La corporació municipal 2011-15 s'ha acomiadat este dilluns al darrer ple, i la pròxima sessió serà ja constitutiva d'una corporació la composició de la qual tindrà xicotetes, però significatives variacions, en funció dels resultats que està donant una enquesta que prepara Arc Iris amb entrevistes personals entre persones empadronades a Simat amb dret a vot, i que es donarà a conèixer abans de l'inici de la campanya. No és una tasca fàcil, atés que ens hem proposat un mostreig no inferior a setanta entrevistes, i el més difícil és procurar que la mostra siga com més aleatòria millor. Trobar persones sense significació política prèvia és l'aspecte més complicat.
El ple que ha tancat el mandat ha inclòs amb un ordre del dia ple de qüestions de tràmit, tret d'un punt referit a l'aprovació de les bases per a la creació d'un banc de terres, on el govern local ha ratificat la manca de valentia política que l'ha caracteritzat al llarg d'aquests quatre anys. El banc de terres, lluny de les declaracions d'intencions de les bases, es queda només en un simple registre administratiu en el qual l'Ajuntament es limita a fer d'intermediari, com un simple corredor, sense cap iniciativa pública per retornar la productivitat a un sector que, per a més desgràcia, segueix sent únic a Simat. El banc de terres, per tant, tal com s'ha plantejat, no ajudarà a recuperar les superfícies abandonades, entre altres coses perquè la productivitat no està garantida. A no ser que un únic empresari se n'aprofite per a fer apilament de terres en condicions abusives per als propietaris, tal com està succeint ara, i suplante la funció que hauria d'escometre una institució local.
El govern local no s'ha atrevit a implicar-se mitjançant una empresa pública o mixta que s'encarregara de forma directa no només de recuperar les terres abandonades, sinó de reactivar tots els processos de producció, fins i tot la comercialització, i diversificar la producció, única via que haguera permés mantenir un mínim de vitalitat a l'únic sector productiu que hui per hui manté Simat.
Si el ple final ha estat de tràmit, el mandat no ho ha estat menys, perquè la qüestió essencial, l'ocupació, s'ha quedat a la cuneta, sense planificació ni models a llarg termini que aporten un mínim d'esperança.