Vicente Burgos
L'exgerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, va deixar este organisme creat per la Generalitat amb un deute d'uns nou milions d'euros per la seua desmesurada gestió. Burgos, que va dirigir la fundació des de 2003, va ser destituït en el càrrec després d'una sonora discussió amb la consellera de Cultura, Trini Miró, al novembre del 2007, encara que la seua eixida va ser presentada com una dimissió, segons ha informat el diari El País. El PP ho va repescar per a l'equip de campanya de les passades eleccions generals, no obstant això, fonts del partit asseguren que "ni es va presentar".
Expresident de Noves Generacions del PP, va atraure a l'organització en els seus dies d'estudiant de Dret a Francisco Camps, Esteban González Pons i Gerardo Camps, amb els que va conformar el "Clan del Agujero", en referència al nom del bar a què eren assidus. En 2003, amb l'arribada de Francisco Camps a la Generalitat, va ser anomenat secretari autonòmic d'Administracions, càrrec que va deixar en uns mesos, segons l'explicació oficial, després d'una crisi cardíaca (altres fonts asseguren que va ser "una portada després de sentir-se enganyat"). Llavors Camps el va nomenar gerent de la Fundació Jaume II El Just.
Camps tenia grans projectes per al monestir de La Valldigna, que acabaria figurant en l'Estatut després de la seua reforma com "centre espiritual dels valencians", i la fundació seria el vehicle per a recuperar i divulgar la història i el patrimoni del monestir.La Fundació Jaume II El Just es va reactivar amb un pressupost de tres milions d'euros, que es va repartir entre obres de restauració i activitats, però quatre anys després el seu deute "dobla i passa encara" eixe capital inicial, segons han explicat testimonis coneixedors de la situació. Estes mateixes fonts han quantificat en "uns nou milions d'euros" el deute generat per una gestió desordenada, ja que Burgos "actuava com si el sac no tinguera fons".
En eixos anys les activitats de la fundació van ser trepidants, a més de la reconstrucció del cenobi, amb l'operació de compra i trasllat del saló del Palau de l'Abad des de Torrelodones, que va costar un milió d'euros, més altres 100.000 per a realitzar la rèplica amb què va ser reemplaçat en el palauet madrileny. No obstant això, ARC IRIS té notícies de que ni la compra del claustre ni la seua rèplica han estat pagats encara, amb la qual cosa el deute real de la Fundació seria major encara. L'organisme va realitzar costoses exposicions com "El toisón de oro", que va ascendir a 1,3 milions, o musicals com Balansiyyá, al què va aportar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles que van superar el pressupost de l'organisme. A més, Burgos va crear l'orquestra simfònica de la Fundació, amb 46 músics, que va portar per diversos circuits, i va arribar a portar a València per Falles a un centenar d'invitats de Nola (Nàpols).
"Burgos no tocava el sòl i va endeutar a la fundació d'una forma estel·lar", refereix un extreballador de l'organisme amb declaracions a El País. La despesa financera produïda pels números rojos va agreujar la situació. Una altra persona de l'entorn de Burgos considera que "més que una mala gestió, hi ha hagut una megalomania de programació que el va portar a excedir-se del pressupost" i descarta possibles malversacions de fons. Persones pròximes a l'exgerent han explicat que Camps li va demanar que convertira el monestir en un motor cultural i que "la seua gestió va estar en tot moment avalada pel president". "El que hi ha és un desfasament pressupostari avalat amb crèdits fixats a un termini financer perquè va fer moltes activitats", han precisat. En eixe sentit, han assenyalat que va ser víctima d'una conspiració perquè el seu treball era percebut com "una conselleria paral·lela"
Després de l'eixida de Burgos de la fundació, la Conselleria de Cultura va elaborar un pla de sanejament i la consellera, Trinidad Miró, va anomenar com nova gerent a Anabel Trujillo, que fins llavors ocupava un càrrec de confiança com a tècnica del departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Alcoi. Seguint les directrius d'eixe pla, Cultura va comunicar a alguns dels creditors que havien de rebaixar el deute en un 7% si volien cobrar, tal com ha manifestat a El País una font de les empreses afectades. "Este és un procediment estrany, però no inhabitual si es cobra immediatament; el pitjor és que seguim sense cobrar a pesar de la rebaixa", revela. Fa un mes, el Consell va ordenar una transferència de 2,3 milions a la fundació, que ara és també la gestora de la celebració de l'Any Jaume I, que commemora el 800é aniversari del conqueridor. No obstant això, la pàgina web de la fundació ha deixat de ser accessible i l'aparell administratiu ha sigut reduït al mínim.
D'altra banda, el Consell va aprovar mesos després de l'eixida de Burgos el projecte de llei del Monestir de Santa Maria de La Valldigna, que convertirà al recinte en seu addicional de les institucions de la Generalitat i preveu la creació d'un patronat adscrit a Cultura, però presidit pel cap del Consell, per a regular l'ús del complex i impulsar-ho com a centre de recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
El periòdic El País, autor de la notícia, va tractar de posar-se en contacte amb Burgos diverses vegades sense que despenjara el telèfon. Així mateix, la Conselleria de Cultura va donar la callada per resposta.
Expresident de Noves Generacions del PP, va atraure a l'organització en els seus dies d'estudiant de Dret a Francisco Camps, Esteban González Pons i Gerardo Camps, amb els que va conformar el "Clan del Agujero", en referència al nom del bar a què eren assidus. En 2003, amb l'arribada de Francisco Camps a la Generalitat, va ser anomenat secretari autonòmic d'Administracions, càrrec que va deixar en uns mesos, segons l'explicació oficial, després d'una crisi cardíaca (altres fonts asseguren que va ser "una portada després de sentir-se enganyat"). Llavors Camps el va nomenar gerent de la Fundació Jaume II El Just.
Camps tenia grans projectes per al monestir de La Valldigna, que acabaria figurant en l'Estatut després de la seua reforma com "centre espiritual dels valencians", i la fundació seria el vehicle per a recuperar i divulgar la història i el patrimoni del monestir.La Fundació Jaume II El Just es va reactivar amb un pressupost de tres milions d'euros, que es va repartir entre obres de restauració i activitats, però quatre anys després el seu deute "dobla i passa encara" eixe capital inicial, segons han explicat testimonis coneixedors de la situació. Estes mateixes fonts han quantificat en "uns nou milions d'euros" el deute generat per una gestió desordenada, ja que Burgos "actuava com si el sac no tinguera fons".
En eixos anys les activitats de la fundació van ser trepidants, a més de la reconstrucció del cenobi, amb l'operació de compra i trasllat del saló del Palau de l'Abad des de Torrelodones, que va costar un milió d'euros, més altres 100.000 per a realitzar la rèplica amb què va ser reemplaçat en el palauet madrileny. No obstant això, ARC IRIS té notícies de que ni la compra del claustre ni la seua rèplica han estat pagats encara, amb la qual cosa el deute real de la Fundació seria major encara. L'organisme va realitzar costoses exposicions com "El toisón de oro", que va ascendir a 1,3 milions, o musicals com Balansiyyá, al què va aportar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles que van superar el pressupost de l'organisme. A més, Burgos va crear l'orquestra simfònica de la Fundació, amb 46 músics, que va portar per diversos circuits, i va arribar a portar a València per Falles a un centenar d'invitats de Nola (Nàpols).
"Burgos no tocava el sòl i va endeutar a la fundació d'una forma estel·lar", refereix un extreballador de l'organisme amb declaracions a El País. La despesa financera produïda pels números rojos va agreujar la situació. Una altra persona de l'entorn de Burgos considera que "més que una mala gestió, hi ha hagut una megalomania de programació que el va portar a excedir-se del pressupost" i descarta possibles malversacions de fons. Persones pròximes a l'exgerent han explicat que Camps li va demanar que convertira el monestir en un motor cultural i que "la seua gestió va estar en tot moment avalada pel president". "El que hi ha és un desfasament pressupostari avalat amb crèdits fixats a un termini financer perquè va fer moltes activitats", han precisat. En eixe sentit, han assenyalat que va ser víctima d'una conspiració perquè el seu treball era percebut com "una conselleria paral·lela"
Després de l'eixida de Burgos de la fundació, la Conselleria de Cultura va elaborar un pla de sanejament i la consellera, Trinidad Miró, va anomenar com nova gerent a Anabel Trujillo, que fins llavors ocupava un càrrec de confiança com a tècnica del departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Alcoi. Seguint les directrius d'eixe pla, Cultura va comunicar a alguns dels creditors que havien de rebaixar el deute en un 7% si volien cobrar, tal com ha manifestat a El País una font de les empreses afectades. "Este és un procediment estrany, però no inhabitual si es cobra immediatament; el pitjor és que seguim sense cobrar a pesar de la rebaixa", revela. Fa un mes, el Consell va ordenar una transferència de 2,3 milions a la fundació, que ara és també la gestora de la celebració de l'Any Jaume I, que commemora el 800é aniversari del conqueridor. No obstant això, la pàgina web de la fundació ha deixat de ser accessible i l'aparell administratiu ha sigut reduït al mínim.
D'altra banda, el Consell va aprovar mesos després de l'eixida de Burgos el projecte de llei del Monestir de Santa Maria de La Valldigna, que convertirà al recinte en seu addicional de les institucions de la Generalitat i preveu la creació d'un patronat adscrit a Cultura, però presidit pel cap del Consell, per a regular l'ús del complex i impulsar-ho com a centre de recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
El periòdic El País, autor de la notícia, va tractar de posar-se en contacte amb Burgos diverses vegades sense que despenjara el telèfon. Així mateix, la Conselleria de Cultura va donar la callada per resposta.
3 comentaris:
Per una vegada que es decideixen a invertir un duro a Simat, provoquen un escàndol. Buitres.
Tens tota la rao.
Però unes aus, tant boniques con els "buitres", no es mereixen ser comparades amb una gent tant miserable i rastrera.
Així son.
"Voltóridos", que va emprar el PP dirigint-se a l'oposició a les Corts.
Publica un comentari a l'entrada