dilluns, 29 de novembre del 2010

ANALISI SIMATERA DE LES ELECCIONS AL PRINCIPAT

La primera cosa que correspon és felicitar al Bloc per la implacable victòria de la seua matriu al Principat. Des de la vessant simatera, l'analisi de les eleccions al Principat es pot resumir en què es perd poder d'influència per una banda, però se'n guanya per altra. És a dir, la deblacle d'ERC, qie ix del Govern i perd més de la meitat dels diputats, fa que Joan Serra veja minvada la seua capacitat d'influència. Esquerra (Republicana) de Simat també notarà la manca de suport de la seua matriu quan vinguen eleccions (els tríptics de paper "couché" a color potser es tornen ara fotocòpies en blanc i negre), i a més perd capacitat de fer les esmenes amb les que ens delecta cada any, perquè si a Madrid aproven les esmenes del Principat ja podran anar agraïts. D'altra banda, la davallada acorrala al líder d'ERPV, Agustí Cerdà, que de diputat a Madrid va passar a treballador a Barcelona, i si la cosa va com va li haurem de fer lloc a l'Ajuntament de Simat.
No obstant, que no condeixa el pànic. El que perdem per eixa banda, ho guanyem per altra. No oblidem que el Bloc és la franquícia de CiU al País Valencià, així que quan es produeixen incendis podrem seguir reclamant mitjans de la Conselleria de Medi Ambient de Catalunya, i les esmenes simateres que portava ERC a Madrid, les podrá proposar ara CiU.
Per últim, Arc Iris lamenta que la burgesia catòlica i rància s'haja fet de nou amb el poder al Principat. La debacle del tripartit ha estat motivada per dos coses: la primera pel desprestigi del PSOE i en conseqüència del PSC per la situació de crisi internacional. És trist que una crisi que va provocar el PP amb la bombolla immobiliària, l'estiga rendibilitzant precisament el PP.
I la segona causa ha estat el comportament d'ERC. Els revolucionaris independentistes han perdut el contacte amb la realitat durant els set anys que han estat al poder al Principat, i s'han trobat còmodes al poder, vaja, que els ha agradat. Només calia vore a l'Ernest Banach, que tenia bar al cotxe oficial. Es van oblidar dels seus orígens i de la gent que els va votar, i eixa mateixa gent els ha donat ara l'esquena. D'altra forma no s'explica la pèrdua d'onze dels vint-i-un diputats que tenien.

dijous, 25 de novembre del 2010

ONADA DE ROBATORIS AL PLA DE CORRALS

Almenys mitja dotzena de casetes i xalets del Pla de Corrals han estat objecte de robatori amb força les darreres dos setmanes, segons han denunciat a Arc Iris els afectats. Només la nit de diumenge 14 de novembre es van produir quatre robatoris. En la majoria dels casos, les víctimes es lamenten de que els desperfectes ocasionats en forçar l'entrada són superiors als objectes sostrets. També es lamenten de la manca de vigilància, tant de la Policia Municipal com de la Guàrdia Civil.

dimarts, 23 de novembre del 2010

MONUMENT A LA COENTOR


La remodelación de la Font Roja del Pla de Corrals ofereix una estètica coenta i poc adient a l’entorn, la qual cosa demostra el poc gust que alguns polítics —o determinats escultors— tenen a l’hora d’actuar sobre el nostre patrimoni. Això demostra, també, les presses i les ganes de gastar els diners públics en autèntiques “castanyes” escultòriques, sense haver consultat ni a la població del Pla ni a l’oposició municipal. Abans de fer les coses, cal estudiar-les, reflexionar sobre elles i compartir-les amb tota la Corporació.
No cal dir que la gran majoria dels veïns i veïnes del Pla no estan d’acord amb eixa intervenció, la qual combina la columna clàssica amb un embolic de ferralla que tracta d’imitar un àtom o, potser, un cagalló. Massa diners per a tan poca obra. Al capdavall, la remodelación de la nova Font Roja invita a la carcallada.

dilluns, 22 de novembre del 2010

VÍCTOR MANSANET REPRESENTARÀ AL CORRENT NACIONALISTES D'ESQUERRES EN LA CANDIDATURA AUTONÒMICA D'EU


El regidor de Simat i coordinador comarcal d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ocuparà el número deu en la llista que encapçala l’actual diputada autòmica Marga Sanz, gràcies al suport del 90% (més de 300 vots) dels militants que van assistir, procedents de totes les comarques del País Valencià, a l’assemblea de delegats i delegades que l’organització d’esquerres va celebrar recentment a València. El dirigent simater figurarà amb el número 10 de la candidutura d’EUPV, en represetanció del corrent Nacionalistes d’Esquerres.
Víctor Mansanet és el portaveu de la mesa de Nacionalistes d’Esquerres, un corrent ideològic que agrupa diverses persones vinculades al nacionalisme valencià de tradició marxista, el sobiranime, el comunisme llibertari i l’ecosocialisme, la majoria d’elles provinents de les comarques centrals i del nord del País. Aquest sector compta amb alguns regidors. A la Safor-Valldigna, Nacionalistes d’Esquerres tenen representació institucional als ajuntaments de Benifairó de la Valldigna, Almoines i Simat, així com a la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna.
Per a Víctor Mansanet, el repte del seu corrent és “arribar a les institucions públiques i també incidir en la vida social, cultural, econòmica i laboral de les comarques on estem implantats”. Quant a la candidatura autonòmica d’EUPV, Mansanet assegura que el seu corrent ha optat per unir-se a la llista unitària de Marga Sanz perquè “se’ns ha respectat i s’han introduït la majoria de les nostres esmenes en el programa autonòmic d’EUPV”, un programa en què el mateix Mansanet ha participat en qualitat de secretari de Cultura de l’Executiva d’EUPV.
De cara a les pròximes eleccions locals, Víctor Mansanet diu que el seu col·lectiu encara no ha elegit els candidats i les candidates que formaran part de la llista que presentaran per als comicis municipals de maig del 2011. Això sí, Mansanet ha confirmat que aquesta vegada, tant a les autonòmiques com a les locals, el seu partit es presentarà com a Esquerra Unida del País Valencià, i no farà coalició amb cap altra formació política, llevat d’algunes escasses excepcions (com ara Gandia, on farà coalició amb La Unitat-Verds). “L’any que ve serem decisius a Simat, i la nostra representació en les Corts valencianes augmentarà perquè nosaltres hem estat al costat de la classe treballadora i dels sectors més humils de la societat valenciana”, declara Mansanet, qui recorda que totes les enquestes donen un augment del nombre de votants a la seua organització.

divendres, 19 de novembre del 2010

FONT DE MORA ELUDEIX CONTESTAR LES PREGUNTES DE MARGA SANZ SOBRE EL NOU INSTITUT DE TAVERNES


Les preguntes que la portaveu d'EU a les Corts Valencianes va dirigir al conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, sobre el nou institut de Tavernes, les previsions i la planificació pedagògica, han tingut una resposta evasiva per part del conseller. Contesta però no contesta. Es podria dir que ha llançat balons fora, que s'ha fet el longuis, o que de forma premeditada s'està burlant dels representants del poble valencià.
Les preguntes de Marga Sanz, reproduïdes a la imatge, eren ben concretes, però el conseller es perd en vaguetats de l'estil que el centre estarà acabat els pròxims mesos, i que la distribució d'alumnes és la millor.

dijous, 18 de novembre del 2010

VA DE BO


Després de huit mesos d'obres, el carrer Major estarà obert de nou els pròximos dies, segons no ha informat el multigovern local, és a dir, que hem hagut de preguntar a altres fonts. Encara resta la peatonalització del carrer Marià Benlliure.
Ha estat un periode d'obres desproporcionat en relació al projecte a executar, i encara sort que al carrer Major de Simat només hi ha quatre comerços mal comptats, i un a punt de tancar, perquè en cas contrari s'hagueren produït protestes. El més afectat ha estat el supermercat, que ha patit el que no està escrit en les tasques de descàrrega i subministrament. A cap poble normal s'haguera permès que unes obres de remodelació que afecten a un centenar de metres hagueren durat huit mesos. Però Simat is diferent, tenim un monestir i a Joan Serra.

dimecres, 17 de novembre del 2010

SÀHARA EN LA MEMÒRIA


El rei, al Sàhara.
UN ARTICLE DE MARC CABANILLES

President d'Arc Iris


Durant 33 anys, des de la fallida descolonització espanyola del Sàhara, l'estat espanyol va optar per un respecte absolut a la legalitat internacional i es va mantindre neutral en el conflicte del Sàhara. Açò ara ha canviat, a l'oferir el govern espanyol el suport que Marroc necessita per al seu pla d'autonomia, és a dir, per a incomplir la resolució de l'ONU que obliga a convocar un referèndum d'autodeterminació.
El més sagnant de l'assumpte és que el govern espanyol demane "flexibilitat" als saharauis, que mantenen obertes totes les possibilitats, inclosa la integració en el Marroc, enfront de l'immobilista discurs marroquí que ha torpedinat tota iniciativa i proposta, ja que no admet res més que la integració plena del Sàhara en el Regne, sense convocar cap referèndum.
Per si la vergonya per l'actuació del govern no era suficient, Human Right Watch, una prestigiosa organització independent que vigila el respecte als drets humans en el món, acaba de publicar (vaja casualitat) un informe sobre els drets humans dels saharauis, en el que l'actuació del Marroc queda més que clara: Empresonaments, tortures, assetjaments, discriminació...
Per què va protestar el govern espanyol, amb raó, tan iradament quan es va incomplir la legalitat internacional en 2003 a Iraq i ara, en el cas saharaui, nega validesa a tot un procés i a diverses resolucions de l'ONU?
Per què va cuidar pels drets del poble iraquià i ara li'ls nega al saharaui amb qui a més, es té un deute històric i més de 250 poblacions agermanades?
Ja se que ací tenim molts problemes: poc treball, molt d’atur, sous baixos, impostos alts, corrupció, polítics pocavergonyes per tot arreu, ….
Però tot això, no lleva que a ú li entre mal d'estómac quan veu el que està passant als saharauis. Que Marroc faça el que fa, és normal perquè allí ni hi ha democràcia ni es respecta cap dret, ni es permet cap opinió contrària a la del rei. Però que els socialistes facen el que estan fent, no té nom.
Si alguna cosa distingeix a l'esquerra de la dreta, és el respecte als drets humans, i la defensa dels indefensos, com és el cas del poble saharaui, oblidat per tots en un racó del món.
Ha quedat en evidència, doncs, la hipocresia d'uns dirigents que no van dubtar a assistir a totes les manifestacions prosaharauis, a posar-se adhesius, a fotografiar-se amb els xiquets en els campaments de refugiats (Felipe González els va arribar a dir en 1976, "estarem amb vosaltres fins a la victòria final" ). Però quan ha calgut donar la cara, s'han amagat com a covards. Ara ja sabem el que volia dir González i quina classe d'amistat representen eixos dirigents.
I els problemes, tant el saharaui com els que tenim ací, continuaran, perquè la ciutadania, farta ja dels pseudosocialistes i de la seua falta de rumb i dignitat, creuen que la solució està en votar al PP, amb la qual cosa, tot empitjora.
Així que, trist destí el de la gent de a peu, ací a l’estat espanyol.
Trista destinació la dels saharauis, allà al Sàhara.

dimarts, 16 de novembre del 2010

L'AJUNTAMENT FA UNA CRIDA A LA COL.LABORACIÓ CIUTADANA CONTRA EL VANDALISME

Una pintada a la façana de l'encara per estrenar casa de la cultura, al.lusiva a l'alcaldessa, ha vessat la paciència del govern local, qui amb un atípic i extens ban ha fet una crida a la col.laboració ciutadana per tal de fer front als actes de vandalisme. Hem d'entendre que la irritació del tripartit és honesta i que la reacció haguera estat la mateixa en el cas de que la pintada haguera estat favorable al tripartit, o haguera criticat l'oposició.
Arc Iris condemna els danys en béns públics i insta a aquells que vullguen exercir la llibertat d'expressió, que ho facen amb total llibertat, però utilitzant mitjans que no comporten desperfectes en béns públics. L'autor de la pintada en la façana de la casa de la cultura es desacredita ell mateix, i no aporta res al debat públic.
La reacció del tripartit ha estat un ban moralista tan rebuscat que l'encarregat de llegir-lo tenia dificultats en mantenir la continuïtat de la lectura. El text crida a la col.laboració dels simaters per descobrir als autors d'aquest tipus d'accions, alhora que convida a prendre consciència quan recorda que els desperfectes en els béns públics els paguem tots els simaters. Ha estat un ban un tic alarmista que va fer eixir al carrer tot el poble a causa de la seua extensió.
Arc Iris recomana al tripartit que a més de cridar a la col.laboració, encete una investigació pròpia seguint la caligrafia de la pintada. Potser coincidisca amb alguna altra pintada racista que adorna el carrer del Pou des de fa més d'un any.
D'altra banda, cal reconéixer que els actes vandàlics i delictius han augmentat les darreres setmanes, i no només afecten a béns públics. La maquinària de l'empresa Pavasal que treballa a l'asfaltat del carrer Major va patir també desperfectes el cap de setmana, traspassant la ratlla feble entre les monyicotades i el vandalisme gratuït. Fa uns anys, en 2008, l'oficina de turisme va aparéixer en diverses ocasions amb els vidres esclafits, i vehicles estacionats al carrer han patit danys en diverses ocasions també de forma gratuïta.
L'Ajuntament té una eina administrativa per combatre eixes actituds, la potestat sancionadora. Caldrà identificar els autors, però també caldrà que el tripartit es faça l'ànim d'exercir eixa potestat al límit del que té permés per exemplificar la seua voluntat d'eradicar eixos comportaments.

dilluns, 15 de novembre del 2010

EXPOSICIÓ SOBRE AUSIÀS MARCH A L'ANTIC MONESTIR

Amb motiu del 550 Aniversari de la mort d'Ausiàs March, el 14 d'octubre de 2009, s'hi va organitzar una exposició itinerant sobre la vida i obra del poeta, amb la intenció de sumar-se a les diferents activitats organitzades entorn de la figura de l'insigne valencià.
L'exposició, organitzada per la Generalitat Valenciana i la Fundació Jaume II El Just, arriba ara a l'antic monestir de la Valldigna.
La mostra pretén reivindicar la figura d'un personatge capital per a la cultura valenciana, com és Ausiàs March, alhora que remarcar el valor que per a la llengua catalana té la seua poesia. Ausiàs March deixa de banda la llengua provençal, pròpia de la literatura trobadoresca, per a fer ús de la llengua més pròxima al poble.

En el muntatge s'exhibixen panells que ens descriuen el personatge, el seu context històric i la seua obra, i s'incorporen facsímils, maquetes i ceràmiques que enriquixen el discurs, així com un vídeo sobre els territoris en què va viure el poeta: Beniarjó, Gandia, València i Nàpols. Completen l'exposició una sèrie de jocs en què es facilita al visitant la possibilitat d'interactuar amb la mostra.

divendres, 12 de novembre del 2010

NOVA ENQUESTA


Canviarà la segona fase de les obres l'opinió dels simaters sobre la remodelació de la Font Menor? Arc Iris prem l'opinió dels ciutadans per poder fer-nos una idea de les sensacions que deixa la dràstica transformació que ha patit este espai urbà, tot amb diners dels plans contra la crisi. Des d'ara es pot votar a l'enquesta que apareix al marge dret de la web.
La primera fase de les obres va meréixer una opinió majoritàriament negativa, sobre tot centrada en la pèrdua de funcionalitat de l'espai. Es va fer una filigrana arquitectònica ben costosa econòmicament, però es va perdre utilitat (i a més van matar el cedre, involuntàriament, es suposa).
Aconseguirà esta segona fase canviar l'opinió, o acabaran de desbaratar la Font Menor? És el que es pretén saber a través d'aquesta nova enquesta.

dijous, 11 de novembre del 2010

VICENT RIBERA SUBSTITUIRÀ JULI IBÀÑEZ

Vicent Ribera, que ocupa el sisé lloc a la candidatura del Bloc de Simat, serà qui substituirà el regidor Juli Ibáñez una vegada es tramite el seu nomenament davant la Junta Electoral. S'han hagut de produir tres renúncies, a banda de la d'Ibáñez, per a que Ribera adquirisca la condició de regidor, un fet inaudit que el Bloc haurà d'explicar si vol que la seua pròxima candidatura tinga alguna credibilitat.
El ple va prendre coneixement ahir de la renúncia de Juli Ibáñez, número dos del Bloc, responsable de les àrees de joventut, cultura i festes, i fins ara mà dreta de l'alcaldessa. El ja exregidor deixa temporalment sola l'alcaldessa al capdavant del govern fins que la Junta Electoral tramite l'acta de Ribera.
Vicent Ribera es va convertir en l'any 1987 en el primer regidor nacionalista de Simat, elegit en la candidatura del que aleshores era la Unitat del Poble Valencià. Era quan la UPV era la UPV i representava les esperances de tota la gent de sensibilitat nacionalista sorgida de la brega estatutària de finals dels setanta. El fundador de la UPV a Simat, Gerard Cabanilles, va ser qui va demanar personalment a Vicent Ribera que encapçalara la candidatura, i va acceptar. Es van aconseguir dos regidors, el propi Ribera, i Joan Fons, fruit de la il.lusió per la possibilitat de fer un ajuntament avantguardista, modern, progressista, valencianista, amb idees i visió de futur.
No obstant, en anys posteriors Vicent Ribera s'ha fet còmplice i artífex d'un Bloc abraçat a la democràcia cristiana, a la tercera via, seguidista del colomisme, catòlic, condescendent amb els abusos dels governs de Palomares, i tolerant amb la voracitat depredadora del territori de l'exalcalde, justament tot allò que va propiciar la desbandada i la fundació d'Arc Iris. El seu successor a l'ajuntament, Rafael Mogort, portaveu entre 1995 i 1999, no ha entrat en eixe joc i se n'ha desmarcat.
Tot i que el Bloc de Simat s'ha deixat dominar per la branca dretana, aquella que els diumenges es posa mocassins de xarol i pantalons de tergal per passejar per la Font, i en festes fa cua per portar les andes, Vicent Ribera s'ha mantés fidel a aquesta absurda deriva d'un partit que tant va costar d'implantar a Simat, i també ha estat l'ideòleg de la hostilitat amb la que el Bloc va reaccionar davant el naixement d'Arc Iris.
En favor de Vicent Ribera cal esmentar els seus orígens en l'antic PSPV, i els atacs personals dels que va ser víctima per part de l'ultradreta rància i blavera a finals de la dècada dels setanta. També cal dir en el seu favor que va impedir l'any 1999 un pacte Bloc-PP que haguera posat a Joan Maria Mansanet (Bloc) a l'alcaldia, amb Paco Blasco (PP) fent i desfent. Finalment va ser Mansanet qui va acabar fent i desfent amb el govern del Partit Colomista.
Ara Ribera té tasca si vol reconduir la sensació de que Simat no té govern, els projectes importants estan bloquejats, l'alcaldessa està sola, el PSPV no està en condicions d'arrossegar el carro, i l'avarícia i egolatria del deixeble de Ridao a Simat condiciona tota l'acció de govern i la major part dels recursos disponibles.

dimecres, 10 de novembre del 2010

CRISI DE VOCACIONS POLÍTIQUES AL BLOC

El ple extraordinari convocat per a esta vesprada, a més de rectificar les ordenances fiscals i augmentar les despeses municipals en retribucions per assistències, servirà per a que prenga possessió el nou regidor del Bloc que ha de substituir Juli Ibáñez, que fa uns dies va presentar la renúncia "per motius laborals".
El nom del substitut és encara un misteri per a l'opinió pública. A hores d'ara el Bloc encara no ha fet públic qui és el membre de la seua candidatura que va a substituir Ibáñez. Sí hem intuït per la convocatòria del ple que no serà a qui correspon per correlació, és a dir, el tercer candidat, que és l'exregidor Aureli Mansanet. Sembla que tampoc serà el número quatre, Richard de la Calle, ni la cinquena, Concepció Aparisi. L'ordre del dia diu que a més de prendre coneixement de la renúncia d'Ibáñez, es formalitzaran les "renúncies", en plural, de candidats, sense especificar quantes.
Potser en el sisé candidat, l'exregidor Vicent Ribera, es detinguen les renúncies, tot i que s'ha de intuir, perquè el Bloc ni ha dit qui serà el substitut ni ha explicat els motius de les successives renúncies fins arribar com a mínim al sisé de la llista.
La crisi de vocacions polítiques al Bloc passaria desapercebuda de no ser éste el partit que ocupa ara l'alcaldia de Simat, una situació greu que explica en part el desgovern en el qual està sumit el poble.
Sent el principal partit de govern, el Bloc té l'obligació moral amb els ciutadans de comunicar el nom del substitut, i a més explicar els motius de les renúncies.

dimarts, 9 de novembre del 2010

PLE EXTRAORDINARI PER RECTIFICAR UNES ORDENANCES FISCALS QUE NO TENEN UN ANY

L'Ajuntament de Simat celebra demà dimecres ple extraordinari per modificar les ordenances fiscals, unes ordenances que gairebé tenen uns mesos de vida, la qual cosa denota improvisació. La proposta de modificació inclou rebaixes tèbies a l'impost sobre béns immobles. No obstant, representa una rebaixa del 5% del 3% en la bonificació d'aquest impost, només en el cas de que es domicilie el rebut per a determinats sectors de la població. En teoria representa un augment d'impostos, tot i que s'amplia l'espectre de beneficiaris.
En el cas de la taxa de recollida de fem, més que una modificació, estem parlant d'una rectificació en tota regla. Quan les ordenances fiscals només tenen uns mesos de vida, el regidor del Fem, Joan Serra, s'ha vist obligat a rectificar i rebaixar la taxa per tal d'impedir una revolta tributària a Simat. Joan Serra ha comprovat en la seua pell que la butxaca del contribuen no és infinita, i els darrers mesos l'única cosa que ha escoltat són queixes. El contribuent és implacable i en compte d'agrair-li amb ofrenes florals l'aprovació d'esmenes a Madrid per furgar en la Font Gran, li retrau que posa taxes abusives. El ciutadà és injust.
Joan Serra no només ha tensat la corda dels impostos que ja existien, sinó que a més n'ha creat de nous, com ara el del clavegaram, i n'ha reinstaurat d'altres que són opcionals, com el d'obres i construccions, per no oblidar les contribucions especials de les Foies, on per cert, la recollida de fem es paga més cara que al Pla de Corrals. I a més, accedir a les bonificacions és un calvari per al contribuent, tot són obstacles i no hi ha informació. Molta gent que podria accedir a bonificacions, no coneix l'opció. Altres bonificacions contemplades a la llei no s'apliquen a Simat, però per contra sí s'apliquen tots els impostos, taxes i preus possibles.
El regidor d'EU-Arc Iris ha expressat en diverses ocasions el seu descord en la política tributària del tripartit, i de fet, un dels eixos de la pròxima campanya electoral serà la rebaixa substantiva d'impostos i taxes, a costa de sacrificar despeses que no són imprescindibles en temps de rosegons, com per eixemple, els aplecs.

dilluns, 8 de novembre del 2010

BENEDICTO, SI EXISTEIX, ENS VEIEM EN L'INFERN


UN ARTICLE DE MARC CABANILLES

President de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris


Bàsicament, hi ha dos tipus de mentalitats:

Unes preparades per a crear històries,

i altres sempre disposades a creure-se-les.
Galileo Galilei (1564-1642)


Passada la visita papal, i amb la tranquil•litat que dóna el saber que ja està lluny d'ací, no vull deixar passar l'ocasió d'expressar la meua opinió respecte al personatge.
El papa diu que a Espanya es practica un “laïcisme agressiu”, oblidant que l'estat finança les nombroses activitats catòliques i els seus sous, amb 6.000 milions d'euros cada any, i oblidant també que, ací, ja no es cremen esglésies ni s'amenaça als capellans.
Si visquérem en una societat “com déu mana”, el papa seria rebut com el que és: Un dictador, un genocida, un delinqüent, un repressor, un homòfob, un masclista, un retrògrad, un irresponsable i un malversador de diners.
Dictador, per ser el cap visible d'un minúscul, però poderós estat, on la paraula democràcia ni es coneix ni s'espera.
Genocida, perquè representa una religió que des del seu naixement ha participat, promogut o encoratjat totes les guerres que li suposaven augmentar el seu poder terrenal (i això que el seu regne no és d'este món), i en el cas d'Espanya, va recolzar un colp militar que ens va portar 40 anys d'una dictadura criminal.
Delinqüent perquè, mentre va poder, va ocultar els milers de casos d'abusos sexuals practicats per multitud de capellans i bisbes contra menors innocents per tot arreu del món.
Repressor per amenaçar amb el foc etern als que no compleixen amb uns preceptes, que seran sagrats per als que se'ls creguen, però no per a la resta de la gent.
Homòfob, per intentar impedir que les persones estimen i visquen la seua vida com i amb qui els done la gana, siga o no del seu mateix sexe.
Masclista, per mantindre a milers de dones dins de l'església en tasques secundàries, sense cap possibilitat d'expressar la seua opinió ni d'influir en res de res.
Retrògrad, per la seua oposició a la investigació en cèl•lules mare per a curar malalties que d'una altra forma són incurables.
Irresponsable, per la seua oposició a les polítiques de planificació familiar, especialment en països del tercer món, on la sida i la mortalitat materna i infantil són un escàndol.
Malversador, de diners, perquè la seua visita de menys de dos dies, ens ha costat prop de 29 milions d'euros (13.000 euros cada minut que va durar la visita). Si s'haguera quedat a casa, potser hauríem pogut gastar eixos diners en millors causes, especialment en estos temps difícils de crisi. Vint-i-nou milions d'euros per a vindre a dir que a Espanya es persegueix a la seua església, que els homosexuals són uns malalts que no poden casar-se i que les dones no poden avortar.
No menys trist, és l'espectacle donat per uns representants públics (reis, presidents, ministres, diputats d'esquerres i dretes, alcaldes, ……), d'un estat que es suposa aconfessional, agenollant-se davant del monstre, abaixant el cap davant de la seua presència, besant-li els seus maleïts anells d'or i aguantant les seues injustificades crítiques i queixes.
Així ens va a tots amb semblants espècimens al capdavant de les institucions públiques, més preocupats pels vots i pel poder que per aconseguir una societat justa, sana, solidària, en llibertat i sense privilegis.
Clar que allò més fàcil és tancar els ulls i creure (en déu o en superman).
Lo difícil de veritat, és obrir els ulls a la realitat i pensar per a canviar-la.

divendres, 5 de novembre del 2010

A COLP D'ULL: CARRER DE LA PISTA



Catorze mesos, dos setmanes i tres dies porten a la vorera les tanques de la imatge. No hem dit res fins ara perquè pensàvem comprovar fins a quan era capaç l'Ajuntament de permetre una absurda obstrucció de la vorera com esta, però com que sembla que les tanques hi estaran in eternum si ningú ho denuncia, ens hem fet l'ànim. Ara bé, també és condició suficient que ho denuncie Arc Iris per a que les tanques continuen a la vorera fins el 2050. Dit queda.

A COLP D'ULL: PLA DE CORRALS


Aspecte de l'abocador il.legal localitzat a la zona dels Fangars, on es dipositen tota mena de deixalles i fins i tot residus orgànics. Mentre, la Regidoria de Medi Ambient està ocupada en difondre que el Congrés dels Diputats ha aprovat una esmena d'ERC per destinar una partida dels Pressupostos de 2011 al sanejament de la Font Gran. És la segona vegada que s'aprova i s'anuncia esta esmena sense que fins ara s'haja materialitzat.

dijous, 4 de novembre del 2010

LA CRISI OFEGA

CARITAS DE SIMAT AVANÇA LA CAMPANYA DEL QUILO DAVANT LA SITUACIÓ DESESPERADA DE MOLTES FAMÍLIES
Una portaveu de Caritas de Simat va prendre la paraula al final del miting del rector a l'església durant la missa de dissabte passat per comunicar al ramat pastoral la necessitat d'avançar la Campanya del Quilo davant la situació desesperada de moltes famílies de Simat, que no tenen ni per menjar.
La Campanya del Quilo, que tradicionalment es fa per Nadal, s'ha de posar en marxa de forma urgent i excepcional en novembre davant la situació que travessen moltes famílies amb tots els seus membres a l'atur i sense ingressos.
El més lamentable és que la política de protecció social a Simat haja de dependre de la sucursal del Vaticà i de la fe catòlica, la qual cosa fa palés un nou fracàs de la institució civil que governa el nostre municipi, l'Ajuntament, i dels il.luminats que dirigeixen el seu govern, el tripartit. El missatge és de proselitisme catòlic: quan hom tinga una necessitat, on ha d'acudir és a les oficines parroquials, passant de llarg per l'ajuntament. Això no és fer política, i no serà perquè l'Ajuntament no té recursos. Per començar, cal denunciar que les obres d'estímul de l'economia que han portat a Simat centenars de milers d'euros del Govern i de la Generlitat, no han servit per contractar personal de l'atur, tal com era preceptiu. En segon lloc, cal denunciar que el tripartit s'ha distret en les prioritats a l'hora de gestionar els pressupostos municipals, i ara mateix, quan s'estan negociant els pressupostos de 2011, no sembla que les necessitats reals dels ciutadans siguen les prioritats. Els diners s'estan repartint en funció de quotes polítiques per a lluïment personal i partidista.
Tampoc s'han pres mesures per alleugerir la pressió fiscal sobre el contribuent. Tot el contrari, se l'està exprimint al màxim, amb nous impostos i taxes i augments, amb el greuge de que eixa major pressió fiscal no repercuteix ni en més atenció social ni en més serveis.
Si hi ha persones a Simat que per menjar han de confiar en què una persona imbuïda de fe catòlica li done un quilo d'arròs, el govern local s'hauria de plantejar de forma seriosa quin és el seu paper.

dimecres, 3 de novembre del 2010

EL RELLEU AL PSPV NO ESTÀ SENT PACÍFIC

Alguna cosa els ha fallat als socialistes de Simat en la gestió del procés de relleu al capdavant de la candidatura. Des que es va anunciar que el regidor de Turisme i Promoció Econòmica, David Mogort, anava a ser el candidat a l'alcaldia en substitució d'Eladi Mainar, l'actual portaveu no ha deixat d'expressar en públic les formes que s'estan emprant envers ell, i recorda constantment la seua condició de portaveu, i per tant cap del grup municipal. A través del seu bloc, però també a través d'articles i informacions als diaris Levante-EMV la setmana passada, i hui a Las Provincias, Eladi Mainar diu que se li està segrestant informació, i que se l'està excloent de reunions decisories, sobretot de reunions de contingut urbanístic on es couen pressions als polítics locals per tal d'urbanitzar el terme. A més a més, Mainar ha acusat al seu company Mogort de no haver col.laborat este mandat en la mesura que diu haver col.laborat.
És evident que la situació no beneficia al PSPV de Simat ni a les seues perspectives per recuperar la tradicional majoria de la que ha gaudit al llarg de la democràcia fins 2007. Tampoc beneficia les perspectives de David Mogort per a les eleccions de maig vinent.
La situació, en opinió d'Arc Iris, no ha estat precipitat pel procés de relleu, sinó per no haver sabut culminar un procés de renovació que es va encetar en 2007. Hi ha persones al PSPV de Simat a les que les importa un pebre la política entesa com a eina per transformar la realitat i promoure el benestar i la prosperitat dels ciutadans, i a eixes persones ningú ha tingut pebrots per dir-les que es queden en segon línia, que conserven la militància si tenen ànima socialdemòcrata i d'esquerres, o demanen la baixa en cas contrari. Eixes persones a les que se li'n fot la política en majúscules pretenen seguir influint en la política local aprofitant-se d'una organització política com el PSPV, i eixes persones són les que han generat l'actual situació per la seua negativa a desaparéixer de l'escena política local. És greu que els interessos personals primen per damunt de l'interés general fins l'extrem de malbaratar les perspectives d'un partit politic. I pel que ens repercuteix a la resta de simaters, paga la pena fer una anàlisi.
David Mogort i Eladi Mainar, pel bé de tots els simaters, tenien l'obligació i el deute moral de pactar un relleu sense traumes que permetera oxigenar l'agrupació local i deixar als de sempre sense més poder de decisió que la del simple militant, amb una capacitat d'influir a la mida de la resta de militants. El relleu, però, no està sent pacífic i això té molts beneficiaris. Els primers beneficiats són aquells que pretenen seguir controlant el PSPV després d'haver-lo controlat durant 30 anys, perquè amb allò del divideix i venceràs saben que el seu recolzament en temps de disputes és necessari. El segon beneficiat és la dreta simatera, que a hores d'ara s'està fregant les mans. I en tercer lloc la resta de partits d'esquerra deuen estar pensant en l'oportunitat de pescar en riu regirat. Però hi ha també perjudicats: el primer el PSPV local, i després la totalitat dels simaters, als que se'ls priva d'una opció política d'esquerres com a instrument a través del que canalitzar les seues inquietuds polítiques.
Simat pateix ara mateix una realitat nefasta, potser calamitosa, que necessita ser transformada de forma urgent. I si aquells que es presten a transformar eixa realitat des del seu compromís polític estan ocupats en altres coses, difícilment transformarem eixa realitat.
És evident que el tripartit no ha estat una experiència exitosa, ni en la gestió ni en l'estabilitat política. Si la setmana passada el regidor del Bloc Juli Ibáñez anunciava la seua retirada per motius "professionals", l'actual refrega entre Mainar i Mogort deixa ben a les clares que el poder ha passat una factura caríssima.
El que necessita Simat és més gestió institucional i menys política. Simat necessita futur, prosperitat, benestar, i serveis de qualitat. Necessita fer efectiu el pla d'estratègia turística, necessita crear llocs de treball, necessita el polígon industrial, necessita posar en valor el casc urbà consolidat per convertir-lo en un lloc atractiu per a viure i per a visitar, necessita d'una vegada un PGOU, necessita armonització i revitalització urbanística, inversions productives, projectes a mitjà i llarg termini, necessita normalitzar les relacions amb totes les institucions públiques, necessita estimular els joves en valors i donar-los alternatives, necessita revitalitzar el comerç (el 70% de la despesa de les famílies simateres és evadida, es fa fora de Simat), necessita combatre el fracàs escolar, donar opcions laborals, educatives, d'oci, cultura i esbarjo a la joventut, i sobretot necessita polítics capaços de donar resposta. Més de trenta anys després de la reinstauració de la democràcia, es pot dir que Simat ho té gairebé tot per fer. Per tant, i pel que fa a la situació del PSPV, Mainar i Mogort estan condemnats a entendre's.
El que no s'entén es que per a uns la prioritat i la solució de tots els mals siga la megaurbanització residencial, quan no tenim un espai en el que es puga implantar una empresa ni que siga menuda, quan el casc antic cau a trossos, quan el trinquet el tenim tancat, quan els xiquets han de jugar al futbol en un sequer pedregós, quan la quarta part dels joves deixen els estudis abans dels 16 anys, i quan la tercera part de la població està desocupada. I al desocupat només li resta que li facen pagar quotes d'urbanització i després el contracten de comercial per a vendre milers de bungalows. Calma.

dimarts, 2 de novembre del 2010

LORIPI, EN PLENA FORMA


El pilotari simater Loripi està en plena forma ben passats els quaranta anys. Tot un exemple de superació i un estímul per aquells que desitgen practicar esport a qualsevol edat.
Loripi i Dorin es van adjudicar este cap de setmana el Trofeu Mancomunitat de la Safor amb una clara victòria davant Josep i Coeter II en partida sabatera (25-0). El xoc no va respondre a l’expectativa creada sobre esta final, en la que el veterà rest de Simat es va emportar per davant literalment als seus rivals.
Josep i Coeter II van mostrar la seua cara més feble contra un jugador que, ben sobrepassats els 40 anys, segueix ampliant la seua llegenda, i que en esta final també va comptar amb el bon fer de Dorín. Únicament en un joc van tindre val els perdedors, però poc més va haver en una cita que va omplir les graderies de Bellreguard de gom a gom, segons informa el portal pilotavalenciana.com.