SAGNANT INFORME DEL DIAGNÒSTIC SOCIOAMBIENTAL

El percentatge de persones sense estudis a Simat gairebé duplica la mitjana comarcal, la participació ciutadana en les preses de decisió ha estat pobra per no dir nul.la, instal.lacions acabades d'inaugurar com l'Escoleta i el consultori s'han quedat menudes, el personal és insuficient i va desbordat a tots els serveis públics, la casa de la cultura i el poliesportiu estan en males condicions, els joves no tenen alternatives d'oci saludable ni casal, no ningú es dedica a la promoció d'activitats esportives, i el col.legi públic necessita amb urgència una ampliació.

És la descripció perfecta d'un lloc en el que no ningú voldria viure, però és el que hem aconseguit a Simat després de trenta anys d'ajuntaments democràtics.

Eixes són les conclusions de la segona part del diagnòstic socioambiental que ha elaborat el personal de l'Agenda 21, dedicat al medi social.

L'única ocasió que han tingut els simaters de prendre part en processos participatius ha estat ara amb l'Agenda 21, tot i haver-se aprovat fa quatre anys el reglament de participació ciutadana gràcies a una moció d'Arc Iris. No obstant això, de res servirà aquest procés participatiu si s'ignoren les seues conclusions. Hem tingut l'exemple més clar en l'apartat dedicat al desenvolupament urbanístic: com que l'informe aconsella renunciar a camp de golf i macrourbanització, i la recomanació no es del gust del multigovern, es convoca un referendum per a donar l'oportunitat de decidir una cosa distinta de la que recomanen els experts.

Fins i tot l'actual govern local no ha destacat per la promoció de la participació ciutadana, si tenim en compte que els únics pressupostos que ha fet els ha aprovat sense participació ciutadana, i les obres del Pla Zapatero les ha aprovades sense participació ciutadana. Sí s'estan fent esforços, en canvi, per reforçar el teixit associatiu amb la creació d'una associació d'empresaris.

El que caldria preguntar-se, atenent a les conclusions d'aquest segon lliurament de l'estudi, és perquè el percentatge de persones sense estudis a Simat és del 23'4%, quan per exemple a Barx és del 6%, i a Benifairó del 7'6%. Perquè hem arribat després de tres dècades de democràcia a tenir una casa de la cultura i un poliesportiu sense condicions, i una escoleta i un col.legi públic sense la capacitat adient. Perquè els joves no han tingut mai alternatives d'oci saludables ni locals propis.

Potser si ens fem aquestes preguntes de forma col.lectiva, podrem començar a capgirar la depriment situació.

Cal destacar el mèrit de la biblioteca i el seu personal, que malgrat disposar d'unes dependències en males condicions, té un gran nombre d'usuaris i un nivell de prestacions que arriba als 10.000 volums anuals. I de l'Escola de Fútbol Base, que malgrat disposar d'unes instal.lacios pròpies de països per desenvolupar, ha implicat a molts xiquets en la pràctica del futbol.