dilluns, 30 de maig del 2016

REFLEXIONS ELECTORALS (I)


La partitocràcia acaba per imposar-se. Se'n va un i n'apareix altre de nou engolit per un sistema que posa recursos a manta per als partits implantats per tal que ningú els puga desimplantar, o si més no resulte ben difícil. Quantitats ingents de diners públics per als partits consolidats per a que els destinen al proselitisme, i el proselitisme té com primer objectiu generar un lobby de sous i favors per a després dedicar-se "a les persones". 
El PP hauria d'estar fora de l'escena per la quantitat d'escàndols de corrupció que l'estan esguitant, però tot i això sobreviu i a més ho fa com la primera força. El relleu neoliberal que hauria de ser el producte de factoria Albert Rivera no acaba d'ocupar l'espai de la dreta, i l'alternativa al País Valencià ha consistit en un joc de vanitats que ha donat com a resultat la presidència de l'inefable Ximo Puig. És només una etapa en la cursa de Mónica Oltra per posicionar-se com a primera força de l'esquerra al País Valencià. La segona etapa ha consistit en fagocitar a EUPV en un nou pacte amb Podem per tal de satisfer les ambicions d'Oltra, que té la diana posada primer en Ximo Puig i després en Pablo Iglesias. Compte amb aquesta dona, que de moment ja ha causat una esquerda al Bloc dissimulada ara amb l'esparadrap d'una direcció bicèfala. 
Tothom se n'oblida ja de les amenaces de Ximo Puig de ser president amb els vots de Ciutadans si Compromís es posava exquisit. Podem i Compromís van sucumbir i el resultat és un nou lobby de lermistes ocupants càrrecs i sous públics per les institucions i empreses públiques valencianes. I espera que reòbriga Canal 9 per vore desfilar els aduladors de Ximo Puig. Eixe és el preu que han de pagar els valencians per a que Mónica Oltra viatge disparada cap a les constel·lacions, perquè, és clar, deixar que el PSPV s'ofegara en un pacte amb Ciutadans era més rendible políticament, però no econòmicament ni visual. Calia trepitjar catifa per fer xous a La Sexta, guanyar projecció, i a més repartir càrrecs.
Una de les batalles que va plantar Ximo Puig mentre no era president era la gran quantitat d'alts càrrecs públics que tenia el PP. Ara ell en té més. Què hi fem, doncs?
Les eleccions generals dibuixen un panorama nefast per als electors de bona voluntat. 

1 comentari:

Dani ha dit...

Es una molt bona reflexió la que fas sobre les xicotetes "castes" es generen en tots els partits una vegada es consoliden, no sé si es evitable o no, crec que l'autollimitació personal es molt important i molts, tan de dreta com d'esquerra, no la practiquen o s'els oblida fer-ho quan hi son al poder. De tota manera, no estic d'accord amb la part final del teu article. Es cert que ls democracia d'audiencies s'impossa mes del que voldriem, pero també es cert que, tot i que el debat (intelectualment parlant) es molt més interessant quan et trobes a la opocisió (i sobretot en el cas de l'esquerra) haver deixat governar PSPV amb ciutadans hagues sigut nefast, sobretot per a la credibilitat de l'esquerra valenciana.

No considere en absolut que el Pacte del Tripartit haja suposat una venda ideologica de l'esquerra... Basicament perque l'esquerra també ha de reflexionar sobre la realitat que ens rodetja i entrar a governar...es molt comode traure, segons els " esquerrans" més aferrims un superbons resultats a valencia amb la candidatura de EU i traure un diputat a madrid. Amb aixo sols fem soroll pero no podem contribuir a canviar les coses que hui més que mai son increiblement transversals.