dissabte, 31 de maig del 2008

LA POLICIA LOCAL TARDA 20 MINUTS EN ACUDIR A 50 METRES DE L'AJUNTAMENT


La Policia Municipal de Simat va tardar la nit de divendres 30 de maig vora 20 minuts en acudir a atendre la telefonada d'un veí que reclamava els agents perquè un grup de joves causava molèsties al carrer. La cosa no tindria gràcia si no fóra perquè el lloc en el que el veí reclamava la presència policial està a 50 metres de l'Ajuntament. El grup de joves tenia la música del seu cotxe a tot volum amb les portes obertes, consumien alcohol en la via pública i cridaven alt. Els fets van ocórrer a l'Avinguda Jaume I, cantonada del carrer Molí, és a dir, a 15 segons del reté policial. Un veí va telefonar a la Policia Municipal a causa de les molèsties, i va haver d'esperar 20 minuts a que els agents hi acudiren i disuadiren els joves, als que van deixar anar sense ni tan sols demanar documentació, segons testimonis.
L'escena és habitual al popular carrer de la Pista, i els veïns comencen a estar-ne tips de les concentracions sorolloses i del consum d'alcohol a la via pública, segons han fet saber a ARC IRIS.

INTENT DE ROBATORI

Uns desconeguts van intentar forçar la matinada de dissabte la porta del garatge d'una vivenda de l'Avinguda Jaume I (carrer de la Pista) en la que hi viu una dona major sola, que a més hi era a la casa en eixe moment. Ja s'ha presentat la corresponent denuncia davant la Guàrdia Civil de Simat amb la intenció que, al menys, s'augmente la vigilància. Éste fet representa un salt qualitatiu en les actuacions dels delinqüents, que fins ara difícilment s'atrevien a forçar cases al bell mig del poble.
Simat s'arrisca a que esclate la indignació, si atenem a que en pocs dies han desvalissat quatre pous de reg i diverses casetes de l'horta, han entrat a furtar al mercat i al bar Sagasta, han desaparegut collites de tota classe d'hortalisses, i han intentat entrar en domicilis encara que els seus propietaris hi eren dins.

ELS VEÏNS DEL CARRER DE L'OM EXIGEIXEN LA RENOVACIÓ DE LES VORERES


Aspecte que presenta la vorera al tram central del carrer, en una imatge cedida per un veí.
Veïns del carrer de l'Om de Simat s'han posat en contacte amb ARC IRIS per denunciar l'estat de les voreres, que qualifiquen de vergonyós i deplorable, a més de perillós per la gran quantitat de clots. Les voreres del carrer de l'Om tindran, segons els veïns més grans, al voltant de setanta anys, i mai s'han renovat. Al contrari, les successives obres que s'hi han executat per renovar clavegarams i xarxa d'aigua han deixat la seua petjada en forma de pegats, clots i desnivells que conformen una imatge de barri degradat al centre mateix del poble.
El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà al pròxim ple no sols una renovació de les voreres, sinó una reforma integral del carrer de manera que es guanye mig metre d'amplària per vorera a cada galta de carrer, que s'hi planten arbres d'ombra cada deu metres, que s'hi instal.len bancs, que es marquen aparcaments en fila a ambdues galtes, i que s'hi elimine la fila central de faroles per deixar el carrer amb un únic sentit de circulació per al tànsit. Amb aquesta proposta el carrer guanyaria vora un centenar de places d'aparcament, es guanyaria espai per als vianants, s'estimularia la convivència al carrer, i es revitalitzaria el que hui és el carrer més ample de Simat. A més, la proposta d'EU-Arc Iris inclourà la plantació d'un om a l'extrem superior del carrer, als peus del Toro, en homenatge a l'espècie vegetal que tota la vida ha donat nom al carrer.
EU-Arc Iris exigirá també que este tipus d'actuacions s'estenga de forma paulatina a la resta dels carrers que conformen el casc antic de Simat per aconseguir una renovació urbana integral que faça de la part vella del poble un lloc atractiu per a viure.
Arc Iris ha denunciat en diverses ocasions l'abandament crònic i constant del casc antic de Simat, on no s'ha fet cap inversió al menys en les darreres cinc dècades. L'actual govern municipal ha iniciat una sèrie de tímides millores que han consistit en la replantació de jardins que estaven abandonats a la travessia del carrer de l'Església, o la col.locació de baranes metàliques a un terraplé que hi ha a la travessia dels carrers de l'Om i del Calvari.
Tot i això, EU-Arc Iris sospita que la mala situació financera de l'Ajuntament de Simat portarà al govern municipal del PP a rebutjar la proposta, o si més no, a modificar-la per a que supose un menor compromís pressupostari.

divendres, 30 de maig del 2008

ENTREN A FURTAR AL MERCAT DE SIMAT I ACONSEGUEIXEN FUGIR DESPRÉS D'UNA PERSECUCIÓ POLICIAL

Dos persones van forçar este dijous un dels accessos al mercat municipal de Simat, es van apoderar de diversos objectes, i van aconseguir fugir tot i ser sorpresos per agents de la Policia Municipal, que els van perseguir sense èxit. Els fets van ocórrer entre la nit de dijous 29 de maig i la matinada de divendres, i sembla que l'objectiu dels lladres era, sobretot, productes d'alimentació. En ser sorpresos per la policia es va iniciar una persecució, i encara que van aconseguir fugir, la policia no descarta identificar als autors del robatori a partir de les característiques que van poder observar.
És la segona vegada en dos setmanes que un establiment públic ubicat al casc urbà de Simat és objecte d'un robatori. Primer va ser el bar de Sagasta, a la Font Gran, i ara el mercat. A més, fa un mes es van produir robatoris en diverses cases de la Fontarda i del Colmenar, i fa dos diumenges, dia de les comunions, van desvalisar quatre pous de reg a Simat i es van endur coure per valor de 12.000 euros.
FURTEN LES COLS DEL BANCAL DE SALVADOR AGULLÓ
Uns desconeguts han furtat esta setmana tota la collita de cols dels bancals propietat de Salvador Agulló a la partida del Pla, a mig camí entre la Serreria i el motor del Pla. La tanca metàlica que roda els bancals no va impedir que els lladres hi accediren i carregaren, suposadament, en un vehicle tota la collita de cols.
No obstant això, els lladres no degueren quedar satisfets amb el carregament de cols, perquè després van fer palés el seu descontentament destrossant tota la plantació de tomaques i altres hortalisses que encara estaven a mig créixer.
Veïns de Simat consultats per ARC IRIS han dit que l'onada de robatoris no té precedents, que la situació ha arribat al punt de fer-se inaguantable, i demanen solucions urgents. "Ja no es pot plantar res a l'horta. Quan està la collita a punt, vola", ha declarat un veí. Els socis dels pous de reg, per la seua banda, no estan segurs de que pague la pena reposar el coure furtat si no hi ha garanties de que s'evitaran més robatoris, i els comerços del poble veuen amb preocupació com han començat a ser víctimes dels lladres, una cosa desconeguda fins ara a Simat.
El regidor d'EU-Arc Iris demanarà al pròxim plenari mesures urgents per atallar l'onada de robatoris, i exigirà una reunió entre la corporació local i el subdelegat del Govern per plantejar la situació.

L'ULTRALERMISME SAFORENC TINDRÀ RESPOSTA PER PRIMERA VEGADA A UNA ASSEMBLEA COMARCAL

L'ultralermisme saforenc escenificat en la figura del secretari comarcal del PSPV Safor-Valldigna, Alfred Boix, tindrà resposta per primera vegada a la pròxima assemblea comarcal, a la que amb tota probabilitat concorrirà una llista alternativa afí a Francesc Romeu, un dels tres aspirants a liderar el PSPV. Serà la primera vegada que l'ultralermisme assentat i dominant al socialisme de la Safor tindrà una contestació seriosa de la mà d'un bon grapat d'agrupacions locals a les que no agrada l'actitud de Boix ni com a secretari comarcal ni com a rasputí de Lerma a la gestora provisional del PSPV. És un fet evident que Boix i Lerma s'han dedicat aquests mesos de provisionalitat a la martingala orgànica per tal d'afavorir els seus i sotmetre els altres a l'ostracisme. De fet, un altre ultralermista, Vicent Sarrià, és sorprenentment l'única veu ara del PSPV.
Per tant, a l'ultralermisme dominant al PSPV Safor-Valldigna se li esmuny l'homogenitat, la preponderància i la comoditat amb la que havien estat actuant fins ara. El fet de que una llista alternativa puga arramblar a l'ultralermisme saforenc un dels tres delegats en joc per a viatjar al congrés federal de Madrid, serà una contestació contundent que posarà en qüestió la gestió de Boix al capdavant del PSPV Safor-Valldigna. Per a obtindre un dels tres delegats en joc a l'assemblea comarcal que es celebrarà abans del 13 de juny, la llista alternativa només necessita el 20% dels delegats que envien els municipis, un objectiu d'entrada factible.
Es possible que fins i tot el propi alcalde de Gandia no veja malament aquesta opció alternativa.

dijous, 29 de maig del 2008

INFORME "SAVE THE CHILDREN"



Més de 200 milions de xiquets menors de cinc anys de països en desenvolupament no reben el tractament mèdic bàsic que necessiten, revela un informe divulgat recentment per l'organització no governamental "Save the Children".
Prop de 10 milions de xiquets d'eixa edat moren cada any al món, la majoria d'ells en els països menys desenvolupats, on els menors arriben a triplicar el risc de mort respecte als xiquets més rics, segons l'estudi anual publicat per la ONG.
Suècia, Noruega i Islàndia són, per eixe orde, els millors països del món per a ser mare, mentre que Níger és el pitjor en la classificació de nacions, els últims llocs de la qual monopolitzen pràcticament les nacions de l'Àfrica subsahariana.
A més, l'informe analitza la situació sanitària en 55 països en desenvolupament que reuneixen al 60 per cent de la població infantil menor de cinc anys i on es produïxen el 83 per cent de les morts infantils.
En 30 d'eixos 55 països, menys de la mitat dels xiquets reben l'atenció que necessiten, inclòs Etiòpia, l'últim de la llista, amb una taxa superior al 80 per cent dels seus menors sense tractament mèdic bàsic.
"Quan un xiquet té una malaltia lleu als EUA o a Europa, va al doctor o compra una medicina en la farmàcia, però eixa no és la realitat de milions de mares en els països més pobres i altres comunitats, on prop de deu milions de menors moren cada any
"Save The Children" assegura que una millora de la situació quant a l'accés dels xiquets als antibiòtics, les vacunes o respecte a les cures en el part, una cosa garantida en els països rics, pot decidir la sort de milions de xiquets.
El 60 per cent dels deu milions de xiquets que moren cada any al món podria salvar-se amb un tractament mèdic bàsic prop de les seues cases, basant-se en un simple antibiòtic i unes vacunes.
UN ARTICLE DE MARC CABANILLES

dimarts, 27 de maig del 2008

SIMAT ES NEGA A INVESTIGAR ELS COMPTES DE LA FUNDACIÓ JAUME II

Víctor Mansanet, portaveu d'EU-Arc Iris, vol que s'investigue
la gestió econòmica de la Fundació Jaume II.
El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, va haver de retirar al ple que va celebrar ahir l'Ajuntament de Simat una moció en la que demanava una investigació sobre la gestió econòmica de la Fundació Jaume II El Just, que ha derivat en un deute de vora nou milios d'euros.
La moció demanava que s'investigara per part de l'Ajuntament la gestió econòmica de l'anterior gerent de la Fundació, Vicente Burgos, i les causes per les que s'ha generat un deute de nou milions d'euros, i a més demanava responsabilitats polítiques no sols al conseller de Cultura, responsable polític de la Fundació, sinó també al president de la Generalitat, Francisco Camps, a l'actual gerent de la Fundació, Anabel Trujillo, i al gerent adjunt de la Fundació i exalcalde socialista de Benifairó, Agustí Pascual.
Una de les conseqüències del desfasament en la gestió econòmica és que la Fundació no té ara recursos i l'activitat s'ha reduït al mínim, tant pel que fa a l'oferta cultural com a les tasques de restauració, manteniment i jardineria de l'antic monestir. La situació econòmica de la Generalitat, a més, no contribuiex a solventar la situació de la Fundació Jaume II.
Tot i això, el nostre regidor va haver de retirar la moció i deixar-la sobre la taula davant els anuncis del PP, PSPV, i un dels dos regidors del Bloc, de que no anaven a recolzar-la. Així doncs, Víctor Mansanet va optar per retirar la moció amb l'objectiu de donar-li una nova redacció que puga aglutinar major suport. Cal dir que en principi bona part del desacord amb la proposta era, aparentment, per motius aliens a la petició d'investigació, atés que la moció incloia altres assumptes com la negativa a que l'antic monestir aculla actes religiosos, o la petició de que Simat abandone la Mancomunitat de la Valldigna, institució a la que EU-Arc Iris considera corresponsable de la situació de la Fundació Jaume II.
En este punt, la moció que va presentar Víctor Mansanet explicava la conveniència de que Simat abandonara la Mancomunitat de la Valldigna, com ha fet ja l'ajuntament socialista de Barx, i que els vora 80.000 euros anuals que Simat aporta a la Mancomunitat es destinen a fomentar l'ocupació al municipi. Este punt, junt a la negativa a celebrar misses a l'antic monestir, va servir d'excusa al PSPV i a un dels dos regidors del Bloc per a anunciar que no anaven a recolzar la moció d'EU-Arc Iris, com tampoc anava a fer el PP.
Per tant, Víctor Mansanet donarà una nova redacció a la moció per a incidir exclusivament en la petició d'investigació d'una gestió econòmica a la Fundació Jaume II que està generant sospites, i aleshores es sabrà si el rebuig del PSPV i d'un regidor del Bloc es deu a les misses o en realitat es neguen a que s'investigue la gestió econòmica de l'ens que se n'ocupa de l'antic monestir.
D'altra banda, el ple va aprovar una ajuda de 440.000 euros per a la Societat Unió Musical de Simat de la Valldigna, així com dos mocions del Bloc, una en la que demanava que es facen efectives les ajudes previstes en la Llei de Dependència, i altra relativa a la recuperació del Dret Civil valencià.
Es va aprovar també una moció d'Esquerra en la que demanava l'alliberament de Francesc Argemí, un veí de Terrassa que està empresonat des del 28 d’abril acusat d’ultratge a la bandera espanyola. PP i PSPV s'abstingueren, mentre que EU-Arc Iris, tot i recolzar la moció, va fer saber que a més de Franky, hi ha més presos polítics, i altres persones que han pagat amb les seues vides només per la seua forma de pensar, com Miquel Grau o Guillem Agulló, als que EU-Arc Iris ha proposat dedicar carrers a Simat.


PREN POSSESSIÓ EL NOU REGIDOR DEL PP


Al ple d'ahir va prendre possessió del seu càrrec de regidor Rafael Cabanilles, del PP, qui substitueix Francisco Alario García, després de la renúncia que va presentar ara fa un mes, al darrer plenari per desavinences amb el seu grup que a hores d'ara encara no s'han aclarit. Rafael Cabanilles ja té experiència com a regidor, càrrec que va ocupar amb el PP ja fa una dècada. És agent forestal, i en principi la seua figura no genera rebuig a la corporació. Està ben considerat per la seua tasca d'agent forestal i pel seu tarannà pacífic i senzill.
No obstant això, caldrà esperar per comprovar si Rafael Cabanilles és la persona que li cal a l'alcalde, Sebastián Mahíques, per traure endavant la gestió municipal, tasca difícil si atenem la condició minoritària del govern local del PP.

dilluns, 26 de maig del 2008

LES CORTS PRENEN CONEIXEMENT D'UNA MOCIÓ D'EU-ARC IRIS

Amb data 16 de maig va entrar al registre de les Corts la moció que va presentar al ple de Simat el portaveu d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, relativa a la celebració del 25 d'abril, per la que, entre altres coses, l'Ajuntament de Simat demana al Govern valencià que inste a la derogació del Decret de Nova Planta.
La moció va ser aprovada al ple municipal celebrat el dia 1 d'abril, i d'acord amb el seu contingut, l'Ajuntament ha remés còpia a la residenta de les Corts, al president de la Generalitat, als consellers de Presidència i de Justícia, als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes, Congrés dels Diputats i Senat, als presidents del Congrés i del Senat, al president del Govern d'Espanya, i als ministres d'Administracions Públiques i de Presidència.
La moció aprovada a l'Ajuntament critica la recent reforma de l'Estatut, que`qualifica de restrictiu i vergonyós, demana la reforma definitiva del Senat, i es restructure administrativament el País Valencià d'acord amb l'article 46 de l'Estatut.
A més, l'acord municipal inclou la dedicació de dos carrers al grup musical Al Tall, i als Maulets.
La Mesa de les Corts prendrà coneixement d'este acord de l'Ajuntament de Simat a la reunió de la Mesa que es celebrarà demà dimarts 27 de maig.

diumenge, 25 de maig del 2008

DESPLOMEN SIMAT MENTRE EL POBLE CELEBRAVA LES COMUNIONS


Mentre Simat estava entretingut celebrant les comunions el passat cap de setmana, els delinqüents el van desplomar. Fins quatre robatoris en altres tants pous privats es van produir. Els lladres saben perfectament el que busquen, el coure de les instal·lacions, que després revenen en el mercat negre. En este cas, i en només un dia, diumenge passat, van robar material valorat en uns 12.000 euros, que ara els agricultors usuaris dels pous hauran de reembossar de les seus butxaques. És tan gran la freqüència d'este tipus de robatoris en els últims mesos, que les companyies asseguradores comencen a mostrar-se reticents a l'hora de firmar les pòlisses, perquè no els ix rendible. Enrique Gonzáles, representant del sindicat del camp AVA a Simat, va declarar al diari Las Provincias que "a un agricultor de Simat li han robat tres vegades en poc més d'un any i l'assegurança ja no el vol protegir més.
Amb aquests fets, Simat acumula ja una onada de robatoris a les darreres setmanes si més no alarmant. Ara fa poc més d'un mes es va produir una sèrie de robatoris a casetes de camp de la Fontarda i del Colmenar, encara que els pressumptes autors d'eixos fets van ser detinguts. Després es va produir un robatori al bar Sagasta, al ple centre del poble. Ara li ha tocat al camp, ja castigat de per sí.
ARC IRIS recorda que al començament de l'actual mandat municipal va proposar la constitució de la Junta Local de Seguretat, un órgan en el que participen, a més de l'alcalde i el regidor responsable de seguretat, representants de la Subdelegació del Govern i de la Guàrdia Civil. En eixe órgan s'estableixen estretègies i s'acorden mesures per combratre la delinqüència. La proposta d'ARC IRIS, però, no va tirar endavant perquè Simat no tenia constituit cos de Policia Local, com es preceptiu. Ara, davant aquests fets, ARC IRIS tornarà a demanar a través del seu regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, la constitució urgent de la Junta Local de Seguretat.

dissabte, 24 de maig del 2008

VICENTE BURGOS DEIXA UN DEUTE MULTIMILIONARI A LA FUNDACIÓ JAUME II

Vicente Burgos
L'exgerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, va deixar este organisme creat per la Generalitat amb un deute d'uns nou milions d'euros per la seua desmesurada gestió. Burgos, que va dirigir la fundació des de 2003, va ser destituït en el càrrec després d'una sonora discussió amb la consellera de Cultura, Trini Miró, al novembre del 2007, encara que la seua eixida va ser presentada com una dimissió, segons ha informat el diari El País. El PP ho va repescar per a l'equip de campanya de les passades eleccions generals, no obstant això, fonts del partit asseguren que "ni es va presentar".
Expresident de Noves Generacions del PP, va atraure a l'organització en els seus dies d'estudiant de Dret a Francisco Camps, Esteban González Pons i Gerardo Camps, amb els que va conformar el "Clan del Agujero", en referència al nom del bar a què eren assidus. En 2003, amb l'arribada de Francisco Camps a la Generalitat, va ser anomenat secretari autonòmic d'Administracions, càrrec que va deixar en uns mesos, segons l'explicació oficial, després d'una crisi cardíaca (altres fonts asseguren que va ser "una portada després de sentir-se enganyat"). Llavors Camps el va nomenar gerent de la Fundació Jaume II El Just.
Camps tenia grans projectes per al monestir de La Valldigna, que acabaria figurant en l'Estatut després de la seua reforma com "centre espiritual dels valencians", i la fundació seria el vehicle per a recuperar i divulgar la història i el patrimoni del monestir.La Fundació Jaume II El Just es va reactivar amb un pressupost de tres milions d'euros, que es va repartir entre obres de restauració i activitats, però quatre anys després el seu deute "dobla i passa encara" eixe capital inicial, segons han explicat testimonis coneixedors de la situació. Estes mateixes fonts han quantificat en "uns nou milions d'euros" el deute generat per una gestió desordenada, ja que Burgos "actuava com si el sac no tinguera fons".
En eixos anys les activitats de la fundació van ser trepidants, a més de la reconstrucció del cenobi, amb l'operació de compra i trasllat del saló del Palau de l'Abad des de Torrelodones, que va costar un milió d'euros, més altres 100.000 per a realitzar la rèplica amb què va ser reemplaçat en el palauet madrileny. No obstant això, ARC IRIS té notícies de que ni la compra del claustre ni la seua rèplica han estat pagats encara, amb la qual cosa el deute real de la Fundació seria major encara. L'organisme va realitzar costoses exposicions com "El toisón de oro", que va ascendir a 1,3 milions, o musicals com Balansiyyá, al què va aportar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles que van superar el pressupost de l'organisme. A més, Burgos va crear l'orquestra simfònica de la Fundació, amb 46 músics, que va portar per diversos circuits, i va arribar a portar a València per Falles a un centenar d'invitats de Nola (Nàpols).
"Burgos no tocava el sòl i va endeutar a la fundació d'una forma estel·lar", refereix un extreballador de l'organisme amb declaracions a El País. La despesa financera produïda pels números rojos va agreujar la situació. Una altra persona de l'entorn de Burgos considera que "més que una mala gestió, hi ha hagut una megalomania de programació que el va portar a excedir-se del pressupost" i descarta possibles malversacions de fons. Persones pròximes a l'exgerent han explicat que Camps li va demanar que convertira el monestir en un motor cultural i que "la seua gestió va estar en tot moment avalada pel president". "El que hi ha és un desfasament pressupostari avalat amb crèdits fixats a un termini financer perquè va fer moltes activitats", han precisat. En eixe sentit, han assenyalat que va ser víctima d'una conspiració perquè el seu treball era percebut com "una conselleria paral·lela"
Després de l'eixida de Burgos de la fundació, la Conselleria de Cultura va elaborar un pla de sanejament i la consellera, Trinidad Miró, va anomenar com nova gerent a Anabel Trujillo, que fins llavors ocupava un càrrec de confiança com a tècnica del departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Alcoi. Seguint les directrius d'eixe pla, Cultura va comunicar a alguns dels creditors que havien de rebaixar el deute en un 7% si volien cobrar, tal com ha manifestat a El País una font de les empreses afectades. "Este és un procediment estrany, però no inhabitual si es cobra immediatament; el pitjor és que seguim sense cobrar a pesar de la rebaixa", revela. Fa un mes, el Consell va ordenar una transferència de 2,3 milions a la fundació, que ara és també la gestora de la celebració de l'Any Jaume I, que commemora el 800é aniversari del conqueridor. No obstant això, la pàgina web de la fundació ha deixat de ser accessible i l'aparell administratiu ha sigut reduït al mínim.
D'altra banda, el Consell va aprovar mesos després de l'eixida de Burgos el projecte de llei del Monestir de Santa Maria de La Valldigna, que convertirà al recinte en seu addicional de les institucions de la Generalitat i preveu la creació d'un patronat adscrit a Cultura, però presidit pel cap del Consell, per a regular l'ús del complex i impulsar-ho com a centre de recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
El periòdic El País, autor de la notícia, va tractar de posar-se en contacte amb Burgos diverses vegades sense que despenjara el telèfon. Així mateix, la Conselleria de Cultura va donar la callada per resposta.

dijous, 22 de maig del 2008

LA LLET MERENGADA ARTESANAL POT TORNAR A SIMAT


Simat pot tornar a fabricar la llet merengada artesanal que tant va entusiasmar els paladars estiuencs fins els anys vuitanta, si tira endavant la iniciativa que porta entre mans el Forn de Castillo per a tornar a fabricar este producte típic de la rebosteria simatera.
Llíber Castillo, actual responsable del Forn en tercera generació, ha fet saber a ARC IRIS que està pensant en adquirir la maquinària necessària per fabricar la llet merengada artesanal de la que tota la vida hem presumit els simaters.
És una evidència que la merengada industrial que s'ha distribuït les darreres dècades per tot arreu té una qualitat pèssima, el que s'ha notat a la demanda, com no podia ser d'altra forma.
Fins les acaballes de la dècada dels vuitanta era possible fer-se a Simat una llet merengada artesanal gràcies a que el Bar de Sagasta va heretar la tradició del Casino de Garrofa, una tradició que venia d'abans de la Guerra i que Pepe Sancho i els seus fills i filles van mantindre amb l'històrica maquinària de fusta que va desaparéixer amb la reforma del local. No hem d'oblidar que abans de tindre l'actual bar, els Sagasta van explotar uns anys el Casino de Garrofa, i amb bon criteri empresarial es van guardar la recepta de la llet merengada, que van estar oferint durant uns anys a l'actual bar de la Font Gran. Els Sagasta tenien la geladora a la seua casa del carrer de Santa Anna -es de suposar que encara hi és, malgrat que no la fan servir-, i allí van perllongar els secrets artesanals de la merengada, que bàsicament consisteixen en encertar la quantitat de sal per alliberar el fred, i el temps just, a banda, és clar, de les proporcions exactes de llet, ous, llima, canyella, etc.
Simat va ser fins fa un parell de dècades un dels pocs llocs del País Valencià on es podia prendre una llet merengada artesanal, i això ho apreciava gent de tots els pobles del voltant, que acudien a Simat expressament per prendre'n una.
Ara el Forn de Castilo s'ha proposat recuperar la fabricació tradicional d'este producte típic de Simat. Des d'Arc Iris li desitgem èxit amb l'esperança de que els estius de Simat tornen a recuperar aquell sabor de canyella i llima. De segur que la iniciativa contribuirà a que els estius de Simat recuperen l'excel.lent ambient que registraven fins la dècada dels vuitatanta, i pugam tornar a demanar un "nacional", el gelat format per una barreja de merengada (mai nata, com s'hi presenta ara) i cafè.
A més de la llet merengada, el Forn de Castillo ha creat un producte propi de rebosteria fet amb suc i melmelada de taronja que pretén patentar com a típic de Simat. En un ambient general d'apatia empresarial a Simat, fa goig comprovar que alguns emprenedors s'esforcen per aportar idees innovadores i progressar.

dimecres, 21 de maig del 2008

EL PP NO TÉ ESTRUCTURA ORGÀNICA

El PP de Simat, el partit que governa en solitari el municipi, no té estructura orgànica darrere seu, segons ha pogut constatar ARC IRIS. O el que és el mateix, el partit que governa Simat no té espai de reflexió fora del que és l'àmbit institucional, la qual cosa no pot més que repercutir de forma negativa en l'acció de govern.
Els militants són escassos, i el "think tank", és a dir, l'aparell que proporciona consells i idees, i dóna suport a l'acció de govern, queda reduït a un parell de Brines, i si de cas algun Llácer. Res més. I si això fóra poc, hi ha persones enfrontades al PP de Simat, de tal manera que si hi són uns no hi són els altres, i viceversa. De fet, la defenestració de Paco Alario com a regidor ha tingut alguna cosa a vore amb pressions internes.
Tot i la debilitat de l'estructura del PP local, la seua posició al front del govern municipal es reafirma davant la incapacitat dels partits de l'esquerra i el Bloc de posar-se d'acord per a conformar govern.
Davant la inexistència d'una estructura orgànica al PP de Simat, ARC IRIS recomana al partit del govern que convoque assemblees de veïns per tal de suplir la seua fragilitat estructural. Les aportacions dels veïns pal.liarien la manca d'estructura del PP i a més suposarien un avanç pel que fa a la participació ciutadana en els assumptes municipals.
En el cas contrari, ens trobarem en què qui assessora i aporta consells i idees al partit que governa Simat és un grup reduït de persones sense substrat ni capacitat per a desenvolupar un projecte polític dirigit a millorar la qualitat de vida i el benestar dels veïns de Simat.
ARC IRIS considera greu la fragilitat de l'estructura orgànica del partit que ens governa.

dimarts, 20 de maig del 2008

EL 20% DELS XIQUETS SAHARAHUIS PATEIX MALNUTRICIÓ AGUDA


UN ARTICLE DE MARC CABANILLES


La disminució de l'assistència humanitària en els campaments de refugiats sahrauís a Algèria està provocant una greu desnutrició infantil. Segons un informe que es publicarà la setmana que ve i al que ha tingut accés Afrol News, 1 de cada 5 xiquets en els campaments de refugiats a Algèria patix malnutrició aguda.
Les conclusions del nou informe de 2008 mostren que el nombre de xiquets malnutrits menors de cinc anys és superior al doble en els 3 anys, passant del 8 per cent en 2005 al 19 per cent en 2008, segons un informe de Norwegian Church AID. Els problemes dels sahrauís es veuen agreujats pel prolongat temps que s'ha tardat a arribar a una solució amb El Marroc per a aconseguir una solució per al Sàhara Occidental, que desitja exercir el seu exercici democràtic per a decidir si la seua població desitja o no la independència.En declaracions a Afrol News, Ronny Hansen, president del Comité noruec de Suport al Sàhara Occidental, atribuïx el descens de l'assistència humanitària al cansament que patixen els donants al prestar assistència d'una forma tan prolongada i arrossegar la situació. "Molt pocs estats, organitzacions no governamentals (ONG) o inclús les agències de l'ONU estan disposats a continuar finançant la mateixa emergència durant dècades, especialment quan no pareix haver-hi en l'horitzó cap solució política imminent", opina Hansen. L'activista prosahrauí considera que l'abandó de la comunitat internacional és una de les raons després del conflicte que s'arrossega des de fa molt de temps, recordant que la Unió Africana no pot actuar al Marroc, ja que no és país membre de l'organització panafricana. Hansen considera que les campanyes de promoció poden ajudar a canviar la situació dels refugiats sahrauís, i va afegir que la seua organització està pressionant a distints governs, organitzacions internacionals i empreses per a recordar i protegir els drets dels sahrauís, així com els seus recursos naturals. Des de l'ocupació de Sàhara Occidental per part del Marroc en 1975, la majoria de la població va fugir als campaments de refugiats en el desert algerià.

dilluns, 19 de maig del 2008

L'ESCOLETA, EIXEMPLE D'INCOMPETÈNCIA SUPINA

Obert el periode de preinscripció de xiquetes i xiquets a l'Escoleta de Simat per al curs que ve, més de vint parelles de progenitors s'han trobat amb que no podran inscriure els seus fills perquè l'escola per a xiquets i xiquetes de zero a tres anys va náixer menuda.
Al seu segon any de funcionament, l'Escoleta deixarà fora més de vint xiquets i xiquetes perquè a Simat han nascut al darrer any més de seixanta xiquets i xiquetes, i l'Escoleta només té 40 places, el que suposa una sorprenent manca de previsió per part de qui va posar en marxa el projecte: el govern PSPV-Bloc de l'anterior mandat. Tot i això, el PP no sembla massa interessat en tirar endavant un projecte d'ampliació.
Cal ser irresponsable per a posar en marxa una Escoleta sense tenir en compte la taxa de natalicis a Simat i la previsió d'augment de població. Esta dotació la va crear l'anterior alcalde, el socialista Palomares, encara que no per voluntat pròpia, sinó que va ser una exigència del Bloc a canvi de donar el seu suport als pressupostos de 2006. Tot i això, el Bloc també es va engolir el que va voler Palomares, perquè tal com s'ha demostrat només dos anys després, l'Escoleta va náixer menuda.
El que aleshores era el regidor d'Arc Iris a l'Ajuntament de Simat, Joan Serra, ja va advertir al PSOE i al Bloc que l'Escoleta anava a quedarse curta, i va denunciar que no estaven tenint-se en compte ni l'evolució de la taxa de natalitat ni la previsió d'augment de natalicis a causa dels nouvinguts. Ni cas, Palomares va fer una Escoleta d'anar per casa i el Bloc va donar la cabotada. Ara les advertències de Serra es tornen realitat i més de vint xiquets i xiquetes es quedaran sense plaça, amb el trastorn que això suposa per a pares i mares, que es veuen obligats a inscriure els seus fills a un altre poble amb els desplaçaments corresponents, o a rascar-se la butxaca per a pagar una escoleta privada.
Tota una mostra supina d'incompetència per part d'aquells que van posar en marxa el projecte de l'Escoleta.

EL MONESTIR ACULL UNA EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA DE RIBERA BERENGUER

El monestir acull des de divendres i fins al pròxim 4 de juliol, l'exposició retrospectiva 'Ribera Berenguer, 1953-2008', organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que compta amb la col·laboració de la Fundació Jaume II El Just.
L'exposició, que s'exhibirà en l'Almàssera i en el recentment inaugurat refectori del monestir, va ser presentada pel director territorial de Cultura de València, José Alfredo Pellicer; el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando Martí; el comissari de l'exposició, José Garnería; l'alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, i l'artista, Juan de Ribera Berenguer.
La mostra la integren un total de 80 peces que incideixen en l'evolució del valencià Ribera Berenguer, un artista personal i independent que es va situar al marge de les modes mostrant a través dels seus bodegons el pas del temps. Són paisatges del temps amb els seus desperdicis, fems i poals intrèpids en descampats, però amb cromatismes forts i reals.
Els quadros procedeixen de la col·lecció particular de l'artista, així com del Museu de la Ciutat, de la Diputació de València, de la Cambra de Comerç de València, de l'Autoritat Portuària de València i del Museu 'Vicente Aguilera Cerni' de Vilafamés (la Plana Alta).
José Garnería va destacar que Ribera Berenguer "es capfica en la pintura i s'abstrau del món exterior oferint interpretacions entre místiques i idealitzades amb textures i matisos on el concepte de llum és important".
L'artista tria per als seus bodegons i interiors trastos, velles graneres i objectes que altres tirarien al fem i que ell aconsegueix projectar cap a l'espectador perquè puguen contribuir a la seua interpretació com a obra oberta que és. Són objectes amb una història interior i unes vivències que l'artista coneix ja que conviuen amb ell en el seu estudi i per al que tenen molts significats, enyorances i la humilitat de quelcom inanimat que pot tindre diverses interpretacions.
Al marge dels seus interiors, Berenguer fixa la mirada en la trama urbana de la seua ciutat natal de València, però a vista de pardal. Es tracta d'obres de gran format en què de manera panoràmica representa una realitat imaginària a través dels anys.
Segons l'opinió de Garnería, Ribera Berenguer és "un pintor que sempre ha viscut per a l'art, sense concessions de cap classe; no sols és pioner en l'ocupació de la matèria en l'art figuratiu, sinó un mestre des dels seus inicis".
En este sentit, va manifestar que "converteix en bellesa plàstica els objectes representats, és la línia com a element que comporta un orde intel·lectual en conjunció amb el color que prima la llibertat de l'artista, unit a la composició com a síntesi del llenguatge pictòric".

diumenge, 18 de maig del 2008

EL PSOE DE LA VALLDIGNA PERD ENCARA MÉS PES A LA SAFOR

L'ultralermista Alfred Boix Pastor (dreta)
L'elecció d'un jove d'Oliva, Pepe Frasquet, com a secretari general de Joves Socialistes de la Safor-Valldigna ratifica la paulatina pèrdua de pes del socialisme valldignenc al conjunt de l'organització comarcal. Per dir-ho clar i ras: el PSOE de la Valldigna no pinta fava a la Safor. Els càrrecs orgànics de rellevància es trien a l'eix Gandia-Oliva o a l'Horta de Gandia. Vorem ara que ve l'elecció de delegats per al congrés federal del PSOE, quants dels tres delegats que li toquen a la Safor són de la Valldigna.
Els socialistes de la Safor-Valldigna han renovat l'estructura de les seues joventuts i els de la Valldigna ni estaven ni se'ls esperava, el que ja és una tònica del darrer deseni.
L'olivenc Pepe Frasquet ha estat elegit secretari general de Joves Socialistes de la Safor (deixem això de la Valldigna de banda) abrigallat pels lermistes Alfred Boix, secretari general de la Safor, i Salva Costa, secretari general de Joves del PSPV, del clan ultralermista de Gilet. I això què significa? Doncs que als socialistes d'ací els han colat un altre lermeta par a controlar als Joves Socialistes. D'eixa manera Alfred Boix, nefast número dos de la gestora de Lerma, es garanteix una nova fornada de joves lermetes que li bufen el brou quan a ell li entren ganes de medrar.
I a la Valldigna, sense enterar-se. I aixina els va. A cap dels tres pobles del Clot governa ara el PSOE, ni en té perspectives, i el que és més greu, no té cap capacitat d'influència, és a dir, no pinta fava.
Sense intenció d'interferir en assumptes interns d'altres partits, des d'Arc Iris recomanem al PSOE d'ací que aprofite la renovació de demarcacions prevista a la ponència marc del congrés federal per a deslligar-se definitivament del PSOE de la Safor, deixar que a l'eix Gandia-Oliva facen i desfacen els lermistes de Boix, i crear una estructura pròpia i independent a la Valldigna. Millor els aniria. De moment, l'eix Gandia-Oliva està enfonsant i castigant la Valldigna: on van les inversions en serveis i infraestructures? Al tros de terra que hi ha entre Gandia i Oliva. Hospitals, circumvalacions, autovies, rondes, FiraSafor, etc, etc. Tot va a l'eix Gandia-Oliva. La Valldigna és terra de ningú, entre el Serpis i el Xúquer, i aquells que poden reclamar atenció, que són els partits nacionals i estatals amb implantació a la Valldigna, no ho fan. Seguiran mostrant pleitesia a Alfred Boix i la banda local de Lerma, mentre la Valldigna mor. Cal fer-se respectar.
UN ARTICLE DE MARC CABANILLES

dissabte, 17 de maig del 2008

UN JOVE DE SIMAT FERIT GREU QUAN FUGIA DE LA GUÀRDIA CIVIL

Un jove de Simat va resultar ferit de gravetat dilluns passat quan fugia de la Guàrdia Civil per evitar ser detingut al ser sorprés amb companyia de dos altres joves, també de Simat, quan tots tres havian accedit de forma il.legal a l'edifici de l'antiga Fàbrica d'Elena, a la carretera de Xàtiva.
En ser sorpresos per la Guàrdia Civil, els tres joves intentaren fugir llançant-se des d'una altura de entre 10 i 15 metres, i en la caiguda un d'ells va sofrir un politraumatisme que l'ha portat a l'hospital a València, on encara no saben si es podrà recuperar. Sembla que té fractures a totes les extremitats, i està en observació davant la sospita de que hi pugueren haver lesions més greus a la columna.

ROBATORI A CA SAGASTA

Un o més desconeguts van forçar la matinada de dilluns passat una de les persianes del bar Sagasta, a la Font Gran, i en van endur monedes de les màquines escurabutxaques, i algun aparell electrodomèstic. La Guàrdia Civil investiga per poder determinar el o els autors. Les primeres ullades apunten que els delinqüents eren uns "aficionats", perquè bona part de les monedes de les màquines escurabutxaques, les més fàcils d'aconseguir, no les van poder traure. Són les que s'hi troben al tambor que dóna els premis. Només van poder aconseguir les monedes que hi eren al calaix de les màquines, la qual cosa indica que el o els autors dels fets no estan familiaritzats amb eixe tipus d'aparell,i que més bé es va improvisar el robatori.
Els productes del bar, com botelles de licor, no van ser de la preferència del o dels delinqüents.
Els fets van coincidir en una nit de molt soroll al carrer, ja que es van sentir disparar diverses boletes al llarg de la nit i la matinada. Això pogué contribuir a que cap veí se n'adonara de cap soroll en el moment del robatori, o que no donara importància.
Ningú no s'explica com uns delinqüents poden haver actuat amb total tranquilitat gairebé al centre del poble, i ningú no s'explica tampoc com una matinada d'un dia laborable algú es dedique a disparar boletes per dins del poble.

dijous, 15 de maig del 2008

UN ALTRE ANY ESTÈRIL?


L'alcalde, Sebastián Mahíques.
D'ací a dos setmanes es complirà el primer aniversari de la victòria del PP a les eleccions municipals de Simat, amb la consegüent formació de govern. Va a complir-se un any. No estem parlant, doncs, dels cent dies de gràcia. I el resultat no és satisfactori.
Estem davant un altre any estèril? Simat acumula ja massa anys estèrils de govenrs que s'han limitat a poc més que a gestionar els recursos corrents, sense preveure res, sense estimular sectors productius, sense crear opcions de futur, ni d'oci, etc. Massa anys sense model de poble i sense perspectives de futur. ¿Ha estat este primer any del PP un nou any estèril? La realitat diu que sí.
S'han pintat els passos de zebra, s'han netejat els carrers, s'han renovat els rètols dels carrers, etc. Quotidianitats. Res de que enorgullir-nos, excepte de la municipalització del servei de subministrament d'aigua potable.
El primer any de Sebastián Mahíques Morant al capdavant del govern municipal ha estat erm.
La política local s'ha democratitzat, s'ha guanyat en participació, en actituds, i en bona voluntat, encara que això ve del mandat anterior, i cal agrair-ho, en bona part, a l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana que va proposar Arc Iris.
Més enllà, no hi ha model, no hi ha mapa de ruta, i no sabem cap on ens dirigim. No s'ha fet cap actuació d'envergadura; les subvencions de la Generalitat, la gran esperança del PP local, no arriben, no s'aprecien canvis substancials en programació cultural, ni en immigració, ni en serveis socials, etc.
S'aprecien, si més no, millores com ara la major informació als regidors, uns pressuposts més detallats, la professionalització de la gestió trubutària mitjançant la Diputació, etc, encara que no deixen de ser qüestions ordinàries. Que la gestió tributària funcione bé no és res d'agrair, és una obligació de l'Ajuntament. Cal recordar, en este apartat, que l'anterior govern socialista va deixar de recaptar vora 200 milions de les antigues pessetes en rebuts inconbrats i incobrables. Això, al menys, no es tornarà a produir.
Ara bé, el PP haurà de demostrar més del que està demostrant si vol fer-se mereixedor de la responsabilitat de governar simat.

dimarts, 13 de maig del 2008

AVANÇ INFORMATIU: FRACASEN DE NOU LES NEGOCIACIONS PER PRESENTAR UNA MOCIÓ DE CENSURA


Els protagonistes de les negociacions: Eladi Mainar (PSPV),
Agustina Brines (Bloc) i Joan Serra (ERPV). Fotos: Levante-EMV
El PSPV, el Bloc i ERPV de Simat han donat per concloses les negociacions per presentar una moció de censura al PP sense cap resultat. Fa un parell de setmanes es va encetar la nova ronda de reunions, que han acabat sense èxit per la impossibilitat de conciliar les múltiples exigències que s'hi han posat damunt la taula per part d'uns i altres.

Com sabran els lectors d'aquest bloc, EU-Arc Iris va participar a la primera reunió d'aquesta darrera tanda, però es va deslligar després de denunciar el menyspreu cap al seu regidor, i la manca de rigor.

El dos partits polítics de l'esquerra que participaven a les reunions amb el Bloc han decidit deixar córrer el mandat vigilant de prop al PP i marcant les seues polítiques.

EU-Arc Iris ja va presagiar este nou fracàs. La nostra formació lamenta la falta d'enteniment entre els partits de l'esquerra i el Bloc, i anuncia que es mantindrà fidel a la línia que ha portat fins ara, és a dir, treballar per millorar la qualitat de vida dels simaters, contribuir a la governabilitat siga quin siga el govern, i disuadir al PP de fer política de dreta al nostre poble.


CONTINUAREM INFORMANT A MESURA QUE ENS ARRIBEN NOVES DADES

DECISIONS DE CAMPANAR A LA SAFOR

UN ARTICLE DE MARC CABANILLES


No és un terme que estiga al diccionari de la llengua, per la qual cosa convé aclarir el seu significat. Eixa expressió fa referència a aquelles decisions, on l'àmbit d'actuació o zona d'influència, no arriben més enllà d'on arriba la vista.
En el cas de la vida política, estes “decisions de campanar” tenen una sèrie de característiques molt clares i definides.
Solen ser egoistes, perquè els que les prenen, només contemplen el possible benefici dels que habiten la reduïda zona d'influència d'eixes decisions.
Solen ser altament insolidàries, perquè al prendre-les, no es tenen en compte els problemes o necessitats d'els que viuen prop de nosaltres, però queden fora de la zona d'influència.
Solen fomentar el paternalisme, quan no el caciquisme, perquè és evident que els que se senten beneficiats, mostren el seu agraïment en forma d'adhesió inquebrantable cap a la persona o organització que va prendre la decisió.
Afavorix l'aïllament, quan no l'enfrontament entre comunitats o poblacions, perquè quan d'un recurs escàs es tracta, el benefici excessiu d'alguns, va en detriment de la resta.
Decisions de campanar, les trobem a tots els nivells, des de l'internacional fins en simples comunitats de veïns.
A nivell internacional, tenim a les grans potències econòmiques mundials, amb unes decisions encaminades a mantindre les xifres macroeconòmiques del mal anomenat “primer món”, encara que això implique la ruïna del pitjor anomenat “tercer món” en forma de mort de milions de sers humans per fam, set o simple falta de medicines.
A nivell de comunitats de veïns, un simple exemple, és el d'aquelles que a canvi d'una quantitat de diners, instal·len antenes de telefonia mòbil en els seus terrats, sense importar-los que els possibles perjuís en la salut, també afecten les comunitats veïnes, que en res es beneficien.
També en la nostra comarca de la Safor, tenim abundants exemples de “decisions de campanar”.
Una d'elles, són els PAI's que l'ajuntament de Tavernes ( i en el seu dia el de Simat), està posant en marxa. Amb l'excusa que el progrés ho fa inevitable i dóna màxims beneficis, cada poble planifica el seu camp de golf, el seu polígon industrial, els seus milers de xalets, les seues infraestructures, etc, etc., sense tindre en compte en què pot afectar al poble veí, ni plantejar-se que l'ideal seria una coordinació supramunicipal que permetera cuidar, administrar i protegir l'ús de recursos cada vegada més escassos i delicats (aigua, paisatge, territori, energia, agricultura, convivència, etc.).
Un altre exemple el tenim arran del pas de la línia d'Alta Tensió. Va ser la decisió de l'ajuntament de Benifairó d'autoritzar el pas de la línia pel seu terme, després d’anys de lluita, sense importar-li res en que podria afectar eixa decisió als veïns de Simat, que continuaven en la lluita.
La versió oficial, va ser que la decisió es va adoptar davant de l'inevitable pas de la línia i que es va buscar el màxim benefici per a Benifairó, perquè la línia transcorria soterrada i allunyada del nucli urbà.
Doncs bé, esta mentalitat de l'inevitable i el màxim benefici, instal·lada hui en els caps dels que dirigeixen partits polítics, institucions, empreses, etc., ens està portant, a poc a poc, però sense parar, a un desastre col·lectiu quant a la forma d’entendre les relacions i la convivència.
Amb eixa mentalitat, encara hui en dia, l’esclavitud de milions de sers humans seria cosa normal, perquè abans de la seua abolició, ja hi havia molta gent (inclús intel·lectuals de prestigi), que defenien que l’esclavitud era una cosa natural, i per tant, inevitable, i a més, permetia a una part de la societat, viure amb el màxim benefici.
Davant de la hipocresia i la debilitat dels pilars en què se sustenten eixes “decisions de campanar” ( l'inevitable i el màxim benefici ), jo entenc que els que les prenen, es tanquen en banda a qualsevol crítica, buscant com a excusa, que els veïns recolzen eixes decisions o que un plenari municipal les va votar democràticament.
De cap manera se’ls va ocórrer, que quan un càrrec públic es veu obligat a prendre una decisió èticament incorrecta, moralment reprobable o socialment injusta, sempre té l’opció de dimitir i conservar intacta la dignitat.
Però clar, com he dit abans, les adhesions inquebrantables que provoquen estes decisions, i el màxim benefici que proporcionen, són un caramel prou dolç com per a tapar l’amargor de la insolidaritat, l’egoisme o la injustícia que també comporten.
Sempre ens quedarà el dubte de com podrien haver sigut les coses (o com podrien ser en un futur), si en compte de prendre estes decisions, basades en les premisses de l'inevitable i el màxim benefici, s’hagueren pres basades en l’humanisme, el coratge, la generositat i el respecte cap als que vivim junts.
Davant de la filosofia de l'inevitable (inclús la mort), sempre cap la rebel·lia.
Davant de la filosofia del màxim benefici, sempre cap la solidaritat.

dilluns, 12 de maig del 2008

EL TEMPS PUBLICA HUI UN REPORTATGE SOBRE LA VALLDIGNA

El setmanari El Temps publica al número d'aquesta setmana, que ix hui dimarts, un ampli reportatge sobre la tramitació parlamentària del projecte de llei de l'antic monestir de la Valldigna, les seues repercussions, i les reaccions de tots els protagonistes locals sobre la conveniència o no de donar protagonisme a l'Església catòlica a l'hora de decidir en el futur els usos de l'antic monestir.
L'autora del reportatge, la periodista Núria Cadenes, ha indagat de forma meticulosa sobre la història del monestir, la seua recuperació, els treballs de restauració, i els possibles efectes del projecte de llei que està a punt d'aprovar-se.

dissabte, 10 de maig del 2008

LA RENÚNCIA DE MAINAR ÉS UNA DE LES OPCIONS QUE ES BARALLEN DE CARA A LA MOCIÓ DE CENSURA

Eladi Mainar (PSPV), Agustina Brines (Bloc) i Joan Serra (ERPV), protagonistes de les negociacions. (fotos: Levante-EMV)
La renúncia del cap de llista del PSPV de Simat, Eladi Mainar, a ser el candidat a l'alcaldia en una hipotètica moció de censura, en favor del número dos socialista, David Mogort, és una de les opcions que es barallen, encara que la negociació està estancada per l'exigència del Bloc d'ocupar l'alcaldia durant un any, segons ha pogut saber ARC IRIS de persones que han participat a les darreres i enèsimes reunions per negociar la moció de censura. Com els lectors d'aquest bloc sabran, el regidor d'EU-Arc Iris ja no participa en aquestes reunions des de que a l'última convocatòria se'l va deixar de costat. Arc Iris ha denunciat esta setmana a través d'un comunicat de premsa la manca de formalitat en la que s'organitzen estes reunions, el menyspreu al nostre regidor, i les escases perspectives a causa de la multiplicitat de condicions i exigències.
La possibilitat de que renuncie Mainar sembla que ha estat una exigència d'ERPV, i de forma sorprenent Mainar hauria acceptat, segons les mateixes fonts, tot i que fins ara el PSOE simater havia rebutjat eixa condició per considerar-la un menyspreu al seu cap de llista, i havia tancat files al voltant de Mainar.
No obstant això, encara que s'aconseguira superar eixe obstacle, sembla que les negociacions han quedat bloquejades (mai millor dit) per una altra condició del Bloc, que demana un any d'alcaldia. Ahí, el representant d'ERPV, Joan Serra, s'ha plantat, i ha dit que si al Bloc li toca un any, a ell li'n correspon mig. En eixe punt s'han quedat les negociacions.
Arc Iris proposa als dos partits d'esquerra que participen amb negociacions amb el Bloc una prova del cotó-en-pèl: Que oferisquen l'alcaldia al Bloc els tres anys que resten de mandat i comprovaran com, tot i així, el Bloc busca alguna altra excusa per a negar-se: l'alcaldia de Benifairó està en joc. Una vegada feta la prova del cotó-en-pèl, i una vegada demostrat que el Bloc no té cap voluntat d'arribar a cap acord, caldrà deixar-se de noves negociacions, posar-se a treballar per a millorar la qualitat de vida dels simaters, i esperar a que d'ací a tres anys es tornen a convocar eleccions.
S'han fet catorze reunions per negociar una moció de censura i totes han acabat sense resultat; l'esquerra de Simat i el Bloc són ara mateix la rissa a la premsa comarcal. Per tant, Arc Iris demana als dos partits de l'esquerra que estan negociant amb el Bloc que se n'adonen que estan deixant-se embaucar per un embaucador professional: el Bloc. Per tant, cal canviar d'estratègia, deixar el Bloc de costat, forçar al PP a que practique polítiques progressistes, i esperar a que d'ací a tres anys els electors jutjen qui ha treballat amb bona voluntat i qui s'ha dedicat a fer el tarambana. Perque de moment sembla que a la dreta nacionalista i catòlica de Simat no li molesta que el PP governe a Simat mentre al poble del costat hi haja un alcalde dels seus.

dimecres, 7 de maig del 2008

LA FUNDACIÓ JAUME II NO RENDEIX COMPTES


Vicente Burgos
La Fundació Jaume II El Just, que gestiona el dia a dia de l'antic monestir de la Valldigna, no ha presentant els comptes de 2006, i per tant, la Sindicatura de Comptes no ha pogut fiscalitzar al seu informe d'eixe exercici l'activitat de la Fundació. Així ho fa saber el Síndic al seu darrer informe, en el que adverteix de que la Fundació Jaume II no ha presentat els comptes.
A hores d'ara ningú sap si la Fundació manté la seua activitat o està finiquitada, encara que si l'ex alcalde de Benifairó Agustín Pascual manté una vicepresidència, l'entitat deu estar en marxa.
Potser l'omisió de dades està relacionada amb la gestió econòmica de l'ex gerent de la Fundació, Vicente Burgos, ja destituït. Sembla que Burgos no va deixar la Fundació amb bona salut financera, i eixa ha estat una de les causes de la seua destitució.
Arc Iris lamenta l'obscurantisme al voltant dels comptes de la Fundació Jaume II, i recorda que part dels seus ingresos corresponen a l'explotació agrícola del perímetre de l'antic monestir. Per tant, alguna cosa hauria de dir l'Ajuntament de Simat.
Arc Iris ha pogut averiguar que la Fundació no té ara recursos ni per a contractar un jardiner, però sí per a seguir pagant els sous del personal.
El nostre regidor, Víctor Mansanet, instarà a l'ajuntament, mitjançant una moció, a que s'interesse davant la Conselleria de Cultura sobre l'estat de la Fundació, i sobre la voluntat de la Generalitat de mantindre l'entitat o dissoldre-la. Tot apunta a que la Fundació desapareixerà, si s'atén al que diu el projecte de llei del monestir, que preveu un nou òrgan de gestió lligat al futur Alt Patronat.
Ara bé, Arc Iris vetllarà perquè la Generalitat no dissolga la Fundació sense abans haver rendit comptes dels exercicis 2006 i 2007. La intenció és conéixer en què s'han gastat els diners públics destinats a organitzar activitats a l'antic monestir.

dilluns, 5 de maig del 2008

ARC IRIS DENUNCIA FALTA DE FORMALITAT A LES NOVES NEGOCIACIONS PER PRESENTAR UNA MOCIÓ DE CENSURA


El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet. (foto: Levante-EMV)
L'Agrupació Ciutadana Arc Iris vol expressar el seu malestar per la forma en la que han començat a enfilar-se les noves negociacions per a presentar una moció de censura a l'alcalde del PP de Simat. La nova convocatòria s'ha fet de forma gairebé còmica, informal, i amb un absolut menyspreu cap al regidor d'EU-Arc Iris, que ni tan sols ha estat convocat.

El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, es va assabentar pel seu homòleg d'ERPV, Joan Serra, de la convocatòria de noves negociacions per a presentar una moció de censura. Les reunions es van encetar diumenge a les 15.30, cita a la que el representant d'EU-Arc Iris va acudir amb un document consensuat el dia abans en una reunió conjunta de les assemblees d'EU i Arc Iris. La reunió anava a ser en un principi al mateix ajuntament, i una vegada allí els tres representants d'EU-Arc Iris que hi acudiren es trobaren amb les portes tancades perquè ningú havia demanat permís a l'alcalde per celebrar ninguna reunió.

Allí mateix el portaveu del PSOE, Eladi Mainar, proposa de fer la reunió a casa seua, i diu que només hi poden acudir els portaveus, una decisió unipersonal que deixa sorpresos als representants d'EU-Arc Iris, que evidentment, no acudiren. Això sí, entregaren el document que hi figura a l'entrada anterior d'aquest bloc, i que recull les bases sobre les que EU-Arc Iris vol negociar.

Tot i això, el menyspreu cap al regidor d'EU-Arc Iris, que no va estar formalment convocat a la reunió, ha portat Arc Iris a elaborar la següent proposta:

Arc Iris no participarà en cap més reunió per negociar mocions de censura. El nostre regidor tampoc és impresindible. Entre el PSOE, Bloc i ERPV sumen sis regidors, majoria absoluta, i per tant poden portar endavant una moció de censura sense EU-Arc Iris. Ara bé, si aixina i tot són incapaços d'arribar a cap acord, la responsabilitat serà exclusivament d'ells. EU-Arc Iris només acudirà a noves reunions si són públiques, i obertes al públic en general amb difusió prèvia. No tolerarem més secretismes.

EU-Arc Iris ja va oferir al principi del mandat el seu vot per a formar un govern d'esquerres amb alcaldia íntegra del PSOE, i el Bloc s'hi va oposar. Amb posterioritat hi ha hagut múltiples reunions sense que s'haja tret res en net. Per tant, Arc Iris diu que per la seua banda s'han acabat les ximpleries. Qui vullga negociar una moció de censura, que ho faça amb formalitat, serietat, transparència i bona voluntat. Si no és així, Arc Iris ja no hi assomarà més el nas. Ho poden fer sense nosaltres.

PROPOSTES DE BASE PER A UN ACORD D’ESQUERRES A L’AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

Les assemblees d’ESQUERRA UNIDA DE SIMAT i l’AGRUPACIÓ CIUTADANA ARC IRIS, reunides en sessió conjunta dissabte, dia 3 de maig del 2008, acorden per unanimitat formular les següents propostes de base per configurar un govern municipal d’esquerres:
Estimular la inversió local a través de la indústria turística, i reactivar l’agricultura, a fi de crear riquesa i llocs de treball per afrontar la desacceleració econòmica.
Firmar una moratòria urbanística de 20 anys i crear un model de municipi sostenible que tinga com a eix fonamental l’Agenda 21.
Impulsar la promoció de vivendes dignes i accessibles per mitjà de l’elaboració urgent d’un pla de rehabilitació d’habitatges.
Respectar durant la present legislatura la recuperació de l’abastiment d’aigua com a servei públic, i impedir-ne la gestió privada.
Estudiar la futura contractació del subministrament elèctric amb una empresa distinta a Iberdrola, responsable junt amb el Govern de la Generalitat i els alcaldes de l’anterior legislatura de Tavernes (PP), Benifairó (Bloc) i Simat (PSOE), del traçat de la línia d’alta tensió, amb la consegüent amenaça per a la salut pública.
Eixir-se’n de la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna, i destinar els 85.000 euros de l’aportació local a obrir un Fons Solidari de Treball. Mentrestant, els edils simaters del PSOE i el Bloc es comprometen a revocar l’assignació de 17.000 euros anuals al president de l’entitat, i forçar-ne l’elecció d’un d’esquerres.
Iniciar un procés constituent per a la recuperació de la República, d’acord amb la moció presentada pel grup municipal d’EUPV-ARC IRIS, el 28 d’abril d’enguany.
Assumir, amb la presentació d’esmenes per millorar el text, la moció presentada pel grup municipal d’EUPV-ARC IRIS el passat 28 d’abril d’enguany sobre l’ús públic del monument historicoartístic del Monestir de la Valldigna.
Crear l’Escola Municipal de Pilota Valenciana, segons la moció presentada per EUPV-ARC IRIS, i comentada en comissió informativa, i dedicar el nom d’un carrer al nostre esport nacional.
Apostem per un alcaldia d’esquerres (llista més votada) i no compartida, que esgote els tres anys i mig de legislatura que resten. Si no s’hi arriba a un acord, oferim un candidat per a assumir eixa responsabilitat, i reiterem les propostes expressades en el número de Terra i Llibertat del proppassat mes de febrer.
Simat de la Valldigna, 4 de maig del 2008.

divendres, 2 de maig del 2008

BARALLA ENTRE ESTRANGERS I SIMATERS PER UN CONFLICTE DE CONVIVÈNCIA

Dilluns passat es va produir una baralla entre veïns de Simat, els uns estrangers i els altres de casa, per un problema de convivència. Els fets van ocórrer al carrer del Pintor Sorolla, a l'edifici que es coneix popularment com l'ONU, on alguns dels estrangers que hi viuen van començar a llançar objectes per les finestres. Això va provocar les protestes dels veïns, que van acabar en baralla, amb intervenció policial inclosa.
El que hauria de ser un incident sense més conseqüències, amaga al darrere un important problema de convivència que s'agreuja a mesura que passen els mesos, i a mesura que es deterioren les condicions de vida en general a causa de la crisis i el conseqüent augment de l'atur.
La desatenció cap a la integració dels immigrants és un dels assumptes que se li van retraure a l'anterior govern local del PSOE. Amb l'arribada del PP es van posar en marxa algunes actuacions, com el control del lloguer i el cens d'estrangers, i fins i tot es van produir desallotjaments de famílies conflictives, a més de la posada en marxa de mesures destinades a la integració, com el control de l'absentisme escolar. Ara, però, sembla que els propòsits inicials s'han esvaït.
La integració dels immigrants i la convivència és un dels principals reptes que té l'Ajuntament de Simat, a banda de la reactivació ecnonòmica local. Si no es sap, o no es vol, aplicar polítiques que afavorisquen la integració i la convivència, no serà pretenciós aventurar que es poden produir problemes greus.
El PP, que governa a Simat, ha dotat al Govern valencià d'una conselleria d'Immigració, que dirigeix l'incombustible Rafael Blasco. Es tracta d'una conselleria dissenyada només per evitar la jubilació de Blasco. No té cap competència ni pressupost. Les partides per a la integració provenen del Govern central i es distribueixen de forma equitativa entre els municipis amb més immigrants censats. Això sí, el repartiment el fa la Generalitat d'ací. Aniria bé, doncs, que l'Ajuntament de Simat obligara als estrangers que hi viuen al poble a empadronar-se per tal d'optar a més ajudes.
O els simaters assumim que és inevitable el fluxe de persones d'altres països tractant de millorar les seues condicions de vida, i fem un esforç per enfortir la convivència, o les baralles es repetiran. I, o l'Ajuntament assumeix que la immigració és un dels principals reptes, o ens trobarem davant un altre govern local ineficient, incompetent i irresponsable.
La immigració pot ser enriquidora en matèria econòmica i cultural si s'atén i es canalitza de forma adequada. Però pot ser també un problema si es deixa de banda.
Així que, Sebastián, anem per feina mentre sigues l'alcalde.

dijous, 1 de maig del 2008

PRIMER DE MAIG


Arc Iris es solidaritza amb tots aquells simaters el sou dels quals no arriba a mil euros, amb aquells que estan sense feina, amb aquells que cada quinze dies han d'anar a fitxar a l'oficina d'ocupació, amb els qui cada primavera, a la porta de l'estiu, passen per un vergonyós procés de selecció a l'ajuntament per a poder treballar amb allò que en dieun l'atur agrícola, amb els que fan més hores que té el dia als magatzems, amb els estrangers que treballen sense garanties a la collita de la taronja, amb Batiste l'U que fa més d'un any que és a l'atur i l'ajuntament li ha rebutjat una desena de sol.licituds, amb els que es veuen obligats a deixar el seu poble per a guanyar el jornal, amb els jubilats i vídues que cobren 300 euros.
A tots ells, la nostra solidaritat i la nostra garantia de que continuarem lluitant dins les nostres possibilitats perquè a Simat es puguen generar llocs de treball de qualitat. Després de 30 anys de democràcia cap ajuntament, ni del PP ni del PSOE, se n'ha ocupat d'estimular els sectors productius locals i generar llocs de treball. El PSOE estava ocupat en especular sobre el sòl, i el PP encara no s'ha enterat de que hi és a l'alcaldia. Arc Iris exigeix l'ajuntament que actue d'una vegada com a generador de riquesa a l'àmbit local, i que garantisca el benestar econòmic i social dels seus veïns mitjançant vertaderes polítiques d'estímul als sectors productius locals, en especial el turisme, les noves tecnologies i les energies renovables. A tot alcalde i a tot regidor li hauria de caure la cara de vergonya mentre al seu poble hi haja un estranger explotat, un veí a l'atur, o una família sense els suficients recursos per a viure amb dignitat.
Pensem bé el que significa la celebració del Primer de Maig. També a Simat.