dilluns, 31 de juliol del 2017

LES AL·LEGACIONS AL PLA GENERAL: LA FONT MENOR


Encara que el ple de l'Ajuntament de Simat encara no ha resolt les al·legacions presentades al Pla General Estructural (antic PGOU), tot i la sessió extraordinària fallida d'este mes de juliol, poc a poc es va coneixent el contingut dels escrits presentats per particulars. En el cas dels PAI del llavador de la Font Menor un dels afectats demana que el seu immoble, i per extensió tota la galta que dóna a la Font des del creuament amb el camí fins l'última de les edificacions annexa al Bar 138 queden exccloses del pla d'actuació integral en les que se les ha incloses, i siguen considerades com a edificacions consolidades. 
La diferència rau en què a hores d'ara cap dels propietaris afectats pot demanar cap llicència per a intervenir en els seus immobles en estar inclosos en un PAI que està per executar, i que porta sense executar massa anys. Si la galta de cases a la que pertany l'autor de l'al·legació fóra excolsa del PAI podrien actuar sobre els seus habitatges i deixarien d'estar lligats a la paralització del PAI. 
Al marge de que resulta evident que algunes de les cases afectades necessiten reformes urgents, sembla que els arguments aportats a l'al·legació estan posant en més d'un maldecap als tècnics municipals, en el sentit que la zona afectada reuneix objectivament tots els requisits assenyalats en la legislació urbanística per a ser declarada zona consolidada. 

divendres, 28 de juliol del 2017

DECEPCIÓ ENTRE MOLTS CORREDORS FORASTERS PER L'ELIMINACIÓ DEL TRAM DEL MONESTIR DE LA VOLTA A PEU


La Volta a Peu a Simat, la degana del circuit de curses de la Safor i una de les més multitudinàries per l’atractiu del seu recorregut, ha perdut enguany un dels seus encants en el seu trajecte. Molts corredors no han ocultat la seua decepció per l’eliminació del tram de la cursa que discorria per l’interior del recinte del monestir. Eren amb prou feines dos centenars de metres en el tram final de la prova, quan els corredors ja van dispersos, entre les portes de la Xara i la de l’acccés principal, tot a l’aire lliure, però la Direcció General de Cultura de la Generalitat ha decidit enguany denegar el permís.
Els organitzadors de la cursa veuen potser un excès de zel per part de la Direcció General, que ha exigit en el procediment de sol·licitud estudis tècnics que determinen l’impacte del pas dels corredors per l’interior d'un recinte que rep cada any més de vuitanta mil visitants. Al rerefons hi ha l’eterna lluita entre el municipi de Simat i la Generalitat pels usos d’un monestir que cada cop els simaters perceben com menys seu per restriccions que consideren absurdes. S’ha denegat de forma sistemàtica a entitats locals la celebració de qualsevol tipus d’acte a l’almàssera. No obstant, sí s’han autoritzat la celebració de misses a la nau central del conjunt arquitectònic, generant una nova polèmica pel malestar dels qui consideren que el monestir és ara un recinte arquitectònic civil recuperat amb diners públics en 1992. 
La Volta a Peu a Simat és potser la més atractiva del circuit saforenc. Dos monuments històrics amb tres quarts de mil·leni a les seues esquenes, l’antiga mesquita de la Xara i el monestir, a més de nombrosos elements etnològics feien gaudir els corredors més que en altres recorreguts. No és doncs casualitat que la participació haja superat enguany els mil cent atletes, una xifra només reservada a les grans convocatòries puntuables. Els organitzadors estaven orgullosos de la càrrega simbòlica del pas de la cursa pel monestir, però hi ha un antecedent en aquesta polèmica des de l’arribada d’Albert Girona a la secretaria autonòmica de Cultura. La cursa de Xàtiva que tenia un tram per l’interior del castell (també a l’aire lliure), no ha renovat el permís per a que esport, patrimoni i cultura es donen la mà. 

diumenge, 23 de juliol del 2017

FESTES DE SANT JAUME I SANTA ANNA, ORGULL DE BARRI



El moviment associatiu que permet cada estiu celebrar a Simat les festes de Sant Jaume i Santa Anna són una mostra d'orgull de barri, de confraternitat i germanor. No hi ha altre carrer a Simat on la col·laboració massiva permeta mantenir viva la flama de la convivència any rere any. És un eixemple entranyable del que hauria de ser un teixit associatiu viu, actiu, eficient i de barri. No hi ha poble si els seus habitants no s'hi impliquen.
I un any més hem d'agrair a festers i festeres que les banderoles i l'engalanament del carrer ens anuncien de nou l'arribada de les festes en l'epientre de l'estiu. Sant Jaume i Santa Anna són el preludi de les festes patronals, les dues setmanes grans de Simat, i cal respondre a l'esforç dels veïns de Santa Anna gaudint i participant, fer colla, compartir i conviure des del respecte. El sopar al carrer de la nit del 25 de juliol és l'essència de la convivència.