NOU SÍMBOL CATÒLIC A UN ESPAI PÚBLIC

EU-Arc Iris demana la dimissió de l'alcaldessa per permetre la col.locació d'un símbol catòlic a un espai públic. Després de la desparició de la creu que donava la benvinguda a Simat amb motiu de les obres de remodelació de la Font Menor, fet pel que EU-Arc Iris es va felicitar, els cercles catòlics s'ham mobilitzat per tal de reposar la creu i traslladar l'ostentació religiosa a la nova entrada de Simat, a la zona verda pública de l'Avinguda de la Valldigna (enfront de la Serreria).

La nova creu és de ferro forjat, i com a novetat inclou una simbologia eucarística del corpus christi. Tot i que la corporació està en funcions des de la convocatòria electoral, el regidor d'EU-Arc Iris demanarà explicacions per l'ocupació d'un espai públic per a l'exhibició de simbologia religiosa, i promet ordenar la seua retirada si després de les eleccions té responsabilitats de govern. Volem saber qui ha autoritzat la col.locació de la creu, amb quin criteri s'ha cedit sòl públic, que ens faciliten la sol.licitud i l'expedient administratiu, així com la resolució.

En el cas de que la creu s'haja instal.lat sense permís municipal, cosa improbable coneguent les arrels catòliques del Bloc, EU-Arc Iris demanarà que s'obriga expedient sancionador als promotors de la idea per ocupació il.legal de sòl públic.

Anem arrere com els crancs. Ara només falta que l'Església repose al cementeri el monument d'homenatge als caiguts del bàndol franquista, i que reconstruisca a la façana de l'església de Sant Miquel el memorial amb la relació de noms dels caiguts por Dios y por España.

MIRA QUI PARLA

El líder del Bloc, Enric Morera, va fer unes declaracions a la manifestació de dissabte contra la corrupció, celebrada a València, en les que va instar a la resta de partits a prescindir de trànsfugues i imputats a les seues llistes electorals. I això ho diu el trànsfuga mayor del reino, que el que havia d'haver fet és tornar els quatre escons que li va furtar a EU a les Corts Valencianes només encetada la legislatura. Són unes declaracions a la desesperada de qui sap que no mai tornarà a ser diputat ni tornarà a pujar al cotxe oficial amb el que ara es passeja per tot el País Valencià, gràcies als votants d'EU.

Les enquestes diuen que EU tornarà a estar a les Corts amb un grup parlamentari d'entre 6 i 8 diputats, i que Compromís, la marca electoral trànsfuga del Bloc, es queda fora, com sempre des de fa 25 anys. Així que com a molt, Morera podrà ser regidor de Piles, el poble on passa les vacances. Només així s'entén que el trànsfuga mayor del reino es dedique a dir trànsfugues als demés.

VÍCTOR MANSANET CALFA LA CAMPANYA

A dos mesos de les eleccions i enmig d'una sorprenent inactivitat política, el candidat d'EU a l'alcaldia de Simat, Víctor Mansanet, va pegar dissabte el primer tret en criticar en un acte públic l'actitud del tripartit al capdavant del govern municipal, al que acusa d'haver rebutjat de forma sistemàtica totes les mocions presentades per EU-Arc Iris, només pel fet d'haver estat presentades per esta formació. Les declaracions les fa ver a un acte celebrat a la casa de la cultura amb motiu del 80 eniversari de la proclamació de la República, organitzat per les Joventuts Comunistes del País Valencià. Mansanet no va perdre l'oportunitat de rematar el seu discurs en clau local en referir-se al caràcter gregari dels partits que governen ara Simat. La precampanya, però, està sorprenentment paralitzada. El PP sembla estar assegut plàcidament esperant vore passar el cadàver del tripartit, i només s'ha limitat a regalar unes misteres de propaganda. A Serra Republicana els seus socis li han fet burla de la seua proposta de fer una llista unitària per impedir el que és inevitable: la desparició del seu partit de l'àmbit institucional simater. El PSOE guarda silenci, i el Bloc va portar divendres a un devaluat Ferran Torrent, acompanyat del no menys devaluat Pere Mayor, promotor de negocis a Hongria, en un acte en el que va fer figa, tot i tindre l'alcaldia ara mateix.

MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ

Milers de persones pels carrers de València

Són moltíssims els que estan en contra de la corrupció, una gran part de la societat, encara que després voten a 20 partits diferents.

Però una altra gran part d'esta societat està malalta: Sabent que els corruptes els roben, els voten igual.

I açò té poques explicacions: Cal pensar que la raó és que ells farien el mateix i per tant se senten identificats amb estos comportaments, i l'única cosa que tenen és enveja per no poder fer el mateix.

Perquè encara és pitjor si la causa és la incultura, l'odi o la por no sabem a què.

En fi, la gent més major amb la mala sort de veure passar la vida suportant a uns corruptes que acabaren per podrir el poc de saludable que encara els queda a aquesta descafeïnada democràcia.

I els més joves, que creixeran amb el pèssim exemple de veure permanentment a uns governants que es creuen amb el dret a no donar explicacions, pendents sempre de judicis i tribunals i més preocupats per la seua situació personal que per atendre les necessitats de la ciutadania.

I els exemples, si duren molt en el temps, es converteixen en costums.

RESPECTEM ELS CONTENIDORS

Tota acció incívica és condemnable, però si la utilització dels contenidors nous com plataforma d'enganxines ve del mateix partit que té la responsabilitat política del manteniment dels contenidors, la cosa canta més.

PACTE TÀCIT ENTRE PSPV I BLOC PER GOVERNAR SENSE SERRA

En el cas improbable de que Joan Serra torne a ser regidor després del 22 de maig, no tindrà possibilitat de formar part del govern si PSPV i Bloc tenen suficients regidors per governar en solitari. Hi ha un pacte tàcit entre ambdós partits en el cas de que els números quadren per tal de deixar de banda a qui durant este mandat ha tractat de monopolitzar i capitalitzar l'acció de govern amb només un regidor, segons ha pogut saber Arc Iris.

L'objectiu del PSPV i del Bloc és sumar sis regidors per fer govern en solitari i no haver de dependre ni d'EU ni d'Esquerra (Republicana). No obstant, i en funció del que ens estan dient els sondatges, seria tasca més fàcil escalar l'Annapurna.

Tot i això, l'actual regidor d'EU-Arc Iris i de nou candidat d'EU a l'alcaldia de Simat, Víctor Mansanet, ha deixat ja clar que en cap cas ni circumstància pactarà amb el Bloc, per la qual cosa la decisió del PSPV i Bloc de deixar al marge a Mansanet no és voluntària, sinó imposada per les circumstàncies. Així que, socialistes i convergents ja poden espavilar si la seua intenció és governar al marge de tots.

En la línia d'aquest pacte tàcit caldria emmarcar una falsa enquesta difosa els darrers dies que, casualment, dóna la suma de sis regidors al PSPV i BloCiU, i curiosament deixa sense representació tant a EU com a Esquerra (Republicana). Això vol dir que els cervells d'aquest pacte tàcit s'han posat per feina per tal de predisposar a l'opinió pública amb una estratègia tan grollera com pueril, i que va a tindre l'efecte contrari, per irreal.

No han caigut en el compte, però, que potser siga EU qui obtinga els regidors necessaris per formar govern amb el PSPV sense necessitar al Bloc. No obstant, amb el pacte tàcit desvelat ara entre socialistes i convergents, el més probable és que Mansanet es vote a ell mateix en l'elecció d'alcalde siga quin siga el resultat.

A falta d'obtindre el resultat dels darrers sondatges independents abans de les eleccions, les enquestes insisteixen en que Esquerra (Republicana) perdrà la seua representació, i que el PSPV no té garantit el quart regidor. El PP està més prop del cinqué tot i la penosa tasca d'oposició que ha fet des del 4 d'agost de 2008, i tant EU com el BloCiU es mouen en la forqueta 1/2.

NO ENS OBLIDEM

No ens oblidem.
I com hem arribat a pensar que la causa puga ser per no entendre l'idioma, ho anem a posar en diverses llengües. A veure si tenim més sort.

Volem saber qui va ordenar retirar la placa (català)
Nork agindu zuen plaka kendu jakin nahi dugu (euskera)
Queremos saber quen ordenou a retirada da placa (gallec)

Queremos saber quien ordenó la retirada de las placa (castellà)

We want to know the one who ordered to withdraw the plate (anglés)
Nous voulons savoir celui qui a ordonné de retirer la plaque (francès)
Wir wollen wissen, wer bestellt die plaque entfernt (alemany)
نريد أن نعرف من أمر إزالة ك (àrab)
Vogliamo sapere chi ha ordinato la rimozione della placca (italià)
Мы хотим знать, кто заказал доска удалены (rus)
Tunataka kujua nani aliamrisha plaque kuondolewa (suajili)

I per si de cas, l'última en llatí:
Quaerimus qui iussit remota plaque

Si el/la responsable segueix sense entendre, que ens ho faça saber i buscarem més llengües.

ÍNDEX DE MISÈRIA

L'índex de misèria s'ha duplicat a Espanya des de 2007, situant-se en el 22,9% al desembre, enfront del 12,8 % de la Unió Europea. Espanya lidera aquest indicador de pobresa a nivell de la Unió Europea.

L'índex de misèria és la suma de les taxes d'atur i inflació i permet conèixer l'abast de la crisi, en funció de la deterioració dels nivells de vida de la ciutadania.

Per comunitats, les diferències entre els índexs de misèria entre unes regions i unes altres són "aclaparants". Així, Andalusia és la que es porta la pitjor part, amb un 31%, seguida de Múrcia (27,5%), Extremadura (26,3%) i Comunitat Valenciana (25,3%). En el costat oposat se situen País Basc (13,3%), Navarra (13,9%), Cantàbria (17,6%) i La Rioja (18,2%).

Les coses han empitjorat amb l'increment del preu del petroli arran de les revoltes a Líbia. Així, a la previsió que l'atur es mantinga per sobre del 20% en 2011, se suma un increment de l'IPC que serà clau en l'inevitable augment de l'indicador de misèria.

Total, que la cosa encara no ha parat i tampoc té aspectes de millorar a curt termini.

LA CASA DE LA NATURA DÓNA PER A MOLT

Allò que havia de ser una casa de la natura, integrada en el projecte de remodelació de la Font Gran i la ribera del Vaca, s'ha fet servir finalment per a que el regidor d'Esquerra (Republicana), Joan Serra, quede com si haguera complit promeses electorals. El casup construït sobre una zona verda ha donat per a molt: centre d'atenció a immigrants, i ara casal jove. Joan Serra no podia concloure el mandat sense fer com si complira una de les seues principals promeses, el casal jove, i vist que el mandat arribava a la fi sense diners per fer un casal jove com cal, se li ha ocorregut agafar el casup i posar-li un cartell de casal jove. En realitat el casup ni té condicions, ni espai,ni dotació per a funcionar com a casal jove. En resum, un frau democràtic. Massa coses sense complir: la remodelació del carrer del Monestir amb la famosa esmena d'ERC als pressupostos de l'Estat (que en principi havia de ser per sanejar la Font) que no comença, i no sabem perquè no comença. Tot es llevar d'ací i posar allà per fer com si ferem sense fer res. El regidor tampoc explica perquè no comencen les obres de remodelació del carrer del Monestir ni esperem que ho explique. Un PGOU sense aprovar (hui divendres l'enginyer Bernardo Montserrat s'ha deixat caure per Simat, no sabem per a què). I un pressupost municipal sense inversions reals, la primera vegada en la història de la democràcia recent que Simat aprova un pressupost sense inversió real. Tot un èxit de gestió.

EL DELEGAT D'AVA A SIMAT ARREMET CONTRA EL CONSELL

RECLAMA UN DEUTE DE 22.000 EUROS

La corbata contra la corbata. Quan hi ha diners pel mig es perden les afinitats. El delegat de l'Associació d'Agriculturs Valencians (AVA) a Simat, Enrique González, persona vinculada a més al PP local, ha demostrat integritat i imparcialitat quan diumenge arremetia en declaracions a la premsa contra el Consell per haver denegat subvencions destinades al programa de Producció Integrada, un sistema de cultivar taronges que consisteix en diverses pràctiques sostenibles, com la trituració de restes de poda en compte de cremar-les, el consum limitat d'aigua, la renúncia a utilitzar herbicides, etc. Els afectats són vint-i-idos llauradors de Simat vinculats a la Cosiva i acollits a este programa, als quals la Conselleria d'Agricultura ha denegat una subvenció de 22.000 euros amb el pretext de que les seues terres no hi figuren al cens agrari, segons ha denunciat la cooperativa Cosiva.

No obstant, l'any passat, els mateixos llauradors, les mateixes terres, amb les mateixes circumstàncies, i amb els mateixos requisits, sí van rebre la subvenció. Enrique González critica obertament a la conselleria i anuncia recursos contra la denegació de la subvenció, sobretot perquè els llauradors afectats ja han fet la despesa que comporta acollir-se a este programa.

I mentrestant, el Consell Agrari Local en el limbo.

Al rerefons hi ha la crítica situació econòmica de la Generalitat. Els departaments de l'Administració valenciana tenen l'ordre de retallar tant com puguen, siga d'ací o d'allà. No només les subvencions a l'agricultura s'estan ressentint, també molts projectes de carreteres s'han paralitzat, s'han eliminat serveis bàsics a l'educació, a la justícia, i la sanitat, programes socials s'han abandonat, així com grans projectes. La Generalitat no té literalment diners ni per a segells. Els advocats del torn d'ofici no cobren, les noves seus judicials estan sense dotacions, s'han eliminat 1.200 places de mestres i professors interins, s'està venent patrimoni públic, i probablement es reduïsca el nombre de conselleries.

LA VALLDIGNA 2011: CONCLUSIONS

Des d'aquestes pàgines volem agrair l'interès d'alguns dels nostres lectors per fer-nos arribar (arciris_simat@yahoo.es), les seues aportacions al debat. Els uns per dir-nos avorrits, els altres per fer públiques unes quantitats (amb el seu nombre de factura), corresponents a l'any 2008 i que demostren el fàcil i alegre que és jugar amb diners aliens. Més val tard que mai.

Unes quantitats que haurien de fer pensar als responsables i plantejar-se el celebrar el dia de la nostra terra d'una altra manera, amb altres objectius, amb imaginació, amb un rerefons més cultural, solidari o reivindicatiu.

I hauria de ser més cultural perquè hauríem de ser capaços de posar en valor el nostre patrimoni, les nostres cançons, els nostres menjars, el nostre paisatge, el nostre caràcter, els nostres costums, ...

I hauria de ser més solidari perquè hi ha molta gent que ho està passant mal (es veien poques compres en els llocs del mercat medieval) i no podem fer com que gens passa.

I hauria de ser molt més reivindicatiu perquè sentint els discurs oficial o l'arenga en l'acte de les torxes, sembla que l'únic problema de la nostra Valldigna és que no podem veure la TV3. Està bé criticar la intolerable censura de la TV3, però on queda la corrupció dels uns i els altres, on queda la reforma laboral, on queda la falta de treball, on queda l'assalt a les pensions, on queda el deteriorament de l'educació, on queda la privatització de la sanitat, on queda la referència a l'alta tensió, que ja sabem que està instal·lada però que els seus efectes estan encara per conèixer.

Tan poc preocupen aquests problemes que ni tan sols mereixen una línia en el discurs?. O és que a la Valldigna no li afecten tots aquests temes?.

La política (amb lletres minúscules) i els polítics de mitja capeta, amb la seua falta de tacte, imaginació i la seua sobrada prepotència, ho llancen tot a perdre, i el que intenten és fer-nos veure únicament els problemes que interessa que vegem. Com si La Valldigna fóra un ens aïllat enmig d'un món regirat que no se sap molt bé cap a on es dirigeix.

I és que la història es repeteix: quants més problemes ens afecten, més esforços cal fer per entretenir a "la plebe", intentat que ens oblidem. Es recorre a qualsevol cosa, menys posar tota l'energia, tota la imaginació i tot el pressupost a fer front a eixos problemes, almenys en l'àmbit que ens ocupa, que és la nostra Valldigna.

Només un xicotet exemple. Perquè en el cas del Pacte per l'Ocupació a la Safor, l'ajuntament de Simat dedica 5,5 euros per habitant, en compte dels 12 euros que es proposen en el pacte?.

Durant el lliurament dels premis de la Mancomunitat, tant el BLOC com el PP, per boca de l'alcaldessa de Simat (Brines) i del president de la Mancomunitat (Ferrando), han dit el que Arc Iris diu des del 2003: Que cal canviar el funcionament de la Mancomunitat i que ja està bé de festejos buits i sense sentit. A bon hora es donen compte !!. Clar que a Arc Iris no cal fer-li cas. Els canvis s'han de produir quan als partits "responsables i de govern" els interesse, no quan la ciutadania els necessite.

Que no ens enganyen de nou. Aquesta gent posa unes quantes perilletes de colors,i volen fer-nos creure que ja és Nadal. O com diu la foto, ens pixen damunt i volen fer-nos creure que plou.
En fi, un any més, amb més pena que glòria, hem deixat arrere unes celebracions que només serveixen perquè uns pocs polítics descansen tranquils creient que fan alguna cosa pel progrés i desenvolupament d'una terra i unes gents que es mereixen molt més

DIA DE LA VALLDIGNA 2011

Un any més, celebrem el Dia de la Valldigna.

Enguany especialment marcat per la situació econòmica tan difícil per la qual travessen tantes famílies i també per la proximitat de les eleccions autonòmiques i municipals.

I com sempre, la inefable Mancomunitat de la Valldigna organitzant el que millor sap: saraos, paxuxades, mercadets , revetles,.. Tot açò sense haver de fer molt esforç, doncs el programa és idèntic al de l'any passat, i l'acte més omplidor que és el mercadet medieval, només has de posar els diners, i ja t'ho donen tot fet.

Tampoc canvia la Mancomunitat en la seua obstinació de publicitar en el seu programa oficial, les celebracions de les sectes religioses, en aquest cas la catòlica, oblidant la aconfesionalidad de l'Estat i de les institucions que el representen en cada territori.

Una Mancomunitat que mai ha servit per a fer front als principals problemes de la Valldigna, com l'harmonitzar la política urbanística del territori, posar-se d'acord en l'oferta industrial, o com va ser en el seu moment la lluita contra l'alta tensió, en declarar-se "neutral", quan més la necessitàvem.

Un organisme al que l'any passat l'ajuntament de Simat va aportar 66.000 euros (11 milions de les antigues pessetes), i que serveix per a poc més que per a donar notorietat a uns quants polítics que o bé no té cap poder en el seu ajuntament o bé el tenen però no els és suficient. Un organisme que malgrat la seua proximitat, si preguntes a la ciutadania, no sap ni qui està, ni que fan , ni que pressupost té ,... I si no que li ho pregunten a Barx, que va decidir abandonar-la.

Una Mancomunitat amb tan bon olfacte polític, que no fa molt va intentar declarar "Amiguito del Alma", perdó, "Amic de la Valldigna", al presumpte corrupte Francisco Camps. Per sort i en un atac de lucidesa, enguany el premi va a correspondre, merescudament, a l'equip científic que està realitzant les excavacions en la Cova de Bolomor. Això sí, amb anys de retard.

Del programa de festes, no fa falta indicar molt. L'habitual i amb l'horari habitual: el mercat medieval, revetles, la marxa de les torxes, el correfoc, alguna exposició i concert de l'orquestra de la Valldigna el diumenge a les 12,30 en el monestir.

Algun dels nostres polítics s'ha parat a pensar encara que només siga uns segons (només a pensar-ho, no diem que ho facen), si donats els temps que corren, els diners de revetles i mercadets es podrien dedicar a algo més productiu o més necessari?

En fi, benvingut siga un any més el dia de la nostra terra, i que ho gaudim amb salut i tranquil·litat.

SERIETAT I RESPONSABILITAT

Tots sabem de l'atac a la llibertat d'expressió i al dret a la informació, que ha suposat el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.
També hem vist, i molts hem participat, en les protestes contra este tancament, la qual cosa és bon senyal de salut mental i política.
Ara bé, tota aquesta ona de rebel·lia i indignació, es veu entelada per la falta de respecte i poca serietat d'algunes organitzacions, obstinades a posar-se al capdavant de la protesta sense la suficient responsabilitat i planificació.
Ho diem perquè el passat 26 de febrer es va convocar una concentració enfront de l'ajuntament de Tavernes, a la qual va acudir molt poca gent. Després, ens assabentem que la concentració s'havia desconvocat, segons diuen, per no fer-la coincidir amb la cavalcada fallera “del ninot”. Van tenir molt interès a convocar, però no va passar el mateix per a desconvocar.
Doncs bé, el passat divendres va haver-hi una altra concentració en el mateix lloc, on també va acudir poca gent, la qual es queixava que s'havien assabentat a última hora, de casualitat per mitjà d'algun amic o simpleent no sabien res i passaven per alli.
En un tema tan sensible com aquest de TV3, i molts altres, no es pot jugar d'esta forma amb la gent, que amb bona voluntat i traient temps d'on poden, acudeix per a manifestar el seu rebuig i indignació.
Moltes vegades, no sabem d'on parteixen o qui són els fan les convocatòries (o desconvocatòries), aquestes últimes, improvisades i mal planificades, però amb esta forma d'actuar, només contribueixen a desmotivar al personal i a augmentar el cabreig que de per si, ja tenim amb la que està caent per altres costats (atur, pensions, reforma laboral, les enquestes que van eixint, ….).
Els qui volem que les coses canvien, ens juguem molt en cada cosa que fem. Així que per favor, serietat i responsabilitat.

8 DE MARÇ: LA LLUITA CONTINUA

En el dia de la dona treballadora, coexisteixen visions molt diferents del paper de la dona, que vénen a confirmar que la discriminació i la desigualtat segueixen vigents. I podem veure un parell d'exemples.

EXEMPLE 1

La pensió mitjana de jubilació de les dones valencianes és un 40% menor que les dels homes. Mentre els homes cobren una mitjana de 831 euros, per a les dones és de 501 euros. Entre les causes d'aquesta desigualtat apareixen diverses entrellaçades entre si.

Una, el no haver cotitzat prou com a conseqüència d'haver treballat en la llar o perquè ho han fet en a l'economia submergida com a única possibilitat que tenien. Una altra raó és la proporció majoritària de dones en ocupacions temporals o de pitjor qualitat, la qual cosa impedeix percebre una adequada prestació per desocupació i posteriorment una prestació digna.Tot açò influeix també en l'esperança de vida, sent les dones valencianes, amb 83 anys, la tercera edat més baixa de l'estat espanyol, que de mitjana té 84 anys.

EXEMPLE 2

Just a pocs dies del 8 de març, la Diputació, en mans del PP, anuncia que les falleres vestides amb el blusó tradicional i el pentinat valencià característic de Falles, podran entrar gratis a les corregudes de bous que se celebraran a València del 15 al 20 de març.

Perquè la plaça de bous s'ompliga, podem recórrer a adornar-la amb flors, garlandes, llums de colorets, . . . . . . . o dones vestides amb "blusó i monyos", que per a alguns sembla que és el mateix.

En fi, dos simples exemples (entre centenars d'ells), que ens recorden que queda encara molt per fer (i desfer), en el camí cap a una societat on no hi haja cap discriminació, ja siga per raons de sexe, religió, raça, color de la pell o lloc de naixement.

Mentre, l'Ajuntament de Simat organitza una Passejada Popular (dissabte 5 de març a les 17,30 hores), on indica que s'obsequiara amb un detall sols a "TOTES LES PARTICIPANTS".

No hauria de fer falta cap obsequi per a eixir al carrer a lluitar pels drets i per una societat veritablement lliure. El fet de manifestar-se i reivindicar igualtat i justícia, hauria de ser ja suficient obsequi. I si s'obstinen a donar-ho, al menys que siga per a tots i totes: Dones i Homes.

De totes maneres, millor passejar que quedar-se a casa.

COMENCEN LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L'INTERIOR DE L'ESGLÉSIA

L'interior de l'església de Sant Miquel va a ser restaurada amb una subvenció de la Diputació de València de 40.000 euros. Esta setmana s'hi estan instal.lant les bastides. Arc Iris desconeix el projecte, tot i que amb eixa quantitat, encara que semble una paradoxa, pocs miracles s'hi podran fer. Probablement les obres són de consolidació, perquè la restauració artística és prou més costosa. D'altra banda, com que a Arc Iris no som seguidors de l'església catòlica ni de cap altra església, tampoc sabem si les obres impediran seguir celebrant les sessions d'esperitisme al temple, o els rites s'hauran de celebrar provisionalment a la capelleta. El que sí cal reconéixer és la millora que ha experimentat el monument, del qual fa pocs mesos es va pintar la façana i el campanar.

ELS SIMATERS AFICIONATS A LA PILOTA JUGUEN A LA LLOSA DE RANES

Simat té el trinquet més antic del País Valencià per darrere del de Pelayo, té els millors jugadors, i el recinte va estar operatiu fins als inicis dels anys noranta. No obstant, els simaters aficionats a este esport han d'anar a altres municipis. El tancament del trinquet no ha fet desaparéixer l'afició. La prova la tenim este divendres 4 de març, quan s'han organitzat dos partides entre simaters, però al trinquet de la Llosa de Ranes, cogestionat per un expilotari simater. Lamentable. Qui vullga vore els aficionats simaters en acció, ha de viatjar a la Llosa de Ranes. Este divendres té l'ocasió, amb dos partides entre simaters.

La primera partida, a les 20 hores, enfrontará a David Pérez i Pupe amb Mendo i Carles Clar. La segona partida la disputaran Sagasta III (José Antonio) i Brines, contra El Roig II i Robert.