divendres, 18 d’abril del 2014

UN NOU CAMIÓ ENCREUAT TORNA A BLOQUEJAR LA CARRETERA DE XÀTIVA


La Costera i la Valldigna han quedat de nou aïllades. L'encreuament d'un camió de grans dimensions a una corba de la carretera de Xàtiva ha tornat a bloquejar la via en ambdós sentits des de primera hora del matí d'este divendres 18 d'abril. El trànsit ha quedat interromput i s'ha hagut de desviar als vehicles des de Simat i Llocnou de Sant Jeroni per Gandia i per Alzira. Les repercusions han estat encara majors a Simat en un dia en el que estava previst un desplaçament masiu de simaters a la zona residencial del Pla de Corrals per passar les vacances de Pasqua. Per accedir este divendres al Pla de Corrals des de Simat era necessari fer-ho per Alzira o des de Barx pel camí dels Suros. A migdia encara no havia estat possible retirar el camió i no hi havia cap previsió per les dimensions del vehicle.
Este nou episodi es produeix dos mesos després del darrer encreuament d'un camió a la mateixa carretera, la qual cosa posa en evidència el mal estat de la via i la necessitat de restringir el trànsit de vehicles pesats o bé escometre millores. 

dissabte, 12 d’abril del 2014

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A SIMAT



Esquerra Unida de Simat ha fet l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista, amb l'assistència de familiars. S'ha llegit un poema d'Estellés, una carta d'un jove republicà escrita dos hores abans d'afusellar-lo i s'ha projectat un vídeo sobre les víctimes de Simat.

diumenge, 6 d’abril del 2014

POC A POC, SIMAT RECUPERA EL CASC ANTIC


L'alcalde, Sebastián Mahiques, s'ha decidit a atendre la reivindicació que amb més insistència ha portat Arc Iris al ple municipal al llarg de la darrera dècada, i s'ha posat a recuperar el casc antic, encara que poc a poc. 
Esta setmana han començat les obres de remodelació del carrer del Toro, que duraran dos mesos, amb una inversió de 150.000 euros, dels quals 100.000 euros són de fons municipals, i els restants 50.000 euros una ajuda de la Diputació. Les obres consistiran en alçar per complet el carrer del Toro per a renovar les canalitzacions de l'aigua potable i el clavegueram i alhora s'aprofitarà per a canviar l'aspecte d'aquesta via que serà només per a vianants.
El carrer del Toro és un dels més antics del casc urbà i destaca per ser molt estret i pintoresc.

dissabte, 5 d’abril del 2014

EL PP DE SIMAT ENCARA NO HA DECIDIT L'ÚS QUE SE LI DONARÀ AL SÒL MUNICIPAL ANNEXE AL CALVARI


El goven local del PP de Simat no ha decidit encara l'ús que se li va a donar a la franja de sòl annexa al Calvari adquirida per l'Ajuntament a un particular, tot i que s'hi han destinat sis mil euros a la zona sota el concepte d'actuació en zones degradades. 
Eixa franja de terreny, que ocupa milers de metres entre el carrer Travessia del Calvari i el propi Calvari, ha estat incorporada al domini públic, però el govern del PP ha estat encara incapaç de determinar l'ús que se li va a donar. Al ple de dilluns passat s'hi va generar un enrenou entre  els regidors del PP en deixar caure l'oposició de forma subtil que no caiguera el govern en la temptació d'afegir el nou sòl públic en els seus usos al Calvari, propietat de l'Església des que se'l va escripturar per usucapió, que d'altres coses no però de lleis i drets l'Església està al dia. 

PRESENTACIÓ A SIMAT DEL LLIBRE "LA AGONÍA DE LA II REPÚBLICA"


Dimecres 9 d'abril es presenta a la casa de la cultura de Simat el llibre "La agonía de la II República", del que són autors els historiadors Eladi Mainar, José M. Santacreu i Robert Llopis. Es tracta d'un estudi sobre la Guerra Civil basat en els elements bàsics de les setmanes finals del conflicte, com ara els presoners italians que esperaven ser embarcats en una de les darreres operacions humanitàries de la Creu Roja en territori de la República, l'eixida del Consell Nacional de la Defensa en vaixells de guerra britànics, i el final del conflicte al port d'Alacant, on es va viure una tragèdia amb milers de soldats i civils que aguardaven per eixir d'Espanya. 

VALLDIGNA 2014: ELLS NO ES CANSEN, NOSALTRES TAMPOC

Article de Marc Cabanilles
Publicat a Levante-EMV el 4-4-2014

Un any més, se celebra el fet diferencial de la Valldigna. Com no podia ser menys, són celebracions continuistes, sense cap novetat. Continuïtat que no és culpa de la crisi, ja que així era, també, en temps de bonança.
Continuïtat que porta als irresponsables polítics de la Valldigna, amb la moribunda i ineficient Mancomunitat al capdavant (o no sabem si en la rereguarda), a programar de nou, puntuals com un rellotge, un acte religiós catòlic dins del recinte civil de l'antic monestir de la Valldigna. Recinte que ens pertany a tota la ciutadania, siga del color polític que siga , de la religió que siga, i també dels que no en tenim cap.
Per als qui des de fa anys, venim lluitant pel laïcisme de l'estat, per la separació total entre església i estat, és a dir, per la no intromissió de la religió en l'ordenament jurídic de la societat, els "Dies de la Valldigna" suposen una reculada en eixa lluita. No s'adonen (o no volen) del dany que esta actitud suposa per a aconseguir una societat lliure de prejudicis, sense privilegis, on tots tinguen els mateixos drets.
Aquests irresponsables polítics, s'aprofiten, i sembla no preocupar-los molt, la falta d'esperit reflexiu i crític de la nostra societat, reflexió i crítica que són necessàries per a alliberar la consciència de qualsevol disposició a la intolerància. Falta de reflexió i crítica, agreujada per la inacció d'intel·lectuals (escriptors, periodistes, professors, etc.) als quals se suposa més sensibilitzats, però que any rere any, desfilen pels diferents "saraos" oficials programats (sopars de gala, lliuraments de premis,) sense aportar res en aquest sentit.
D'uns irresponsables polítics preocupats pel seu càrrec, per aparentar, per figurar, molts ja no esperem res, però d'uns intel·lectuals, sobre els quals recau la responsabilitat moral de promoure el debat i la reflexió, és greu que no actuen en conseqüència. Si és per oblit, mal assumpte, però si no és oblit, sinó indiferència, molt pitjor.
El dia que entenguen i assumisquen que un ateu pot gaudir del descans dominical o del dia festiu de l'Ascensió sense haver de convertir-se al catolicisme, igual que un creient, pot deixar de treballar el 1º de maig sense haver de desfilar darrere d'una bandera roja en record dels treballadors assassinats en 1886 a Chicago, eixe dia haurem avançat molt en el camí del laïcisme.
A estes llumbreres d'irresponsables polítics que ens ha tocat en "sort", imagine que ni se'ls ocorre pensar que el camí del laïcisme, el treballar per mantenir a les religions dins de l'esfera privada, és una aposta per la pau, doncs la colonització de l'espai públic per valors particulars (siguen els que siguen), posa en perill la convivència i la concòrdia ciutadana, en intentar imposar les normes i creences d'uns quants a tota la resta de la societat. Gestionen l'aigua potable, ens cobren els impostos, manen netejar els carrers, però ni s'imaginen que atorgar privilegis només a certes "comunitats", suposa marginar i menysprear a la resta de ciutadania que no forma part d'eixes comunitats. Desconeixen que el camí cap a una autèntica concòrdia i cap a la llibertat de consciència, lluny de privilegis religiosos, passa per l'ideal laic.
El laïcisme suposa posar-se d'acord, creients i no creients, en respectar les regles comunes de la convivència, que permeten que cadascú visca segons les seues conviccions. I com succeeix amb el Dia de la Valldigna, eixos actes religiosos afavorits, programats i encapçalats per unes irresponsables autoritats civils, suposen un trencament d'eixe respecte mutu que tots ens devem.
Perquè si ens fixem, allà on pot, la religió contamina tot acte social. Les festes són "patronals", els polítics tanquen unes processons que no necessiten autorització per a envair els carrers, les bandes de música aclamen a "una santa", en les escoles hi ha crucifixos, els cristos jacents i les verges plorones són flanquejats per militars (que paguem tots) empunyant un arma, campanes tocant a qualsevol dia i hora, l'església que segueix sense pagar la contribució per les seues propietats i damunt, se li recapta diners en la renda, i per als més joves, recordar que, no fa tant, a tots se'ns prohibia menjar carn els divendres, escoltar música i veure cinema en "la seua setmana santa", i molts portem els noms que portem perquè obligatòriament havien d'estar en el santoral, etc., etc., etc..
I si alguna cosa agreuja encara més aquest lamentable espectacle polític-religiós (només li falta allò de taurí), és que no depèn del color polític. En tots aquests anys de democràcia, hem vist desfilar pels diferents nivells de l'administració, a polítics de tot signe (dretes, centres i esquerres). Ara mateix, a La Valldigna tenim alcaldes del PP, del PSOE i de Compromís, i en aquest tema, tots han actuat igual, lluny d'un vertader pensament racional que aporte lucidesa a la convivència. Cap veu discordant en contra del manteniment dels privilegis de l'església catòlica. I jo admet no saber la causa: Si és que no els importa, o no ho saben, si són els vots, si voldran guanyar-se el cel.
Després de molts anys del "Dia de la Valldigna", és clar que aquests irresponsables polítics no es van a cansar en la seua obstinació de seguir barrejant el civil amb el religiós, a major glòria del seu mandat, imagine. Doncs que sàpiguen que molts, tampoc ens anem a cansar de recordar que la seua actuació és contrària a dret (cap religió tindrà caràcter estatal), a la raó (viure les creences sense intentar imposar-les), i a la bona convivència (fóra privilegis).
Així doncs, en el 2015, jo els recordaré, de nou, als irresponsables polítics que açò no són formes, i ells, sense cap argument que aportar, replicaran, com altres vegades, "que diu aquest idiota".