L'alcalde, l'alcaldessa en potència, i el segon alcalde. (fotos: levante-emv)
Hui es compleixen cent dies des que el 4 d'agost va prendre possessió el govern de PSPV-Bloc-Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Simat, i si haguérem de fer un titular no tindríem més remei que dir que les grans qüestions de Simat segueixen totes en l'aire. S'han ficat cavallons, tal i qual Pasqual, però encara no sabem el que volen per a Simat i per al seu futur. Encara que no es tracta del què volen, sinó del què poden, de quina és la seua capacitat de gestió, i quines són les relacions institucionals que són capaços de mantindre amb altres administracions.
En aquests cent dies l'Ajuntament s'ha gastat huit mil euros en bandes reductores de velocitat (cavallons), ha signat un conveni amb la Universitat de Gandia per a fer un estudi de viabilitat del polígon industrial que ens ha costat sis mil euros, ha exhibit una gran capacitat de desorganització en les celebracions del Nou d'Octubre i el Correllengua, ha instaurat un cicle de cantautors valencians al monestir del que només s'ha fet el primer concert i no ha tingut continuïtat, ha penjat una senyera del balcó, ha eliminat el carrer dedicat a Al Tall, ha fet dos reunions amb comerciants, dos viatges de jubilats, ha posat taxi al Pla de Corrals, i poca cosa més. Això sí, ha posat totes les seues esperances en el projecte de laminació del riu Vaca, un projecte que fa cinc anys que va rodant, que ha estat modificat perquè suposava una barbaritat, que elimina la ribera natural del riu, que no era del grat de part del tripartit quan no era govern, i que representa una nova agressió al territori i un intent bast de dessecar marjals.
Dels grans projectes no sabem res. És a dir, no hi ha model de poble, que tant van retraure a l'hora de fer efectiva la moció de censura. El Pla General d'Ordenació Urbana segueix sense aprovar-se. El tripartit encara no ha dit ni sí ni no al PAI del golf i el supedita a les conclusions d'una Agenda 21 que està per fer i que tothom pot imaginar què dirà respecte de l'ocupació massiva de sòl. No s'atreveix a dir que el polígon industrial és inviable i que l'únic empresari que havia presentat plica la vol retirar, i ha passat la patata calenta a la Universitat. Tampoc han dit si tornaran a privatitzar l'aigua potable o mantindran el servei com a municipal, tot i que a l'1 de gener, és a dir, d'ací a 7 setmanes, s'han de decidir. L'intent de fusionar les cooperatives és hui per hui un fracàs més. El desenvolupament urbanístic del llavador de la Font Menor segueix paralitzat. L'aparcament del carrer dels Brolls segueix sense utilitzar. En 100 dies no s'ha albirat cap canvi en la dinamització turística com a sector alternatiu. Han afavorit una regressió democràtica amb la voluntat de reduir la periodicitat dels plens a dos mesos, posant traves a les mocions de l'oposició, i boicotejant la presència del regidor d'EU-Arc Iris als actes institucionals. Improvisen actuacions per a salvar el casc antic a mesura que reben denúncies de l'oposició. Etc.
Cal dir, però, que l'administració supramunicipal en mans del PP tampoc li està posant les coses fàcils al tripartit simater. En aquests cent dies se li han denegat totes les subvencions demanades i totes les reunions amb càrrecs institucionals. Però això, per condemnable que siga, era previsible i inherent a la decisió de presentar una moció de censura. És a dir, s'ho podien esperar.
A hores d'ara el socialista Eladi Mainar ha consumit gairebé tres mesos i mig dels seu di-nou mesos d'alcaldia, és a dir, li queda només, si fa i no fa, un any i tres mesos per a demostrar alguna cosa. Després, cap al febrer de 2010, prendrà possesió la candidata del Bloc, Agustina B. Sirerol, l'actuació de la qual com a regidora de Participació Ciutadana tampoc és per a tirar coets. A. B. Sirerol es manté molt discreta a l'activitat municipal, potser considerant que la seua condició d'alcaldessa en potència demana mesura. Tot i això, ha tingut alguna actuació desafortunada al ple.
Tot el contrari del que ha fet el seu company del Bloc Juli Ibáñez, qui no sentint-se compromés per un futur càrrec d'alcalde, no ha tingut objecció en donar la nota en nou de cada deu actuacions.
Pel que fa al regidor d'Urbanisme, Joan Serra, d'Esquerra Republicana, feina té si la vol fer, però per molta capacitat de gestió que tinga, és impossible donar abast a tot el que necessita Simat en matèria urbanística, i encara menys si tenim en compte que a més és responsable d'Agricultura, Medi Ambient, Sostenibilitat, etc. És la persona que tard o d'hora ha de dir què fem allà on s'havia planejat un camp de golf i una macrourbanització, és la persona que ha de donar la notícia de que el polígon industrial és inviable, és la persona que ha d'explicar el retard de l'urbanització del PAI de la Font Menor, és la persona que ha de salvar el casc antic, i és la persona que ha d'aprovar d'una vegada per totes el nou Pla General. Mal acabaria Serra al capdavant d'Urbanisme si esgotara una nova legislatura sense aprovar el PGOU, i al pas que anem, i amb la voluntat obstruccionista de la Generalitat, Arc Iris no li augura massa èxit. Cal dir, a més, que Serra, com a regidor d'Urbanisme, manté com a urbanista municipal a l'arquitecte Bernardo Montserrat, un dels grans depredadors urbanístics que hi tenim al País Valencià.
Potser el trio no va calcular bé on es clavava. Arc Iris manté que havera estat una solució més intel.ligent que el fracàs que se'ns ve al damunt l'haguera assolit el PP amb les seues mancances, i haver acudit a les eleccions de 2011 amb un PP fracassat i desprestigiat. D'aquesta manera, qui acudirà desgastat a les pròximes eleccions serà l'esquerra i el Bloc.
Arc Iris es ratifica en què el PP mai havera tret més de quatre regidors al 2011. Ara, però, no ens podem arriscar a aventurar que el PP no fregarà la majoria absoluta.
Per tant, la moció de censura era innecessària, entre altres coses perquè el fracàs en la gestió, en les condicions en els que està Simat, era fàcil d'esbrinar. La tasca per recuperar Simat és de llarg termini, d'anys i anys, i el recorregut del tripartit, amb un poc de sort, serà només de dos anys i deu mesos.
I amb els cent dies complerts, Arc Iris anuncia que s'ha acabat la indulgència, per si de cas algú pensava que Arc Iris no havia estat indulgent amb el tripartit aquests cent primers dies.
És ara quan anem a exigir solucions de debó. És ara quan anem a exigir que diguen als simaters quines són les perspectives urbanístiques, que ens diguen el contingut de l'estudi de viabilitat del polígon, que ens diguen quina solució van a donar al polígon industrial, que ens diguen per a quan el desenvolupament urbanístic de la Font Menor i la recuperació del llavador, que ens diguen sí o no al camp de golf, que ens diguen si van a reprivatitazar o no l'aigua potable, que ens diguen el cost de determinades accions i actuacions, que ens diguen si pensen recuperar el casc antic o van a deixar-lo morir del tot, i en definitiva, que ens diguen quin Simat tenen al cap, i com pensen portar-lo endavant, a banda de signar convenis amb la Universitat i de posar cavallons.
Comença una nova etapa. Ningú podrà dir que no hem deixat passar els cent dies.
Miquelet, a l'esquerra, fa uns dies, a la Font Gran.
