Article de Marc Cabanilles (volia deixar clar, que aquest article és una opinió totalment personal, i no reflecteix la postura que Arc Iris puga tenir sobre aquest tema).
El resum de l'article podria ser el següent: Cal evitar els pactes amb la dreta, però amb tota la dreta, i estar sempre a favor del que diguen les bases.
Els militants d'IU a Extremadura van decidir per un 75% abstenir-se, tant de votar al PP com al PSOE, o siga, van decidir no votar a la dreta. Fins i tot, dos dels tres diputats d'IU, que estaven a favor de votar al PSOE han canviat d'opinió demostrant una postura valenta i digna, defensant la decisió de les bases i enfrontant-se als “mandamassos” de la federació. La decisió no és fàcil: O la burgesia analfabeta i franquista del PP, o la burgesia il•lustrada i hipòcrita del PSOE.
Jo els anime a mantenir esta postura DE NO PACTAR AMB CAP i no cedir a les pressions dels despatxos. Després de 30 anys de PSOE, tenen al seu favor la força que ve des de baix, que naix de l'asfalt calent dels suburbis en les ciutats, que naix d'els qui omplin les files de l'atur, que naix de les milers d'hectàrees de terres improductives i mal repartides per tot arreu d’Extremadura, que naix de l’humiliació de baixar el cap davant comportament caciquils, que arranca del dolor de centenars de famílies que han perdut la casa a mans dels bancs.
Els dirigents d'IU (o del PCE), porten aixafant a la militància des que Carrillo va arribar al poder (anys 30 del segle passat). Es van burlar de l'honestedat i ingenuïtat de la militància amb piruetes com les de Nueva Izquierda (tots van acabar en el PSOE). Tota la falsa esquerra porta anys rient-se de nosaltres, des del PSOE, fins a la cadena SER.
Fins ara, pactar amb el PSOE, només ha servit perquè puguen presumir d'una etiqueta de progressistes, quan en realitat no fan més que legislar per a fer unes lleis laborals dissenyades per la patronal, retallar pensions, baixar sous, privatitzar empreses públiques, eliminar impostos que només pagaven els més rics (patrimoni), ajudar als bancs que són els qui van provocar la crisi. En canvi, el PSOE està fart de pactar amb les dretes (País Basc, Canàries, Navarra, altres anys amb CIU a Catalunya) però es creu amb el dret a dir als altres que és el que han de fer.
Els qui es mouen entre despatxos tenen línia directa entre ells, en canvi, els qui no som “ningú” hem de procurar tenir línia directa amb la gent honrada, la que no entén de teories sinó del treball diari, la que no creu en líders que facen o desfacen al seu gust, sinó que es recolzen en els companys de lluita.
Sembla que no aprenem gens de tot el bé que els “indignats” ens estan ensenyant aquests dies: Rebel•lar-se contra els politicastres que viuen de pactar amb uns i amb altres, lluitar contra infiltrats i pocavergonyes que passen d'un càrrec a un altre sense despentinar-se, espentar cap a l'esquerra sense demanar permís a ningú.
Qualsevol esquerra ha de sustentar-se almenys en tres pilars: Dignitat, rebel•lia i coherència. I açò és el que almenys a mi m'arriba des d'Extremadura.: Anem a portar d'una vegada al terreny dels fets les idees que diem defensar. Anem a deixar al PSOE tot sol al costat dels bancs que tant protegeixen, a enviar-lo ben lluny de la gent honesta d'esquerra, perquè així s'acaben retratant. No els donem més coartades polítiques, no ajudem amb la nostra cobertura a més enganys a la classe treballadora i als sectors populars, lluitem per una democràcia participativa on el poble no siga comparsa d’aplaudiments i xarangues, si no protagonista sobirà de la seua vida col•lectiva.
Cal fer el que no volen que fem: Aprendre a pensar, a raonar, a traure les nostres pròpies conclusions. I en relació a aquest tema, jo almenys he tret les meues:
Primera
Que si critiquem les polítiques neoliberals i de dretes, no pactem amb els qui les fa, tinga el nom que tinga.
Segona
Vist com es governa, vist cap a on van les lleis, estic sincera i humilment convençut que ni amb cent anys de majoria absoluta del PSOE, ens acostaríem un mil•límetre cap al socialisme.
Tercera
Evitar els pactes amb la dreta, però amb tota la dreta, i estar sempre a favor del que diguen les bases, perquè encara que poden equivocar-se, portem segles suportant les equivocacions d'els qui manen des dels seus despatxos de moqueta i banderes i no assumeixen cap responsabilitat. Només així es podrà recuperar la credibilitat que l'esquerra porta perdent des de la mateixa arrencada de la democràcia.
Quarta
Que allò més trist de tot, és que en aquest món, no hi ha moltes més opcions: Socialisme i democràcia o capitalisme i barbàrie, però alguns, amb el nom de l'esquerra, s'obstinen, coste el que coste, a mantenir viu el capitalisme.
Marc Cabanilles
Ex regidor de l'Ajuntament de Simat
Sindicalista, president de comitè d'empresa
Anarquista
