Arguments contra aquells que diuen que la despesa sanitària és desmesurada o que són inevitables les retallades i el copagament.
1.L’estat espanyol és dels països desenvolupats que menys inverteix en salut: només el 9,7% del PIB, entre sanitat pública (6,6%) i privada (3,1%). França gasta l'11,7%; Alemanya, l'11,3%; Holanda, el 10,8%; i Estats Units, el 16,2%.
2. El sistema públic de salut li costa a cada ciutadà i ciutadana uns 1.500 euros a l'any, que ixen dels seus impostos. La mitjana europea ronda els 2.100 euros. França (2.500), Alemanya (2.600) o Regne Unit (2.100) també paguen més per habitant.
3. Per 1.500 euros a l'any, s’aconsegueix una cobertura pública, gratuïta i universal (a partir de gener de 2012) amb unes prestacions molt superiors a la mitjana de la UE. En els països sense sanitat pública, no hi ha segur privat que oferisca uns serveis sanitaris de la mateixa qualitat a un preu tan baix.
4. La inversió és xicoteta, però la rendibilitat és molt alta. Tenim uns dels millors indicadors de salut del món: en esperança de vida, en taxes de vacunació infantil o en trasplantaments. Gràcies als sistemes de prevenció, la mortalitat per càncer de mama, per exemple, és quasi un 24% inferior a la mitjana de la UE.
5. Que la nostra sanitat pública siga tan eficaç com barata significa que és un dels millors sistemes de salut del planeta, com així es reconeix per tot arreu del món. La seua eficiència desmenteix també dues falsedats: que el sistema sanitari públic siga un luxe insostenible i que el privat funcione sempre millor que el públic.
1.L’estat espanyol és dels països desenvolupats que menys inverteix en salut: només el 9,7% del PIB, entre sanitat pública (6,6%) i privada (3,1%). França gasta l'11,7%; Alemanya, l'11,3%; Holanda, el 10,8%; i Estats Units, el 16,2%.
2. El sistema públic de salut li costa a cada ciutadà i ciutadana uns 1.500 euros a l'any, que ixen dels seus impostos. La mitjana europea ronda els 2.100 euros. França (2.500), Alemanya (2.600) o Regne Unit (2.100) també paguen més per habitant.
3. Per 1.500 euros a l'any, s’aconsegueix una cobertura pública, gratuïta i universal (a partir de gener de 2012) amb unes prestacions molt superiors a la mitjana de la UE. En els països sense sanitat pública, no hi ha segur privat que oferisca uns serveis sanitaris de la mateixa qualitat a un preu tan baix.
4. La inversió és xicoteta, però la rendibilitat és molt alta. Tenim uns dels millors indicadors de salut del món: en esperança de vida, en taxes de vacunació infantil o en trasplantaments. Gràcies als sistemes de prevenció, la mortalitat per càncer de mama, per exemple, és quasi un 24% inferior a la mitjana de la UE.
5. Que la nostra sanitat pública siga tan eficaç com barata significa que és un dels millors sistemes de salut del planeta, com així es reconeix per tot arreu del món. La seua eficiència desmenteix també dues falsedats: que el sistema sanitari públic siga un luxe insostenible i que el privat funcione sempre millor que el públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada