dilluns, 30 de desembre del 2013

ÍDOL A EXPOJOVE




El número u del raspall, el simater Paco Luis Brines, no tenia mans per signar autògraf i repartir obsequis entre els xiquets i xiquetes que feien cua a Expojove per compartir uns segons amb l'ídol de la pilota. 

dissabte, 28 de desembre del 2013

IRENE

Irene Boïgues Sanfélix (1936-2013). FOTO: Arxiu família.
Uns versos del poeta Jaime Gil de Biedma retraten el ser humà habitant en “un país delimitat per la propera costa de la mort i el jardí de la infància”. I ben sovint, la infància se'ns representa com un recurs al qual acudim en els moments més difícils, potser per protegir-nos de les fatalitats o per retrotraure'ns a l'initium ―l'origen―, als nostres primers records, les nostres vivències preliminars, allò que ens marca per sempre, ens identifica i ens forma com a sers. I d'ençà aquell començament de la meua vida, ha estat sempre Irene, ma tia Irene, amb qui m'uneix un afecte que va més enllà de la simple relació de parentiu i que fermenta en els sentiments més arrelats a l'ànima.

Irene s'encarna en l'escenari de la meua infància com l'essència d'un present que es retroba amb el passat i es projecta cap al futur. Ara, amb la seua desaparició física, s'esvaeix també una part del meu món interior, d'eixa essència reveladora. Hem perdut la presència d'un ser inoblidable, alhora que entranyable i irrepetible. Però no tot mor, o almenys no mor per sempre. Ens queda la memòria fèrtil d'aquella dona única que em va transmetre el calor d'una mare i la complicitat d'una fidel companya, lleial amiga i model de generositat, honestedat i qualitats humanes. Ma tia Irene era això, “el dia ras i el sol de la infància”, que escriví Antonio Machado, i al mateix temps, la joia, l'entusiasme, l'optimisme, la complaença, la bondat, jovialitat, vivor; l'amabilitat superlativa, la solidaritat, l'abnegació i la tendresa; al remat, tot manllevant unes paraules de Fernando Pessoa, Irene era per a mi com “l'ànima en què es reflecteixen totes les forces de l'univers”.

Un dels trets característics de ma tia Irene, germana menor de ma mare, va ser el coratge, propi d'una esforçada amazona, valenta i agosarada, que va plantar cara, sense por, a totes les adversitats que durant la seua existència van anar presentant-se-li. Un altre tret va ser el torrent impulsiu de dona treballadora, sacrificada i portadora dels valors que basteixen les heroïnes grecoromanes. Qui no la recorda davant els fogons de la cuina del Casino de la Plaça, un local que per ser més justos s'hagués d'haver anomenat Ca Irene? Qui no la recorda d'ací d'allà, amb les mans sobre el volant del seu Renault 5, trepitjant carreteres i camins, com una conductora experimentada? I qui no la recorda encoratjant els uns i els altres en els múltiples viatges col·lectius pertot arreu, plena de vivacitat i entusiasme? Però sobretot Irene va ser una bona dona, una dona digna d'un personatge del Vita Christi d'Isabel de Villena, una dona que no només va nàixer femella, sinó que va esmerçar tots els esforços per ser-ho, en el sentit que concedia a aquest substantiu l'escriptora francesa Simone de Beauvoir. Una bona dona i, a més, una magna mater.
Irene en la barra del bar (1971). FOTO: Arxiu.

Conserve nombrosos escenaris en la memòria bastits amb la imatge de ma tia Irene: ca la meua àvia Irene, el Pla de Corrals en els jorns de l'estiu, el trenet que ens portava a Dénia o el Casino de la Plaça. Espais d'evocació d'una infantesa ―la meua― que ella omplí d'afecte i estima, de somnis i alegria amb fantàstiques i emocionants aventures per mitjà de rondalles (Fanfanet i Claudinet, Camot, La Quarantamaula), cançons i històries fantàstiques de l'imaginari popular que em transmetia amb la seua versió lliure. Una infantesa que jo percep encara pròxima, malgrat la llunyania. Sí, la infantesa ha marcat la vida de ma tia Irene, i també la seua mort. No debades va expirar el dia de la nativitat de Jesucrist ―segons la tradició cristiana―, un altre ser paradigmàtic, la figura del qual ha estat manipulada per jerarques de sotana i capell. El pròxim 21 de gener, Irene Boïgues Sanfélix hauria complit 78 anys d'edat. Tota una vida, encara que massa curta per als que l'estimàvem. I com a creient, estava assabentada que eixe dia està dedicat a la màrtir romana Agnés, víctima de la persecució de l'emperador Dioclecià; una adolescent que demostrà un valor encomiàstic davant els seus botxins. El mateix valor exhibit per ma tia Irene al llarg de la seua vida.

Dèia Ovidi en l'obra poètica Tristia que “ante oculos errat domus, errat forma locorum” (“davant els ulls tinc sempre la meua casa i la imatge d'aquests llocs”). Davant meu sempre tindré els escenaris conviscuts amb ma tia Irene, la seua imatge inesborrable, quasi venerable, el somriure permanent i la seua mirada fixa sobre els llocs materials i immaterials, reals i imaginaris, que vam compartir: casa, paisatge, fantasies, persones i personatges, familiars i estranys ―a més, és clar, del llinatge―. No sé del cert si m'acostumaré al buit que deixa en mi la seua presència quotidiana, tot i que el seu record romandrà inseparable en tots els escenaris de la meua memòria. Quan contemple el cel estrelat pensaré que un d'aquests astres que brillen allà dalt serà el que ha encés ma tia Irene per a guiar-nos en la nit del temps. Per tots aquests escenaris, per tota aquella infància, pel coratge que m'has inspirat al llarg de la vida, pel teu calor i estima, i pel preat tresor que em deixes amb l'estimada presència dels teus fills i cosins meus (Rafa i Joan Aureli), néta i neboda (Raquel), nora (Adela) i nebots que sent també meus i teus (Clara i Lluís), i la teua germana (Juana), a més del teu espòs (Rafael). Per tot això, i per altres moltes coses més, gràcies, tia.

Víctor Mansanet i Boïgues

Simat de la Valldigna, 26 de gener del 2013

LES CISTELLES DE NADAL I LA LLEI DE LA PROBABILITAT


Quina és la probabilitat de que les dos cistelles de Nadal que es sortejaven a Simat li toquen a la mateixa persona? Baixa, molt baixa. Doncs eixa probabilitat mínima s'ha donat a Simat. Es sortejaven dos cistelles, una de l'associació de comerciants i altra d'alumnes del col.legi públic, i el guanyador d'ambdues ha estat la mateixa persona, tot i que d'un i altre sorteig s'han repartit centenars de butlletes a centenars de persones diferents. Les butlletes més repartides eren, sens dubte, les de l'associació de comerciants, que s'han distribuït per cada client i per cada compra. És a dir, pràcticament tots els veïns hi participaven. La carnisseria d'Olegario ha estat el comerç en el que es va lliurar la papereta guanyadora.  

LA NOVA EDICIÓ DE LA SANT SILVESTRE SERÀ SOLIDÀRIA

El proper día 31 a les 17:00 hores en punt es donarà l'eeixida la ja tracidional Sant Silvestre simatera.  Aquest any el Club la Llebre vol donar un aire solidari i recollir aliments no peribles o productes de neteja per cada participant, amb donatius a la campanya del quilo.
El trajecte és de dues voltes suaus d'uns 3km. totalment urbans a Simat per a finalitzar amb un brindis pel proper any. 
La Llebre anima a acudir disfressats i acompanyats per donar-li color a aquesta festa.

dilluns, 23 de desembre del 2013

EU SIMAT CONVOCA PER A ESTE DIMARTS UNA PROTESTA CONTRA LA LLEI DE L'AVORTAMENT DEL PP

                                                        
FOTO: E. Mahiques


El Govern central va aprovar divendres passat la reforma de la llei de l'avortament (la denominada "llei Gallardón") per mitjà de la qual es restringeixen els drets de les dones a decidir lliurement sobre la maternitat. Aquesta norma representa "una nova retallada de drets socials i atempta contra la voluntat de la dona a decidir sobre el seu cos", declara Víctor Mansanet, regidor d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a l'Ajuntament de Simat. Amb aquesta nova retallada del govern de Mariano Rajoy, "l'Estat espanyol es col·loca a la cua dels països europeus, en matèria d'avortament i altres aspectes, junt amb Andorra i el Vaticà", apunta Mansanet.

Per eixe motiu, el col·lectiu local d'EUPV ha convocat per a este dimarts, 24 de desembre de 2013, a les 12 del migdia, una concentració de protesta a la porta de l'Ajuntament de Simat, amb la finalitat de mostrar el rebuig a la mesura de l'executiu de Madrid. "Hem de plantar cara als abusos i a les injustícies i, fins i tot, arribar a la desobediència civil i a la protesta pacífica, sempre que el govern, central, autonòmic o de qualsevol altra índole, abuse del seu poder o conculque drets i llibertats i elimine conquestes socials guanyades amb anys de lluita i esforç per la ciutadania", assenyala el regidor simater, qui ha anunciat que EUPV demanarà la dimissió del ministre de Justícia, Ruiz Gallardón, i convocarà i s'adherirà a les protestes i manifestacions que s'anuncien contra aquesta normativa que, segons Mansanet, "ens retrotau a èpoques que creïem superades, com la del brutal nacionalcatolicisme franquista". De fet, la dita llei ha estat contestada també en diversos mitjans de França, Anglaterra, Gran Bretanya i també l'ONU.

FOTO: E. Mahiques
Les dones d'EU de Simat repartiran, en la concentració a la porta de l'Ajuntament de Simat, xapetes amb el lema Jo també he avortat (foto de dalt) i llegiran un escrit, que serà presentat com a moció en els ajuntaments de Benifairó i Simat de la Valldigna. EU enviarà l'esmentat escrit a col·lectius feministes, organitzacions cíviques i altres organitzacions d'esquerres i progressistes de la Safor-Valldigna "perquè l'enriquisquen i aporten els seus punts de vista i crítiques, amb la finalitat de redactar-ne un d'unitari i poder remetre'l a la ciutadania i als governs de Madrid i de la Generalitat, i a d'altres instàncies autonòmiques, locals, europees i associatives". EU presentarà també mocions i diverses iniciatives en diversos municipis del País Valencià.

L'escrit elaborat per EU de Simat exigeix la retirada immediata de la "llei Gallardón", insta a les autoritats a assegurar la plena capacitat de les dones, incloent-hi les joves, per prendre decisions sobre la seua maternitat i sobre les seues vides, i sol·licita l'elaboració d'un protocol comú per a tot el sistema estatal de salut per tal d'assegurar "la prestació efectiva de la interrupció voluntària de l'embaràs en la xarxa sanitària pública, amb equitat territorial que garantisca l'accés i la proximitat similar en tots els territoris". Mansanet manifesta, finalment, que "la dreta retrògrada i l'església cavernària pateixen una obsessió malaltissa que els indueix a criminalitzar la vida sexual dels sers humans i el dret de les dones a decidir sobre el seu cos", i en aquest sentit diu que "no han avançat gens ni mica en els darrers segles".

diumenge, 22 de desembre del 2013

LA GENERALITAT TOMBA EL PROJECTE RESIDENCIAL DE LA FINCA DE SOS



La pretensió dels propietaris de la finca de Sos de convertir els tarongers en camps de golfs, zones residencials i hotels de luxe s'ha volatilitzat. La Generalitat ha desautoritzat el projecte en un informe en el que a més ressalta les qualitats de la finca per a la seua eficiència econòmica, per la seua extensió, integritat, i inversions realitzades en la seua modernització, la qual cosa la fa més rendible que les explotacions disperses, i per tant resulta difícil argumentar la manca de rendibilitat per dedicar-la a la construcció. 
La direcció general d'Avaluació Ambiental i Territorial utilitza toma a més els arguments de l'Ajuntament d'Alzira de mantenir el PAI amb 780 habitatges i un hotel en la vall d'Aigües Vives, de forma que el govern municipal ha hagut de renunciar finalment al projecte. La Generalitat manté que els terrenys agrícoles sobre els quals es pretén construir aquesta macrourbanització mantenen intactes els valors que en el seu moment van ser objecte de protecció i van motivar la seua classificació com a Sòl No Urbanitzable Protegit Agrícola i per tant no pertoca ca reclassificació.
En el fons, el que ha desanimat també l'operació és la incertesa sobre la seua rendibilitat i la manca d'inversors.

divendres, 20 de desembre del 2013

CONCLUSIÓ DE LES JORNADES DE TURISME: SENSE CONCLUSIÓ


La conclusió de les primeres jornades de turisme a la Valldigna, que han acabat este dijous, és que no hi ha conclusions. Per més experts, investigadors, empresaris, i polítics que posem a discutir, a la Valldigna cadascú va a la seua en matèria de turisme, els municipis són incapaços de comercialitzar un producte únic, i d'aplicar polítiques conjuntes per cuidar i posar en valor els atractius. Així ho han deixat clar alguns dels participants, els qui han expressat a Arc Iris la impotència que produeix la impossibilitat d'avançar i fer del turisme un sector productiu rendible. Estes jornades es presentaven com una ocasió per posar els ciments d'una indústria turística única a la Valldigna, però han quedat en unes simples jornades de formació per manca de voluntat política, tal com han confirmat entre els participants. 

dissabte, 14 de desembre del 2013

EL CARRER DEL TORO SERÀ NOMÉS PER A VIANANTS



Poc a poc, però Simat va posant en valor els seus racons més singulars. L'alcalde, Sebastián Mahiques, ha anunciat que entre les inversions de 2014 en figura una de 150.000 euros per a remodelar el carrer del Toro.
El govern local té previst destinar de fons municipals 100.000 euros per a aquestes obres, i una ajuda de 50.000 euros de la Diputació. S'alçarà completament el carrer del Toro per a renovar les canalitzacions de l'aigua potable i el clavegueram i alhora s'aprofitarà per a canviar l'aspecte d'aquesta via que serà nommés per als vianants.
El carrer del Toro és una de les més antigues del casc urbà i destaca per ser molt estreta i pintoresca.
Sebastián Mahiques també ha indicat que en els pressupostos municipals de 2014 té idea de destinar una partida de 75.000 euros per a realitzar millores en la xarxa d'aigua potable.
Simat és un municipi que gestiona el subministrament i manteniment de l'aigua potable de la localitat.
El Consistori Municipal té el compromís d'anar millorant anualment les canalitzacions que subministren l'aigua als domicilis i també la xarxa d'aigües negres. L'Ajuntament reinvierteix part del cobrament d'aquest servei a renovar la xarxa de l'aigua potable per a evitar pèrdues en el subministrament i millorar la qualitat del servei.
En anys anteriors ja s'han escomès millores en el mateix sentit, i s'aprofiten les obres per a millorar les voreres i els ferms dels carrers en les quals s'efectuen aquestes actuacions urbanístiques. També podia reinvertir el govern local en subvencionar els comptadors de consum als particulars, que estan eixint per un pico. 

dimecres, 11 de desembre del 2013

EL TURISME QUE NO ARRANCA


Polítics, docents, tècnics, investigadors i empresaris debaten des d'este dimarts a Tavernes sobre la forma de fer despegar el turisme com a activitat productiva a la Valldigna, a través d'unes jornades en les que es posaran sobre la taula totes les fòrmules per a reactivar el sector. La iniciativa és interessant però caldrà observar si serveix de punt de partida per a revifar l'activitat turística. Tots els intents anteriors han estat infructuosos.
Seba Mahiques, alcalde de Simat i president de la Mancomunitat de la Valldina, ens organitzador de les jornades, va insistir en el seu discurs que la Valldigna no es pot permetre per més temps obviar el turisme com a font d'ingressos, i més després de la caiguda d'altres sectors tradicionals, com ara l'agricultura o la indústria. El cas de la caiguda de l'activitat industrial és especialment dramàtic a Tavernes. 
Els polítics són conscients de que no poden deixar perdre més oportunitats, i per tant, o de les jornades ix si més no la voluntat ferma de captar visitants, o la Valldigna ballarà dalt del fil de la supervivència. 
La platja de Tavernes, que ara al mes de desembre ha tancat fins i tot l'oficina de turisme fins al 2 de gener, no funciona com a atractiu, i l'antic monestir sí atrau visitants però sense generar cap activitat ni demandar cap servei més enllà dels murs del cenobi.

dissabte, 7 de desembre del 2013

COETER II SUMA A GENOVÉS UN NOU TÍTOL

Coeter II ha afegit al seu palmarés el I Trofeu Mixt La Costera en imposar-se amb Sergio de parella a Moltó i Sanchis per 25-15. El trofeu ha resultat tot un èxit tant per la qualitat de les dos finals, corda i raspall, com pel ple absolut que va registrar el remodelat trinquet del Genovés, que es va quedar xicotet. La remodelació ha consistit en la supressió del color blau que exigia RTVV per a les transmissions, i el repintat a blanc. Els títols van ser per al Genovés II i Dani en escala.
La vesprada va començar amb la partida per dalt corda que va confrontara Genovés II i Dani contra Fageca, Raúl i Tomás II. La parella es va imposar per 60 a 30. A continuació es va disputar la final de raspall en la que els ara campions van eixir forts i prompte es posaren amb dos parcials d'avantatge, situació que va portar a la càtedra a donar de deu en les apostes. Era lògic, davant l'evident supremacia.
Va ser llavors quan Moltó va començar a explotar una de les seues millors virtuts, el servei, mentre que Sanchis va aportar els quinzes que se li havien resistit amb anterioritat. Amb açò, el marcador va canviar a l'iguals a 10.
A partir d'ací va haver-hi més equilibri, si bé quasi sempre eren Sergio i Coeter II els qui carregaven i els seus rivals els que restaven. També va influir en el tempteig final la diferència en l'encert rematador, ja que Coeter II no va desaprofitar cap pilota franca mentre que Sanchis va tenir moments en els quals no va saber acabar el quinze.

divendres, 6 de desembre del 2013

COMPRAR A SIMAT TÉ DOBLE PREMI


La vitalitat d'un municipi es mesura, entre altres indicadors, amb el dinamisme del seu xicotet comerç. Si fem les compres als comerços de Simat, obtindrem com a premi un poble més viu i dinàmic. I si eixe és poc premi, l'Associació de Comerciants de Simat ha engegat una campanya per estimular les compres al poble que consisteix en el sorteig d'una cistella de Nadal entre clients, que hauran de segellar un cupó per cada deu euros de compra. 

dimecres, 4 de desembre del 2013

UNA CAMPANYA ACONSEGUEIX CAIXES D'ALIMENTS PER A CENTENARS DE FAMÍLIES DE TOTA LA VALLDIGNA


Una campanya espontània sorgida de les xarxes socialis anomenada Apadrina una Família de la Valldigna, ha aconseguit jamés de 100 les famílies apadrinades. Segons els responsables de la falla, els valldignencs estan bolcant-se amb l'apadrinament de les famílies més desfavorides de Tavernes, Simat i Benifairó, doncs amb només dues setmanes que porta la campanya en marxa, ja són més de 100 els veïns i veïnes de la Valldigna els quals s'han compromés a apadrinar una família, i han acudit a la seu de Creu Roja de Tavernes per tal d'agafar una o varies caixes i omplir-les amb al menys 14 productes diferents d'aliments no peribles. Per col·laborar, només cal anar als locals de Creu Roja de Tavernes (carrer Nou, 11, de 10 a 13 h), agafar una caixa, i omplir-la amb almenys 14 productes diferents, com ara oli, llet, arròs, sucre, sal, conserves, dolços, sucs, cereals, cacau soluble, pasta, formatge, galetes, etc. Una vegada plena, cal portar-la de nou a Creu Roja abans del 24 de desembre.

dimarts, 3 de desembre del 2013

LA VALLDIGNA ES PLANTEJA PER FI FER DEL TURISME UNA FONT D'INGRESSOS


La Mancomunitat de Municipis de la Valldigna ha organitzat unes jornades sobre turisme que es celebraran a la Casa de la Cultura de Tavernes els dies 10, 12, 17 i 19 de desembre, amb la intenció d'impulsar el sector com a motor productiu a la Valldigna.
El 10 de desembre obrirà les jornades Raquel Gómez, tècnic de turisme, amb la conferècia “Creació d’un producte turístic”. Tot seguit, Lola Teruel, professora EPSG-UPV,  oferirà la ponència “Dos productes turístics: itineràris eqüestres i Bocados de cine”.
El 12 de desembre Juan Tormo, arquitecte municipal Tavernes, oferirà la xarrada “Valldigna: estructures i valors del territori”, i Jordi Talens, del Centre excursionista, oferirà la conferència “La Via Ferrata: un actiu turístic”. Tancarà la jornada Paco Sales, del Grup Muntanya Valldigna, que donarà la confer`ncia “De les rutes històriques al senderisme actual” 
El 17 de desembre Vicent Gómez, AODL Tavernes de la Valldigna, parlarà sobre l’avantatge competitiu de les destinacions turístiques, i es centrarà en el cas de la Valldigna”. Jose Luís Muñoz, cap d’explotació RH Hoteles, donarà la conferència “Invertir en temps de crisi”.
El 19 de desembre Silvia Prades, coordinadora de projectes de Difusió CulturalExdukere, oferirà la xarrada “La difusió del patrimoni cultural des de la iniciativa privada: el cas del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna” , i Joaquin Valera, director CdT Gandia, parlarà sobre formació als centres de turisme.  Tancarà la sessió Jose Pastor, Director de l'escola superior de Gandia de la Universitat Politècnica, qui informara del títol de Grau en Gestió Turística que s'imparteix a Gandia.

dilluns, 2 de desembre del 2013

DOS DONES SIMATERES QUEDEN LES PRIMERES EN LES SEUES CATEGORIES A LA CURSA POPULAR DE RÒTOVA




Dos corredores del Club la Llebre de Simat han quedat este diumenge en la primera posició de les seues respectives categories en la XV Cursa Popular de Ròtova. Es tracta de Lara Sánchez Mores, que va quedar primera en la categoria Veteranes, i la sénior Gema Mestre Boscá.