dimarts, 19 d’agost del 2014

SIMAT JA NO TÉ EXCUSA PER A APROVAR EL PGOU

Si l'excusa per a dotar a Simat d'un Pla General d'Ordenació Urbana eren les dificultats tècniques i administratives, la nova Llei d'Ordenació que entra en vigor este dimecres simplifica al màxim els tràmits i deixa en mals dels ajuntaments bona part dels detalls de l'ordenament. Simat ha batut els rècords d'incompetència urbanística amb més d'una dècada tramitant un PGOU que encara està al forn per la pressions privades i indecisions polítiques.  A més, la nova llei obri la porta a la rehabilitació i a les solucions a nuclis consolidats com ara el Pla de Corrals. 
Ara, la nova Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge elaborada per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que entra aquest dimecres en vigor, ho posa en safata. Una llei que, segons ha explicat el director general d'Avaluació Ambiental i Territorial, Juan Giner, "culmina un dels processos de renovació legislativa més intensos i integradors duts a terme a la Comunitat ja que ha suposat la refundició de cinc lleis i la reducció del 75% de l'articulat".
Es tracta d'una Llei "que dissenya un nou model urbanístic i que, per primera vegada, conjumina les qüestions mediambientals amb l'ordenació territorial", segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
D'aquesta manera, tant els inversors com els ajuntaments "saben des del primer" moment quines zones poden desenvolupar-se des del punt de vist urbanístic amb totes les garanties mediambientals i quines zones no poden.
El director general d'Avaluació Ambiental i Territorial ha assenyalat que algunes de les esmenes que s'han incorporat al text definitiu van en la línia de reforçar les potestats de l'Administració en el control de l'activitat urbanística, i entre elles destaca la possibilitat de crear una Agència de Disciplina Urbanística, de naturalesa consorciada entre els Ajuntaments i la Generalitat, per a millorar l'eficàcia de l'actuació pública en matèria de disciplina urbanística.
Igualment, s'ha confirmat la posició dels ajuntaments en el control de la reparcel·lació. Així, l'urbanitzador no podrà tenir el control de la reparcel·lació, en tot cas pot proposar-la a l'Ajuntament, però aquest és el que modifica, assumeix i tramita el projecte de reparcel·lació.
A més, s'han sumat a la Llei algunes esmenes i s'arreplega que en la reforma d'àrees urbanes consolidades "es reforça el respecte als drets de les edificacions existents".
D'altra banda, una altra de les novetats de la Llei després del seu pas pels Corts fa referència a la simplificació de la tramitació d'instruments urbanístics, en permetre la tramitació independent dels Projectes d'Urbanització.
Aquesta mesura s'uneix, ha assenyalat Giner, a la resta que ja estaven incloses en la Llei ja que "una de les característiques principals de la mateixa és la simplificació dels processos de tramitació de projectes i plans generals".
La Llei simplifica la complexitat i dispersió de la normativa urbanística vigent fins a aquest moment, i substitueix i deroga cinc lleis i dos reglaments, de manera que redueix en més del 75 per cent el nombre total d'articles -de més d'1.200 a 269-, ha explicat.
Cinc lleis que desapareixen
En concret, la nova llei refon cinc lleis: la Llei Urbanística Valenciana, la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Llei del Sòl No Urbanitzable, i la Llei Reguladora dels Camps de golf a la Comunitat Valenciana.
Aquesta simplificació afecta, també, als plans generals d'ordenació urbana (PGOU) ja que redueix els temps d'aprovació i aclareix el marc competencial en la seua tramitació. El Pla General és un instrument clau en tota l'activitat urbanística, per eixe motiu la Llei entén que els terminis per a la seua aprovació han de reduir-se.
Per a aconseguir aquest objectiu, el Projecte de Llei aclareix el marc competencial en els Planes Generals i estableix l'elaboració de dos plans. D'una banda, un Pla General Estructural, d'aprovació autonòmica, que defineix els elements vertebradors (infraestructura verda, xarxa primària de dotacions i infraestructures, afeccions territorials, etc.) i els usos del sòl, ha explicat.
Per un altre, un Pla d'Ordenació Detallada, subordinat a l'anterior, que incideix en els aspectes de la gestió urbanística i la normativa referent a l'edificació (condicions de parcel·lació, alineacions i rasants, xarxa secundària, entre uns altres) i és d'aprovació municipal.
Per a corregir-ho, se simplifica el contingut del Pla General Estructural, de manera que "es reduïsca la conflictivitat en les tramitacions municipal i autonòmica, i s'evite la proliferació d'al·legacions sobre qüestions particulars, així com l'àmbit de determinacions sobre les quals informen els organismes sectorials", ha dit.
En aquest sentit, Giner ha afirmat que aquestes mesures "reduiran extraordinàriament" els terminis per a les aprovacions dels plans generals municipals dels tres o cinc anys actuals, "a poc més d'un any, i permetrà una interlocució única i accessible per a l'inversor, promotor, ajuntament, o particulars".
D'altra banda, ha destacat que l'increment de la seguretat jurídica és un dels objectius fonamentals d'aquesta llei, que naix amb voluntat de "aclarir el marc legal, augmentar la transparència, les condicions d'igualtat, els drets dels propietaris i les seues relacions amb l'urbanitzador".
Així, s'incorporen uns procediments d'aprovació dels plans plenament adaptats a la normativa de contractació del sector públic, que s'han consensuat amb l'administració europea i estatal a fi d'evitar l'anul·lació de projectes per part dels Tribunals.
Finalment, ha apuntat que l'aplicació d'aquesta Llei "serà clau per a la recuperació del sector" ja que introdueix nous llits d'actuació destinats a impulsar l'activitat, com per exemple, mitjançant mesures que proporcionen a les empreses constructores de petita grandària, quan existisca la demanda per a açò, la possibilitat de construir i rehabilitar en la ciutat consolidada, amb la consegüent creació de llocs de treball i dinamització de l'economia.
D'aquesta manera, la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge dóna entrada a la iniciativa privada d'un tercer en la construcció i rehabilitació d'edificis, "de manera que podran ser els propietaris majoritaris del sòl els qui assumisquen la condició d'urbanitzador, amb les degudes garanties per al propietari i mitjançant un procediment de pública concurrència", ha agregat.