dimecres, 27 d’agost del 2014

CINC DETINGUTS PER UN ROBATORI A UNA CASA DE SIMAT EN EL QUAL UTILITZAREN UNA PISTOLA TASER

Agents de la Guàrdia Civil han detingut a cinc persones com a presumptes autors d'un robatori en un habitatge de Simat el passat 16 d'agost en el qual van arribar a efectuar diverses descàrregues amb una pistola elèctrica Taser a un dels propietaris i amenaçaren a uns altres, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat l'Institut Armat.
Per açò, es va iniciar l'operació Tamis, per part de components de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tavernes de la Valldigna, per a localitzar, identificar i detenir als autors d'aquests fets. La recerca va permetre la detenció d'aquestes cinc persones d'edats compreses entre els 19 i els 25 anys, i de nacionalitat espanyola, búlgara i brasilera, que integraven una banda criminal.
Quatre dels detinguts van ser els que van entrar en el citat habitatge encaputxats amenaçant amb un Taser a una de les persones que es trobaven en eixe moment en el domicili i davant els crits d'auxili de la mateixa, va acudir el pare en la seua ajuda, moment en el qual un dels detinguts li realitzeà diverses descàrregues amb aquesta arma elèctrica, i abans de la seua fugida, van sostraure de l'habitatge un mòbil i una tablet.
Mentre, el cinquè dels detinguts, capitost d'aquest grup organitzat, era el que facilitava la informació necessària per a perpetrar els fets delictius.
Fins al moment la Guàrdia Civil ha pogut esclarir aquest robatori amb violència comès per aquest grup organitzat i espera esclarir més fets a mesura que avancen les recerques. Les diligències juntament amb els detinguts han passat a la disposició del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Sueca.

dissabte, 23 d’agost del 2014

NINOTS

Article de Marc Cabanilles


Nou afront al camp valencià. La Comissió europea ha aprovat una partida de 125 milions d'euros per a pal·liar les conseqüències del veto rus a la importació de productes agrícoles europeus.
Però d'estos 125 milions, amb prou feines res arribarà als principals productes d'exportació valencians: Els cítrics, el caqui i les magranes.
I encara que arribaren, de poc servirien, ja que només les exportacions de productes agrícoles valencians a Rússia suposen 151 milions.
D'aquesta mesura es beneficiaran fruites i hortalisses que no compten amb un mercat alternatiu immediat disponible. O siga, tomaques, carlotes, repollo blanc, pebrots, coliflor, cogombres i cogombrets, bolets, així com pomes, peres, fruites roges, raïms de taula i kiwis són alguns dels productes que rebran compensacions. Pures mesures pal·liatives i almoines que es complementaran amb la recomanació de derivar els excedents als bancs d'aliments, l'existència dels quals és una prova més que hi ha gent passant fam.
I enfront d'aquest greu problema, la mesura contundent que va a pres la Generalitat, és enviar a Madrid al secretari autonòmic d'Agricultura, un polític de segona fila, per a intentar remeiar la burla que suposa este tracte denigrant, una vegada més.
Segons el diccionari, NINOT és cadascuna de les figures que formen part d'una falla.
Però tots sabem que un NINOT també és algú que no pinta res, que no serveix per res, algú a qui no se li té en compte, que no fa res bé,...... i a qui en el millor dels casos, el tenim que suportar.
Doncs bé, tot el que ens passa en aquest maltractat País Valencià és perquè independentment de partit que haja governat, sempre hem tingut una Generalitat NINOT, dirigida sempre per un president NINOT, recolzat sempre sense fissures per unes Corts NINOTS.
Aquests NINOTS (uns i els altres) han sigut incapaços de mantenir amb dignitat una televisió en valencià, amb el final ja conegut del seu tancament.
Aquests NINOTS (uns i els altres) han sigut incapaços de conservar un sistema financer al servei del poble valencià, regalant-ho al millor postor (Caja Madrid-Bancaixa, Sabadell-CAM, La Caixa-Banc de València).
Aquests NINOTS porten retallant en Sanitat i Educació, amb la consegüent deteriorament en la qualitat educativa i l'atenció sanitària.
Aquests NINOTS estan maltractant als dependents pel retard en els pagaments de la llei de dependència, o simplement pel retard "programat" en la tramitació dels expedients.
Al mateix temps, aquests NINOTS porten anys balafiant en aeroports sense avions, en ciutats de la llum, en terres mítiques, en carreres de cotxes o competicions nàutiques  .....
A més, i per si tot l'anterior no fóra suficient, d'aquests NINOTS, s'han aprofitat un munt de "llests i espavilats" que han batut el record de càrrecs públics imputats per corrupció, i encara estem esperant que retornen els diners robats.
Però les responsabilitats no acaben ací. Per a completar la llista de NINOTS hem de tenir en compte que en democràcia, si NINOT és el President i NINOTS són Les Corts, és perquè se'ls ha votat i el poble és el que els ha posat en els seus càrrecs, amb la qual cosa, que cadascun traga les seues pròpies conclusions de fins a on arriba la llista de NINOTS.
Així de fàcil s'explica com li ha anat al País Valencià en el passat, com ens està anant en el present, i el que és més trist, ja sabem com ens anirà en el futur.
Les falles es cremen any rere any, però sembla clar que als NINOTS, els haurem de suportar pels segles dels segles.

dimarts, 19 d’agost del 2014

SIMAT JA NO TÉ EXCUSA PER A APROVAR EL PGOU

Si l'excusa per a dotar a Simat d'un Pla General d'Ordenació Urbana eren les dificultats tècniques i administratives, la nova Llei d'Ordenació que entra en vigor este dimecres simplifica al màxim els tràmits i deixa en mals dels ajuntaments bona part dels detalls de l'ordenament. Simat ha batut els rècords d'incompetència urbanística amb més d'una dècada tramitant un PGOU que encara està al forn per la pressions privades i indecisions polítiques.  A més, la nova llei obri la porta a la rehabilitació i a les solucions a nuclis consolidats com ara el Pla de Corrals. 
Ara, la nova Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge elaborada per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que entra aquest dimecres en vigor, ho posa en safata. Una llei que, segons ha explicat el director general d'Avaluació Ambiental i Territorial, Juan Giner, "culmina un dels processos de renovació legislativa més intensos i integradors duts a terme a la Comunitat ja que ha suposat la refundició de cinc lleis i la reducció del 75% de l'articulat".
Es tracta d'una Llei "que dissenya un nou model urbanístic i que, per primera vegada, conjumina les qüestions mediambientals amb l'ordenació territorial", segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
D'aquesta manera, tant els inversors com els ajuntaments "saben des del primer" moment quines zones poden desenvolupar-se des del punt de vist urbanístic amb totes les garanties mediambientals i quines zones no poden.
El director general d'Avaluació Ambiental i Territorial ha assenyalat que algunes de les esmenes que s'han incorporat al text definitiu van en la línia de reforçar les potestats de l'Administració en el control de l'activitat urbanística, i entre elles destaca la possibilitat de crear una Agència de Disciplina Urbanística, de naturalesa consorciada entre els Ajuntaments i la Generalitat, per a millorar l'eficàcia de l'actuació pública en matèria de disciplina urbanística.
Igualment, s'ha confirmat la posició dels ajuntaments en el control de la reparcel·lació. Així, l'urbanitzador no podrà tenir el control de la reparcel·lació, en tot cas pot proposar-la a l'Ajuntament, però aquest és el que modifica, assumeix i tramita el projecte de reparcel·lació.
A més, s'han sumat a la Llei algunes esmenes i s'arreplega que en la reforma d'àrees urbanes consolidades "es reforça el respecte als drets de les edificacions existents".
D'altra banda, una altra de les novetats de la Llei després del seu pas pels Corts fa referència a la simplificació de la tramitació d'instruments urbanístics, en permetre la tramitació independent dels Projectes d'Urbanització.
Aquesta mesura s'uneix, ha assenyalat Giner, a la resta que ja estaven incloses en la Llei ja que "una de les característiques principals de la mateixa és la simplificació dels processos de tramitació de projectes i plans generals".
La Llei simplifica la complexitat i dispersió de la normativa urbanística vigent fins a aquest moment, i substitueix i deroga cinc lleis i dos reglaments, de manera que redueix en més del 75 per cent el nombre total d'articles -de més d'1.200 a 269-, ha explicat.
Cinc lleis que desapareixen
En concret, la nova llei refon cinc lleis: la Llei Urbanística Valenciana, la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Llei del Sòl No Urbanitzable, i la Llei Reguladora dels Camps de golf a la Comunitat Valenciana.
Aquesta simplificació afecta, també, als plans generals d'ordenació urbana (PGOU) ja que redueix els temps d'aprovació i aclareix el marc competencial en la seua tramitació. El Pla General és un instrument clau en tota l'activitat urbanística, per eixe motiu la Llei entén que els terminis per a la seua aprovació han de reduir-se.
Per a aconseguir aquest objectiu, el Projecte de Llei aclareix el marc competencial en els Planes Generals i estableix l'elaboració de dos plans. D'una banda, un Pla General Estructural, d'aprovació autonòmica, que defineix els elements vertebradors (infraestructura verda, xarxa primària de dotacions i infraestructures, afeccions territorials, etc.) i els usos del sòl, ha explicat.
Per un altre, un Pla d'Ordenació Detallada, subordinat a l'anterior, que incideix en els aspectes de la gestió urbanística i la normativa referent a l'edificació (condicions de parcel·lació, alineacions i rasants, xarxa secundària, entre uns altres) i és d'aprovació municipal.
Per a corregir-ho, se simplifica el contingut del Pla General Estructural, de manera que "es reduïsca la conflictivitat en les tramitacions municipal i autonòmica, i s'evite la proliferació d'al·legacions sobre qüestions particulars, així com l'àmbit de determinacions sobre les quals informen els organismes sectorials", ha dit.
En aquest sentit, Giner ha afirmat que aquestes mesures "reduiran extraordinàriament" els terminis per a les aprovacions dels plans generals municipals dels tres o cinc anys actuals, "a poc més d'un any, i permetrà una interlocució única i accessible per a l'inversor, promotor, ajuntament, o particulars".
D'altra banda, ha destacat que l'increment de la seguretat jurídica és un dels objectius fonamentals d'aquesta llei, que naix amb voluntat de "aclarir el marc legal, augmentar la transparència, les condicions d'igualtat, els drets dels propietaris i les seues relacions amb l'urbanitzador".
Així, s'incorporen uns procediments d'aprovació dels plans plenament adaptats a la normativa de contractació del sector públic, que s'han consensuat amb l'administració europea i estatal a fi d'evitar l'anul·lació de projectes per part dels Tribunals.
Finalment, ha apuntat que l'aplicació d'aquesta Llei "serà clau per a la recuperació del sector" ja que introdueix nous llits d'actuació destinats a impulsar l'activitat, com per exemple, mitjançant mesures que proporcionen a les empreses constructores de petita grandària, quan existisca la demanda per a açò, la possibilitat de construir i rehabilitar en la ciutat consolidada, amb la consegüent creació de llocs de treball i dinamització de l'economia.
D'aquesta manera, la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge dóna entrada a la iniciativa privada d'un tercer en la construcció i rehabilitació d'edificis, "de manera que podran ser els propietaris majoritaris del sòl els qui assumisquen la condició d'urbanitzador, amb les degudes garanties per al propietari i mitjançant un procediment de pública concurrència", ha agregat.

dilluns, 18 d’agost del 2014

SIMAT, VILALLONGA I L'ALQUERIA REBRAN 210.000 EUROS DE LA DIPUTACIÓ

La Diputació de València subvencionarà els municipis de L’ Alquería de la Comtessa, Simat de la Valldigna i Vilallonga amb un total de 210.000, un import que anirà destinat a la millora d'equipaments de serveis públics, a compactar zones de terreny i a la compra de mobiliari urbà per a zones d'esbarjo.
L’ Alquería de la Comtesa destinarà 70.000 euros a la millora dels equipaments dels serveis públics, i Vilallonga destinarà el mateix import a la millora de l'equipament de la zona la Reprimala. Simat destinarà altres 70.000 euros a la compactació del terreny i la compra de mobiliari per a la zona d'esbarjo del Pla de Corrals, també millorarà l'accés, la zona enjardinada, i la tanca perimetral de la zona de la depuradora.
El Pla de Nuclis que impulsa la institució provincial, per segon any consecutiu, és un programa destinat a ajudar a les poblacions a solucionar mancances en nuclis aïllats perquè els veïns tinguen els mateixos serveis independentment de la zona en la qual visquen. D'aquesta forma, cinquanta-dos ajuntaments van a poder beneficiar-se d'aquesta iniciativa i executar, entre tots, un total de 154 projectes que milloren els carrers, l'enllumenat públic, l'equipament urbà, les zones verdes, entre altres projectes.
Aquest programa forma part dels Plans d'Inversió i Ocupació 2014 – 2015 de la província impulsats per la Diputació que pretén impulsar als ajuntaments “per la situació econòmica que viuen i per la vocació municipalista de la Diputació”, segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

dijous, 7 d’agost del 2014

UNA AVARIA DEIXA SENSE LLUM ELS BARS DE LA FONT GRAN EL DIA DEL CRIST

Per segon any consecutiu, el mateix dia i a la mateix hora, el dia de la festa major de Simat, i sobre les deu de la nit,  una avaria ha deixat vora dos hores sense subministrament d'energia elèctrica a la zona conformada per la Font Gran, avinguda Jaume I, carrer Major, plaça Metge Calatayud, carrer Sant Roc i carrer del Pou. 
Els més afectats han estat els bars de la Font Gran, els quals a punt de servir els sopars multitudinaris del darrer dia de festes es van quedar sense llum. Els propietaris dels establiments no han ocultat la seua indignació per un incident que els ha causat perjudicis i sobretot incomodita als clients. 
La llum se'n va anar poc abans de les deu de la nit i es va restablir a les 23:30. 

dissabte, 2 d’agost del 2014

L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A PAGAR COM A DOTACIONAL L'EXPROPIACIÓ D'UNA PARCEL·LA RÚSTICA

El ple de l'Ajuntament de Simat va aprovar este dilluns amb els vots del PP l'adquisició d'una parcel·la de tarongers annexa al poliesportiu, qualificada com a sòl urbà dotacional, per més de seixanta mil euros, quan el seu valor real és molt menor. L'Ajuntament, amb ampliació del poliesportiu o sense, s'ha vist obligat a adquirir la parcel·la en haver deixat passar el termini de cinc anys sense descatalogar la superfície, ni haver executat les obres d'ampliació del poliesportiu. 
El que no s'ha pogut aclarir, tot i la insistència de l'oposició, és si el termini ha transcorregut per neglicència, o realment le Govern local tenia planificat ampliar el poliesportiu. El fet és que fa dos anys va concloure el termini que l'Ajuntament tenia per haver descatalogat la parcel·la, i no ho va fer. Tampoc ningú dels serveis tècnics sembla haver advertit als polítics abans de que acabara el termini.
Els serveis jurídics, per la seua banda, només han encertat a l'hora d'advertir a l'ajuntament de que tenia l'obligació d'adquirir la parcel·la al preu esmentat, atés que un litigi als jutjats amb els propietaris el tenia perdut.
Faltes i errates al llibre de festes
Regidors de l'oposició han denunciat a l'apartat de precs del ple l'elevat nombre de faltes i errate que apareixen al llibre de les Festes 2014, que han quantificat en 150.