 21, millor deixem-ho estar.
Prepotents, segons el diccionari, diu-se de persones que abusen del seu poder o fan gala d'ell.
Prepotents doncs, perquè gràcies als nous "plans de desenvolupament" s'han ingressat uns fons per a projectes que mai es van consultar, no ja amb l'oposició que per a ells no pinta res i sobra, ni tan sols amb els veïns i veïnes als que afecten.

Explicat i avisats estem tots i totes, doncs, dels pressupostos IICP.

SIMAT ENCARA NO TÉ PRESSUPOSTOS

L'any a Simat no només l'hem estrenat sense raïm ni cava. Tampoc tenim pressupostos municipals, i per tant encetem l'exercici amb els pressupostos prorrogats de 2010. La Llei d'Hisendes Locals diu que l'alcaldessa havia de presentar el pressupost abans del 15 d'octubre, i havia d'estar aprovat abans del 31 de desembre. No obstant ni s'ha presentat, ni per suposat s'ha aprovat.

El motiu, pel que transcendeix de despatxos cap a fora, és la manca d'acord en el repartiment de fons entre els distints partits polítics que es van parapetar al govern local. El més exigent sembla ser el regidor d'Esquerra (Republicana), Joan Serra, absent en la trunyada de cap d'any. Com que estem en any electoral i tothom vol disparar amb pólvora de rei, el resultat és que ni tenim pòlvora ni tenim rei. A pagar-ho pebrereta.

És un acte d'irresponsabilitat i una nova mostra de mala gestió. Si tenim en compte que en teoria l'actual govern només ha de gestionar una tercera part del pressupost de 2011, l'aprovació dels comptes s'hauria de fer des de la generositat, tot facilitant la transició i el relleu que va a produir-se al mes de maig. No s'entén, doncs, que Joan Serra estiga exigint diners per a les seues regidories, si només va a ser regidor fins al mes de maig, a no ser que pense executar el pressupost abans de maig, és a dir, que s'ho pense gastar tot abans de les eleccions.

Arc Iris ja ho va advertir. La moció de censura no només anava a disparar les perspectives de la dreta, sinó que a més anava a fer que esta fóra una legislatura erma. I en allò fonamental ho és. Que ens explique, si no, el regidor d'Urbanisme al pròxim butlletí d'Esquerra (Republicana) perquè no tenim pla general d'ordenació urbana. No hi pot haver futur ni desenvolupament mentre ni hi haja ordenació urbanística. I mentre, les poques empreses que hi tenim tanquen i obren a altres municipis per manca de sòl qualificat.

DISCULPES MUNICIPALS

Ha hagut de fallar una celebració festiva a cap d'any per a que l'Ajuntament de Simat demane disculpes oficials als veïns. El gest l'honra, però les explicacions no. L'alcaldessa va declarar a la premsa en un intent de llevar ferro que a Simat hi ha coses més importants que resoldre que una festa de cap d'any. Efectivament, hi ha coses més importants i difícils per resoldre, però si les fàcils, com ara portar raïm i cava a les portes del monestir abans de les dotze campanades, no les resolen, ja ens explicaran com pense resoldre els assumptes realment complicats. Desafortunada l'alcaldessa.

De tota manera, resten encara massa disculpes per demanar, com ara la retirada del carrer Al Tall, la negativa a facilitar el cost de l'aplec excursionista, les promeses incumplides, els pressupostos participatius, les ordenances fiscals de Chiva, etc.

NOU HOSPITAL SAHARAUÍ

L'Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Saharauí (ACAPS) inaugura el centre Suleiman Ramdan,que permetrà l'atenció i cura dels afectats de tuberculosi pulmonar en els campaments d'Algèria.

Una delegació d'ACAPS, encapçalada pel seu president, Salvador Pallarés, va inaugurar en dates nadalenques en els campaments d'Algèria, l'hospital per a tuberculosos que ha promogut esta associació. A l'acte també va assistir el ministre de Salut Pública de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Sidahmed Teyeb.
Les fonts de finançament per a la construcció del centre han procedit finalment de l'ajuda del 0,7% de l'Ajuntament de Gandia durant l'any 2009, i d'ajudes puntuals de diferents ajuntaments de la comarca, sense cap altra subvenció externa.
Este edifici, batejat amb el nom de Suleiman Randam, substituïx a l'antic hospital, "que estava en condicions precàries, ruïnoses, i molt allunyat del centre de les infraestructures sanitàries dels campaments de refugiats", van informar fonts d'ACAPS a través d'un comunicat.
El centre té capacitat per a acollir a 12 malalts i compta amb les dependències necessàries per al seu funcionament com a sala d'atenció, farmàcia, sales d'estar, cuina o menjador. Malgrat tot, encara hi ha carències en el mobiliari que seran superades amb l'ajuda dels 10.000 euros del 0,7% de 2010 de l'Ajuntament de Gandia.

Els malalts ja s'han instal·lat. Ara es continuarà assegurant el funcionament, de manera que, segons ACAPS, les línies de treball que s'ha de seguir són: moblar en condicions òptimes l'edifici, millorar el sistema de proveïment d'aigua, assegurar la manutenció alimentària i sanitària dels malalts, proveir fons per a incentivar els professionals que treballen, i completar la xarxa d'aire condicionat en les habitacions.

CAMPS ES GASTA 225.000 EUROS EN PROPAGANDA

El Diari Oficial de la Generalitat publica una nova campanya de publicitat institucional per 225.000 euros. A pocs mesos de les eleccions autonòmiques i en plena crisi econòmica, el Consell continua gastant-se els diners de tots en campanyes d’imatge per amagar la seua inoperància.
Valencians i valencianes ja estem acostumats a veure com el Consell malbarata els nostres diners en campanyes que presenten una imatge fantasiosa de la seua gestió: En aquests dies podem veure anuncis als tramvies i autobusos publicitant unes polítiques socials que, en la realitat, són absolutament deficients, com denuncien els afectats per la dependència.
Considerem indecent una publicitat institucional que podem qualificar d’enganyosa perquè amaga la dura realitat que vivim al nostre país i la inoperància del Consell per fer-li front. En l’actual moment de crisi econòmica i de dificultats financeres de la Generalitat, s’hauria de suprimir aquesta despesa i invertir els recursos en polítiques socials per als més necessitats.

* Anunci publicat al Diari Oficial de la Generalitat: http://www.docv.gva.es/datos/2010/12/29/pdf/2010_14032.pdf%20

NI CAMPANADES, NI RAÏM, NI CAVA

L'AJUNTAMENT FA FIGA

El vora centenar de persones que esperaven rebre anit l'entrada de l'any nou a les portes de l'antic monestir es van quedar sense celebració i van abandonar la festa entre protestes. Quan arreu del meridià de Greenwitch sonaven les dotze campanades, a les portes del monestir no no hi havia ni campanades ni raïm, ni cava, ni focs artificials, i quan ja portavem un quart d'hora del nou any va aparéixer una furgoneta de la Mancomunitat amb el raïm quan la gent ja escampava. De res van servir els intents del desesperat conductor de la furgoneta per repartir les caixes. El cava encara va tardar uns minuts més, i els focs artificials solcaven el cel també amb un quart d'hora de retard.

I això que l'Ajuntament es va passar el dia convidant per ban als simaters a la tradicional celebració de cap d'any a la porta del monestir.

Una distracció imperdonable i una molèstia innecessària que aquells que confiaven en rebre l'any a les portes del monestir no tenien perquè soportar. Així es reflectia amb els rostres i les expressions dels congregats quan abandonaven el lloc.

Allí no s'hi va presentar cap integrant del govern local. És a dir, mentre els nostres governants brindaven a les seues festes particulars l'entrada de l'any, al poble al que havien convidat per ban el van deixar sense celebració. Només hi havia dos policies municipals que poca cosa van poder fer. De regidors només hi havia un de l'oposició, i estava en família.

I a la vista de l'empastre, Arc Iris fa dues recomanacions: que l'ajuntament substituïsca l'horrorosa i estrident nadala amb la que amenitza els bans, i que en el proper butlletí d'Esquerra (Republicana) es donen explicacions del porrot d'ahir a les portes del monestir.