SIMAT ES PROMOCIONA AL MERCAT TURÍSTIC ALEMANYS GRÀCIES A L'AJUNTAMENT DE GANDIA

L'Ajuntament de Gandia ha iniciat una promoció turística en el mercat Alemany que consisteix en convenis amb grans touroperadors, i insercions publicitàries en revistes especialitzades, i una de les quals amb nou milions de subscriptors, i Simat ix beneficiada. Per ampliar l'oferta de platja, Gandia utilitza imatges del monestir de la Valldigna en les seues promocions. 

Gandia s’ha introduït en el mercat alemany a través d’Iris Tours, un Tour Operador capdavanter en el mercat alemany amb destinació Espanya. D’aquesta forma Gandia es consolida en un mercat que no tenia presència fins a la data i s’ha renovat el conveni amb Rússia, i a més es signarà un conveni amb una important revista alemanya que permetrà que 9 milions de subscriptors que la reben en les seues cases tinga informació de Gandia.

S'ha arribat a un acord amb aquest tour operador per a fer una promoció conjunta en les dos revistes amb més subscriptors d’Alemanya, que té difusió en més de 9 milions de revistes. Les negociacions han transcorregut en molt bona sintonia a Fitur, i de fet, mostra de la bona voluntat del tour operador és que, fins i tot abans d’haver signat l’acord, ja ha publicat una pàgina en eixos mitjans.

Però la intenció del Govern de Gandia d'obrir la ciutat al món no acaba ací, ja s’han establit llaços amb altres països com Portugal, i es continua treballant en la mateixa línia per a realitzar aquesta campanya, aquesta vegada dirigida al mercat austríac.

Simat, d'altra banda, té avantatge a l'hora de consolidar turisme alemany gràcies a la colònia d'antics immigrants locals a Alemanya. 

ELS POBLES DE LA VALLDIGNA ACUDEIXEN JUNTS A FITUR

Del 30 de gener al 3 de febrer, la Valldigna presentarà a Madrid, sota l’eslògan Un món per descobrir, les riqueses de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. La Mancomunitat de la Valldigna vertebra la presència de les 4 poblacions a Madrid esta setmana, amb una iniciativa que conjuga esforços de promoció turística globals.

Els màxims representants municipals han celebrat estos últims mesos diverses reunions per a definir i concretar l’acord de treballar de forma conjunta. La idea de mancomunar la promoció turística de la Valldigna es va plantejar en la passada edició de FITUR 2012, quan els alcaldes de Simat i Benifairó, Sebastià Mahiques i Agustí Pascual, van acompanyar l’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, i la regidora de Turisme (i coordinadora del projecte), M. Carmen Canet.La regidora de Turisme de l’Ajuntament de Tavernes, M. Carmen Canet, ha expressat la seua satisfacció “pels acords a què hem arribat les 4 poblacions, que ens permeten a hores d’ara vertebrar una sèrie d’accions de promoció conjunta de la nostra variada oferta turística. A banda de FITUR, on acudim tota la Valldigna, també estem preparant una mostra gastronòmica els dies 7, 8 i 9 de març, amb motiu del Dia de La Valldigna”.

L’oferta conjunta a FITUR oferirà al visitant tots els elements que fan de la comarca de la Valldigna un punt de referència, com ara la Valldigna prehistòrica del Paleolític mitjà, la cova del Bolomor, amb la llar més antiga d’Europa, la Valldigna musulmana i cristiana amb les seues fortificacions i alqueries, el monestir de la Valldigna fundat per Jaume II El Just, el castell d’Alfàndec, entre molts altres atractius històrics.

Els paratges, sendes, les festivitats locals, la riquesa de les gastronomies locals i les quatre localitats són un complement perfecte per a donar a conèixer les excel·lències de la Valldigna i de les localitats que la formen. El president de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes, Ximo Felis, i la fallera major de Tavernes, Raquel Mafé, es desplaçaran a FITUR este dimecres en representació i promoció de les falles de Tavernes.

PLE PER A LIQUIDAR LES OBRES DE SANEJAMENT DE LA FONT

L'alcalde de Simat ha convocat ple ordinari per a este dijous per a aprovar, entre altres assumptes, la darrera certificació d'obres de sanejament de la Font Gran, que en realitat han estat obres de remodelació urbana del carrer Monestir. L'empresa que va executar les obres tenia encara pendent de cobrament uns 40.000 euros un any després d'haver acabat. 

El ple aprovarà també un conveni amb el Registre de la Propietat d'Alzira per tal d'agilitzar el cobrament de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, un tribut potestatiu del que bé podria prescindir l'Ajuntament, tot i que fora temporalment, per tal de pal.lia la situació de les famílies. 

El ple debatrà també diverses mocions, entre les quals quatre d'EU-Arc Iris en les que es sol.licita pronunciament de la corporació favorable a la revalortizació real de les pensions, o la supressió de les taxes judicials. 

L'acta de la sessió anterior, que haurà d'aprovar el ple este dijous, resulta especialmente indigesta a causa de l'extensió d'algunes de les intervencions al voltant de la modificació de l'ordenança fiscal que regula la taxa del fem.

ESTRENA TEATRAL A SIMAT

ARC IRIS RECOMENA L'ADQUISICIÓ ANTICIPADA PER NO PERDRE'S L'ESPECTACLE

La companyia Tramant Teatre estrena el pròxim diumenge 3 de febrer l'obra de teatre infantil “El vestit Nou de l'Emperadriu” en l'antiga Almàssera del Real Monestir de Santa María de la Valldigna. En ella l'actriu i titellera Puri Fariza versionarà amb alegria i desimboltura un dels contes clàssics d'Hans Christian Andersen, que feminitza i dota d'un final inesperat .

Amb el seu vestit com a únic atrezzo, l'actriu va interactuant amb multitud de personatges titelles que brollen en el moment exacte del seu vestit de forma màgica a mesura que evoluciona la història. La companyia Tramant Teatre executa una obra que prompte arribarà a ser tot un referent per a les propostes teatrals de petit format i que la companyia es congratula de poder oferir en primícia en la comarca de la Safor.

L'objectiu és acostar activitats que proporcionen oci cultural de qualitat per a tota la família i el teatre de titelles, amb tan llarg recorregut en el nostre país, suposa una eina inestimable per a posar en valor el Real Monestir com un espai cultural obert a seguir generant societat i cultura.

L'obra s'estrena diumenge a l'Almàssera de l'antic monestir a les 12.30 hores amb un preu de 10 euros per als adults i 5 per als xiquets. L'entrada anticipada que pot adquirir-se en el Monestir té el preu únic de 5€ per a tots els espectadors.

Arc Iris recomena fer-se amb entrades anticipades al preu de 5 euros per no perdre's una de les poques estrenes que es té l'oportunitat de presenciar a Simat, atés que el preu de 10 euros per als adults pot resultar dissuasori en els temps que corren.

OLEGARIO ACABA EL CINQUÉ DE LA SEUA CATEGORIA EN EL TRAIL DE SIMAT

Olegario Alario ha acabat cinqué en la seua categoria (número 21 en la classificació general) en el I Trail de Muntanya de Simat celebrat hui. És l'únic corredor que ha posat el nom de la Llebre entre els vint primers en una prova que ha guanyat un corredor de la Penya Mur amb un temps d'una hora i 58 minuts. Es pot consultar la classificació al següent enllaç. Esta era la primera prova del calendari de la Federació de Muntanya. 

GANDIA ABANDONA LA MANCOMUNITAT DE LA SAFOR

“Gandia abandona la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Aquest alcalde té paraula i la compleix: va a pagar-se als treballadors del Centre de Reinserció Social (CRIS) abans que finalitze gener. I qui vulga fer política des de la Mancomunitat que es dedique a això però sense Gandia. Nosaltres volem pagar, tenim els diners i la transferència s’anava a realitzar però els senyors de la Mancomunitat l’única cosa que posen són pegues. I s’ha acabat la festa. Les llums s’han obert i qui vulga mantindre aquest ens per fer partit i política, que se’l pague”. Són les dures i clares paraules que l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, ha abocat hui en una roda de premsa històrica atès que, entre altres coses, ha acusat clarament als dirigents de la Mancomunitat de voler fer política a costa de l’Ajuntament de Gandia.

“Aquest alcalde -ha recordat Torró-, es va comprometre a pagar als treballadors i no va a acceptar que, després d’intentar de totes les maneres hagudes i per hi haure d’arribar a un acord i que els treballadors del CRIS, que fa set mesos que no cobren, puguen percebre els seus salaris cada mes a partir del 2013, ara resulta que s’han de reunir els partits, fer un plenari, consultar-ho…. Això així no pot funcionar i els treballadors han de cobrar”.

El regidor d’Hisenda, Guillermo Barber, ha revelat també que quan s’anava a fer la transferència bancària perquè els treballadors del CRIS cobraren, “la Mancomunitat no va garantir la destinació final dels diners, és a dir, les nòmines dels treballadors. I per això, s’ha pres aquesta decisió”.

El propi alcalde ha lamentat que “els dos que manen i qui es deixa portar, vulguen jugar a política amb un tema tan delicat com és que els treballadors del CRIS cobren i, en conseqüència, que se segueixca prestant el servei. I amb Gandia no van a comptar per jugar a la burocràcia i la política. La nostra prioritat és que es continue prestant-se el servei del CRIS.

L’alcalde de la ciutat, Arturo Torró, ha explicat que la decisió de eixir-se’n de la Mancomunitat està presa, “i si pot ser hui no serà dilluns, però haurem de complir uns tràmits com la convocatòria de la Junta de Portaveus, de Govern i un plenari, però ja no hi ha marxa enrere. Que els quede clar a els qui posen traves i travetes al Govern de Gandia pel fet de ser un Govern del Partit Popular. S’ha acabat la festa”.

Tancant aquest apartat, l’alcalde ha anunciat que, una vegada fora de la Mancomunitat l’Ajuntament de Gandia seguirà recolzant els centres especials i que es gestionaven des de la Mancomunitat atès que, les ajudes arriben de la Generalitat i el Govern de Gandia garanteix que cap dels tres centres quedarà desatès, tant per a escolars de Gandia com de tota la comarca.

LA LLEBRE ORGANITZA UN FORT DISPOSITIU DE SEGURETAT PER AL TRIAL DE DIUMENGE

El Club de Córrer La Llebre ha organitzat un fort dispositiu de suguretat  per al Trial Muntanes de Simat, que es celebre diumenge.. 

Aquest dispositiu constarà d'quips de Protecció Civil de Gandia, Protecció Civil d'Oliva, Protecció Civil de Tavernes, Policía Local de Simat de la Valldigna i Grup de Rescat de Muntanya del Consorci Provincial de Bombers, a més de dispondre de tres llocs de primers auxilis. 

Aquest dispositiu, estarà recolçat pels més de 150 voluntaris repartits per tot el traçat.

La Llebre inicia amb eixa cursa un cicle de carreres de muntanya de la Lliga FEMECV 2013.

Els participants en la prova simatera hauran de completar 23,6 quilòmetres en un recorregut amb eixida i meta en la Simat, en la porta d'entrada de l'antic monestir.

L'organització corre a compte del Club de Córrer La Llebre, i, com és tradicional, ha disposat diversos punts d'avituallament per a ajudar als corredors durant la prova.

L'eixida serà a les 9 del matí i la prova contempla un recorregut per a la categoria absoluta, de 23,6 quilòmetres, i un altre per a juvenils, d'un total de 14'6 quilòmetres. A més, hi haurà categories a partir de cadet de 15 anys d'edat.

El recorregut d'aquesta carrera, la I Prova Lliga FEMECV 2013, presenta una dificultat física i tècnica mitjana. Per a aquells interessats a participar, la inscripció a la prova es podrà formalitzar fins al 24 de gener en la web mychip.es. El preu per a participar és de 10 euros.

El dissabte, dia 26, a les 20 hores es farà una explicació de la carrera en la Casa de la Cultura de Simat. El dia 27 a les 8 hores començaran a repartir-se els dorsals. La carrera quedarà tancada a les 13:30 hores i tot seguit serà el lliurament de trofeus. També hi haurà un tancament de la prova en el quilòmetre 10 a les 11 hores.

La carrera partirà de Simat en direcció a les Foies i lla Drova per a tornar a Simat. Els corredors hauran de sortejar un desnivell acumulat de 1.244 metres. L'altitud màxima del recorregut serà de 734 metres i la mínima de 49 metres.

EL PP ENS INUNDA DE TARONGES DES D'ARGENTINA

L'ex tresorer del PP Luis Bárcenas, la seua esposa Rosalía Iglesias, Angel Sanchis (ex tresorer del PP fins a 1988 i també processat per corrupció) i Joaquin Xiso (exdiputat del PP entre 1994 i 1997) són socis des de fa més de 20 anys d'una finca de cítrics que ocupa una extensió de 30.000 hectàrees (360.000 fanecades) i que està situada en la província de Salta (Argentina).

Al capdavant de la finca es troben el propi extresorer Sanchís i tres dels seus fills. És un imperi agrícola que exporta la seua producció de cítrics a la Unió Europea.

Ha arribat a tenir fins a 1.700 empleats, amb habitatges per a molts treballadors dins de la finca. I amb beneficis milionaris. Aquesta explotació, segons mitjans argentins, és un dels majors productors de cítrics de l'Argentina, un gegant mundial del sector.

Tot un vertader exemple de patriotisme: Roben diners i després els blanquegen amb una amnistia fiscal que el propi PP els facilita o se'n van a invertir-ho en finques de taronges a Argentina per a enfonsar als agricultors d'ací.

Ara ja sabem, a seguir votant PP perquè puguen seguir robant diners i ampliar la finca d'Argentina, mentre les cooperatives tanquen i l'agricultor, amb una miqueta de sort, ven les seues taronges a 60 cèntims la caixa per a fer suc.

LA BURRA VA RESTRENYIDA

EL NÚMERO AFORTUNAT ÉS EL 506

Passades les dos de la vesprada la burra Doña Jimena encara no havia defecat, i per tant continuava sense coneixer-se el guanyador de la rifa. La gentada que s'havia reunit sobre la una per vore el desenllaç de la defecada, ha anat escampant poc a poc cansats d'esperar, i la mollonada s'ha produït finalment gairebé sense públic a les tres, tot i que se li ha subministrat bona quantitat de garrofes. L'excementada ha caigut sobre el quadre número 506. Potser el bombo i la bola siguen més efectius per tal de repartir sort. 

LA FESTA REVIFA

El vent i el fred no van impedir que centenars de persones acudiren anit a la plaça de l'Ajuntament de Simat a presenciar la cremada de la foguera de Sant Antoni, que va començar quinze minuts abans de l'horari anunciat (21:00). Els bunyols que es van repartir després a la carpa han estat elaborats enguany per gent de Simat que prova de recuperar la tradició. Hui diumenge la benedicció d'animals ha reunit també a centenars de pesones, iuna burra ha decidit el guanyador de la rifa amb la que els festers han finançat part de les despeses. La processó tancarà esta vesprada els actes. 

PROGRAMA DE SANT ANTONI

Amb el repartiment de la coca beneïda han començat hui els actes de Sant Antoni. A les 13:00 està prevista la "mollonà de na Jimena", un peculiar sistema que han escollit els fester per fer una rifa. A la mateixa hora està previst un parc infantil. La cremà de la falla menuda serà a les 20:30, i la gran a les 22 hores. Una revetlla amb l'orquestra Tabarca tanca els actes de dissabte. Diumenge la benedicció dels animals, el parc infantil i la processó conformen el programa.

TAVERNES RENUNCIA ALS GRANS PLANS URBANÍSTICS I SIMAT ES MANTÉ EN LA INDEFINICIÓ

Mentre el ple de Tavernes acaba d'aprovar la renúncia a la revisió del PGOU que anava a permetre dos grans actuacions urbanístiques a la zona litoral, l'Ajuntament de Simat es manté en la indefinició, no ha dit ni blanc ni negre, i ni tan sols té una agenda per a dotar al municipi d'un PGOU.

Tavernes de la Valldigna ha descartat els dos PAI que va anunciar fa vuit anys en ser inviables per la crisi econòmica: la Vall de la Mar i Granata Golf.

El tripartit justifica la mesura amb el canvi legislatiu, que deixa en mans de la Generalitat el futur dels plans urbanístics l'afecció dels quals supera l'àmbit local. L'exregidora d'EU Karina Vercher va demanar que s'aprofite aquesta renúncia per a repensar el model urbanístic, mentre que el PP va votar en contra de la retirada de la revisió, encara que també és partidari de refer el planejament sense renunciar a la proposta de revisió. 

Els PAI contemplaven actuacions urbanístiques sobre uns 6'5 milions de metres quadrats, amb una previsió 9.200 habitatges. La Vall del Mar comptava amb el suport de Bancaixa i contemplava un parc tecnològic, una marina interior, un camp de golf i més de 6.000 habitatges. Granata Golf pretenia crear més de 2.000 habitatges en la zona del Massalari i un camp de golf.

Davant la desestimació de la revisió del PGOU, l'empresa promotora de la Vall de la Mar no ha presentat al·legacions, mentre que la que propiciava Granata Golf sí va al·legar mostrant interès a continuar amb el PAI.

Per la seua banda, Simat té pendent d'aprovació el PGOU, però el Govern Local no té cap notícia de València. Si el PP deixa passar un nou mandat sense dotar al municipi d'una ordenació urbanística les conseqüències poden ser equiparables a la desfeta de la taronja, i deixarà al municipi sense alternatives, sense la possibilitat d'oferir sòl terciari, i deixant escapar oportunitats de negoci. 

L'ALTURA DE LES FAROLES PROPÍCIA LA SENSACIÓ DE FOSCOR

La sensació de foscor a les avingudes de la Valldigna i la Safor a causa del canvi de bombetes de l'enllumenat públic està provocat per l'altura de les faroles. És un defecte que no s'ha detectat a altres zones de Simat on s'ha instal.lat el nou enllumenat corresponent al Pla d'Estalvi Energètic de la Diputació, com ara els carrers del Sol, Monestir i Barx. Així ho han assegurat fonts municipals consultades arran de la denúncia del PSPV sobre l'escassa il.luminació a les avingudes de la Valldigna i Safor.

L'Ajuntament estudia rebaixar l'altura de les faroles o incrementar els punts de llum per tal d'eradicar la sensació de foscor. 

SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA PER ABOCAMENTS AL MARJAL DE TAVERNES

La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha condemnat a un home a complir dos anys de presó per omplir d’enderrocs i de terra vegetal una superfície de la Marja de Tavernes de la Valldigna.

D’aquesta manera, el tribunal valencià estima un recurs interposat pel ministeri fiscal contra la sentència dictada per un jutjat penal, en la qual s’absolia a aquest home d’un delicte contra el medi ambient en estimar que no va quedar concretada de forma detallada l’alteració que van poder causar les actuacions al terreny.

L’Audiència, després d’estudiar el recurs de Fiscalia, decideix revocar la resolució del jutjat i condemnar a l’home a complir dos anys de presó per un delicte contra l’ordenació del territori, i a pagar una multa de 7.200 euros.

Així, segons consta com provat en la nova resolució, l’acusat, a través d’una empresa de la qual era representant i soci, va realitzar, durant els anys 2002 a 2004 apilament d’enderrocs i terra vegetal sobre una superfície de, almenys, 13 hectàrees, situada en el polígon 503 del terme de Tavernes. Amb açò, l’home va efectuar un recrescut d’almenys un metre sobre la totalitat d’eixa superfície respecte al seu estat anterior.

El terreny es trobava inclòs dins del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per acord del Govern valencià en 2002, i pertanyia a la Marjal i Estany de la Ribera Sud del Xúquer. Prèviament era terrè dedicat al cultiu de taronger.

L’home va executar aquests treballs mancant d’autorització administrativa i, com a conseqüència, va afectar a les característiques ecològiques i paisatgístiques de l’entorn, tal com es va detallar en un informe elaborat per un perit.

L’Audiència decideix admetre el recurs de Fiscalia i revocar la sentència del jutjat en entendre que en l’escrit d’acusació es descrivien “perfectament” les obres que entenien vulneradores, atès que descrivia les parcel·les en les quals es duien a terme i en què consistien, “obres en l’existència de les quals de cap manera qüestionava la sentència”, manté.

Així, recorda que el ministeri fiscal va al·ludir al fet que l’actuació de l’acusat va alterar substancial i severament la naturalesa dels terrenys, així com de les seues característiques ecològiques i paisatgístiques, eliminant irreversiblement dels terrenys transformats les característiques ecològiques que van portar a la seua inclusió en la zona humida protegida, amb el consegüent perjudici per a la fauna i flora naturals.

Amb tot, el tribunal conclou que les obres en qüestió, tant per la seua extensió com per la seua incidència en l’ecosistema, van determinar una “greu” alteració del medi ambient. I recorda el fet que les mateixes es van practicar sense obtenir cap tipus d’autorització administrativa.

L'ECONOMIA I EL RUC QUE TREBALLAVA SENSE MENJAR

Els "savis" del Fons Monetari Internacional (FMI) acaben de confessar que s'han equivocat greument en els remeis i polítiques pensats per a atacar la greu crisi econòmica que patim a Espanya juntament amb altres països d'Europa.

Reconeixen que els efectes del dràstic ajust fiscal sobre l'activitat econòmica són letals en la caiguda del consum privat, la inversió i l'increment de la desocupació.

Diuen que el seu error ve per considerar en els seus estudis que una suposada retallada fiscal del 1% provocaria una reducció en l'activitat econòmica d'un 0,5%. La realitat, analitzada pel propi FMI, ha sigut molt diferent. Una retallada del 1% ha reduït l'activitat econòmica, més del doble que la prevista.

Açò que els “savis del FMI” no havien previst, ja ho intuïa la immensa majoria de la "ciutadania ximple", i així ho venia denunciant i mobilitzant-se.

El resultat final ha significat una major vulnerabilitat d'Espanya davant l'avarícia dels mercats financers, que ràpidament van deprimint més i més la nostra economia, espentant-la sense nord a polítiques ineficaces que van matant, poc a poc, la nostra ja feble base econòmica.

Unes conseqüències que els nostres "savis del FMI” han descobert molt tard, quasi tan tard com la d'aquell camperol que volia que el ruc treballara sense menjar.

Aquell ingenu camperol tenia un ruc, i pensant en la manera d'estalviar, se li va ocórrer ensenyar-li a treballar sense menjar. Així que va començar reduint-li gradualment la ració diària de menjar. Van passar els dies i el camperol estava content pels progressos de l'animal.

Un dia l'animal va deixar de menjar i va seguir treballant, així que l'amo es va dir satisfet: Ja ho he aconseguit!

Però, als dos dies següents, es va trobar al ruc mort, i, en veure-ho, l'ingenu camperol va exclamar, com ara exclamen els nostres "savis" del FMI, quina llàstima, i quina mala sort tinc! ara que ja havia aconseguit ensenyar-li al ruc a treballar sense menjar, va i se'm mor.

LA LLEBRE ES RATIFICA COM L'ASSOCIACIÓ MÉS ACTIVA DE SIMAT

El Club de Córrer la Llebre es consolida com l'associació cívica més activa de Simat, i la que més vitalitat aporta al municipi, en congregar en cada activitat a centenars de persones. Encara no fa dos mesos de l'escalada vertical al Toro, que va resultar un èxit, i en acabar desembre la Sant Silvestre va tornar a reunir a desenes de simaters en una cursa solidària i lúdica. 

Ara el club inicia un cicle de carreres de muntanya amb la I Prova Lliga FEMECV 2013 , que se celebrarà el diumenge 27 de gener.

Els participants d'aquesta prova hauran de completar 23,6 quilòmetres en un recorregut amb eixida i meta en la Simat, en la porta d'entrada de l'antic monestir.

L'organització corre a compte del Club de Córrer La Llebre, i, com és tradicional, ha disposat diversos punts d'avituallament per a ajudar als corredors durant la prova.

L'eixida serà a les 9 del matí i la prova contempla un recorregut per a la categoria absoluta, de 23,6 quilòmetres, i un altre per a juvenils, d'un total de 14'6 quilòmetres. A més, hi haurà categories a partir de cadet de 15 anys d'edat.

El recorregut d'aquesta carrera, la I Prova Lliga FEMECV 2013, presenta una dificultat física i tècnica mitjana. Per a aquells interessats a participar, la inscripció a la prova es podrà formalitzar fins al 24 de gener en la web mychip.es. El preu per a participar és de 10 euros.

El dissabte, dia 26, a les 20 hores es farà una explicació de la carrera en la Casa de la Cultura de Simat. El dia 27 a les 8 hores començaran a repartir-se els dorsals. La carrera quedarà tancada a les 13:30 hores i tot seguit serà el lliurament de trofeus. També hi haurà un tancament de la prova en el quilòmetre 10 a les 11 hores.

La carrera partirà de Simat en direcció a les Foies i lla Drova per a tornar a Simat. Els corredors hauran de sortejar un desnivell acumulat de 1.244 metres. L'altitud màxima del recorregut serà de 734 metres i la mínima de 49 metres.

SIMAT I BENIFAIRÓ GENEREN 2'8 TONES SETMANALS DE FEM, PER DAMUNT DE LA MITJANA

Sima i Benifairó (que comptabilitzen junts a efectes de la recollida de fem), generen 2'8 tones setmanals de residus orgànics, quantitat que genera un cost de 2.800 euros mensuals a l'empresa pel tractament a la planta de Guadassuar, 100 euros per tona, segons ha informat l'empresa Joaquín Lerma, concessionària del servei. Eixa quantitat és lleugerament superior a la mitjana del conjunt de municipis als que dóna servei la mateixa empresa.

Pel que fa al reciclatge, Simat i Benifairó aporten setmanalment dos tones de plàstic, i tres tones de cartó, han informat les mateixes fonts. 

EL PROFESSOR SIMATER MARTÍNEZ SANCHO PATENTA UN SISTEMA CONTRA LA PIRATERIA DIGITAL

                                            Vicent Martínez.                             foto: El País

El físic simater Vicent Martínez Sancho, professor de la Universitat de València, ha patentat un nou procediment de xifrat, la criptografia de residus, que permet major seguretat i es una eina contra la pirateria digital. Aquest nou sistema ha estat publicat el passat 15 de novembre a l'Oficina Europea de Patents, organisme que li ha atorgat la major qualificació possible, la categoria A, en novetat, activitat inventiva i aplicació industrial, segons una informació que ha publicat el diari El País.

Es tracta d'un procediment que per la seva seguretat "marcarà un abans i un després", en paraules de Martínez Sancho, perquè pot posar fi a la pirateria audiovisual i musical, a més de tenir un ampli registre d'aplicacions industrials, tant en telecomunicacions com informàtica, defensa nacional, transaccions de pagaments electrònics i operacions bancàries o signatures i certificats digitals.

EL PSPV QÜESTIONA EL PLA D'EFICIÈNCIA DE RUS PER A L'ENLLUMENAT PÚBLIC

El PSPV de Simat ha denunciat que el pla d'eficiència energètica de la Diputació de València que ha aplicat Simat, entre altres municipis, deixa els carrers foscos, és una forma de tornar favors a la corporació provincial, i beneficia a un empresari de Xàtiva, localitat de la que és alcalde el president de la Diputació, Alfonso Rus. 

El PSPV de Simat ha fet un seguiment des de l'estiu als municipis on s'ha adoptat aquest pla d'eficència energètica, que consisteix en substituir les bombetes de l'enllumentat públic par altres de menor consum i menor contaminació lumínica. Ara el pla s'ha aplicat a Simat, i segons el PSPV el resultat és un "poble fosc". Segons els socialistes simaters, no calia substitiur les bombetes per estalviar energia, sinó que només calia rebaixar la potència, entre altres motius perquè les noves bombetes són cares. 

Els socialistes han avançat que al pròxim ple preguntaran a l'alcalde perquè s'ha pres la decisió d'afegir-se al pla d'eficiència energètica, si era necessari, si s'havia fet un estudi previ de luinotècnia, i els motius pels quals les bombetes s'han de comprar a una empresa de Xàtiva, Inelcom, quan hi ha punts de venda més barats i amb productes de més qualitat. En conctet el PSPV s'ha referit a El Corte Inglés, on diu que estes mateixes bombetes es poden adquirir per un preu més reduït. 

El socialistes han recordat que molts municipis han rebujtat aplicar este pla per car i de dubtosa eficiència.

La mesura, però, té una subvenció de 48.000 euros, el 66% del cost. No obstant, el PSPV afirma que el 33% restant no hi figura als pressupostos municipals que s'han acabat d'aprovar.