EL RELLEU A L'ALCALDIA, EL 17 D'ABRIL

Ja sabem la data del relleu a l'alcaldia de Simat. Serà el 17 d'abril, dissabte, tot just després de la segona Pasqua. Eixe dia es convocarà ple extraordinari, dimitirà Eladi Mainar d'alcalde, i els onze regidors de la corporació n'hauran de triar un de nou, que si no hi ha ensurts ni traïcions, serà la cap de llista del BLOCiU, Agustina B. Sirerol. Per tal de celebrar-ho, el diumenge següent, 25 d'abril, Al Tall oferirà una actuació a la Font Gran, com els gaiteros de Fraga.

Agustina B. Sirerol adquirirà la doble condició de primera alcaldessa de Simat, i primer alcalde del Bloc 23 anys després de que aquest partit es presentara a les eleccions municipals sota les sigles d'UPV, amb Vicent Ribera de cap de llista.

Per a Arc Iris, però, resulta lamentable que la primera alcaldessa i la primera alcaldia del Bloc arriben en les circumstàncies en les que arriben, fruit d'un pacte del polit que va tardar 14 mesos en gestar-se, en el que només s'hi va tenir en compte el tros d'alcaldia, i en el que es va expoliar al soci majoritari, el PSPV, excessivament generós amb els poders que va cedir a Serra i al BLOCiU. Ser per ser.

EL BLOCiU NO VOL QUE HI HAJA DUBTES SOBRE LA SEUA COHERÈNCIA

El BLOCiU de Simat ha llançat una pamfletada sobre el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) amb la que pretén "deixar ben clara" la seua "coherència" al voltant de la política urbanística. El pamflet diu, textualment, pel que fa al sector Est (camp de golf i macrourbanització), que "la nostra posició (la del BLOCiU) és deixar-lo com a sòl no urbanitzable comú. Això vol dir no tancar les portes a res però deixant que siga el poble qui diga que (sic) vol que es faça allí mitjançant la participació dels veïns i les veïnes en processos com el de l'Agenda 21".

Fins on sabem, això de "no tancar les portes a res" no era la postura del Bloc a l'època de l'Aureli Mansanet. Amb eixa referència, el BLOCiU no ha demostrat la "coherència" que ara pretén deixar clara. Sí és coherent, per contra, amb l'etapa de Joan Maria Mansanet, el portaveu del BLOCiU durant el mandat en el que es va gestar d'esquenes al poble el PAI del golf, i que l'exalcalde Palomares va tractar de tramitar per la porta de darrere i saltant-se la nova llei urbanística.

En definitiva, era coherent abans, no ho era adés, i ho vol ser ara. Resultat: incoherència. El que fa el BLOCiU és guardar l'equilibri per no irritar al soci majoritari de govern, obertament favorable al golf. És a dir, no volem golf, però deixem la porta oberta per si de cas, això sí, el poble tindrà la paraula, més faltava.

Deixar la porta oberta vol dir legitimar un intent d'estafa col.lectiva, que és el que es va fer tramitant un megapai d'esquenes al poble, una operació especulativa en la que desenes de llauradors van vendre per sota del valor real.

El BLOCiU és coherent, defén un ús racional sostenible del territori, però diexa la porta oberta. És la més estranya expressió de la coherència que mai s'ha vist.

SERRA CRITICA UNES DECLARACIONS DE L'ALCALDE I LI DEMANA UNA RECTIFICACIÓ

ARC IRIS RECOMANA A MAINAR QUE EXPULSE A SERRA DEL GOVERN LOCAL

Arran d'unes declaracions de l'alcalde de Simat, Eladi Mainar, al diari Levante-EMV este diumenge, en les que es mostra partidari del camp de golf, Esquerra (Republicana) de Simat li demana explicacions, l'acusa d'anar per lliure, i li exigeix una rectificació.

Sembla que el regidor omnipotent Joan Serra i Folguerà haja descobert ara que Eladi Mainar està a favor del camp de golf. Quan Serra Folguerà va signar el Pacte de "Progrés" amb Eladi Mainar ja coneixia el posicionament del PSPV, entre altres coses perquè ja sent Mainar portaveu del PSPV a l'oposició va deixar clara la seua postura a un article signat al mateix diari, i per tant era aleshores quan s'havia de demostrar la coherència, i no lamentar-se ara de la manca de sintonia.

Serra tenia l'opció d'haver fet com EU-Arc Iris: no signar cap moció de censura amb partits ideològicament distanciats. Això haguera estat més coherent que no pas denunciar ara al PSPV per dir el que sempre ha dit: que vol golf i macrourbanització. La qual cosa demostra, d'altra banda, que el Pacte de "Progrés" va ser una farsa dirigida només a satisfer la immensa vanitat d'uns i altres, però sobretot de Joan Serra.

Esquerra (Republicana) ha emés un comunicat de denuncia i condemna en el que mata fins i tot al missatger, i es lamenta que el diari Levante-EMV siga de línia socialista, altre gran descobriment que acaba de fer Joan Serra.

En eixe comunicat Serra i Folguera es declara contrari al golf i les macrourbanitzacions, i no obstant, sent regidor d'Urbanisme i peça imprescindible per al Pacte de "Progrés", ha estat incapaç d'aprovar un Pla General que elimine de forma clara i diàfana cap possibilitat de megaprojectes, un endarreriment que hui per hui és el que més està perjudicant els interessos col.lectius dels simaters, atés que no podem avançar en cap altra línea a causa del bloqueig en l'ordenació urbanística.

I ara, senyor Serra i Folguerà, seguisca vostè demanant-li rectificacions a l'alcalde, però si d'Arc Iris depenguera, seria vostè immediatament expulsat del govern local per haver quedat demostrat que va signar només per ambicions personals, sense tindre cap sintonia amb els seus socis. O més bé per coherència hauria de ser vostè mateix qui abandonara el Pacte de "Progrés", tot i que coneguent-lo, és evident que eixa és una possibilitat remota.

MAINAR DISPARA AMB PÓLVORA DE REI

Eladi Mainar no va escatimar esforços. Banda de música, castell de focs i tota una retafila d'autoritats per a inaugurar divendres el que serà el seu projecte estrella a l'hora de fer el balanç de la seua gestió: la remodelació de la Font Gran. De fet serà el seu únic gran assoliment en di-nou mesos al capdavant de l'ajuntament perquè la resta d'actuacions urbanístiques que s'ha executat corresponen als plans de Zapatero i Camps i per tant no són atribuibles a l'èxit del govern local, mentre que la Font Gran, en contra del que es va dir al discurs inaugural, no és del pla Zapatero, sinó fruit de la insistència de Mainar davant el màxim responsable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Juan José Moragues, qui, tot cal dir-ho, sent predilecció per determinats alcaldes.

Mainar podrà presentar altres èxits a la seua gestió, sobretot a l'àmbit cultural fruit del conveni amb el centre de Gandia de la Universitat de València, però haurà de retre compte del mandat perdut pel que fa a l'ordenació urbanística, i l'augment de la pressió fiscal, entre altres aspectes. Això en el cas de que es torne a presentar, perquè a una entrevista que va concedir ahir al diari Levante-EMV, no aclaria res sobre el seu futur.

Pel que fa a la Font Gran, per a gustos colors. Un destacat arquitecte valldignenc que ahir va visitar la Font va dir que "el que s'ha fet, s'ha fet bé, però no és el que s'havia d'haver fet". Vol dir que ell, personalment, haguera optat per la rehabilitació i el manteniment d'elements antics, i no per destriuir i reconstruir, que és el que s'ha fet. No obstant, en línies generals els veïns es senten complaguts una vegada han disfrutat de les obres acabades, i l'alcalde ha tingut el seu minut estelar abans d'abandonar el càrrec d'ací a uns dies per a deixar pas al Bloc. Per al PP, no obstant, l'acte inaugural va ser massa presuntuós i acusa al govern local d'incomplir el codi ètic, que impedeix eixe tipus de dispendi.

DIUMENGE, VOLTA AL TORO

Este diumenge Simat celebra la tradicional Volta al Toro, una iniciativa que va néixer fa dos dècades de la mà del Club de Córrer la Llebre amb caràcter competitiu, i que ara ha quedat en una excursió a peu. El club de córrer s'ha desmarcat, i l'ajuntament no ha représ la cursa. En esta edició es limitarà a dinfondre un ban recordant la celebració.

No obstant, la Volta, encara que desnaturalitzada, la Volta es mantè i que la desitge fer ha d'acudir a les huit del matí del diumenge a la portalada de l'antic monestir.

ELS GUARDIANS DE LA MEMÒRIA

foto: francisco teodoro

Amb la desaparició d'una generació desapareix també una quantitat de records, vivències, experiències i imatges del Simat de la primera meitat del segle passat arxivades a les retines de la gent gran. Menysprear eixes vivències és renunciar a una informació de valor incalculable per conéixer i millorar el nostre municipi. D'evitar això s'ha encarregat l'Ajuntament de Simat, que a través d'un conveni amb el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, ha recopilat, valorat i documentat tot allò que han aportat oralment les persones de més edat del nostre municipi. Ahir es va presentar a l´Auditori Musical de Simat el resultat d'aquest treball amb la presència de tots aquells veïns que han participat.

COMENÇA L'EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL "PAI DE LA FONT MENOR"

EU-ARC IRIS HA DEFENSAT SEMPRE UN PGOU PARTICIPATIU I SOSTENIBLE

VÍCTOR MANSANET HA SIGUT L'ÚNIC QUE S'HA MOSTRAT COHERENT

Després d’haver votat NO al Pla General d’Ordenació Urbana proposat pel PP i una altra volta NO al PGOU presentat pel tripartit, el regidor d’Esquerra Unida del País Valencià-Arc Iris, Víctor Mansanet, va presentar un recurs de reposició interposat contra l’acord del Plenari del 31 de juliol de 2009, que no va ser admés pel govern municipal del PSOE-Bloc-Serra perquè, segons l’informe signat i escrit íntegrament en castellà per l’assessor jurídic de l’Ajuntament, J. Lluis Ferrando, “no pone fin a la vía administrativa”.
Precisament, en eixe informe, l’advocat contractat pel tripatit qualifica els raonaments exposats en el recurs del regidor d’EU-Arc Iris, com a “críticas a la oportunidad política y social de aprobar el acuerdo”. Amb tot, es reconeix en el punt 3r. de l’esmentat escrit de l’assessor jurídic municipal que en el recurs de Víctor Mansanet “se hace referencia a un posible problema de procedimiento, al alegar la necesidad de una nueva exposición pública del proyecto”.
L’acta del plenari del 21 de setembre de 2009 recull la defensa, per part de Víctor Mansanet, del seu recurs contra l’acord del plenari i considera que aquest acord del consistori a favor del PGOU té suficients “modificacions per a que es torne a exposar al públic i que els veïns i veïnes puguen presentar al·legacions” (pàgina 18 de l’acta del plenari).

Justificacions

En el plenari del 31 de juliol, el regidor d’EU-Ar Iris va justificar el seu vot negatiu basant-se amb els següents punts:

a) No es té en compte l’impacte de la línia d’alta tensió, la potència de la qual ha estat duplicada per Iberdrola sense avisar els ajuntaments.

b) El sòl no urbanitzable comú té una més fàcil reclassificació, i de cara a un futur, suposa una porta oberta a un possible camp de golf i una macrourbanització.

c) Demana que la zona de la Xara (sector E) siga classificada com a sòl no urbanitzable protegit, basant-se en la Llei del Sòl No Urbanitzable. Per a recolzar aquesta petició cita l’article 4. Apartat 1d (espais forestals, paisatgístics i ecològics). Apartat 1f (risc de desprendiment, erosió, inundacions i altres riscos natuals). Apartat 2 (valors naturals, paisatgístics o culturals).

d) L’existència del Monestir, l’ermita de la Xara, la Fontarda i la zona dels Clots, són suficients per a declarar eixe sector com a sòl no urbanitzable protegit, encara que fa falta una voluntat política, que els uns ja han demostrat que no tenen i els altres van canviant segons les circumstàncies.

Que opine el poble

Víctor Mansanet declarà que “el PGOU és el projecte més important d’un poble, i per tant, el coneixement i l’opinió del poble és fonamental. Pensem que cal una nova exposició i un nou període d’al·legacions, perquè hi ha canvis molt substancials”. I va afegir: “El govern municipal i el PP intenten que s’aprove el PGOU d’una manera ràpida, amb l’excusa de fer el polígon, però si hi ha molt de retard és degut a que no s’han fet les coses ben fetes per part del PP i el PSOE”. “Ara —continuà la seua intervenció—, cal recordar que la passada legislatura, inclús el Bloc va donar-li el vist-i-plau al Concert Previ, afirmant que ja s’arreglaria tot més avant”.
Per a Víctor Mansanet, “les presses degudes a estretègies politiques partidistes o pel fet de poder dir ‘nosaltres hem fet açò...’, sols ens portaran a pegots o a tensions innecessàries”.
EUPV-Arc Iris va demanar una moratòria de 10 anys i la renúncia expressa a les macrourbanitzacions, i va proposar que el sector Est (l’Horta Xara) estiga considerat com a sòl no urbanitzable protegit. També el portaveu del nostre grup va proposar “un diàleg social per dissenyar el nou PGOU i prendre mesures contra l’especulació urbanística en el nostre municipi”, i va recordar que el ple de l’Ajuntament va acordar que tots els estudis, recomanacions, indicadors i anàlisis que es puguen obtindre amb el desenvolupament de l’Agenda 21 siguen l’eix del futur PGOU. Per tant, “s’ha de plantejar el PGOU d’acord amb l’Agenda 21”, va insistir Víctor Mansanet, qui finalment va proposar “un pla de participació ciutadana, per mitjà del qual els veïns i les veïnes intervinguen en el disseny del municipi”

Raons sòlides

EUPV-Arc Iris va votar NO a la proposta de l’equip de govern (PSOE, Bloc, Serra) per les següents raons:

· La proposta és opaca.
· No contempla la bestiesa de la línia d’alta tensió.
· No s’ha sotmés a cap procés de participació ciutadana.
· Deixa la porta oberta a la reclassificació del sector Est (sòl no urbanitzable comú), i per tant a la creació d’un camp de golf i una urbanització.
· Ha deixat de banda les recomanacions de l’Agenda 21 i de l’informe de la Univesitat de València sobre la sobredimensió del futur polígon industrial.

En l’últim plenari, en què el tripartit va incloure en la redacció del PGOU les recomanacions fetes per la Conselleria d’Infraestructures i Urbanismes perquè s’aprove definitivament el projecte, el regidor d’EU-Arc Iris es ratificà en les seues al·legacions fetes en el plenari de juliol i en el recurs contra l’acord d’eixe plenari i, en conseqüència, va votar en contra “per coherència amb la nostra posició i amb les manifestacions fetes pels grups que represente al llarg dels darrers sis anys”. Per cert, el nostre regidor ha sigut l’únic edil de l’actual consistori que no ha canviat la seua posició en relació amb aquest tema, cosa que sí que han fet el PP, el PSOE, el Bloc i Serra.

TOT A PUNT PER A INAUGURAR LA FONT GRAN

El primer usuari de la nova Font Gran ja disfruta del nou espai urbà. Es tracta d'una escultura de bronze que representa un home gran capficat en la lectua d'un diari, tot just enfront de la deu, al corredor que separa la deu del riu, encara que la ubicació definitiva encara no s'ha decidit. Ahir els responsables de les obres i les autoritats locals van provar diversos emplaçaments, tot i que sembla que un dels murs ornamentals del corredor serà la ubicació escollida.

L'home que llig el diari serà l'ànima perenne de la Font Gran. Sempre hi serà, tot el dia, tots els dies. És el toc final de les obres de remodelació, el remat de la falla. Tot està a punt, doncs, per a que l'Eladi Mainar talle la cinta divendres.

NOVA OPCIÓ POLÍTICA

Al Bloc Nacionalista Valencià no li ha sentat bé que un grup d'entitats amb inquietuds polítiques haja creat un moviment que pot derivar en opció electoral. Per tant, si al Bloc li molesta, la plataforma "En Moviment" necessàriament ha de ser una esperança. L'executiva d'Arc Iris baralla la possibilitat de sumar-se a "En moviment".

EL 112 REP DOS TELEFONADES DIÀRIES DES DE SIMAT

El telèfon d'emergències de la Generalitat, el 112, va rebre l'any 2008 520 telefonades des de Simat, segons la memòria anual que s'ha publicat ara. La mitjana del decenni 1999-2008 és de dos telefonades diàries, i destaca l'any 2006, quan es van rebre 969 telefonades des de Simat, pràcticament tres per dia, un any extraordinari en el que es va duplicar la mitjana del decenni.

Els incidents associats a les telefonades estan relacionats en la seua major part amb la seguretat ciutadana, seguit de les emergències sanitàries, i demandes d'informació. Molt per sota apareixen els accidents de trànsit, i danys materials en propietats particulars. Un mínim percentatge de les telefonades no eren emergències.

2008 va ser el tercer any amb més telefonades, després de 2006, amb 969, i 2005, amb 650. L'any en el que els simaters van utilitzar menys este servei va ser 1999, quan només s'hi van fer 169 telefonades.

ES REPRÉN LA RUTA DELS MONESTIRS

La primera etapa de la ruta dels monestirs, suspesa el 7 de març a causa de la pluja, es realitzarà aquest diumenge 21 de març, amb la qual cosa es reprendrà la iniciativa amb tres setmanes de retard, fent córrer tot el calendari inicial.

La ruta dels monestirs és un projecte en el que s'han involucrat cinc ajuntaments de la Ribera Alta, la Safor i la Vall d'Albaida, la Generalitat i la Diputació de València, i que va inaugurar el president de la Generalitat el 14 de març de 2008, encara no ha tingut una repercussió significativa sobre l'activitat turística a Simat.
Un grup de particulars ha decidit organitzar rutes periòdiques amb una eixida mensual per tal d'activar el tràfec de caminants. La primera etapa prevista el diumenge 7 de març es recorrerà el dia 21. Un autobús eixirà des de la portalada de l'antic monestir de Simat a les 08:30 amb destinació Gandia per a fer un itinerari a peu fins a Almiserà, recorrent el centre històric de Gandia, la ribera del Serpis, l'antic traçat del ferrocarril d'Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniflà, Palma, Ador, el monestir de Sant Jeroni a Alfauir, i Ròtova, per a vorejar el riu Vernissa fins arribar a Almiserà. Allí els participants tornaran a pujar a l'autobús de tornada a Simat cap a les 17:00 hores. A Simat les inscripcions per a fer aquest recorregut, que conforma l'etapa 1 de la ruta, es poden fer a l'Oficina de Turisme de Simat (telèfon 96 2810920).
L'esmorzar i el dinar es faran en ruta, pel que cal portar entrepans i beguda. La ruta completa unix les comarques de la Ribera Alta, la Safor i el Vall d'Albaida, recorrent 17 municipis i 5 monestirs. A través d'una sendera de gran recorregut, el GR-CV 236 (de 90 km), esta ruta permet recórrer sengles antigues d'origen medieval (com el Pas del Pobre), vies pecuàries, camins reals, senderes de muntanya, camins rurals i antigues vies de ferrocarril, a més de conéixer cinc monestirs de les comarques centrals, que van ser importants centres espirituals i culturals de la nostra terra, els monestirs de La Murta (Alzira), Aigües Vives (Carcaixent), Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna), Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) i Corpus Christi (Llutxent).
Tot i això, dos anys després de la inauguració d'aquest paquet turístic, els fruits no són encara els desitjats per a Simat, tot i disposar del principal atractiu de la ruta.Potser el poble més beneficiat ha estat fins ara Llutxent, i s'hi instalarà un hotel-escola finançat per la Generalitat.

EL POU RECUPERA LA DIGNITAT

Les obres de remodelació del carrer del Pou, ja finalitzades, han permés dignificar un espai urbà singular i afegir un atractiu que contribuirà a la recuperació urbana i social del casc antic de Simat. Al voltant de l'únic pou públic de Simat, ara en desús, ha nascut un espai de vianants amb mobiliari urbà i arbrat d'ombra.

UN ANÒNIM TREU ELS COLORS AL REGIDOR D'URBANISME

Un anònim/a que mantè una prolífica activitat a la xarxa Facebook sota el nom d'Elisenda Valldigna ha aconseguit obligar a l'ajuntament a posar data per a exposar al públic les subsanacions del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) aprovades al darrer ple. La insistència de l'anònim, tot advertint de la il.legalitat que suposava la no exposició al públic de lss modificacions aprovades, ha fet que finalment l'equip de govern haja accedit al tràmit, encara que fa l'efecte que no ho tenia previst i s'ha donat uns dies per tindre enllestit el procés.

La tasca de l'anònim ha estat efectiva per insistent, i a més argumentada, fins el punt d'obligar a la regidoria d'Urbanisme a donar explicacions a través de la mateixa xarxa sobre motius pels que s'havia obviat l'exposició al públic.

Aquest fet posa de relleu tres fets: el primer, la importància de les xarxes socials a Internet, el segon la distracció de l'oposició en aquest punt, inclòs EU-Arc Iris, i el tercer la probable mala fe de l'equip de govern, perquè sincerament, no creguem que haver obviat el tràmit preceptiu d'exposició al públic s'haja degut a una distracció en el cas del govern local.

Tot i això, Arc Iris té notícies que apunten a que el govern local s'està repensant el procés que ha emprat per aprovar el PGOU, i la seua possible anul.lació per a reprendre de nou el procés amb un nou PGOU que apostaria de forma oberta per la urbanització del Mig l'Horta.

LA NOVA FONT GRAN S'INAUGURA EL 26 DE MARÇ

La Moncloa ha estat eliminada i substituïda per un jardí de cactus.

L'Ajuntament de Simat inaugurarà les obres de remodelació de la Font Gran el divendres 26 de març, amb dos setmanes de retard sobre la previsió inicial, que era la diada de la Valldigna. El mal temps i els dies de pluja han endarrerit les tasques, tot i que l'adjudicatari s'ha esforçat de valent i fins l'últim moment no es va descartar obrir l'espai par a la celebració del Dia de la Valldigna.

La nova Font Gran ha generat una diversitat d'opinions. No obstant, a Arc Iris mantenim que el debat és purament estètic. No es pot negar que la intervenció és tècnicament impecable i que representa una millora funcional important, però d'altra banda una gran part de les persones consultades per la nostra agrupació haguera preferit una rehabilitació dels elements originals, més que una substitució dràstica, que és el que s'ha fet. L'argument és que la Font Gran ja no hi és, i ara tenim altra Font Gran absolutament distinta. Els elements antics generen nostàlgia, i moltes de les persones consultades fan en falta la Font Gran tal com era.

Els antics xorrets i l'antic accés a l'aigua, les baranes de gelosia i boles roges amb l'escut de Simat, i les antigues escales del pont, així com els bancs que voltaven la font per l'exterior, són alguns dels elements que més es fan en falta.

Altra de les intervencions que més costa entendre als veïns són els voladors que s'han alçat sobre la làmina d'aigua. És una actuació que no s'entén pel fet que redueix la làmina d'aigua i no proporciona una visió distinta de la que es tenia des de les antigues baranes.

I sobretot, l'actuació més discutida és l'eliminació de la Moncloa, nom com es coneixia el banc de baix del pi que era lloc de barret permanent. La Monclona ha estat eliminada i substituïda per un minijardí de cactus.

La remodelació de la Font Gran, que ha costat vora un milió d'euros, ha estat fruit de la sintonia entre el PSPV local i el Govern central, i en certa manera compensa el cost que ha suposat la manca de sintonia entre el govern local i el de la Generalitat i la Diputació.

DESCENS DE PARTICIPACIÓ EN EL DIA DE LA VALLDIGNA

La participació als actes del Dia de la Valldigna celebrats el cap de setmana ha baixat de forma significativa, en el que ha influït amb tota seguretat una confluència de diverses circumstàncies. En primer lloc el fred deu haver dissuadit molta gent, però també haurà influït la supressió d'actes populars com la paella gegant, la coincidència amb les Falles, el canvi d'escenari de la revetlla, i fins i tot el partit de futbol Barça-València. Els descens de visitants ha estat significatiu, i ahir mateix els polítics locals ja estaven reflexionant sobre les causes. A ningú li passa pel costat que les males relacions institucionals entre els municipis de la Valldigna pot estar també entre les causes del descens en la participació, com també el fet de que la remodelació de la Font Gran no estiguera enllestida per al Dia de la Valldigna, com inicialment estava previst.

Amb tot, els venedors de la fira, no tots, van poder salvar el cap de setmana d'una celebració que ha quedat un tant deslluïda. La Generalitat tampoc va col.laborar perquè un dia com el d'ahir a les sis de la vesprada va tancar el monestir en un moment de màxima afluència.

D'altra banda, divendres, a l'acte de lliurement dels premis Valldigna, hi van haver fallades en la megafonia que van fer inaudibles els parlaments per a gran part dels assistents, que a més van suportar durant hora i mitja baixes temperatures a la nau central de l'antic monestir. Això posa de relleu que el recinte no està condicionat per acollir actes, ni ganes que en té la Generalitat de condicionar-lo.

DEU ANYS DE DIMONIS A SIMAT

NOTA DE PREMSA DE LA COLLA DE DIMONIS FEM FREDAT

Durant 10 anys ininterromputs els Dimonis simaters no han faltat a la cita valldignenca que commemora la fundació del cenobi cistercenc pel Rei Jaume II "El Just" i que combrega als pobles de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, per tal de rememorar els orígens i l'identitat de la comarca.Dissabte 13 de març de 2010 a les 21h la Colla de dimonis tornarà a omplir de foc La Font Gran de Simat en el CORREFOC de La Valldigna. L'esdeveniment comença just després de la Marxa de Torxes convocada per les entitats valldignenques que és desplacen des dels diferents pobles fins al Portal Nou del Monestir.La Colla va realitzar la seua primera actuació l'onze de desembre de 1999 amb l'ajud de la Societat Unió Musical de Simat de la Valldigna i va fer el primer gran Correfoc Valldigna el 25 de març del 2000 a les portes del Reial Monestir de Sta. Mª de la Vallldigna. Des d'aleshores la Colla ha realitzat més de 100 Correfocs a La Safor i la resta del País Valencià.El nostre espectacle comença amb una passacarrer de foc i música que s'ajusta a les condicions del lloc, combinats amb uns quants aparells preparats per donar-li emoció i diversió al públic que ens segueix, per altre lloc els dimonis corren pel carrer fins a topar amb el gran ceptrot (gran aparell giratori) i després acompanyen a la bicicleta en el seu camí (cal dir que la bicicleta es l'aparell amb més èxit) i ja arribem al final on molins i espigues donaran pas al gran final. Tot el trajecte va acompanyat de Guirnaldes (cordes penjades pels carrers). Durant tot l'espectacle podreu sentir la Dolçaina i el tabalet, és el nostre conjunt de músics que ens acompanya.Ens plau doncs comunicar-vos l'edició d'enguany i convidar-vos a totes i tots a participar-hi en una de les manifestacions de la cultura popular i tradicional, què des del segle XIV forma part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura valenciana.

EU ATORGA EL PREMI ESTEL A VICENT PALOMARES MELÓ

Esquerra Unida de la Valldigna celebra hui l'acte del lliurament del PREMI ESTEL, que en esta primera edició se li concedirà al guionista i periodista VICENT D. PALOMARES MELÓ. L'acte tindrà lloc hui, dijous, 11 de març, a partir de les 7.30 de la vesprada, en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, i intervindran, a més de la persona premiada, el comandant José Luis Pitarch, fundador de la Unió Democràtica Militar i professor de Dret constitucional, així com el diputat autonòmic d'EUPV i professor de la Universitat d'Alacant, Lluís Torró.

LES DONES DE SIMAT, MALTRACTADES A TAVERNES

L'Associació d'Ames de Casa de Simat es disposava a celebrar dilluns, ni més ni menys, el Dia de la Dona en una trobada comarcal que enguany es celebrava a Tavernes, organitzada per la vocalia de la Dona de l'Associació de Veïns de Tavernes, l'Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Safor.

Una vegada finalitzada la xerreda sobre la Xarxa de centres Infodona de la Conselleria de Benestar Social, presentacions, i lliurament de guardons a la casa de la cultura, les dones participants van ser distribuïdes per distints espais per tal de dinar. A les associacions de Simat, Benifairó i Barx les van assignar la carpa de la falla del Passeig. Quan s'hi van presentar, no ningú les va atendre, i sota la carpa van suportar temperatures baixíssimes en un dia de fred i pluja sense que les serviren ni un got d'aigua. El malestar era palès, i moltes de Simat i Benifairó optaren per tornar-se'n a casa amb l'autobús de Simbús de les 15:30, altres telefonaren a familiars per a que anaren a recollir-les, i les que no tingueren més remei s'hi van quedar.

L'alcalde de Simat, Eladi Mainar, i la regidora de la Dona, Agus B. Sirerol, feren acte de presència a la carpa, però o no se n'adonaren o no pogueren fer res.

Repersentants de l'associació simatera de dones han fet arribar a Arc Iris la denuncia sobre el tracte que van rebre a la trobada comarcal de Tavernes, i han expressat el seu malestar per la desatenció i la desorganització.

LA FESTA DE LA VALLDIGNA ES RESSENT

Finalment, la programació d'actes per a celebrar el Dia de la Valldigna s'ha ressentit per la crisi econòmica i per la crisi política a la Mancomunitat. Tot i això, la confusió escampada els darrers dies sobre la reducció d'actes, que fins i tot havien apuntat a la desaparició de la festa, ha tingut resposta amb un programa oficial on hi figura tot, llevat del sopar oficial de lliurament de premis, el castell de focs, i la paella gegant, que han estat suprimits. El divendres es lliuraran els premis Valldigna a l'antic monestir, i després cadascú a sopar on millor li apanye, sense castell, i diumenge l'entrepà baix del braç.

Pel que fa a la resta, el programa no és distint d'anys anteriors. Hi ha revetlla el diumenge, mercat medieval, correfoc, etc. No obstant, les condicions per a la celebració del Mercat Medieval han canviat i per tant l'afluència pot quedar minvada.

Altra conclusió que cal extraure del programa és que les obres de remodelació de la Font Gran han d'estar enllestides al llarg d'aquesta setmana.

Dijous, 11 de Març
A les 19h. Presentació del llibre: “L’escola feta historia. Evolució
dels descriptors del sistema escolar a la Valldigna
(1857-1970)” de Mª Jesús Llinares i Ciscar a l’església
del Reial Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.

A les 19:30 h Inaguració de l’exposició: “Escoles per al record” de Mª
Jesús Llinares i Ciscar a l’almàssera del Reial Monesti r
de Santa Maria de la Valldigna.

Divendres, 12
A les 19 h. Presentació del llibre: “Música i societat a Tavernes de
la Valldigna. La banda de música i la seua història”
d’Eduardo Arnau Grau i Joan Carles Gomis i Corell, a
l’església del Reial Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.

A les 20 h. Actuació del “Cor de Cambra 15 de març” a l’església del
Reial Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.

A les 21 h. Lliurament dels ” XI Premis Valldigna” a l’església del Reial
Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.

A les 20: 30h. Actuació del Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes:
“Els nostres o. cis de carrer” a la Casa de la Cultura de Tavernes.

Dissabte, 13
A les 11 h. Inaguració del Gran Mercat Medieval, a les portes del Reial
Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.
Parc Infanti l al Pi de Benifairó.
Parc infanti l a la Plaça Major de Tavernes.

A les 17h. Parti da de Pilota Valenciana: Coeter I – Coeter II – Jaume
contra Salva – Juanjo – Carlos al carrer Reis Catòlics de Benifairó

A les 19.30 h. Concert de l’Orquestra “La Valldigna” a la Casa de la
Cultura de Tavernes.

A les 20h. Aplec de la “XIV Marxa amb Torxes”- Lectura del Manifest,
a les portes del Reial Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.

A les 21 h. Correfoc, Cia “Colla de Dimonis Fem Fredat”, a la Font Gran
de Simat.

Diumenge, 14
A les 11 h. Gran Mercat Medieval, a les portes del Reial Monesti r de
Santa Maria de la Valldigna

A les 11.30 h. Santa Missa, a l’església del Reial Monesti r de Santa Maria
de la Valldigna.

A les 13 h. Concert de l’Orquestra “La Vallldigna” a l’església del Reial
Monesti r de Santa Maria de la Valldigna.
A les 17 h. revetlla amb l'orquesta Glitter a la Font Gran.

L'AJUNTAMENT PERMETRÀ ESTACIONAR A L'AVINGUDA DE LA VALLDIGNA

El govern local ha pres la decisió de permetre l'estacionament només de turismes a la part de l'avinguda de la Valldigna que voreja el by-pass, després d'haver prohibit fa pocs dies l'estacionament a tot tipus de vehicles, i impedir físicament l'accés amb la col.locació d'una llarga semivorada posteriorment senyalitzada de roig i blanc.

Dimarts passat el pare, la filla i l'espérit sant del tripartit visitaren tots plegats la "zona zero" per tal de mirar com s'ho fan. Era una decisió lògica, atés que el vial té capacitat per a l'estacionament, i era per tant absurd perdre un centenar de places de turisme en un municipi que per la seua configuració, no va sobrat.

Sembla que la solució serà ocupar calçada per a marcar estacionament en fila al costat de la nova vorada, amb la qual cosa quedarà una àmplia zona de vianants, encara que només amb mitja vorera. És una mesura provisional, en previsió de refer la vorera més endavant quan l'Ajuntament isca de la UCI financera.

EXPOSICIÓ AL PÚBLIC DEL "PAI" DE LA FONT MENOR

El ple de l'Ajuntament de Simat va aprovar dilluns sotmetre a informació pública durant un mes el projecte de modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament denominat "Redelimitació i reordenació de la unitat d'execució número 2", que en simater vol dir sotmetre a exposició pública el "PAI" de la Font Menor, encara que no es tracte de cap PAI.

És una actuació que s'ha endarrerit de forma inexplicable al llarg de tot l'actual mandat, en bona part a la manca de dedicació del seu responsable tècnic, l'enginyer de camins, canals i ports Bernardo Montserrat, qui es va comprometre a tindre enllestida la modificació per al mes de setembre de 2008. Estem a 2010 i encara estem en l'exposició al públic.

No obstant, no és previsible que es registren moltes al.legacions, atés que els propietaris estaven desitjant que s'aprovara l'actuació. A més, suposarà una millora urbana considerable, i solventarà la reserva de sòl educatiu en ampliar aquesta àrea dotacional.

A falta d'examinar amb detall aquesta modificació de les normes subsidiàries, s'entén que inclou la recuperació del llavador com a element etnològic, atractiu turístic i zona d'esbarjo connectada amb la Font Menor, en compliment de la moció d'Arc Iris aprovada l'anterior mandat.

EU-ARC IRIS ACUDIRÀ AL CONTENCIÓS

El rebuig de les al.legacions contra la contribució especial aplicada per a suplementar una subvenció destinada a reparar danys de les pluges a les Foies, presentades pels propietaris i per EU-Arc Iris, força a la nostra formació a acudir al contenciós-administratiu davant una mesura que considerem injusta i dirigida només a salvar una mala gestió econòmica a costa dels propietaris de les Foies. EU-Arc Iris estudia la mesura amb totes les cauteles, atés que la experiència del darrer recurs contra el PGOU ha resultat costosa econòmicament per a Arc Iris, per bé que Joan Serra, que aleshores era regidor d'Arc Iris i va contractar l'advocat, se n'ha desentés de la seua part de la minuta, igual que va mirar cap a Pontevedra a l'hora de mantindre el costum del seu antecessor d'ingressar les percepcions de regidor al compte d'Arc Iris.

D'altra banda, el regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, va recusar al ple de dilluns l'advocat que ha elaborat els arguments per a rebutjar les al.legacions, en primer lloc per estar redactat l'informe en castellà, en segon lloc per dirigir-se a EU despectivament com Izquierda Unida, i en tercer lloc pels arguments peregrins i sense fonament jurídic que exposa a les argumentacions.

ELL S'HO GUISA I ELL S'HO MENJA

La colleta d'Esquerra (Republicana) es guardona a sí mateix.

L'omnipotent Joan Serra ve lliurar la setmana passada els diplomes als participants en el programa de voluntariat mediambiental de 2009, en un acte amb pretensions de solemnitat al saló de plens, al que no va acudir cap altre regidor, perquè no van ser convidats, o no es van sentir convidats, tal com ha constatat Arc Iris. Serra és ben gelós de resguardar les àrees de gestió que controla. Ell s'ho guisa, i ell s'ho menja, i per rematar, a la nota de premsa poc menys que es va atribuir l'èxit de que l'estiu passat no s'hi registrara cap incendi a les montanyes simateres.

SERRA TORNA A ARREMETRE CONTRA LA WEB D'ARC IRIS

Per enèsima vegada, el regidor d'Urbanisme i segon alcalde, Joan Serra, va utilitzar ahir el torn d'intervencions del ple per a arremetre contra la web d'Arc Iris, a la que va dedicar vora un quart d'hora. Joan Serra es sent difamat i diu que se l'ha acusat d'haver tirat mà a la caixa pel que fa a les despeses d'organització de l'Aplec d'Excursionistes (consta en acta), la qual cosa és falsa. Ningú ha acusat Serra d'haver tirat mà a la caixa. No obstant, en el quart d'hora que el regidor va dedicar a atacar a Arc Iris, no va trobar cinc segons per a dir-nos quants diners ha destinat l'Ajuntament a l'organització de l'Aplec, que és el que li estem demanant sense èxit des del mateix dia que es va clasururar la trobada.

Exigir transparència en l'ús que el regidor omnipotent fa dels diners de l'Ajuntament no és difamar. Difamar és acusar falsament des de la posició de regidor a un membre d'Arc Iris de tindre un deute de quatre milions de pessetes amb l'ajuntament, sense que fins ara haja dit qui és el deutor i en concepte de què.

I si Joan Serra es sent difamat, que s'agafe perquè des d'ara es pot sentir fins i tot ultrajat, perquè Arc Iris té al seu poder les despeses de protocol i representació (esmorzars i dinars) d'ell i de l'assessor, despeses de telefonia mòbil d'ambòs, números freqüents de comunicació, així com l'obtenció de mòbils en concepte de regal per acumulació de punts de la resta de mòbils municipals.

D'altra banda, el ple va aprovar anit el pressupost municipal, de més de dos milions d'euros, amb els vots del tripartit, i l'abstenció d'EU-Arc Iris i del PP. EU-Arc Iris considera ridícul el percentatge d'inversió, afirma que hi ha partides de despeses prescindibles, i no hi ha despeses socials. Tot i això ha optat per l'abstenció.

El ple va aprovar també amb el suport d'EU-Arc Iris la tramitació de la urbanització de la Font Menor, que des d'ara queda exposada durant un mes al públic.

Pel que fa a la subsanació d'errades al PGOU exigida per la Generalitat, EU-Arc Iris es va oposar per coherència política, perquè el que demana la nostra coalició és elaborar un nou PGOU, i exposar-lo al públic.

SERRA PREPARA HUI UNA ACTUACIÓ ESTEL.LAR

El regidor d'Urbanisme i segon alcalde, Joan Serra, d'Esquerra (Republicana del País Valencià), ha animat a través de distints mitjans a acudir hui al ple, on segons ell, s'escenificarà la diferència de model urbanístic entre Esquerra (Republicana) i el PP i el PSPV. Caldria afegir que, pel mateix motiu, s'escenificaran també les diferències entre ell i el seu principal soci de govern amb el que va signar una moció de censura, i caldria que en compte de pegar un mítin sobre el model d'urbanisme d'Esquerra (Republicana), ens diguera per quin motiu va signar la moció de censura.

És evident que Joan Serra prepara hui una actuació estel.lar al ple. Ens té acostumats a l'egocentrisme, com va fer al recent acte de lliurament de diplomes del voluntariat ambiental, on es va rodejar de la seua camarilla i ni tan sols l'alcalde es va donar per convidat.

Així doncs, abans de que Joan Serra es pose a marcar distàncies en matèria urbanística, li hem de dir que no són certes les conclusions que extrau del PGOU remés a la conselleria. Diu Serra que no hi haurà golf ni macrourbanitzacions. Mentida. Si Joan Serra volia excloure de forma clara i diàfana els PAI tenia que haver redactat un nou PGOU que contemplara el Mig l'Horta com a sòl agrícola protegit, en compte de remetre el PGOU aprovat inicialment en 2005 i que va ser rebutjat per no coincidir en el que es va exposar al públic. Aquell PGOU, que és el mateix que ara s'ha remés a la conselleria, preveu el Mig l'Hora com sòl no urbanitzable comú, una qualificació que no satisfà ningú però que deixa la porta oberta fins i tot a la instal.lació d'un parc d'atraccions de la Paramount, si ve el cas. Per tant, quan hui Serra comence a autoelogiar-se i a marcar distàncies, caldrà tindre en compte ens està dient mitges veritats, o mitges mentides.