dimarts, 28 de febrer del 2017

EL SIMATER VICENT PLANCHA, PRIMER LOCAL AL FONS DE LA VALLDIGNA


El C.A. La Valldigna ha expressat la seua satisfacció per l'èxit de la novena edició del Gran Fons de la Valldigna, disputat diumenge, i que ha tingut com a guanyadors absoluts a  Luis Félix Martínez, del Cárnicas Serrano, amb un temps de 50 minuts i 56 segons, i a Silvia Valero Martínez, del Safor Delikia, qui ha invertit una hora, set minuts i 51 segons. El reccorregut era de 15'5 qm. El primer local classificat ha estat el simater Vicent Plancha Chorro, de la Llebre Alpesa, amb 55 minuts i 38 segons. 
El club organitzador ha agraït als més de 150 corredors la seua participació en esta prova, i ha destacat el paper fonamental per a poder tirar endavant este esdeveniment que tenen les cases col·laboradores, "que una volta mes ens han demostrat l’interés que tenen en l’esport en general i en el nostre club en particular", han afirmat en un comunicat.
En eixa nota el club ha reconegut la tasca realitzada per part de l’organització, voluntaris i els clubs C.A. la Llebre-Alpesa de Simat, i C.A. de Benifairó, així com dels Ajuntaments de Tavernes, Simat i Benifairó de la Valldigna per l'ajuda prestada.
Ha tingut també agraïment per a tota la gent del C.A. la Valldigna que ha estimat no participar a la cursa per a ajudar a que esta haja transcorregut sense cap incident.

dilluns, 27 de febrer del 2017

ARC IRIS RECOMANA ALS SIMATERS REVISAR EL PLA URBANÍSTIC

El Pla General Estructural (PGE, abans PGOU) estarà en exposició pública fins al 10 de març i Arc Iris recomana als veïns revisar-lo per estalviar-se possibles sorpreses que una vegada aprovat de forma definitiva resultaran difícils de modificar. No es tracta només de la protecció de l'entorn del Monestir o de la reducció del sòl industrial, el document inclou previsions a llarg termini que amb els anys poden comportar sorpreses si no es revisa, sobretot pel que fa a les futures obertures de vies públiques on ara hi ha parcel·les particulars. 

El PGE de Simat presenta importants novetats respecte al pla que estava vigent, sobretot del que es va frustrar de l'època de l'especulació.   Entre les novetats destaca que la reducció de l'espai dedicat a polígon industrial, que es queda en 82.000 metres quadrats enfront dels més de 300.000 que hi havia marcats. També es descarten les macrourbanitzacions i el camp de golf. La recuperació de cases desocupades o abandonades prima sobre noves expansions urbanístiques. El nou planejament elimina la zona urbana del carrer Els Brolls, declarada d'alta inundabilitat, mentre que preveu actuacions en la zona del poliesportiu, així com en lees entrades de la població.

El pla prioritza el turisme com activitat econòmica i diferencia dues zones turístiques,, una a l'entorn del Monestir i altra al casc antic. La Ruta de l'Aigua i la vertebració del ric Vaca són altres dos aspectes contemplats.

El nou desenvolupament urbanístic protegeix de forma més extensa el monestir, amb un espai protegit que va des del cenobi fins a la Xara, passant per la Fontarda i Els Clots. D'aquesta manera, l'entorn monacal quedarà lliure de qualsevol actuació urbanística que poguera modificar-lo o afectar a aquestes zones que destaquen per la seua importància patrimonial i mediambiental.

A partir del 10 de març l'ajuntament haurà de resoldre les al·legacions que es puguen presentar bans que la Generalitat aprove el nou ordenament.

S'han marcat xicotetes zones en les quals es permet urbanitzar, com és el cas que afecta a l'àrea d'influència del poliesportiu o la zona escolar. Aquesta última permetrà millorar l'entrada nord a Simat i millorar la ronda de la població.

dilluns, 20 de febrer del 2017

LA LLEBRE-ALPESA REP UN GUARDÓ A LA GALA DEL CIRCUIT DE CURSES

Máxima Gregori a la dreta amb altres membres de la Llebre.

El Club de Córrer la Llebre-Alpesa ha rebut un dels guardos que es van lliurar divendres a la Gala de cloenda del I Circuit de Curses Populars Safor-Valldigna, on la corredora Máxima Gregori Robledillo ha aconseguit el tercer premi en la categoria sènior femení, que es correspon amb el resultat de la totalitat de les curses en les quals ha competit. .
Després de 14 curses des de l'estiu fins al mes de gener, el Circuit de Curses Populars Safor-Valldigna ha tanca el curs amb una gala de lliurament de premis celebrada este cap de setmana a la Casa de la Cultura de Bellreguard. Salva Gomar, del CA Safor Delikia, i Cristina Rosselló, del Multiesport Benitatxell, han rebut el guardó com a guanyadors absoluts, mentre que el guardó al millor equip ha estat per a Automoción Moll. El Safor Delikia i el CC El Garbí han aconseguit el segon i tercer premi als millors equips, respectivament. 
Fernando Escrivá, del club Fent Cames de Miramar, ha estat el segon classificat absolut en el conjunt de les proves disputades, seguit de Pere Lluís García, d'Automoción Moll. En dones el segon i tercer lloc absoluts han estat per a Bea Gomar, del Triatlon.com, i Violeta Gómez, de El Garbí. 

diumenge, 12 de febrer del 2017

L'HORA DE LES VERITATS



L'Ajuntament de Simat ha organitzat una exposició gràfica i històrica del Planejament Geneal Estructural (abans Pla General d'Ordenació Urbana), coincidint amb el periode d'exposició al públic del document, que serà inaugurada dimecres 15 de febrer en un acte en el qual participarà, entre altres, el simater Lluís Ferrando, ara director general d'Ordenació del Territori, i abans proveïdor oficial d'assessoria jurídica a l'Ajuntament de Simat, entre altres ajuntaments, preferentment governats o cogovernats per Compromís.
Participaran també l'alcalde, Victor Mansant; el regidor d'Obres Públiques, Vicent Ribera; l'arquitecte redactor del Pla, Bernardo Montserrat; l'arquitecte municipal, Juan José Sancirilo, les advocades urbanistes Beatriu Carratalá i Mireia Giménez, i la redactora del Catàleg de Béns Immobles, Isabel Canet. 
 Que Simat estiga a punt d'aprovar el PGE és una fita, si ens atenem al fet que els primers intents es remunten al mandat 1999-2003, aleshres amb un govern del PSPV sostingut pel Bloc. D'aleshores ençà s'han succeït nombrosos inents frustrats amb modificaccions i coontramodificacions que anaven i venien al ritme dels canvis polítics a la corporació, on tant PSPV, com Bloc, PP i ara EUPV s'han alternat a l'alcaldia. Ja des dels inicis Bernardo Montserrat ha estat el tècnic encarregat de donar forma a les pretensions urbanístiques de Simat amb sonats fracassos per l'obstinació durant anys i anys de deixar la porta oberta a una macrourbanització annexa a un camp de golf. 
A les portes de l'esdeveniment històric de que Simat vaja a aprovar per fi un  PGE, caldria que els participants en aquest acte aclariren perquè el municipi ha tardat garebé dues dècades en disposar de Pla General, i perquè el conegut aficionat al golf i promotor de camps de golf ha seguit sent al llarg d'eixes dues dècades el redactor del pla de Simat.
També serà una bona oportunitat per aclarir perquè al mandat 1999-2003 el Bloc, aleshores amb Joan Maria Mansanet de portaveu nacionalista i el socialista Vicente Palomares d'alcalde, va permetre que s'enllestira un Pla General amb camp de golf de forma totalment obscura, d'esquenes a la població, sense cap acte informatiu, i trobant-se per sorpresa amb el document dins el forn. És necessari recordar que va ser Arc Iris per l'any 2002 qui va alertar als simaters de les intencions dels governants locals, i qui  va descobrir l'existència d'un camps de golf i més de mil vivendes unifamiliars annexes en un document que s'havia ocultat a la població. En definitiva, l'existència d'una operació purament especuladora de la qual només anaven a beneficiar-se uns pocs i anava a deixar unes càrregues insuportables als propietaris afectats, a més d'hipotecar l'ús de bona part del terme municipal d'una sola tacada. 
Potser Lluís Ferrando i Calatayud, des de la seua nova perspectiva, puga donar explicacions d'aquesta acumulació de despropòsits. 

divendres, 10 de febrer del 2017

COMENCEN A CAURE



La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a penes d'entre 3 i 13 anys de presó a 11 dels 13 acusats de falsejar contractes entre la Generalitat Valenciana i la trama Gürtel per al muntatge de l'expositor de la regió en la Fira Internacional de Turisme (Fitur) en les edicions de 2005 a 2009.
Així, l'Alt Tribunal Valencià condemna l'exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, els considerats capitostos de la trama Gürtel, Francisco Correa, Álvaro Pérez, Pablo Crespo i Cándido Herrero, diversos exalts càrrecs de l'administració autonòmica i treballadors de les empreses de Correa per associació il·lícita, prevaricació administrativa, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, falsedat documental i suborn.
Per contra, la sala absol l'exconsellera de Turisme Angélica Such i Juan Bover, excap de servici d'infraestructures turístiques de la Conselleria, de prevaricació administrativa, únic delicte pel qual estaven acusats, segons detalla el TSJ.
La sentència arreplega per a Francisco Correa, 13 anys de presó en total: 3 d'ells per associació il·lícita (a més de 13.500 euros de multa i 9 anys d'inhabilitació); un any de presó per tràfic d'influències i multa de 3,9 milions d'euros; altres 6 anys de presó per malversació de cabals públics i 10 anys d'inhabilitació absoluta i 3 anys més de presó, multa de 500.000 euros i 8 anys d'inhabilitació especial per suborn actiu.
Per a Pablo Crespo, la pena és de 13 anys i 3 mesos pels delictes d'associació il·lícita (2 anys i 6 mesos de presó, multa d'11.250 euros i 7 anys i sis mesos d'inhabilitació); tràfic d'influències (1 any de presó i multa de 3,9 milions d'euros); malversació de cabals públics (6 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació); falsedat documental (1 any i 9 mesos de presó i multa de 6.750 euros) i suborn actiu (2 anys de presó, multa de 2.400 euros i 7 anys d'inhabilitació).
A Álvaro Pérez, 'El Bigotes', li cau una condemna de 12 anys i 3 mesos de presó per associació il·lícita (18 mesos de presó i multa d'11.250 euros); tràfic d'influències (1 any de presó i multa de 3,9 milions); malversació de cabals públics (6 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació); falsedat documental (1 any i 9 mesos de presó i multa de 6.750 euros) i suborn actiu (2 anys de presó, multa de 2.400 euros i 7 anys d'inhabilitació especial).
L'exadministradora d'empreses de la trama Isabel Jordán rep una condemna de 6 anys de presó per associació il·lícita (18 mesos de presó i multa d'11.250 euros); prevaricació administrativa (7 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (3 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació absoluta); falsedat documental (1 any i 6 mesos de presó i multa de 6.000 euros), mentre que ha sigut absolta de tràfic d'influències.
Un altre dels 'capitostos', Cándido Herrero, ha sigut condemnat a 4 anys i quatre mesos de presó per associació il·lícita (16 mesos de presó i 5.850 euros de multa); prevaricació administrativa (5 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (1 any i 6 mesos de presó, 3 anys d'inhabilitació absoluta); falsedat documental (1 any i 6 mesos de presó i multa de 3.600 euros). Ha resultat absolt de tràfic d'influències.
La condemna de l'exempleada de Gürtel Mónica Magariños és 3 anys de presó per associació il·lícita (12 mesos de presó i 1.800 euros de multa); prevaricació administrativa (5 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (2 anys de presó i 5 d'inhabilitació absoluta) i també resulta absolta de tràfic d'influències.
L'exconsellera de Turisme del PP Milagrosa Martínez és condemnada a 9 anys de presó, 6 d'ells per malversació de cabals públics -delicte pel qual també se li imposen 10 anys d'inhabilitació absoluta- i altres tres anys de presó per suborn passiu (a més de 5.000 euros de multa i 8 anys d'inhabilitació especial). Així mateix, per prevaricació administrativa és condemnada a 9 anys d'inhabilitació especial.
Per al seu excap de gabinet, Rafael Betoret, s'han decidit 6 anys de presó per malversació (també per açò 10 anys d'inhabilitació) i altres 7 anys d'inhabilitació per prevaricació administrativa.
En el cas de l'excap de l'àrea de Mercats i Comunicació de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT) Isaac Vidal, la condemna és de 7 anys de presó, 4 d'ells per malversació més 10 d'inhabilitació; i 3 anys de presó per falsedat documental (també 2.700 euros de multa i 2 anys d'inhabilitació). Per prevaricació administrativa, es decreta 5 anys d'inhabilitació especial.
A Jorge Guarro, que va ser cap del servici de Promoció de l'Agència de Turisme, se li imposen 4 anys de presó i 10 d'inhabilitació per malversació, així com 5 anys d'inhabilitació per prevaricació administrativa; mentre que Ana Grau --excoordinadora de fires en l'AVT-- ha sigut condemnada a 3 anys de presó per falsedat documental (més 900 euros de multa i 2 anys d'inhabilitació especial); i per prevaricació administrativa, 4 anys, tres mesos i un dia d'inhabilitació especial. Ha sigut absolta de malversació de cabals públics.
La sala condemna a més, Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero, Isabel Jordán, Mónica Magariños, Miraculosa Martínez, Rafael Betoret, Isaac Vidal i Jorge Guarro a indemnitzar solidàriament la Generalitat Valenciana amb 272.000 euros.
La sentència establix la responsabilitat subsidiària de les mercantils Orange Market, Easy Concept Comunicació, Boomerangdrive i Servimadrid Integral, que hauran de fer front al pagament d'esta indemnització si els condemnats anteriorment citats no abonen la part que els correspon.
També prohibix contractar amb el sector públic a Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero, Isabel Jordán, Mónica Magariños, Milagrosa Martínez, Rafael Betoret, Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana Grau pel que s'acorda comunicar la sentència a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat i a l'òrgan equivalent a la Comunitat Valenciana.
El tribunal ordena, d'altra banda, el comís de béns de la societat Orange Market S.L., per import de quasi dos milions d'euros 1.938.000 i el comís del rellotge, valorat en 2.400 euros, amb el qual va ser obsequiada l'exconsellera de Turisme condemnada.
El juí per esta peça separada del 'cas Gürtel' va començar al març de 2015 i va quedar vist per a sentència un any després després de 65 sessions.