dimecres, 31 d’octubre del 2012

DELICAT CONTRACTE DE GESTIÓ DEL POLIESPORTIU


L'Ajuntament de Simat ha fet públic l'anunci per a la selecció d'adjudicatari d'un contracte de gestió de servei públic, que inclou el servei de bar i restauració del poliesportiu municipal, a més del manteniment de les instal.lacions esportives, la seua neteja, i la recaptació dels preus públics per l'ús de les diverses pistes esportives, (piscina inclosa, segons es pot entendre de l'anunci).
El termini per presentar ofertes és el 8 de novembre, i el contingut sencer de les condicions s'hi pot obtindre a l'ajuntament. L'adjudicatari està obligat a aportar 1.500 euros a fons perdut, i l'ajuntament 6.000 euros, a rebaixar en les propostes.
Estem parlant d'un contracte de gestió de serveis públis la quantia del qual és difícil de determinar, i per tant, s'ignora si el procediment de publicitat ha estat l'adequat. El que no sembla adequat és que l'Ajuntament haja prescindit del precepte de capacitat del contratista, tal com ha fet en obrir el procediment a tots els particulars que de forma sobtada es facen empresaris, fins i tot el mateix dia de l'adjudicació.
És evident que en un contracte de les característiques del que s'ha anunciat, caldria dubtar de la capacitat d'un particular per atendre amb garanties les obligacions que es deriven del plec: la capacitat de recaptar preus públics, els sistemes de còmput per a recaptar, el manteniment d'instal.lacions esportives amb tota la seua complexitat, elaboració de programes d'activitats per estimular l'ús, les autoritzacions per utilitzar domini públic, la contractació de personal mitjançant procediments que escaparien de l'oferta pública municipal, etc.
Estem, per tant, davant una decisió delicada i un procediment lligat amb un fil la legalitat del qual convendria revisar, per si de cas als no adjudicataris els pega per reclamar.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

PACO LUIS CAU A LA FINAL INDIVIDUAL DE RASPALL

Paco Luis Brines (Coeter II), ha perdut este matí la final individual del Trofeu Bancaixa de raspal al trinquet de la Llosa de Ranes. Més de 400 persones han omplit este matí el trinquet de la Llosa, una gran entrada que confirma el molt bon estat de salut del raspall, una modalitat, no oblidem, que fa uns anys estava en perill d'extinció, informa el portal escoladepilota.blogspot.com.

Waldo es presentava en el trinquet de la Costera com a favorit, la seua superioritat en els últims anys és tant gran que sempre és el gran favorit. Davant d'ell, Coeter II, un miger que no fa ni dos mesos estava lesionat i que va demostrar en semifinals que és un gran jugador del mà a mà. Que és un gran del raspall ya el demostra cada vegada que baixa a les lloses dels trinquets.

Coeter només ha pogut fer dos quinzes, i en poc més de trenta minuts Waldo ha fet seu el que és el desé títol Individual.

ARC IRIS LI TOMBA EL DISCRIMINATORI PLA D'OCUPACIÓ A GANDIA

L'Ajuntament de Gandia ha optat finalment per retirar les ajudes per a la contractació de personal al sector hortofrutícola, inclòs al Pla Municipal d'Ocupació, pel qual les empreses de qualsevol municipi que contractaren aturats empadronats a Gandia rebien una subvenció de 400 euros mensuals.
El primer en alertar de la irregularitat d'esta mesura va ser Arc Iris a través d'aquesta web. Tot seguit s'hi apuntà a la denúncia el diari Levante, i després vingueren els alcaldes, que començant pel de Xeresa, provocaren tot un seguit d'acords de ple en els que es demanava la retirada d'esta mesura.
Gandia ha optat finalment per la retirada després de que un jutge haja decretat la paralització cautelar d'este pla, en espera de que es resolguera el contenciós que va presentar l'Ajuntament de Xeresa. Ja no caldrà procedimient judicial. El rebuig a la comarca ha estat generalitzat, i fins i tot el PP ha votat o ha promogut resolucions en contra d'este pla per discriminar als aturats no empadronats a Gandia. 
Al ple de Gandia el pla va obtindre el suport del PP, però també del PSOE i del Bloc. No obstant açò, tant el Bloc com el PSOE han presentat mocions i han propiciat acords en contra de la iniciativa de la ciutat de Gandia. Fins i tot l'executiva comarcal socialista s'hi va apuntar, tot desautoritzant al seu portaveu en Gandia, que va donar suport al pla.
El PSOE de Simat ha emés hui una nota en la que es congratula de la retirada de l'anomenat xec taronja.

divendres, 26 d’octubre del 2012

L'EPA DE TAVERNES EXCLOU ALS FORASTERS DELS CURSOS DE VALENCIÀ PER EXCÉS DE DEMANDA


Al contrari del que ha passat en cursos anteriors, l’Escola d’Adults de Tavernes s’ha vist obligada a rebutjar enguany la matrícula per als cursos de valencià d’alumnes no empadronats a Tavernes a causa de l’elevada demanda. Segons fonts de l’Escola, l’atur ha disparat la demanda de cursos de valencià per tal de concórrer a processos selectius o per obtindre titulacions de la Junta Qualificadora. Això ha fet que l’oferta s’haja quedat curta, i molts aspirants, sobretot de Simat i Benifairó, s’han quedat sense plaça.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

ENCARA EN QUEDEN DE DINERS

Ni la crisi, ni la devallada en la recaptació, els Plans Provincials de Rus han permés reanudar i finalitzar la renovació de voreres a l'avinguda de la Font Menor, on quedava mitja galta de carrer sense refer. En acabar esta actució les voreres de tota l'avinguda estaran renovades. 

A PRESÓ EL DETINGUT ACUSAT DE PEDERÀSTIA

El jutjat de guàrdia de Gandia ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home detingut el dijous en una localitat no especificada de la comarca de La Safor (encara que tot apunta a Tavernes) a qui s’acusa d’un delicte de pederàstia. Segons han informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, l’arrestat va prestar a última hora del dissabte declaració davant el jutge, que ha decretat el seu ingrés a la presó. Pel que sembla, l’home no hauria mantingut contacte físic amb les víctimes, sinó que operava a través d’Internet. Les informacions publicades per diferents mitjans valencians apunten al fet que l’home podria haver-se fet passar per un adolescent a la Xarxa per establir contacte amb els menors i obtenir imatges pornogràfices, que haurien estat intervingudes després de la seva detenció. No obstant això, des de la Guàrdia Civil tan sols han confirmat la detenció, dijous passat, d’un home en un municipi de la comarca valenciana de La Safor.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

ELECCIONS A EUSKADI I GALICIA


Des d'ací es poden seguir els resultats de la nit electoral en temps real a partir de les 20 hores  d'avui diumenge. Seleccioneu  "Galicia" o "País Basc" segons el que us interesse veure.
Es poden consultar també els resultats de Galicia i Euskadi en eleccions anteriors.



dissabte, 20 d’octubre del 2012

PACO LUIS, A LA FINAL DEL CIRCUIT BANCAIXA DE RASPALL

Paco Luis Brines (Coeter II per als no amics), jugarà la final del circuit Bancaixa de raspall individual, en desfer-se ahir divendres del pilotari de Barxeta Moltó 25-10 en una partida disputada al trinquet de Piles. l'altre finalista eixirà hui de la partida que jugaran Waldo i Punxa en Bellreguard. 
Cal advertir el mèrit de Paco Luis, que arriba a esta final després de patir una lesió que li ha impedit entrenar amb normalitat durant diverses setmanes. 

divendres, 19 d’octubre del 2012

AL TALL ANUNCIA EL SEU COMIAT


La banda valenciana Al Tall ha fet públic este divendres un comunicat en el qual anuncia el seu comiat, "amb satisfacció i nostàlgia, després d'una carrera de 38 anys de treball".
El grup, dedicat a la música tradicional mediterrània, ha informat que 2012 serà el del seu adéu artístic tot i que mantindrà el compromís de fer els concerts pactats enguany.
"Ens sentim satisfets per haver aconseguit els nostres objectius, contribuint a despertar la consciència del nostre país, a reivindicar la nostra llengua i a rescatar la nostra forma tradicional de fer música en esta època", manifesten els integrants de la veterana agrupació.
"I ens sentim nostàlgics --afegixen-- recordant les grans alegries que durant tants anys hem experimentat per la sintonia amb el nostre públic a través dels concerts i els discos".
Els artistes assenyalen que es consideren "afortunats per haver viscut esta aventura inimaginable en els seus començaments en 1975".

"CONNECTAR AMB LA TERRA"

Per esta raó, donen les gràcies al el nostre públic. "Ens han fet ser qui som i a tots els qui corporativament o personalment ens han ajudat a connectar amb la terra", asseguren.  
"Us deixem les nostres cançons, les nostres vies per a continuar fent música i el coratge per no defallir en la lluita pel nostre país, la nostra llengua i el nostre llenguatge musical", conclou el comunicat, que avança també a l'intenció dels components d'Al Tall de seguir oferint "iniciatives i accions".

dilluns, 15 d’octubre del 2012

DESENES DE GOSSOS I GATS MOREN ENVERINATS

Al menys quatre gossos i una xifra per determinar de gats han mort en ingerir productes enverinats escampats per diversos llocs del casc urbà de Simat i la perifèria, principalment a la zona nord. El propietari d'un cinqué gos va poder salvar l'animal in extremis després d'un costós tractament veterinari. Els animals afectats havien ingerit el verí a la zona del Pou del Gat, a la zona pendent d'urbanitzar annexa al col.legi públic, al parc de ribera del riu Vaca, i als voltants de la depuradora. El govern local i la policia municipal coneixen els fets i tracten d'aclarir l'autoria. És difícil determinar, no obstant, el número d'animals afectats, atés que només les mascotes han generat la interposició de denúncia per part dels propietaris.
Resulta especialment perillós que l'autor o els autors hagen escampat verí en els voltants del col.legi públic per la seua possible manipulació per xiquets.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

PEP EL BOTIFARRA CLAUSURA LA SETMANA CULTURAL

Foto: juanen

Una actuació a l'aire lliure del cantautor Pep el Botifarra ha clausurat esta vesprada els actes de la setmana cultural que s'han desenvolupat amb motiu del Nou d'Octubre i el pont del Pilar. Concerts corals, atraccions infantils i una fira del llibre amb la participació d'autors valldignencs i llibreries locals, han format part d'esta programació, només alterada per les pluges de divendres. 

divendres, 12 d’octubre del 2012

AL TALL I LA PRIMERA REPÚBLICA SERAN PRESENTS EN LA FIRETA DEL LLIBRE DE SIMAT


Els autors signaran exemplars de les respectives obres

Els llibres Al Tall, música per a un poble (Bromera),  de l'escriptor simater Víctor Mansanet; i La Primera República a Tavernes de la Valldigna (La Xara), de l'historiador valler Josep Ciscar, seran presents en la Fireta del Llibre que s'inaugura aquesta vesprada a Simat, i que està instal·lada davant la Porta Reial del Monestir de la Valldigna. Els dos autors van impartir ahir una xarrada sobre l'educació i la República en la Casa de la Cultura de Simat, i dissabte i diumenge, tant al matí com a la vesprada, signaran exemplars en la paradeta de la llibreria-quiosc Les Graes.
Amb el nou llibre sobre Al Tall, Víctor Mansanet torna a recrear la qualitat artística del cèlebre grup valencià de música tradicional i ho fa com una crònica biogràfica, no exempta de referències històriques i analitzant-hi la trajectòria artística d'un conjunt que, segons l'autor, "ha salvat de l'oblit una part importantíssima del patrimoni sonor del País Valencià". El volum inclou un CD amb  temes com ara El tio Canya o El Cant dels Maulets.
   Mansanet ja va publicar el llibre Al Tall, 20 anys, en 1995. Fa poc, va redactar el text per al llibre-catàleg de l'exposició Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià, per a la Universitat d'Alacant. Precisament aquest llibret va ser el primer en llengua catalana que inaugurà la secció de Música Tradicional de l'Instituto Cervantes. Víctor Mansanet ha estat finalista del premi Vicent Andrés Estellés amb el poemari Varium et mutabile (Germania, 1973). Ha publicat també la biografia Lluís Llach, alè de revolta (La Màscara, 1998), Pols d'estels. Rafa Ferrando i la València contracultural (La Xara, 1998), els estudis Situació de l'ensenyament a la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 1991), Obra periodística de Vicent Andrés Estellés (Denes, 2003), junt amb Emili Casanova; Aproximació al joc de la pilota valenciana (Grup 10, 2007), Fuster entre nosaltres (Generalitat Valenciana, 1993), junt amb altres autors; les novel·les In articulo mortis (Bullent, 1987 i 2004) i De nit tots els gats són negres (Camacuc, 1995), els assajos Ausiàs March (Abalorio, 1997), Pseudonímia en la premsa dels països de llengua catalana (Actes del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Universitat de València, 2002).
   A més a més, Víctor Mansanet ha editat la versió al valencià del l'obra de teatre Narcís, de Max Aub (Denes, 2003), estrenada al Teatre Talia de València el 2004, i va fer també una versió al valencià del poemari L'antiquari dels deu espills (Institució Alfons el Magnànim, 2000), de José Albi. Durant deu anys ha coordinat els llibres editats pel Grup 10 i va incorporar-hi escriptors i escriptores de la categoria de Bernardo Atxaga, Pere Bessó, Isabel-Clara Simó, el director de cine José Luis Borau, Enrique Cerdán Tato, Susana Fortes, Josep Franco, Almudena Grandes, Andreu Martín, Juan José Millás, Carmen Martín Gaite, Pablo Motos, José Luis Sampedro, el periodista Jon Sistiaga, Ferran Torrent i Manuel Vicent, entre d'altres. Va ser el padrí literari de l'escriptora simatera Lourdes Boïgues, que s'estrenà precisament en un dels llibres coordinats per Mansanet, Sentiments, al costat de l'autor argentí Roberto Fontanarrosa, Josep Piera i Juan Eduardo Zúñiga.
   L'autor simater exerceix de periodista en El Periódico de Catalunya. Ha estat cap de redacció d'El Punt (edició del País Valencià), cap de redacció de la revista Quaderns de Debat, cap de la secció de cultura de la revista El Temps i ha col·laborat en els periòdics Diario 16, El Sol i As, de Madrid; i també en el Diari de Barcelona, Levante-EMV, Las Províncias, Superdeporte, El Punt de Girona i les revistes Presència (Girona), La Revista (Barcelona) i Argia Egunkaria, d'Euskadi. Va ser director de l'emissora Ràdio Xúquer, S.L., de Sueca, i col·labodor del programa Los Kamikazes, d'Onda Cero, amb Pablo Motos. Finalment, ha col·laborat com a guionista a TVE (La 2) i a Canal 9 (1991).

La I República a Tavernes

Josep Ciscar Vercher és llicenciat en Geografia i Història i exerceix com a professor de Secundària a l'IES La Valldigna. Tot i que la seua especialitat va ser Geografia, ha elaborat nombrós material didàctic tant de Geografia com d'Història, com ara el llibre El castell de la Reina Mora i la Valldigna dels seglex XV al XVI. Fruit d'aquesta activitat, ha estat la concessió de diversos premis, entre els quals cal destacar el Premi 2002 de la Comunitat Valenciana a la Innovació Educativa pel treball Viatge en el temps al poblat ibèric de la Bastida de les Alcuses, i els XX Premios Francisco Giner de los Ríos a la Mejora de la Calidad Educativa, del Ministeri d'Educació; Premi de l'Àrea d'Humanitats i Ciències Socials pel treball Itinerari geogràfic-medioambiental i dos breus apunts històrics.
   En l'actualitat, comparteix l'activitat docent amb la participació en el grup Gea-Clío, on ha estat ponent de nombrosos cursos. Sol tractar-hi temes sobre les competències de l'alumnat i del professorat, el patrimoni i la seua utilització a l'aula i, especialment, l'aprofitament del medi ambient com a recurs educatiu.

JOSEP CISCAR VA PRESENTAR A SIMAT EL SEU LLIBRE SOBRE LA PRIMERA RÉPÚBLICA

L'historiador valler Josep Ciscar Vercher, professor de l'IES Valldigna, va presentar ahir a la vesprada en la Casa de la Cultura de Simat, davant mig centenar de persones, el seu llibre La Primera República a Tavernes de la Valldigna (La Xara Edicions), un estudi rigorós i amé sobre els fets que van ocórrer en eixa població, i els personatges més destacats d'aquella època. El llibre suposa un nou camí que explora el seu autor i té com a objectiu "l’anàlisi d’un període històric des del punt de vista de l’historiador sense cap pretensió, a priori, de reflexió didàctica sobre com ensenyar i aprendre història", indica.
    Tant l’estil narratiu com la mateixa manera d’abordar l’estudi del període estan imbuïts, sens dubte, de les experiències que sobre la didàctica Ciscar ha acumulat al llarg de la seua vida professional. "El text", va dir el professor Ciscar, "tracta d'esbrinar com es va viure, des d'un poble menut, la primera experiència republicana de l'Estat espanyol".
 
 Conferenciants i una part del públic assistent.

    A través de les seues pàgines, l'autor no només tracta els aspectes polítics i institucionals d'un municipi que aleshores no arribava als 9.000 habitants, sinó que també analitza les inquietuds populars dels veïns i en recorda els principals protagonistes, com ara l'alcalde, Gabriel Hernández, Santiago Rebuelta, venedor de seda i capità dels Voluntaris de la Llibertat, o els revolucionaris Don Simón o el Pintor. També fa un esment especial a una de les institucions més emblemàtiques de Tavernes, com era l'Hospital.
    El professor Ciscar va ser presentat per Víctor Mansanet, qui destacà la labor de l'historiador valler com a innovador en el terreny educatiu i com a historiador, i afegí que "l'educació actual ha de promocionar la universalitat democràtica i participativa". El regidor Víctor Mansanet es va dirigir als alumnes, pares, mares i professors que hi havia en la sala per a dir-los que "l'alumnat del segle XXI ha de conéixer els drets humans i la seua realitat, tal com van ensenyar-nos els republicans, així com els valors ètics i morals, per a fer del nostre planeta, en general, i del nonstre poble, en particular, un lloc habitable, pacífic, just, solidari, lliure, igualitari i sostenible".
    Tant Mansanet com Ciscar van coincidir en la tesi que la història i les ciències socials, a més d'aportar sabers, aporten "maneres de pensament que ajuden les persones a construir pautes d'identitat, situar-se en la realitat de l'espai i del temps i establir eixos i xarxes de relació social per a impulsar la comunicació humana i la consciència crítica, així com elements per a valorar el nostre patrimoni, disfrutar i compartir valors culturals i estètics (idioma, art) i viure la interculturalitat d'una manera positiva".
 
Josep Ciscar, estudiós reconegut
 
   Malgrat que la seua especialització va ser en Geografia, l'activitat del professor Ciscar s’ha adreçat en bona part a l’elaboració de material didàctic tant d’història com de geografia. És autor del llibre publicat per La Xara, El Castell de la Reina Mora i la Valldigna del segles XV al XVI. Ha rebut diversos reconeixements, entre els quals cal destacar el Premi 2002 de la Comunitat Valenciana a la Innovació Educativa pel treball Viatge en el temps al poblat ibèric de la Bastida de les Alcuses, i en el camp de la geografia, el medi ambient i el seu aprofitament didàctic, els XX  Premios Francisco Giner de los Ríos a la Mejora de la Calidad Educativa per a 2003, a més del Premi de l’Àrea d’Humanitats i Ciències Socials pel treball Itinerari geogràfic-medioambiental i dos breus apunts històrics.
    Ha impartit un màster a la Universitat de València i actualment comparteix la seua activitat docent amb la participació en el grup Gea-Clio, l’objectiu primordial del qual és la reflexió i la innovació educativa. Com a component d’aquest grup ha estat ponent en nombrosos cursos i jornades. També participa en el projecte editorial que el mateix grup du a terme. En el marc d’aquesta reflexió sobre l'educació s’inscriuen bona part dels articles publicats en diverses publicacions, com ara els de la revista Iber de Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i Història. Els temes que sol tractar giren al voltant de les competències de l'alumnat i del professorat, el patrimoni i la seua utilització en l'aula i, especialment, l'aprofitament del medi ambient com a recurs educatiu.

dijous, 11 d’octubre del 2012

9 D'OCTUBRE: CONTES I CIRC

Article de Marc Cabanilles

El 9 d'octubre de 2012 res va passar en Simat, i per  tant no hi ha res que explicar. Però per a obrir debat i atès que  no solament no hem avançat, sinó que anem per a arrere, com els crancs,  tornem a publicar este article que ja va ser publicat en Levante-EMV a l'octubre del 2008.
És una miqueta llarg, però per a qui tinga interès, açò no serà cap problema. A qui no li interesse, simplement no cal llegir-lo.

Per a expressar la meua opinió, he preferit esperar al fet que passara l'empatx de les celebracions del 9 d'octubre i del naixement de Jaume I.
Unes celebracions repletes de declaracions buides, innòcues, insulses, intranscendents i absurdes, llançades tant des del poder com des de l'oposició:
afrontar el futur amb més força” (president de la Generalitat)
“9 d'octubre, el nostre dia” (presidenta de les Corts)
junts enfront de les dificultats” (alcaldessa de València)
“construir una nova societat” (president de la Diputació)
“cap al futur” (secretari del PSPV)
Veient-los com actuen en el dia a dia, de que parlen?, a què es refereixen?, Què tenen en ment de debò, quan il·luminen semblants primícies?, Quants assessors hauran necessitat per a elaborar estes ambigüitats?
Unes celebracions àmpliament manipulades, que em causen profunda tristesa i indignació pel fet que se'ns intente ocultar, referent al naixement del poble valencià, una (gran) part de la història anterior a la conquesta de València per Jaume I en 1238.
Les gents que habitaven Madina Balansiya (el nom de València en àrab), vivien ací des de segles. No provenien del nord d'Àfrica, ja que portaven diversos segles naixent, treballant i morint en aquesta terra, i dic jo, que açò els donava, almenys, els mateixos drets que els pobladors que van arribar amb Jaume I.
És de sobres conegut, que des de mitjan segle XI, Madina Balansiya, va conèixer una etapa de gran florida cultural, econòmica, demogràfica i cultural. No eren uns bàrbars els qui ací habitaven quan va arribar Jaume I. Era una població amb una alt potencial agrícola, artesà i mercantil.
Des del meu humil punt de vista, no entenc tantes lloances a Jaume I, doncs l'única cosa que va fer va ser instaurar l'ordre feudal que predominava en tots els regnes cristians, amb una societat estructurada segons els cànons de l'època: El rei, els nobles, l'església, els burgesos i artesans i per sota de tots, la plebe rural i agrícola.
No dic que la societat àrab fóra millor, doncs també tenien la seua elit governant, les seues guerres entre taifes i, com no, la seua llei islàmica no menys rígida que la catòlica.
Però d'ací a oblidar tot quant van aportar segles i segles de cultura àrab, juntament amb fer voler veure que tot el que va fer Jaume I, ho va fer amb la vista posada en l'autonomia que anàvem a tenir en el segle XX, va un abisme. Encara que no crec que siga un disbarat, sinó més bé la típica maniobra engegada pels estaments oficials, per a, com en tantes altres coses, fer-nos creure allò que no és.
No he vist a ningú, ni progressista ni conservador, que enfocara tota aquesta megalomania, des de l'òptica que si Jaume I va fer el que va fer en fundar el regne de València, va ser per a llevar-se de damunt a moltíssims nobles que li feien ingovernables els territoris de la Corona d'Aragó.
Amb el “Repartiment” i els “Furs”, Jaume I va intentar evitar el que ja li estava passant a Catalunya: Que la noblesa adversa (el poderós comte d'Urgel, entre uns altres), li fera la vida impossible en l'administració del nou territori conquerit, i va tallar d'arrel les temptacions que aquesta noblesa, tant laica com eclesiàstica, tenia per a imposar al rei, les seues regles i preferències sobre com administrar el territori.
Així doncs, i al meu entendre, no tinc gens que agrair (tampoc que retraure) a Jaume I.
Va fer el que va fer per conveniència pròpia, imposant als “valencians” que ací vivien des de fa segles unes normes, uns costums, una cultura i una religió que els eren totalment estranyes.
Va fer el que al llarg dels segles han intentat fer tots els reis: Amb l'excusa de la religió, aconseguir reunir un imperi com més gran millor, per a repartir-ho entre els seus fills o amics i d'eixa forma, perpetuar la seua estirp en les millors condicions possibles (igualet, igualet que fan ara els borbons).
Com qualsevol bon rei que es precie, va faltar a la seua paraula donada als vençuts, molts dels quals es van veure obligats a exiliar-se al nord d'Àfrica, uns altres van ser venuts com a esclaus, i van ser saquejades i repartides les seues propietats.
En totes aquestes celebracions i homenatges, no s'ha sentit una sola crítica a l'actuació real, ni una sola paraula que faça referència al que existia abans de l'arribada de Jaume I. Sembla que el rei no solament va portar religió, cultura, lleis, etc., sinó que va haver de portar-se fins i tot la terra que va conquerir, doncs sembla que no existia res abans de la seua arribada.
Tots els fastos i fanfàrries que hem hagut de suportar aquests dies (en el carrer, en la televisió, en els periòdics, en les escoles), no són més que un intent descarat, bast i irrespectuós amb una part de la societat, de fer veure que la cultura “blanca i cristiana” és superior a les altres.
El que siga o deixe de ser el poble valencià, és fruit d'un procés molt més complex, ric i variat del que ens volen fer veure els acaparadors del poder, sempre intentant redirigir el pensament col·lectiu, cap a un model de societat molt concret.
Sempre intentant fer-nos creure, que el que tenim, millor ni tocar-ho, perquè és perfecte, i per tant qualsevol altra cosa seria pitjor.
Sempre decidint per nosaltres sobre que hem de celebrar, que hem de pensar, que hem de conèixer, que hem d'oblidar.
Jo dimitisc del 9 d'octubre mentre tinga aquest sabor ranci, mentre continue esta falta de reconeixement cap a totes les cultures que al llarg dels segles han fet que siguem com som, mentre no hi haja la més mínima autocrítica de com s’han fet algunes coses, mentre es vaja retardant intencionadament el diàleg franc i sincer amb altres cultures.
Avui ja res es debateix, ja res s'argumenta. Tot s'ha convertit en un gran conte, en un luxós teatre, en una gran carpa de circ. Una situació que ja fa anys, ens va advertir un altre il·lustre exiliat, León Felipe: “Ens tracten de dormir amb contes”. I ho estan aconseguint, afegiria jo.
Amagar i camuflar d'aquesta forma la història, en el millor dels casos demostra una gran incultura. Però tement-me el pitjor, allò que es veu, és el menyspreu i la falta d'interès per la integració de col·lectius humans amb altres idees, altres cultures, altres religions, altres llengües.
I ja com a aclariment final, dir que si algú té la temptació de voler veure en aquest article, un problema de banderes, regnes o llengües, és que no ha entès res o que porta molt males intencions (polítiques, clar).
És molt més senzill. Es tracta d'un problema d'integració, cultura, respecte, transparència històrica i sobretot, de pensar per un mateix amb sentit comú.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

ES PRESENTA A SIMAT EL LLIBRE 'LA PRIMERA REPÚBLICA A TAVERNES DE LA VALLDIGNA', DE L'HISTORIADOR JOSEP CISCAR


El professor Josep Ciscar impartirà demà dijous, 11 d'octubre, una xarrada sobre el seu llibre La Primera República a Tavernes de la Valldigna (Edicions de la Xara) en la Casa de la Cultura de Simat (planta baixa), a les 7.30 de la vesprada. L'acte serà presentat per l'escriptor Víctor Mansanet, qui ha qualificat Ciscar com "un brillant historiador i pedagog que amb el llibre que presentarem demà analitza una de les etapes potser menys conegudes de la història del nostre país, i en especial, de la Valldigna: la primera República".
   Josep Ciscar és llicenciat en Geografia i Història i exerceix com a professor de l'IES la Valldigna. Ha impartit classes a la Universitat de València i la seua activitat s'adreça en gran part a l'elaboració de material didàctic. Autor del llibre El castell de la Reina Mora i la Valldigna dels segles XV al XVI, publicat per La Xara. Ha rebut diversos premis, com ara el Premi 2002 de la Comunitat Valenciana a la Innovació Educativa pel treball Viatge en el temps al poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses, i en el camp de la geografia, el medi ambient i el seu aprofitament didàctic, ha estat guardonat amb el XX Premi Francisco Giner de los Ríos a la Mejora de la Calidad Educativa, 2003; i el premi de l'Àrea d'Humanitats i Ciències Socials pel treball Itinerari geogràfic-medioambiental i dos breus apunts històrics.
   Comparteix la seua activitat docent amb la participació en el grup Gea-Clío, l'objectiu primordial del qual és la reflexió i la innovació educativa. Ha signat nombrosos articles publicats en diverses revistes, com Iber, de Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i Història.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

NOU D'OCTUBRE




EL TURISME A SIMAT NO S'ENLAIRA MALGRAT LA PAULATINA RECUPERACIÓ DEL MONESTIR


La Generalitat, a través de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just, traballa de forma paulatina en la recuperació del Monestir, però la Valldigna no veu repercusions en termes de fluxe turístic. El Monestir, considerat com el temple espiritual dels valencians i exponent de l’autonomia política de l’autonomia, no acaba de consolidar-se com focus d’atracció. No obstant, també és cert que Simat no ha treballat per donar serveis adequats a un potencial creixement del turisme.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 57, estableix literalment que el Reial Monestir de Santa María de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica. La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic.
Una llei de les Corts determinarà (encara no existeix eixa llei) la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana.
Aquesta restauració forma part dels treballs de rehabilitació que la Conselleria de Turisme, Cultura i esport està duent a terme per a retornar l’esplendor original i promocionar l’ús d’aquest monestir fundat per Jaume II el Just fa més de 700 anys.
El Monestir de Santa María de la Valldigna és un dels conjunts monacals més importants del País Valencià. La Fundació  Jaume II el Just està desenvolupant l’obra Visitabilitat del Palau de l’Abad, Fase I.
Es recupera la primera planta del Palau a força de reconstruir bona part dels forjats que envolten el claustre. La raó fonamental d’aquesta reconstrucció és aconseguir sentir veritablement la sensació espacial que suposa l’espai buit del pati del Claustre, cosa que ara no succeeix, atés que totes les galeries i estades que ho envolten es troben sense tancaments horitzontals. També la recuperació dels antics forjats permetrà circular per la primera planta, contemplar d’aprop i al seu nivell la bellesa de l’arquitectura del claustre alt.
El propi Claustre veurà cescut el seu perímetre superior en un parell de filades, aconseguint-se altures similars als murs amb els quals s’enfronta, amb la finalitat de poder disposar les mènsules necessàries per a col·locar biguetes en part del seu entorn i augmentar així la sensació d’espai tancat de la primera planta.
Tots els forjats es reintegren prenent la informació del seu sistema constructiu original quant als seus elements portadors, atès que els trobem ‘in situ’, amb l’excepció de les decoracions que possiblement van poder tenir en els seus taulers de sostre. Es tracta d’uns forjats de fusta que es recolzaven en dormits sobre mènsules de pedra que romanen repartides per tot l’entorn.

HOMENATGE AL MAQUI

EU i ARC IRIS HOMENATGEN ELS GUERRILLERS ANTIFRANQUISTES DEL MAQUIS

Una delegació de simaters, encapçalada pel regidor de l'Ajuntament de Simat, Víctor Mansanet, van acudir diumenge, 7 d'octubre, als actes d'homenatge als guerrillers antifranquistes (maquis), que des de fa 24 anys se celebra a Santa Cruz de Moya (Conca). El programa, organitzat per les asociacions Amical de Catalunya, AGLA i La Gavilla Verde, va comptar amb la presència del magistrat del Tribunal Suprem, Martín Pallín; l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, tres maquis que van participar en l'Agrupació Guerrillera de Llevant-Aragó, i la veterna actriu i activista d'esquerres, Pilar Bardem. La cloenda de la jornada va estar amenitzada pel cantautor extremeny Luis Pastor i el seu fill, Pedro Pastor.
   Víctor Mansanet ha declarat que la participació de la delegació simatera, afiliats i simpatitzants d'EUPV, "no només representa una satisfacció personal, sinó un honor perquè amb la nostra participació fem públic el compromís amb els que considerem els últims soldats de la II República". L'any passat, la delegació simatera va ser de 5 persones. Enguany n'han anat 11, inclosos dos xiquets. "Volem que els joves també participen perquè prenguen consciència del valor i el coratge d'aquells guerillers que van sacrificar-se perquè al nostre país hi haguera una vertadera democràcia i una autèntica llibertat", assenyala Mansanet, qui afegeix que "no hem vingut per escoltar solament les experiències i sentiments d'aquells herois anònims, sinó també a sumar-nos i donar suport a les seues reivindicacions de rehabilitació i reparació com a soldats de l'Exèrcit Popular de la República, condició que els ha estat negada tant en la dictadura com en la democracia per la que tant  lluitar i alguns morir".
Pilar Bardem
 
Els organitzadors del Dia del Maquis, igual que Esquerra Unida de Simat i Arc Iris, "assumim la lluita del maquis com a nostra, ja que sàbiament ens la van saber  transmetre, i per això ara volem  evitar que la memòria d'aquells guerrillers es diluïsca amb el pas del temps, atés que considerem que el seu esforç no va ser estèril, ens van ensenyar  el sacrifici per unae idees, la fortalesa d'unes conviccions i el valor d'afrontar la mort, lluitant contra la dictadura i el feixisme, per defendre la llibertat de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, la pau i la democràcia junt amb tots els pobles del món".
 
EU de la Valldigna s'ha adherit al 25 homenatge al guerriller antifranquista, que tindrà lloc d'ací un any, i lliurarà una corona de flors i un comunicat d'adhesió i reconeixement tant als homenatjats com als organitzadors. També en la pròxima edició, s'ha anunciat la presència del president del Senat francés, Jean-Pierre Bel, "per a major vergonya dels distints governs socialistes i populars que s'encaboten a no reconéixer els maquis com a víctimes del terror franquista", indica Víctor Mansanet.
 
 

divendres, 5 d’octubre del 2012

ÉS UN CORRUPTE, PERÒ ÉS DELS NOSTRES

Article de Marc Cabanilles.

El Tribunal Superior de Justícia, es farà càrrec de la investigació del cas que implica a l'actual portaveu parlamentari del PP, Rafael Blasco, pel frau en les ajudes de la Generalitat a la cooperació al desenvolupament entre 2008 i 2010, quan ell era conseller de Solidaritat i Ciutadania.
Un nou cas de corrupció en les files del PP. Un nou escàndol que afegir a una llarga llista d'escàndols que porten esguitant al PP ací en el nostre maltractat País Valencià: Gurtel, finançament irregular de campanyes electorals, prevaricació en la contracta de pavellons de la fira de turisme, comissions il·legals rebudes de la TVV durant la visita del papa en 2006, el cas Brugal del PGOU d'Alacant, el cas Fabra a Castelló, el saqueig de les depuradores a València, i més .........
És típic en la dreta que estes situacions no influeixen per res en l'estat d'ànim dels responsables, ni dels seus fidels seguidors i votants.
Respecte als responsables, les seues creences catòliques faciliten el passar pel confessionari, penedir-se, resar tres "avemarías", i a partir d'ací, a una altra cosa, o siga, a seguir amb les seues corrupteles fins a la següent acte de confessió, on es torna a posar el marcador a zero.
Respecte als seguidors i votants, el més còmode és aferrar-se a alguna de les següents teories.
Una d'elles és aplicar la teoria que els Estat Units aplicaven al sanguinari dictador de Nicaragua, Anastasio Somoza (“és un fill de puta, però és un fill de puta nostre”). Doncs ací , el mateix. Són uns corruptes, però són uns corruptes nostres.
Una altra teoria és la de l'enveja esperançada, o siga, en el fons es té enveja i se'ls admira pel fet d'haver fet coses que un també té l'esperança que algun dia poguera fer, o siga, ocupar algun càrrec públic, on fer-se ric sense donar colp, fent quatre xanxullades de res.
Una altra tercera teoria que al PP li interessa molt difondre, és la de tots els polítics són iguals, i per tant si algú ha de robar o balafiar recursos públics, millor que siguen els que jo he votat i que seguiré votant.
Per a l'esquerra, ni aquestes tàctiques, ni aquests principis, ni aquestes teories ens valen. I si algú, des de l'esquerra intenta aplicar-les no se sap en benefici de que, ( segurament en benefici d'ell mateix), està fent un flac favor a milers de persones que honestament, estan lluitant per canviar aquest sistema, aquesta forma de viure, aquestes formes d'actuar.
I mentre tot seguisca així, davant de tot açò, jo particularment, no vaig a creure ni en els tribunals ni en aquest sistema.
Tenim una democràcia de "pacotilla" on si un ciutadà roba una poma li cau el pèl, però si un corrupte polític d'aquests, ens roba a tots els ciutadans i ciutadanes, com a premi encara  rep més vots o en el pitjor dels casos, li jubilen anticipadament amb una indemnització milionària.
Quan no hi ha vergonya, ni ètica ni per descomptat justícia, que ningú espere que les coses canvien.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

L'HORA DELS PRESSUPOSTOS: S'IMPOSA EL PRINCIPI DE PRUDÈNCIA

S'esgota el termini per a que el PP de Simat presente al ple la proposta de pressupostos de 2013, i Arc Iris segueix tirant en falta un procés de participació ciutadana que permeta recollir propostes i suggeriments d'associacions i particulars en el procés de confecció dels comptes. 
Com que el PP no va a obrir cap procés de participació, Arc Iris proposa eliminar els impostos potestatius que va instaurar el tripartit, ajustar totes les partides en previsió d'un augment en els drets de difícil cobrament, i l'aplicació de recursos per tal d'estimular la iniciativa privada i l'autoocupació com única forma d'eixir del toll a nivell local.
És un fet que els drets de difícil cobrament van a tendir a augmentar. El Síndic de Comptes del País Valencià ja ha advertit que els ajuntaments valencians no tenen recursos per a afrontar les seues despeses generals, de forma que el romanent de tresoreria per a despeses generals dels ajuntaments ha passat a ser negatiu en 120,25 milions d'euros, fet que suposa una disminució del 1.758% respecte al 2009, quan se situava en 7,25 milions d'euros. De fet, un total de 171 municipis presenta un romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu. 
   L'anàlisi financera i patrimonial reflectix que els municipis valencians van veure reduïts els seus ingressos en 749 milions d'euros, fet que suposa un 14% respecte a l'any anterior, mentre les seues despeses ho van fer en un 6% (284 milions). Simat no és una excepció, tot i que la caiguda de l'activitat a este municipi és ínfima perquè gairebé si hi havia activitat ni tan sols quan no hi havia crisi.
    En conjunt, els municipis han vist retallat el seu pressupost inicial d'ingressos en un 10%. Tots els impostos han baixat excepte l'IBI, que ha augmentat un 6% després de créixer un 10% l'exercici anterior, i l'IIVTNU (Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana), que s'ha vist incrementat en un 13%.

ES RETALLA UN 7% LA DESPESA PÚBLICA PER HABITANT

   La despesa pública per habitant s'ha retallat en un 7% fins a 1.069 euros. La càrrega financera per habitant ha augmentat un 42%, sobretot als municipis valencians, que ha passat de 87 a 149 euros (un 71% més). 
   Pel que fa a la pressió fiscal, esta es manté en nivells similars als del 2009, amb 546 euros per habitant, i han estat els habitants dels municipis de Castelló els que suporten una major pressió (633 euros), seguits d'Alacant (564 euros) i València (511euros).

DRETS DE DIFÍCIL COBRAMENT

   Les comprovacions globals sobre els estats pressupostaris han reflectit que 413 entitats locals (el 71%) presenten incidències. La més freqüent ha estat el resultat pressupostari ajustat negatiu, que afecta a 223 entitats locals (38,7%) i que indica un deteriorament de la situació econòmica. La falta d'estimació de l'import de dubtós cobrament en el romanent de tresoreria és la segona incidència més comú, a l'afectar a 207 entitats locals.
   En les seues recomanacions, la Sindicatura insistix en la necessitat de tenir en compte el principi de prudència en l'estimació dels drets de difícil cobrament.