dissabte, 31 de desembre del 2011

ÈXIT DE LA SANT SILVESTRE A SIMAT

Més d'un centenar de persones han participat hui en la cursa de Sant Silvestre de Simat, per acomiadar l'any amb disfresses, bon humor i de forma saludable. Organitzat pel Club la Llebre, xiquets i grans han fet dos voltes al poble ataviats amb barrets de Pare Nadal i altres disfresses. Al finalitzar hi havia obsequis per a tots els participants.

divendres, 30 de desembre del 2011

NADAL SENSE PROGRAMACIÓ CULTURAL NI ANIMACIÓ

Els Nadals d'enguany no passaran a la història per la seua programació cultural ni les campanyes d'animació. Bé perquè no hi ha un clau, o perquè la regidora del ram s'ha distret, la programació cultural de Nadal ha estat escassa, per no dir nul.la. L'estampa ha sigut de carrers buits. Serà de nou del Club de Córrer la Llebre qui aportarà la proposta més multitudinària amb la Sant Silvestre no competitiva que es correrà demà vespra de Cap d'Any a les 16:00 hores, amb eixida del Bar Levante.
En uns dies en els que els escolars fan vacances i la disponibilitat de temps per a l'oci és major, Simat no ha aportat propostes. Només uns jocs infantils que s'hagueren programat als parcs públics no hagueren suposat cap entrebanc per als comptes públics.
D'altra banda, la nit de Cap d'Any a Simat es presenta amb diverses ofertes de cotilló que van des dels preus habituals fins als 60 euros. Com a exemples, el Bar Ramonet cobra el sopar a 50 euros, el bar Moto Dos a 55 euros, i el Bar Sagasta a 60 euros. El Bar Vidal, per la seua banda, cobra segons es consumeixa, com d'habitual. El problema és que després del sopar, les opcions a Simat són ben poques i passen només per acabar la festa a un pub. Això fa que molts simaters opten per acomiadar l'any en altres localitats, i fins i tot per viatjar, la qual cosa suposa més despesa evadida.
Una carpa municipal on es servira cotilló amb orquestra i discomòbil, oferida per concurs als hostalers locals, seria una possible solució per evitar que els simaters fugiren del seu poble la Nit de Cap d'Any.

dimecres, 28 de desembre del 2011

PSPV-PSOE: REFUNDACIÓ O RENOVACIÓ

UN ARTICLE D'ELADI MAINAR

Refundació o renovació. Eixa és la qüestió fonamental a partir d'aquestos moments per al PSPV-PSOE. Tal com ha anat evolucionant el PSPV al llarg de dècades, la renovació sols serà un canvi de cromos, els mateixos polítics que han dut al partit socialista dels valencians, a derrota darrere derrota, tornarien al mateix lloc després d'una circumnavegació política dintre de “l'aparato” del partit. Es precisa una refundació sobre paràmetres nous, sobre idees que enganxen a la societat, i sobre tot als més joves, i sobre tot cal un canvi d’actitud. La debacle ha sigut tan gran que no hi ha precedents històrics. A les primeres eleccions democràtiques el PSOE va traure sols 118 diputats, però, eren aixó, les primeres eleccions, i Franco havia mort feia pocs anys.
Ara després de tants anys, quasi mig segle, el gran partit, el partit amb més història d'Espanya, s'ha endinsat dintre les aigues profundes d'una fosa abisal, i el que és més colpidor, és que no es veu com remuntarà eixes aigues gelades de la indiferència electoral.
Per què ho hem de dir, eixe electorat s'ha sentit traït per un dirigents que han fet polítiques que no es corresponien amb la història i la ideologia dels socialistes. Alguns podran dir que després d'aquest terratrèmol és fàcil fer qualsevol interpretació, ho acceptem, tots ara estaran encertats, però el que cal dir,és que els problemes del PSPV-PSOE no venen ara de nou, malgrat que s'han agreujat en aquestes eleccions.
La gent jove fuig del partit, no vol saber res, així el nostre electorat cada dia és més vell, i a més, els nostres dirigents s'eternitzen en els càrrecs donant una impressió de cariàtides marmòries per a les que no passa el temps, a més a més, quan alguna d'aquests polítics deixen el càrrec, són col•locats en un altra institució per a seguir dintre del circuit de la política i dels pressupostos generals. Casos en tenim ben clars i ben a prop de nosaltres. El PSPV-PSOE, amb aquesta política el que fa és ser líder en la incineració de moltes persones que es senten vàlides i no poden o no creuen en eixe partit, en el que sols pots arribar a algun lloc i lluitar per canviar la societat, si acceptes la cooptació, o si eres un afalagador dels dirigents del moment.
No es excusa el PP, el partit de la dreta més conservadora. Recordem com són elegits els seus dirigents, a la búlgara. Però els socialistes, o els que pensem amb una visió progressista de la societat, hem de ser diferents del PP, hem de tenir la nostra personalitat.
Cal doncs, fugir d'eixa mediocritat que ha agafat el partit i el domina amb congressos en el que ja esta tot dit. Cal renovar als dirigents, i cal que eixos dirigents treballen de valent per tornar al poder, i cal al menys, saber el que estan fent dintre de l’ajuntament i fora d’ell. Per exemple a Simat, encara no sabem el que estan fent els dos regidors que tenim. La seua capacitat per difondre el seu treball al consistori simater, és simplement nul•la.
Les eleccions primàries en la que participaren tant afiliats com simpatitzants seria una bona idea, també un altra proposta seria que els càrrecs polítics no estigueren més de dos legislatures, que després d'eixe temps, tornaren al seu treball, sapigueren el que és el dia a dia d’un treballador normal, eixa renovació seria la força clara per a que el partit deixara de ser magatzem de funcionaris de l’aparell, de gent que s’eternitza en els llocs dirigents del partit sense que entre sàvia nova, sense que hi haja renovació veritable.
Cal doncs, obrir-se a la societat, la majoria de les agrupacions són minses, esquifides, amb poca representativitat en la societat; són pocs els joves que desitgen entrar en aquest partit centenari que tant ha treballat pel futur, i que tanta sang ha donat per la llibertat i per una societat millor durant tota la seua història.
Necessitem, un canvi radical, no valdran les renovacions, ni els congressos amb els mateixos denominadors comuns, congressos apanyats, amb componendes a última hora, on els enemics de dies enrere, ara són amics, no val això, val això una refundació.

divendres, 23 de desembre del 2011

BON NADAL

UN GRUP DE SOCIS DE LA COSIVA ESTUDIA DEMANAR RESPONSABILITATS PER LA GESTIÓ

Un grup de socis de la cooperativa Cosiva promou la convocatòria d'una assemblea que es celebrarà dimarts o dimecres de la setmana vinent, en la que es plantejarà la possibilitat de demanar responsabilitats legals als gestors pel deute acumulat per la societat, situació que ha portat al cessament de l'activitat, i que té difícils eixides distintes de la del concurs de creditors. Al mateix temps, pensen demanar responsabilitats per determinades actituds posteriors al cessament de l'activitat, com ara la utilització presumptament fraudulenta de la cartera de clients i altres bases de dades.
El grup de socis que promou estes accions no pren la iniciativa en blanc. Han contractat un despatx d'advocats on se'ls ha assegurat que les accions proposades són factibles i tenen aspecte de poder prosperar.
Al marge dels anàlisi econòmic i legal, des de l'àmbit polític Arc Iris lamenta que el govern local del PP s'haja desentès d'esta situació, i no haja tractat de buscar els mecanismes que evitaren el tancament, possibles concursos de creditors, i sol.licitud de responsabilitats legals. L'Ajuntament tenia mitjans al seu abast per canalitzar una situació, bé en col.laboració amb la iniciativa privada, o amb mitjans propis i ajuda d'altres institucions.
Arc Iris recorda, d'altra banda, que venia demanant des de 2004 una fusió de les cooperatives, però no vam tindre èxit amb les nostres propostes.

dijous, 22 de desembre del 2011

VÍCTOR MANSANET REMET UNA FELICITACIÓ MÉS RADICAL QUE LA DE SEBA

LA GROSSA TORNA A PASSAR DE LLARG PER SIMAT

Els supersticiosos pensaven que Simat anava a resultar agraciat en el sorteig de Nadal de la Loteria Nacional celebrat hui pel tancament de les cooperatives i la mala situació sociolaboral. Però la Grossa ha passat de llarg. Ni pedrea, només dos reintegraments dels números de la Unió Musical i dels festers i festeres de Santa Anna. I per si fóra poc, el dia 26 que a ningú se li ocórrega posar-se malalt, perquè el centre (auxiliar) de salut estarà tancat. L'any que ve més i a vore com ens en eixim d'esta.

COMPROVA ELS TEUS NÚMEROS ACÍ

L'AJUNTAMENT PRESCINDEIX DE MOTIUS RELIGIOSOS I EMPRA EL CATALÀ NORMATIU EN LA SEUA FELICITACIÓ INSTITUCIONAL



Les felicitacions nadalenques, més enllà de l'innocent desig de bones ventures, són també una forma d'expressió i comunicació, i també una declaració d'intencions. L'alcalde rajoyista de Simat coneix el terreny en el que es mou i sap que bona part dels vots que li van donar la majoria absoluta són prestats per electors que ni són del PP ni són de dretes. I en el seu afany de no irritar ningú, la felicitació institucional de l'Ajuntament de Simat prescindeix de motius religiosos i està escrita només en català normatiu. La pregunta que ens aborda és fins on estarà disposada a cedir l'ala cavernícola del PP simater, que també n'hi ha, en els equilibris de l'alcalde buscant pescar al centre sociològic, que és on està el gros dels electors, i fins i tot a l'esquerra.

dimecres, 21 de desembre del 2011

LA SENTÈNCIA DE LA URBANITZACIÓ VERGERET DEIXA A LES CLARES PER A QUÈ ERA EL PROJECTE DE LAMINACIÓ DEL VACA

A simple vista es pot observar que la urbanització és una aberració, no cal ser enginyer. Ara no hem de pagar tots pel que han fet uns pocs.

La recent sentència del TSJ que declara il.legal la urbanització del Vergeret de Tavernes, construïda sobre la ribera del riu Vaca, deixa ben a les clares per a què era la inversió de 40 milios d'euros corresponent al projecte de laminació del riu. L'ex alcalde de Tavernes, Eugenio Mifsud, del PP, qui ha eixit ara en defensa d'esta actuació urbanística que ell va autoritzar, ens ha obert a tots els ulls quan ha revelat que la urbanització estava vinculada a l'execució del projecte de laminació, i que els recursos contra la sentència del TSJ estaran basats en la futura execució del projecte de laminació. En resum, l'Estat paga 40 milios d'euros per a que la iniciativa privada alce edificis de huit altures a la vora del riu. Es pot concloure sense fer massa voltes que les edificacions a la vora del riu a Tavernes ens costaran al conjunt dels ciutadans 40 milions d'euros, tal com va denunciar Arc Iris des del mateix moment que es va fer públic el projecte de laminació.
Arc Iris es va oposar des del principi a esta actuació, i va advertir de que es tractava en realitat d'un projecte de retenció d'aigües per tal d'evitar inundacions a les urbanitzacions de Tavernes, tant al poble com a la platja.
Ara sembla que no hi ha marxa enrere perquè la legalitat del Vergeret està vinculada a este projecte. No obstant, Arc Iris proposa que es modifique el projecte, que es respecte la ribera del riu i es preserve el seu estat natural, i es reduïsca l'actuació a les obres necessàries per legalitzar el Vergeret.

dimarts, 20 de desembre del 2011

LA LLUITA INTERNA DEL PSPV FA RODAR EL NOM DE SIMAT PER TOTA LA PREMSA

Manolo Mata, diumenge, a la porta del monestir.


El nom de Simat de la Valldigna i del monestir va rodar ahir en llocs destacats i a tota plana per tota la premsa valenciana, pels informatius de la televisió autonòmica, les ràdios, i per un grapat de diaris digitals. El fet de que un dels aspirants a substituir a Jorge Alarte al capdavant del PSPV, Manolo Mata, triara diumenge el monestir de Simat com escenari per llançar la seua plataforma i donar-se a conéixer, va congregar l'interés de la premsa política, que ahir es feia ressò amb grans espais. L'elecció del monestir de Simat per llançar la plataforma Esperança Socialista, amb la que Mata vol arribar a la secretaria general, no és casual. El monestir com a escenari resulta simbòlic i significatiu. A més de ser el centre geogràfic del País Valencià, el monument està definit a l'Estatut com el centre espiritual, històric i cultural dels valencians, i mostra de la grandesa del poble valencià. No obstant, i malgrat esta referència estatutària, Simat no ha mesrescut en tres anys una visita de Jorge Alarte ni com a secretari general, ni com a síndic socialista a les Corts. Un "oblit" que no ha passat desapercebut i que ha sabut aprofitar Manolo Mata amb audàcia per apropiar-se de la càrrega simbòlica de l'enclau. Si vols ser el líder d'una formació política valenciana, què millor que arrencar des del centre mateix del País Valencià.
Tampoc el nou president de la Generalitat s'ha dignat encara visitar el centre espiritual, històric i cultural dels valencians. Deu estar massa ocupat pensant com pagar tot el que deu la Generalitat.
El més beneficiat ha sigut Simat. Si corre la moda instaurada per Mata, Simat pot convertir-se en punt de pelegrinatge d'aquells que tinguen ambicions més enllà de l'àmbit comarcal. A més a més, el documentr amb el que Manolo Mata ha posat en marxa la seua plataforma  porta el nom de Manifest de Simat.

Parla l'alcalde de Marinaleda

Igualet que Palomares .....
Igualet que Eladi ......
Igualet que Agustina .....
Igualet que Sebastià ....
I per això cada poble està com està.

dilluns, 19 de desembre del 2011

LES DARRERES PLUGES POSEN DE MANIFEST EL MAL ESTAT DEL CASC ANTIC

Les darreres pluges de la tardor han posat de manifest el mal estat de conservació del casc antic de Simat. Les teulades de dos cases desocupades a la plaça Ramiro Calatayud i carrer Sant Roc s'han enfonsat. Aquests fets posen de relleu la necessitat urgent d'una actuació pública que estimule la revitalització i la recuperació paulatina del casc antic. Arc Iris ve advertit de fa ja molts anys la necessitat d'un pla integral de recuperació del casc antic. No obstant, les propostes d'Arc Iris cauen sempre en sac foradat, i quan se li fa cas és massa tard. És el que ha passat amb les cooperatives. Arc Iris va fer en l'any 2004 la primera proposta de fusió de les dos societats cooperatives, tal com consta al llibre d'actes del ple. Si aquella proposta s'haguera pres en considerió i s'haguera promogut una fusió, potser ara no estaríem lamentant el cessament d'activitat de les dos cooperatives.
Amb el casc antic passarà el mateix. Tot i que fa gairebé una dècada que estem advertint de l'accelerat procés de degradació urbana i social de la part vella del poble, ningú ha menejat un dit per revertir la situació. Ara han caigut les teulades de dos cases. La pregunta és quàntes teulades han de caure per activar una intervenció.

dissabte, 17 de desembre del 2011

ELS CREDITORS DE ÉXITO PRENEN NOVES ACCIONS

Els creditors de la Valldigna de l'empresa comercialitzadora de taronja Éxito, als qui deu importants quantitats per la collita de la temporada passada, han acordat en una nova renió celebrada esta setmana a Tavernes lliurar als advocats d'AVA tots els xecs i pagarés extesos per l'empresa per tal d'emprendre les accions que consideren necessàries. A més a més, estan considerant la possibilitat d'organitzar un viatge en autobusos a la seu de l'empresa a Nules per concentrar-se a les portes i reclamar les quantitats que se'ls deuen.
Els representants dels llauradors han expressat el seu temor a que l'empresa utilitza totes les eines legals per eludir les seues responsabilitats, entre elles el concurs de creditors.

dijous, 15 de desembre del 2011

VÍCTOR MANSANET REBUTJA ASSISTIR A UN ACTE DE LA MANCOMUNITAT PER COHERÈNCIA I PER DISCONFORMITAT AMB LA DESPESA

El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, ha remés una carta a l'alcalde de Simat, Sebastià Mahiques, en resposta a la invitació de l'acte de presentació del calendari de la Mancomunitat de la Valldigna, en la que rebutja acudir per diversos motius.
Segons diu la carta, normalment, i sempre que hi haja un "àgape" pagat amb diners públics, tant EU de Simat com Arc Iris no solen anar als actes oficials, i encara menys d'una institució en la qual no creuen i de la que Víctor Mansanet, com a portaveu d'EU-Arc Iris a l'Ajuntament de Simat, ha demanat la seua dissolució per ineficaç i malbaratadora de recursos públics. Però a més, tot i saber que no ha estat cosa de l'Alcaldia de Simat, ni de bon tros, la persona o autoritat que ha cursat les invitacions ha discriminat, conscientment o inconscientment, tant EU com Arc Iris, ja que cap dels seus representants a Simat tenen invitació, cosa que sí que han tingut altres partits i organitzacions menys representatius. Fins i tot l'alcalde de Benifairó, amb tots els nostres respectes, però amb la nostra perplexitat, té una invitació personal i una altra com a alcalde (sempre hi ha hagut "classes", i ja es sap que en EU i en ARC IRIS estem en contra de les "classes" i els privilegis).
Per tant, i considerant que l'edició d'un calendari és una cosa banal (tot i que reconeguem el valor de les fotografies i imatges) i que s'ho hagueren pogut estalviar en una època com la que estem patint i invertir-ho en ajudes socials a persones i famílies necessitades, ni Arc Iris (el nom del qual no apareix per cap costat, però sí el de la Casa Calba o el de Siete y Medio Noticias) ni EU, ni Víctor Mansanet com a representant i portaveu d'aquestes dos organitzacions, assistiran a l'acte de presentació de l'esmentat calendari per coherència i dignitat.

dimecres, 14 de desembre del 2011

LES GRAES DÓNA UN PREMI DE 5.300 EUROS A LA QUINIELA

Una quiniela segellada a l'establiment Les Graes de Simat la passada jornada de futbol de l'11 de novembre, la jornada del "clàssic", ha resultat guanyadora d'un premi de 5.300 euros en encertar dotze resultats. No hi van haver encertants de 15 ni de 14, amb la qual cosa, els 12 encertants de 13 han cobrat 60.000 euros, i els 136 encertants de 12 més de 5.300 euros. Un d'eixos 136 va segellar la quiniela a Les Graes, i sembla que la va fer automàtica, és a dir, a l'atzar, sense mirar els partits. Només d'eixa forma s'explica la fortuna, perquè la jornada va resultar ben complicada per als quinielistes, atés que s'hi van produir molts resultats sorpresa, com ara el València, a qui ningú donava perdedor al camp del Betis, o l'Sporting de Gijón, a qui ningú donava guanyador a Vallecas. A més, el Ràcing va rascar un punt a San Mamés, l'Hèrcules li va regalar un empat al Valladolid, i el Celta no va poder amb l'Alcorcón. En definitiva, uns resultats sucosos per als quinielistes arriscats.

dimarts, 13 de desembre del 2011

TENIM NOVES INDICACIONS, PERÒ SEGUIM SENSE TINDRE A QUI INDICAR


L'alcalde rajoyista de Simat ens ha instal.lat nous indicadors turístics que assenyalen la direcció dels principals punts d'interès del municipi. El problema és que seguim sense tindre a qui indicar, i per als de casa no calen indicadors, ja sabem on es troba tot. Mentre Simat no consolide una arribada constant i significativa de turisme, tant s'hi val si posem nous indicadors, com si regalem pernil. Simat ha estat incapaç fins ara de convertir-se en un focus d'atracció turística, tot i disposar del més important patrimoni històric de la comarca, i dels millors paratges naturals per a la pràctica d'activitats com ara senderisme o ciclisme per rutes rurals o de muntanya. Tampoc la proximitat del litoral ens ha servit fins ara per consolidar turisme residencial, com sí han fet pobles similars a Simat, sobretot al litoral de les Marines Alta i Baixa. Al món del turisme com a alternativa econòmica local està tot per fer. La incògnita és si el PP deixarà passar de nou quatre anys de llarg, o sabrà posar els fonaments.

diumenge, 11 de desembre del 2011

SIMAT ENCARREGA UN INFORME SOBRE ELS DESPERFECTES DE LES OBRES DEL TRASVASSAMENT

El regidor d'Agricultura de Simat, Rafael Cabanilles, ha demanat al perit agrícola municipal un informe sobre els desperfectes sense reparar ocasionats per l'empresa adjudicatària de les obres del trasvassament Xúquer-Vinaloó, amb la intenció de requerir formalment la reparació de la totalitat dels desperfectes.
En concloure les obres, fa aproximadament un any, l'adjudicatària va reparar una part del camí de Malet, per on transitaven els seus camions. No obstant, hi ha un tram que no ha estat reparat, i els desperfectes del qual l'ajuntament atribueix també a les obres del trasvassament.
D'altra banda, diversos llauradors han expressat a Arc Iris la seua disconformitat amb la forma en què l'empresa ha reposat els bancals que va ocupar per tal d'executar les obres. El reomplit, que es va prometre de terra verge, s'ha fet de pedra, i molts llauradors estan extraient ara amb els seus mitjans el pedregal per substituir-lo amb terra. Els llauradors consultats han renunciat a reclamar formalment per "estalviar-se maldecaps".
El pitjor de tot és que, després de des-fer el terme de Simat i tots els termes pels que passa la canonada, ara els beneficiaris del trasvassament, a les comarques d'Alacant, diuen que no volen l'aigua perquè no és de qualitat. És evident que ens van portar a una guerra política, sense tindre realment cap necessitat d'aigua, i les víctimes han estat tots els propietaris expropiats. De la mateixa manera que a Islàndia han jutjat a polítics i banquers, al País Valencià haurien de jutjar tots aquells que van demanar aigua sense necessitar-ne, començant pels dirigents de la Fundació Agua y Progreso, subtilment dissolta en quan el PP ha guanyat les eleccions generals. Les molèsties que han ocasionat als llauradors de Simat expropiats no es justifiquen amb batalles polítiques estèrils. Algú deuria pagar-ho.

divendres, 9 de desembre del 2011

SIMAT DEIXA PERDRE EL SEU PATRIMONI ARQUITECTÒNIC RURAL



La casa del Calderer i la Bassa de Caí, a la partida del Pla, ambdues cases molt deteriorades.

Les velles cases d'horta del terme de Simat s'estan perdent i moltes han entrat en un estat de deteriorament irreversible. EU-Arc Iris presentarà una moció a l'ajuntament en la que demanarà la seua valoració i catalogació com a pas previ per a la seua posterior recuperació i utilització amb funcions turístiques.
En una catalogació preliminar, Arc Iris ha contabilitzat fins una trentena d'estes construccions arreu del terme, tant pel que fa a cases consolidades com a patrimoni hidrològic. Algunes s'han recuperat, com la casa de la bassa de Gafarró. Altres estan molt deteriorades, com la bassa de Caí o la casa del Calderer. Altres, per la seua proximitat al poble, tenen moltes possibilitats, com ara el corral d'Emilio. A Malet s'han contabilitzat també una desena d'estes construccions, d'algunes de les quals només queden els murs.
La Conselleria de Cultura va començar a confeccionar en 2008 l'Inventari General de Béns Etnològics del País Valencià, amb la finalitat de donar a conèixer, preservar i difondre el nostre patrimoni.
Les antigues cases d'horta, la seva forma, la disposició dels seus espais, i els seus elements de construcció, són part important del patrimoni cultural de Simat. La seva valoració i catalogació són necessaris per a la seva protecció, i és ací on radica l'interès d'una iniciativa que fonamente les bases teòriques per al coneixement d'aquestes arquitectures en el nostre àmbit cultural i geogràfic, i la seua posterior recuperació amb finalitats turístiques.

dijous, 8 de desembre del 2011

224.000 persones al País Valencià no reben cap tipus de prestació

La situació dels milers de valencians i valencianes que es troben a l’atur s’agreuja. Cada vegada hi ha més persones que no reben cap tipus de prestació i al País Valencià en són ja 224.000.
Les prestacions contributives sols abasten al 28% de les persones aturades i les no contributives al 30%. Per tant, més de 157.000 persones del PV reben algun tipus de subsidi, és a dir, poc més de 400 euros al mes. El nostre model productiu també influeix en la qualitat de les prestacions contributives, les quals es calculen sobre la base del salari percebut en els darrers 180 dies. En un model productiu anclat en un sector serveis amb una alt índex de temporalitat, i salaris baixos, les prestacions, per tant, són també molt baixes.
Si volem viure en una societat cohesionada i justa, cal atendre a les persones, que estan aturades contra la seua voluntat.
Es poden establir mecanismes per aplicar polítiques actives, itineraris individualitzats d’orientació i de formació, de vincular les polítiques pasives amb les actives, però no hem d’oblidar que tot açò, totes estes polítiques no serviran de res, si al final no hi ha llocs de treballs que oferir.
I la gent ha de poder viure.

dimecres, 7 de desembre del 2011

ESQUERRA (REPUBLICANA) I Q ENCARA NO HAN RETIRAT LES PANCARTES DE LES ELECCIONS GENERALS

Tot i haver estat requerits en dos ocasions, una per escrit i la segona al ple, hi ha dos partits que ha decidit que les pancartes i banderoles de les eleccions generals del 20 de novembre compartisquen espai amb l'ornamentació nadalenca. Dos setmanes i mitja després de les eleccions, Esquerra (Republicana) i Compromís-Q encara llueixen les seues pancartes i banderoles a diferents espais públics.

dimarts, 6 de desembre del 2011

ELS CREDITORS DE "ÉXITO" ES REUNEIXEN DIJOUS A TAVERNES

Si no en teniem prou amb el cessament simultani de l'activitat de les dos cooperatives de Simat, que ha deixat atrapats a centenars de socis, sobretot de Simat i Benifairó, només faltava que el comerç privat deixe per pagar importantíssimes quantitats als llauradors de la Valldigna. És el que els ha passat als productors que la passada temporada van vendre la seua collita al comerç Éxito, de Nules (antic García Ballester). Desenes de llauradors de Simat, Benifairó i Tavernes s'han vist afectats pels impagaments de l'empresa nulera, i després d'infructuosos intents i de diversos viatges al municipi de la Plana Baixa, han convocat una assemblea dijous a la casa de la cultura de Tavernes per estudiar les mesures legals a prendre.
El que més està indignant als afectats, al marge dels impagaments, és que el comerç manté la seua activitat i segueix comprant taronja per la zona de la Safor.
És la puntilla a l'agricultura valldignenca. Experts del camp consultats per Arc Iris asseguren que l'abandó de camps augmentarà de forma progressiva en el pròxim any, de forma que d'ací a no res ens podem trobar amb uns termes totalment erms. Les perspectives no acompanyen, els preus cauen en picat tot i millorar l'exportació, els abusos dels comerços i intermediaris són cada dia majors, i si afegim els impagaments, el cóctel està enllestit.
Les mateixes fonts apunten entre una de les causes de l'enfonsament de la citricultura el conreu extensiu que s'ha implantat a zones en les que la taronja no era tradicional, com ara Múrcia, Andalusia i Marroc. I són els propis valencians els qui han anat a obrir aquelles explotacions, i els qui ara demanen "agua para todos" o no n'hi ha, i els qui ara demanen PAIs a les terres que han deixat perdre al País Valencià. Hem abandonat terres fèrtils per anar a fer taronges a secarrals, i són justament productors valencians els qui han propiciat eixa situació.

diumenge, 4 de desembre del 2011

LA LLEBRE ANIMA SIMAT

El primer classificat, Ángel Llorens.

Al marge de l'aspecte esportiu i del resultat de la competició (http://www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/5019-angel-llorens-muestra-su-fortaleza-ascendiendo-al-massis-del-toro.html), el Club de Córrer la Llebre ha aconseguit donar vida hui a Simat. A més dels 125 inscrits en l'Esprint al Toro, l'esdeveniment ha portat fins a Simat més de quatre-centes persones, entre acompanyants i aficionats, que han omplit els carrers i els bars, i a cost zero, tot a costa de les quotes d'inscripció en la cursa i dels patrocinadors. L'afluència de visitants al monestir era hui visiblement superior a la de qualsevol altre diumenge, i la Fundació havia fixat preus especials de les visites guiades per als participants en l'Esprint al Toro. Tot un exemple de com revifar un municipi. A vore si els nostres governants prenen nota i apliquen la fòrmula.

dissabte, 3 de desembre del 2011

EL PP TREBALLA EN UN NOU PGOU SOBRE LA BASE DEL CONCERT PREVI DE PALOMARES I EL BLOC

El polèmic concert previ de Palomares i Aureli torna a cobrar vigència.


El govern local del PP de Simat traballa ja en una proposta de Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), sobre la base del concert previ aprovat en el mandat 2003-2007. Aquell polèmic concert previ, aprovat pel ple municipal i per la Generalitat, el va portar endavant el PSPV de Palomares amb el suport del Bloc de l'Aureli, amb el vot en contra d'Arc Iris i del propi PP, ara instal.lat amb majoria absoluta a l'ajuntament.  La moció de censura de 2008 va barrar la tramitació, i el tripartit va remetre a la Generalitat una nova proposta de concert previ sobre la que la conselleria competent en matèria d'urbanisme ni tan sols s'ha pronunciat.
Sobre la base d'aquell concert previ, el PP tracta ara d'elaborar una nova proposta de PGOU, però amb les correccions aconsellades per la Generalitat. Amb tota seguretat, el polígon industrial es reduirà de 350.000 metres quadrats a 200.000, amb possibilitat d'ampliació. És un misteri, en canvi, el que passarà amb el milió i mig de metres quadrats que aquell concert previ reservava per a camp de golf i macrourbanització a la partida de Mig l'Horta.
La conclusió per a Arc Iris és que hem retornat a la casella d'eixida sense trellat ni forrellat, i hem perdut gairebé una dècada, amb l'agreujant de que el PP farà ara el que li vinga en gana. El tripartit ha sigut incapaç en tres anys de portar endavant una ordenació urbanística per tal d'impedir que quedara tot en mans del PP.

dijous, 1 de desembre del 2011

ARC IRIS PROPOSA RECUPERAR ELS XORRETS DE LA FONT



Imatge superior, un dels antics xorrets abans de la remodelació de la Font. Baix, la Font sense xorrets, un tant desangelada.

Arc Iris proposa a l'alcalde rajoyista de Simat que recupere els antics i tradicionals xorrets de la Font Gran amb aigua potable, i refaça les antigues escales d'accés per tal de retornar-li funcionalitat a l'espai. Des que no hi ha xorrets, els forasters que s'hi volen casar a Simat no poden encomanar-se a la tradició de beure de la Font Gran, i amb els temps que corren no estem per perdre tradicions. I de pas, a vore si pot fer alguna cosa per tal d'aclarir l'origen de la contaminació de l'ullal. La investigació particular que ha encetat Arc Iris l'ha portat a descobrir que en 2006, any del primer episodi d'aigua pudenta, es va produir una avaria a la depuradora de Barx que va provocar el vessament de milers i milers de litres d'aigües residuals. No obstant, el fet de que coincidiren ambdòs episodis, no vol dir que estiguen relacionats. Caldrà, doncs, insistir en localitzar la causa i actuar.

dimarts, 29 de novembre del 2011

LES MARES I PARES JA TENEN REPRESENTANTS AL CONSELL ESCOLAR DEL COL.LEGI PÚBLIC DE SIMAT

Francisco Brines Alfonso, Maite Solanes Mafé, María Rosa Mestre y Ángeles Martí Andrés seran els representants de les mares i els pares en el Consell Escolar del col.legi públic Valldigna de Simat, d'acord amb el resultat de les eleccions celebrades ahir dilluns. Brines Alonso va ser el més votat, 83 paperetes, seguit amb només un vot de diferència per Maite Solanes, i a més distància María Rosa Mestre i Àngels Martí. El sistema de votació permetia seleccionar tres noms per a triar quatre representants d'entre sis candidats, amb la qual cosa, dos aspirants s'han quedat sense poder accedir al Consell Escolar.
La participació ha sigut més elevada del que és habitual, 128 pares, que representen aproximadament una quarta part del cens.
Els quatre escollits hauran de portar ara al Consell totes les inquietuds i propostes del col.lectiu de mares i pares.

dilluns, 28 de novembre del 2011

VANDALISME AL PARC DE RIBERA DEL RIU VACA


El part de ribera del riu Vaca, executat de forma paral.lela a la remodelació de la Font Gran i estrenat fa poc més d'un any, ha patit diverses destrosses, com ara arbres arrencats o partits, i desperfectes a mobiliari. La zona d'esbarjo de les Figures de Blai és un lloc habitual de reunió d'adolescents, entre els quals sembla que hi ha els autors dels desperfectes. L'ajuntament ha recriminat els fets personalment als presumptes autors.

diumenge, 27 de novembre del 2011

LA SUBVENCIÓ PER A SANEJAR LA FONT GRAN NO ES VA DESTINAR A LA SEUA FINALITAT

La subvenció que va rebre l'Ajuntament de Simat dels Pressupostos Generals de l'Estat per tal de sanejar la Font Gran després de l'esmena que va forçar Esquerra Republicana per iniciativa del seu regidor simater, no s'ha destinat a la seua finalitat, tot i que les subvencions, per definició, són finalistes, és a dir, s'han de destinar a allò per a la qual cosa han estat concedides. En el cas contrari, l'Estat pot fins i tot reclamar el reintegrament.
Arc Iris ha denunciat en diverses ocasions que la subvenció per sanejar la Font va acabar invertida en una remodelació del carrer del Monestir en vespres d'eleccions que ni tan sols es va adjudicar seguint el procediment preceptiu, i que res té a vore amb el sanejament de la Font. Ara la Font segueix brollant pudenta, i no podrem dir que les institucions s'han desentés del problema, perquè qui s'ha desentés ha sigut l'Ajuntament de Simat.
A hores d'ara, tot i disposar de 200.000 euros per solucionar el problema, no sabem ni quina és la causa. S'especula que si l'acumulació d'aigües residuals sense tractar per l'activitat avícola al terme de Barx, tot i que no deixa de ser una hipòtesi.
Ara tindrem un carrer del Monestir fet un primor, però seguirem sense saber perquè l'aigua de la Font ix putrefacta, un fenomen que es va produir per primera vegada fa quatre anys i que s'ha repetit cada any en època de pluges.
Al govern del PP li pertoca ara resoldre el problema, encara que els temps no són propicis per a la lírica. Si la Generalitat deu diners a tot déu i està llevant els recursos fins i tot als malalts mentals, només ens queda Rajoy per ajudar a que les aigües de la Font es tornen cristalines. Vorem quina és la capacitat d'influència del nostre alcalde hegemònic.

dissabte, 26 de novembre del 2011

LA FONT GRAN TORNA A BROLLAR PUDENTA



Amb les primeres grans pluges de la tardor la Font Gran ha tornat a brollar pudenta, tal com comença a tindre'ns acostumats de fa uns anys. La pèrdua de qualitat de l'aigua ha provocat una mortaldat de peixos, el 90% dels exemplars ha desaparegut i els que queden trauen desesperadament el cap de l'aigua en busca d'oxigen.

divendres, 25 de novembre del 2011

EL CANVI D'HÀBITS ALIMENTARIS POSA EN PERILL AL COMERÇ LOCAL

Un carnisser simater ha declarat a Arc Iris que només als darrers cinc anys ha disminuït un 50% la venda dels arranjaments per a putxero i guisats, i segueix disminuïnt a raó del 10% anual; l'elaboració de botifarrons és ara un 90% menor que fa cinc anys, i en percentatge semblant s'ha reduït la venda de botifarra de peça i la resta d'embotits artesans.
Més que a la  implantació de franquícies i grans superfícies comercials, el carnisser consultat atribueix el descens de les vendes en major part al canvi en els hàbits alimentaris. Les famílies joves han perdut el costum d'elaborar els plats tradicionals, com ara putxero, arròs caldós, guisat o cassola, a la qual cosa cal afegir una creixent preferència per pizzeries, kebabs i menjars preparats o precuinats.
A Simat queden tres carnisseries, menys de la meitat de les set que romanien obertes fa 25 anys, i el seu futur perilla si no s'estimula des de l'administració local el comerç tradicional.
El cas dels forns és diferent. Les seues vendes sí que s'han vist afectades en gran part per la instal.lació d'un supermercat i per la venda de pa prefabricat en alguns casos per davall del preu de cost i de dubtosa qualitat. Als darrers 20 anys han tancat 4 forns a Simat.
EU-Arc Iris va a tractar de garantir la pervivència del comerç tradicional, per a la qual cosa instarà al govern local a emprendre mesures de promoció, més enllà dels concursos nadalencs que rifen tickets de compra. En primer lloc cal difondre la qualitat dels productes artesans simaters, en comparació a la producció industrial de pa i embotits, de molta menor qualitat. Comprar figatells a un supermercat és una aberració.
Cal concienciar als simaters que quan estan comprant una barra de pa a 40 cèntims, sense importar-li la qualitat, amb eixe gest està posant en perill una tradició i uns productes autòctons. Cal pensar que els establiments que venen pa industrial a 40 cèntims mai estaran en condicions d'oferir-nos una bona coca de mestall.
Simat ja va deixar morir la seua llet merengada. Si ara moren els embotits i la rebosteria autòctons, haurem perdut qualitat alimentària i personalitat pròpia.

dimecres, 23 de novembre del 2011

LA LLEBRE OBTÉ UN ÈXIT D'INSCRIPCIONS PER A L'ESPRINT DEL TORO

CONFIRMADA LA PRESÈNCIA DE FIGURES NACIONALS


El primer sprint Vertical Massís del Toro, organitzat pel Club de Córrer la Llebre, està obtenint un èxit d'inscripció. Les característique del trajecte escollit l'han fet especialment atractiu per als atletes, molts dels quals estan suspenent compromisos anteriors per tal de provar l'escalada al Toro. Ha influït també el fet de que el campió d'Espanya de veterans siga membre de la Llebre-
Ara per ara està confirmada la presència de grans especialistes en carreres verticals pe, entre els quals atletes d'altíssim nivel, com ara el corredor d'Onil José Antonio Quilis, l'alcoià Emili Sellés, el Concà Angel Llorens, el de Xàbia Ignasi Cardona, etc.
Simat es prepara, doncs, per a un gran esdeveniment esportiu el 4 de desembre, amb el que han col.laborat diverses empreses i institucions.
La borsa que es repartirà als corredors estarà abillada amb una samarreta tècnica marca Tuga (150 primers inscrits-confirmats), realitzada amb teixit de Dry-Tech, que evacua ràpidament la humitat corporal, garantint una gran transpirabilitat, comoditat i d'assecat ràpid. Estampació trànsfer per sublimació; un exemplar de la revista Trail, especialitzada en carreres per muntanya; productes i rosquilletes Sekito, una ampolla de vi amb etiqueta commemorativa dels cellers Salvador Poveda; productes i brous de la marca Aneto; malla de taronges de Fruites Vercher - Emilio Mollá; una cinta porta telèfons Jovimer; dolços de Dulcesol, i fruites de Manguán e hijos. A més, entre tots els corredors que acaben la prova, es sortejarà material esportiu-tècnic de Trail Runnig Team La tienda del Corredor.

dimarts, 22 de novembre del 2011

ANÀLISI: TONI CANTÓ TRAU MÉS VOTS QUE COMPROMÍS

ESPAÑA 2000 I EL PARTIT CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL QUEDEN PER DAVANT D'ESQUERRA REPUBLICANA

Compromís no ha aconseguit ser ni la quarta força al País Valencià. Un famoset del món de la faràndula, sota la capa de la inefable Rosa Díez, els ha passat al davant. Trenta anys intentant aconseguir diputat al Congrés en solitari, i arriba un guapet amb mansió a la serra de Madrid, el terror de Distrito 10 als anys 80,  i els lleva el diploma olímpic. Si Eduard Forés, el de la Montecarlo, arriba a fer un partit, Compromís queda el sisé.
Pitjor ha quedat Esquerra Republicana, que li mira el cul a partits com ara España 2000 i el Partit Contra el Maltractament Animal. Per fer-s'ho mirar, després de tots els diners invertits imprimint cartells amb l'efígie del gran Serra. Que ningú es perda les valoracions dels resultats que fa Serra a les seues notes de premsa.

dilluns, 21 de novembre del 2011

EL PP GUANYA PER PRIMERA VEGADA UNES ELECCIONS GENERALS A SIMAT

El fet és preocupant en la mesura que evidència canvis sociològics a Simat i un escorament a la dreta. Una cosa és que a les eleccions municipals es vote a la persona, i altra és que la dreta consolide la seua hegemonia a l'àmbit local en uns comicis generals. Arc Iris manejava unes previsions segons les quals PP i PSPV tendien a igualar el vot a Simat. No ha estat així i per primera vegada en la història de la democràcia, la dreta guanya unes eleccions generals a Simat.
Ni tan sols a les generals de 2008, amb el PP instal.lat a l'alcaldia de Simat, este partit va ser capaç de guanyar, i el PSPV li va traure 39 vots, 857, front a 818 del PP.
Per tant, l'electorat de Simat ha estat imbuït per un estat anímic estatal que apunta en fals a que el PP ens traurà les faves de l'olla. Una gran mentida que el PSOE no ha sabut contrarrestar. Algú haurà de donar explicacions, tant al País Valencià com a Madrid, començant pels respectius coordinadors de campanya, però d'això ens ocuparem en altre capítol.

diumenge, 20 de novembre del 2011

EL RESULTAT DE LES GENERALS CALCA LA TENDÈNCIA DE LES MUNICIPALS A SIMAT

El PP, amb 736 vots i un percentatge del 42'5%, ha tornat a guanyar unes eleccions a Simat, i li trau més de 12 punts al PSPV, que amb 521 s'ha quedat en el 28'67%, un resultat lleugerament millor que el de les darreres municipals.
La correlació és si fa i no fa idèntica a la de les eleccions del maig de l'any passat. El PP el més votat, seguit del PSPV, EU segueix sent la tercera força a Simat amb 201 vots i el 11'06, seguit de Compromís-Q (170 vots i 9'36%), i en darrer lloc Esquerra Republicana (100 vots i 5'7%). Amb eixos resultats extrapolats a unes locals el PP no tindria majoria absoluta.
La principal valoració que es pot fer és que el mapa polític de Simat roman gairebé inmòbil des de les darreres eleccions locals. És evident que Seba Mahiques té més tiró que Rajoy, i el més probable és que en unes eleccions municipals l'actual alcalde conservara el recolzament que li ha donat majoria absoluta.
El PSPV millora sensiblement el resultat de les locals, tot i que s'esperava una recuperació més ostensible. L'onada conservadora també ha tingut efectes a Simat.
EU es manté com a tercera força i li trau vora dos punts a Compromís Q.
Pel que fa a Esquerra Republicana mereix una anàlisi a banda, atés que el cap de llista al Congrés per València era simater. Joan Serra ha perdut 5 vots a la circumscripció de València respecte de les generals de 2008, però guanya una centèssima en percentatge. I en clau local, els simaters li han dit a Joan Serra que no volen que se'n vaja al Congrés, i prefereixen que es quede per ací fent política local. D'altra manera no s'entén que, tot i ser el candidat, haja perdut 60 vots respecte de les eleccions locals.
Sorprén, per últim, els 45 vots que ha obtingut el partit de Rosa Díez a Simat, el que representa el 2'47%. A tenir en compte, doncs.

RESULTAT DE LES ELECCIONS GENERALS A SIMAT


EL PRESIDENT D'ARC IRIS COMENTA L'EVOLUCIÓ DE LA JORNADA ELECTORAL AMB REPRESENTANTS DEL GOVERN

De moment, a les 22.45, tot va bé, sense incidències.

divendres, 18 de novembre del 2011

CARTA DE VÍCTOR MANSANET ALS ELECTORS

ESQUERRA REPUBLICANA DIU QUE NO HA TIRAT MÀ AL CALAIX

Esquerra Republicana de Simat aclareix que no ha tirat mai mà al calaix. En un pamfle distribuït la nit de dijous en el que ERPV demana el vot per al regidor de Simat Joan Serra (cap de llista al Congrés per València), la formació explica en un apartat dedicat a la política local, que com a governants a l'anterior mandat "ens podrem equivocar, però mai enganyar ni posar la ma al calaix". Més endavant insisteix en que a l'Ajuntament de Simat "ningú ha robat un cèntim ni s'han deixat de pagar factures".
Per a Arc Iris, són unes explicacions innecessàries. Segons la informació a l'abast dels serveis d'intel.ligència d'Arc Iris, ningú ha acusat mai pública ni formalment a Esquerra Republicana de tirar mà al calaix, per tant, l'explicació sobrava perquè ningú l'ha demanada. Serra s'exposa amb esta pamfletada a que se li aplique injustament allò de "excusatio non petita, accusatio manifesta".
Es més, a Arc Iris estem absolutament convençuts de la honradesa de Joan Serra, i estem ben segurs de que és una persona que mai agafaria res que no fóra seu. Del que sí hem dubtat i seguim dubtant és de les seues aptituds per a dirigir res, i molt menys un ajuntament.

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL 20N (i més enllà)

Article de Marc Cabanilles
Desgraciadament hi ha molt poca escola en la nostra ciutadania.
I la ignorància i la poca reflexió, afavoreix el sectarisme. Per increïble que semble, els més desfavorits es van a ficar en la gola del llop pensant que Rajoy va a traure'ls del problema. Són els mateixos que pensen que Zapatero ha arruïnat el país. Són els mateixos que no lligen el que passa en altres països amb governs de dreta o esquerra.... són els mateixos que no escolten els escàndols (molt més grans i habituals) de la gent del PP i solament parlen dels que afecten al PSOE....són els mateixos que taxen d'anarquistes o radicals als qui tracten de donar rigor professional al problema....
Sembla que oblidem, o pretenem oblidar, que a esta situació ens han conduït les POLÍTIQUES DE DRETA, basades en la permissivitat d'un govern que es diu socialista i en l'egoisme sense límits de financers i especuladors. I és esta dreta depredadora, egoista, insolidària i corrupta la que pretén traure'ns del pou en la que els seus col·legues ens han ficat. És com posar a la rabosa a guardar el galliner.
No cap el menor dubte que el PSOE va a perdre les eleccions de forma contundent.
Però el que realment em preocupa és que este canvi no es produïsca per a premiar el bon fer i procedir del PP, sinó per a castigar la gestió que de la crisi ha vingut fent el govern. La ciutadania, amb el nostre vot, ens desfem d'un líder que no ens agrada, per a substituir-ho per un altre que ens agrada menys. Durant anys, Mariano Rajoy ha sigut un dels polítics pitjor valorats de tot l'arc parlamentari. No arribarà al poder pels seus mèrits, sinó per la ineficiència del seu oponent. I açò, hauria de ser preocupant per als ciutadans i ciutadanes.
No seré jo el que, a hores d'ara, defense la gestió que Zapatero ha vingut fent de la crisi. Però tampoc seré tan estúpid com per a creure que el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, ho haguera fet millor. És més, estic segur que si esta crisi l'haguera hagut de gestionar la dreta des del primer moment, a estes hores tindríem els mateixos aturats, però amb menys protecció; estaríem treballant més per menys diners, (cas Portugal) i perillarien, com també ocorre en el país veí, les pagues extraordinàries de treballadors i pensionistes. La dreta, com s'està demostrant a Portugal a Itàlia i en la mateixa França, tampoc té ni la més mínima idea de com eixir de la crisi; però en el cas d'Espanya s'aprofita de la crisi i de les seues conseqüències per a arribar al poder.
No li ho retrac. En la resta d'Europa són els socialistes els que s'aprofiten de les mateixes circumstàncies per a desbancar a la dreta. I és que esta maleïda crisi desborda a tots els governs, ja siguen d'esquerres o ja siguen de dretes.
Ara mateix, a Espanya la dreta està collint els fruits de la seua labor callada, de treball de formigueta, de llenguatges figurats, de canvi d'imatge que ha estat desenvolupant durant dècades. I nosaltres, mentre, hipnotitzats amb els programes electorals de cartó pedra que ens trauen els uns i els altres.
Pensar que el PP ens va a traure d'aquest túnel en benefici dels més desfavorits, és una ingenuïtat, quan no una autèntica estupidesa. Quan més, el PP tractarà de preservar els privilegis de les classes més riques de la societat, que són els que formen la seua cúpula. Un treballador votant al PP resulta tan patètic i al.lucinat, com les germanes Koplowitz votant a Esquerra Unida.
Són els números, els comptes de resultats i l'índex de la borsa els que porten anys governant i decidint sobre les nostres vides. I mentre, jo pensant que la democràcia consistia entre moltes altres genialitats, a garantir el govern del poble per al poble.
En fi, quines coses descobreix ú conforme va passant el temps.

dijous, 17 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (V)

COMPROMÍS FA EL RIDÍCUL AMB EL LLISTAT D'ENXUFATS

Dels quinze-mil enxufats que hi ha a l'administració valenciana, segons va dir a la trona de les Corts el protaveu de Compromís, Enric Morera, la web de denúncia Desenxufa'ls (http://www.desenxufals.com/) només n'ha trobat 13, quatre directors de parcs naturals, dos directors d'organismes públics i la resta personal eventual. La gran mesura propagandístico-electoral de Compromís s'ha tornat un bluf al més pur estil de la dona-samarreta, del que encara es deuen estar penedint. A Arc Iris hem guardat un termini prudencial per valorar esta nova tamborrada de Compromís confiant que en arribar a la jornada electoral figuraren centenars i centenars d'enxufats al llistat de la web. No ha estat així: setmanes després de la brillant iniciativa i a punt de finalitzar la campanya electoral, hi ha tretze noms de persones suposadament enxufades. Per a eixe botí no calien sarietes.
En primer lloc, no cal buscar la complicitat dels ciutadans per denunciar casos d'enxufisme. Si el portaveu de dret de la coalició Compromís, Enric Morera, i la portaveu de fet, Mònica Oltra, tenen clar que a l'Administració valenciana hi ha 15.000 enxufats, el que han de fer és publicar el llistat amb noms, cognoms i càrrec que ocupen.
Arran d'aquesta fracassada iniciativa, es plantegen diverses qüestions. Si és cert que hi ha 15.000 enxufats i Compromís només n'ha trobat 13, estem davant d'un problema d'eficiència de l'autor de la iniciatia, que es revela inepte. I si només hi ha 13 enxufats, Morera és un "boquita de piñón".
La iniciativa dels enxufats, tal com van advertir des de l'inici diversos experts en Dret, planteja problemes legals, atés que qualificar al personal eventual, contemplat a les lleis de funció pública com una forma de relació laboral amb l'administració, com a enxufats, és una irresponsabilitat. La pròpia coalició Compromís disposa de personal eventual a moltes institucions i a ningú se li ha ocorregut acusar-los d'enxufats. També a empreses i organismes públics hi ha militants del Bloc a dit, que seguint els criteris de la web Densenxufa'ls hi deurien figurar al llistat.
En definitiva, Compromís s'ha cobert de glòria, una vegada més. "Som com tu". Doncs mire, millor que no. Jo seré d'una altra manera.

dimecres, 16 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (IV)

ELS PARTITS POLÍTICS ES REPARTIRAN 41 MILIONS D'EUROS

PSOE i PP es queden la major part dels aproximadament 41 milions d'euros que l'Estat repartirà entre els partits polítics que aconsegueixen representació en el Congrés i el Senat en les eleccions del 20N.
Per cada escó aconseguit, els partits cobren 21.633,33 euros.
A part, els partits reben altra quantitat segons el nombre de vots aconseguits.
Per cada papereta del Congrés, cobren 0,83 euros i per cada papereta del Senat 0,33 euros.
Les dues formacions majoritàries rebran uns 35 milions, el 85%, de les subvencions per tots dos conceptes, i la resta de partits s'hauran de repartir tan sol 6 milions, el 15%. 
El bipartidisme, també en l'economia
.

MAHIQUES ALERTA DELS PERJUDICIS DELS TRIPARTITS EN UN MÍTING A TAVERNES

L'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques (PP), va debutar dimarts com a orador en un míting fora de Simat, a Tavernes, on va intervindre amb un primer espasa, Pedro Agramunt, portaveu al Senat i candidat del PP per València a la cambra alta. Seba, que s'exhibeix ara pel món com el resultat dels efectes de la fòrmula del tripartit, va alertar als veïns de Tavernes dels perjudicis d'esta fòrmula de govern municipal, instaurada ara a Tavernes. Després de narrar "l'èxit" del tripartit a Simat, va dir als vallers que, com a Simat, el govern tripartit portarà a una nova majoria absoluta del PP.
Mahiques posa a Simat com a exemple del fracàs de la fòrmula del tripartit, però eludeix com a exemple Benifairó, on el propi PP formava part d'un tripartit que tampoc ha resultat massa exitós.
El teorema de Seba es fonamenta en hipòtesis falses. El fracàs del tripartit a Simat no s'ha produït per la fòrmula de govern escollida, sinó per les persones que eren protagonistes d'eixe pacte a tres bandes, la qual cosa vol dir que no necessàriament a Tavernes vaja a resultar un fracàs si les persones que representen als tres partits de govern actuen amb un mínim de seny, cosa que no va ocórrer a Simat.
Per tant, l'experiència de Simat, el fracàs de la qual ningú negarà, no és generalitzable ni pot servir com a exemple per a satanitzar els pactes de govern.

dimarts, 15 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (III)


Eleccions 2011
Vot útil i econòmic.
Vot en banc.
Vot al banc.
La teua sucursal t'ho posa fàcil, diposita el vot en finestreta o en el caixer automàtic.

Converteix la crisi en una oportunitat i vota EN EL TEU BANC a qui DE DEBÒ té la paella pel "rabo".

VÍCTOR MANSANET DIU QUE EU ÉS L'ÚNICA FORMACIÓ QUE GARANTEIX POLÍTIQUES D'ESQUERRA

Víctor i el camarada Mogort, durant l'enganxada de cartells.

El regidor d'EU-Arci Iris de Simat, Víctor Mansanet, va declarar divendres passat durant l'enganxada de cartells, que EU és ara l'únic refugi de l'esquerra, i ha fet una crida a tots aquells electors desencantats que en darreres ocasions han donat el seu vot de bona fe a altres partits, i s'han sentit enganyats.
Mansanet lamenta que el PP vaja a ser el partit que traga més rèdit d'una crisi mundial provocada justament per la dreta, pels especuladors, per l'enveja del marcat financer, per la construcció desbocada, per la banca i per la concessió indiscriminada de préstecs per tal de viure dalt un núvol. "Però quan hem caigut del núvol, el més important és no oblidar qui ens ha portat a esta situació".
Per a Mansanet, sembla una paradoxa que els directius bancaris que fa no res concedien préstecs per tot arreu es retiren ara amb indemnitzacions multimulionàries, mentre els seus antics clients s'estan veient desnonats, amb les seues vivendes embargades, amb crèdits per pagar, a l'atur, sense ingressos, i sense perspectives.
El regidor d'EU diu que la solució no és votar al PP. Això equivaldria a pagar-li els plats al mateix que els ha trencat.

UNA BICI BAIX DEL PONT DE L'ABEURADOR

O li han gastat una broma a algú, o s'han desfet d'un vehicle robat. Altres hipòtesis no són factibles.

dilluns, 14 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (II)

SANITAT PÚBLICA IMPAGABLE

Arguments contra aquells que diuen que la despesa sanitària és desmesurada o que són inevitables les retallades i el copagament.

1.L’estat espanyol és dels països desenvolupats que menys inverteix en salut: només el 9,7% del PIB, entre sanitat pública (6,6%) i privada (3,1%). França gasta l'11,7%; Alemanya, l'11,3%; Holanda, el 10,8%; i Estats Units, el 16,2%.

2. El sistema públic de salut li costa a cada ciutadà i ciutadana uns 1.500 euros a l'any, que ixen dels seus impostos. La mitjana europea ronda els 2.100 euros. França (2.500), Alemanya (2.600) o Regne Unit (2.100) també paguen més per habitant.

3. Per 1.500 euros a l'any, s’aconsegueix una cobertura pública, gratuïta i universal (a partir de gener de 2012) amb unes prestacions molt superiors a la mitjana de la UE. En els països sense sanitat pública, no hi ha segur privat que oferisca uns serveis sanitaris de la mateixa qualitat a un preu tan baix.

4. La inversió és xicoteta, però la rendibilitat és molt alta. Tenim uns dels millors indicadors de salut del món: en esperança de vida, en taxes de vacunació infantil o en trasplantaments. Gràcies als sistemes de prevenció, la mortalitat per càncer de mama, per exemple, és quasi un 24% inferior a la mitjana de la UE.

5. Que la nostra sanitat pública siga tan eficaç com barata significa que és un dels millors sistemes de salut del planeta, com així es reconeix per tot arreu del món. La seua eficiència desmenteix també dues falsedats: que el sistema sanitari públic siga un luxe insostenible i que el privat funcione sempre millor que el públic.

diumenge, 13 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (I)

ARC IRIS DEMANARÀ QUE LA FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO DEIXE DE SUBMINISTRAR A L'AJUNTAMENT

El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà al govern local del PP que obligue a l'empresa Fundició Dúctil Benito a subministrar les tapes i reixes del clavegaram en valencià, o elimine a esta firma com a proveïdora de l'Ajuntament de Simat.
Les tapes de claveguera acabades d'estrenar en la remodelació de l'avinguda de la Font Menor estan en castellà, tot i que la Fundició Benito és una empresa centenària radicada a Barcelona. Els darrers anys s'ha internacionalitzat, ha obert delegacions a França i Xina, i ha diversificat la seua producció amb els sectors de mobiliari urbà, enllumenat i parcs infantils. Té fins i tot una secció dedicada a posar en contacte a artistes i ajuntaments per tal de subministrar escultures de carrer. De segur que les tapes del clavegaram que subministra a les ciutats franceses i xineses no estan en castellà. Així que els simaters ens volem fer de respectar en els mateixos termes, i demanem per tant el mateix tractament que els francesos i els xinesos.

divendres, 11 de novembre del 2011

MÉS MORRUT

Ara a la plaça de l'Església. Ens quedem sense palmeres. Caldrà començar a qüestionar l'eficàcia dels tractaments que s'han aplicat fins ara.

dijous, 10 de novembre del 2011

CONFLICTE EN LA RESERVA DE TORNS PER JUGAR AL PÀDEL

La popularització del pàdel a Simat i el fet de disposar d'una única pista està generant conflictes en la reserva de torns. L'Associació de Joves Ociosos (AJO) de Simat, en procés de constitució i amb seu als carrers de Manhattan (no confondre amb l'associació de joves que promou l'ajuntament), ha denunciat que s'estan produïnt favoritismes en el sistema de reserva de pista. En teoria, i segons esta associació de joves, el torn només es pot reservar de hui per a hui. És a dir, per a reservar pista per a la vesprada, s'ha de fer pel matí del mateix dia, a partir del moment en el que s'obrin les instal.lacions. No obstant, de forma habitual, quan els denunciants han tractat de reservar pista a primera hora, s'han trobat amb que els millors torns estaven ja reservats des del dia abans.
Arc Iris ha intentat fer-se amb les normes d'ús de les instal.lacions esportives, i no les ha trobat ni a la web oficial, ni al registre d'acords municipals.
Segons l'associació de joves, la reserva de pista s'ha de fer al bar del poliesportiu, i es pot fer des del mateix moment que obri el bar. Els responsables del bar faciliten una clau d'un tauler d'anuncis on s'hi fan en bolígraf les reserves. Es produeix de forma habitual la següent situació: una persona aguarda l'obertura del bar per reservar pista, quan obri el bar demana la clau, i en arribar al tauler de reserves, es troba amb que els millors torns del dia estan ja reservats, quan en teoria ningú ha pogut fer una reserva perquè ningú més estava aguardant, i la reserva es fa de hui per a hui.
La AJO assegura que s'estan produïnt favoritismes i demana al govern local que faça complir les normatives d'utilització de les instal.lacions, si és que hi ha normativa, o per contra estem davant d'un conveni oral.
Ens consta, d'altra banda, que el govern del PP va a construir una segona pista de pàdel, però mentre no estiga en servei, hi ha conflicte.

dimecres, 9 de novembre del 2011

HOSPITAL COMARCAL PER A 2015

Els pressupostos de la Generalitat per a 2012 no deixen ben parada a la comarca de la Safor, que s'haurà de conformar amb què l'Administració valenciana complisca els seus compromisos i obligacions ja adquirits, sense més inversió directa i significativa que la del nou hospital comarcal, que es construeix a Gandia.
Amb tot, el pitjor és que les previsions pressupostàries confirmen un nou retard per a este hospital comarcal: Si fins ara s'havia donat la data de finals de 2012 per a l'acabament, ara, sobre el paper, els 13,5 milions d'euros que falten per invertir es distribueixen en 1,8 milions per a 2012, altres 5,6 milions per a 2013, i els 6 milions restants per a 2014, amb la qual cosa el centre sanitari no obrirà abans de l'any 2015.
Lamentablement, els habitants de la Safor veuen una vegada més ajornades unes reivindicacions que ja passen a ser històriques.
I, d'entre totes, clama al cel el retard de l'hospital comarcal previst des de l'any 2003, en un moment, a més a més, en què la sanitat i l'educació han entrat fort entre les principals preocupacions de la ciutadania, segons el baròmetre d'octubre del CIS.