Article de Marc Cabanilles
Amb l'excusa del cas "Jordi Pujol", són legió
els "demòcrates" de tota la vida que es llancen a predicar a tot
vent, que la independència de Catalunya no té sentit, que els qui roben són els
propis catalans i no els espanyols, que si estem millor junts que separats,
etc. ......
Com calia esperar, la premsa reaccionària i també la
progressista de saló, aprofiten l'ocasió per a colpejar les aspiracions d'una
gran part del poble català. En realitat, ni al PP o ni al PSOE, com tampoc als
seus predicadors, els importa en absolut els diners que haja robat Pujol, al
cap i a la fi ells també roben al poble (Roldán, el “hermanísimo” de Guerra,
Filesa, els EREs d'Andalusia, Bárcenas, Gurtel, el podrimer del PP a València i
Madrid, targetes de Bankia, operació Púnica en ajuntaments... fins i tot, la casa real fa els seus pinets amb la
corrupció).
Simplement es tracta d'impedir, per tots els mitjans al
seu abast, la possibilitat que la ciutadania catalana s'expresse en un
referèndum, que ja es sabia per endavant, no era vinculant. Però és que, encara
que ho neguen, no solament temen el resultat. Tenen més temor (pànic, diria jo)
a obrir eixa porta, que tard o d'hora, puga conduir a la independència de
Catalunya.
Que Jordi Pujol, siga un defraudador, fill de
defraudador, espòs de defraudadora, pare de defraudadors i pare polític del seu
successor al capdavant de la Generalitat, no invalida la legítima aspiració de
milions de persones que volen ser consultades, que volen expressar la seua
opinió en les urnes.
El problema no és la consulta ni la independència.
Ací es passa per alt que la consulta és un mandat per
majoria absoluta del Parlament de Catalunya, no d'Artur Mas.
Es passa per alt que a València i Madrid, on no hi ha previst
cap referèndum, el problema de la corrupció és d'una magnitud molt major,
incomparable amb Catalunya.
El problema és la corrupció. El problema són els
corruptes. El problema és que el sistema capitalista en què vivim, els crea,
els engreixa, els dóna poder, ... però
"s’oblida" de mantenir-los a ratlla, els permet que isquen ben
lliurats, o com a màxim amb pocs mesos de presó (i moltes vegades ni açò), i a
més amb els diners ben guardats.
Els successius governs de CIU van col·leccionar
honorables tripijocs: Banca Catalana, Cas Casinos, Estevill, Pallerols, el
Palau de la Música, el 3%…, se superposen els escàndols de corrupció, els
suborns, les fugides de capital, el finançament il·legal, els paradisos fiscals
i tot tipus de delictes econòmics, fraus, estafes, comissions, portes
giratòries….. Però no ens enganyem, perquè què diferenciaria al PP de CIU si
aquesta no s'haguera passat a l'independentisme?. Res.
Benvinguda siga la consulta i benvinguda, si ve al cas,
siga la independència, però, o abans s'arregla el muntatge polític-jurídic-social en què se sustentarà
el nou país, o no s'haurà avançat ni un mil·límetre en el que podríem denominar
PROGRÉS SOCIAL, o siga, en l'avanç de la humanitat cap a un món millor, on
viure siga una alegria i no una desgràcia. De què servirà independitzar-se d'un
país corrupte, per a seguir amb els mateixos mètodes i privilegis en un nou
país independent?. Per a què crear una còpia del mateix femer però més xicotet?
Tal volta és menys impresentable un corrupte català que un corrupte espanyol?.
I ja per a acabar, i respecte a aquest cas concret de
Jordi Pujol, una reflexió i una pregunta.
La reflexió és que si l'antic testament, el nou, els profetes, Jesucrist i tots
els Papes han sigut un “engañabobos” per a explotar el negoci de la por al més
enllà, per a controlar vides i hisendes en el més ençà, ara descobrim que Pujol
ha jugat amb les ànsies d'independentisme per a explotar el seu propi negoci,
encara que aquest només amb efectes en el més ençà.
La pregunta, no eximida d'inquietud i dubte, és què
dimonis estarà passant perquè Pujol haja hagut de donar aquest pas, al final
dels seus dies, després de tants anys “d’acumular” prestigi i haver-se sabut
sempre protegit per una total impunitat.
Per descomptat la por a l'infern no serà, perquè ja sabem
que els catòlics, amb una bona confessió posen el marcador dels pecats a zero,
i van directes al cel.
Ací queda la pregunta, que sens dubte el temps respondrà.