L'única cosa a concloure de la proposta de conclusions que fa la comissió especial constituïda per investigar les despeses i ingressos dels bancals del monestir, és que no es pot concloure res. No hi ha forma de determinar els ingressos i les despeses perquè els apunts no coincideixen amb els exercicis efectius, no hi ha constància documental de moltes coses, les tasques agrícoles "podrien" aportar beneficis a l'ajuntament tot i que es deixa com a suposició, la comptabilitat és "manifestament milllorable", les quantitats recollides depenen de testimonis d'intermediaris sense constància documental o amb constància fràgil, i les empreses suposadament deutores no es sap si estan o no en concurs de creditors.
Amb açò, l'instructor de la investigació ha convocat la sessió final de la comissió especial dilluns 23 de març amb unes conclusions ambigües. No obstant, els regidors que en formen part poden apotar d'ací al dia 23 els escrits que consideren per debatre la seua inclusió a la conclusió final.
Segons la proposta de conclusió, el 4 de desembre de 2009 l'ajuntament va signar dos contractes per a la venda de taronges del monestir amb una estimació de 13.000 quilos i una previsió d'ingressos de 24.102 euros. Tot i això, afig que només es van recollir 102 arroves de la varientat València, i tota la constància documental que hi ha referit a això és l'acta d'una reunió del Consell Agrari del 15 de desembre de 2009 on es planteja abandonar les tasques agrícoles al monestir per part de l'Ajuntament. Sembla que el 5 de gener de 2010 la Fundació va decidir talar els camps de clemenvilla, i el pressupost municipal de 2010 només preveia tres mil euros d'ingressos per estes tasques agrícoles.
El regidor de torn va contactar amb el comprador per a que exigira a les empreses contractants que recolliren la taronja al preu acordat, cosa que suposadament no es va fer, suposadament perquè tot es sosté mitjançant testimonis. Entre les escasses referències documentals hi figura un albarà per 102 arroves que va recollir entre abril i maig de de 2010 l'empresa Ferragut i Cunyat. El més curiós és que, en eixe moment l'Ajuntament havia trencat relacions amb la Fundació i no se'n feia càrrec de les tasques agrícoles, i no obstant hi ha dos escrits no signats pels quals l'Ajuntament sol·licita permís a la Fundació per a recollir les 102 arroves. Segons la proposta de conclusió de la Fundació, es desconeix l'origen dels dos escrits no signats. Tampoc s'esmenta si com a mínim les 102 arroves es van cobrar.
Almenys, la comissió haurà servit per a constatar que la comptabilitat que es portava en relació a les tasques agrícoles del monestir era poc més que domèstica. Les despeses no es corresponen amb les reals perquè determinats cosots com el de personal es computen en altres partids, i les despeses de productes fitosanitaris presumiblement estan computades a les partines de manteniment de jardins, "presumiblement", perquè tampoc es determina. Arran d'açò, l'instructor de la comissió especial proposa millor la comptabilitat per tal de controlar el cost o benefici que puga generar la gestió de les terres del monestir. En funció dels informes tècnics aportats, l'activitat pot ser rendible, atenent que el cost es calcula en 9.876 euros, i els ingressos són com a mínim 8.500 euros que aporta la Fundació, més els possibles ingressos per la venda de taronges, que per mal que vagen les campanyes sempre poden superar els 9.876 euros.
1 comentari:
Ole tu guevos! Tot aixo son les conclusions? Com es pot creure un que sols es recorrilen 100 arroves? Es tallaren uns pocs arbres, pero el 90% a dia de avui encara estan produin. Pareix que els politics, mos feu tontos als demes.
Publica un comentari a l'entrada