dimecres, 26 de febrer del 2014

LA FUNDACIÓ JAUME II ES PLANTEJA ABANDONAR LA SEU PERMANENT DE SIMAT PER UN DEUTE DE LA MANCOMUNITAT


Vint-i-quatre mil euros marquen la qualitat de les relacions entre la Valldigna i la Fundació Jaume II, de ser bones a ser inexistents. 
La Mancomunitat de la Valldigna té pendent el pagament de dues anualitats amb el patronat que regeix la Fundació Jaume II el Just, segons ha informat este dimecres el diari Las Provincias. En els últims anys l'ens valldignenc no ha fet front a les seues obligacions segons es va marcar en la creació d'aquesta fundació, que té com a objectiu recuperar i potenciar el patrimoni artístic del Monestir.
El president de la Mancomunitat i alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, ha declarat que la intenció de l'ens que presideix és seguir dins del patronat de la Fundació i fer front a aquesta quantitat que està pendent i que ronda els 12.000 euros anuals. Els alcaldes tenen cita amb la direcció general per a parlar de la Valldigna i entre altres temes analitzar com fer front a aquest deute i veure si hi ha alguna possibilitat de negociació.
La demora en aquest pagament havia alçat diversos rumors, en els quals s'apuntava la possibilitat d'eliminar la seu permanent de la Fundació en el monestir  i disposar únicament la seu de l'entitat que està situada a València.

dissabte, 22 de febrer del 2014

SIMAT ACULL UNA TROBADA D'ESCRIPTORS DE LES RIBERES ALTA I BAIXA


Diversos autors i autores de la Ribera Alta i la Ribera Baixa del Xúquer s'han reunit este dissabte a Simat per a intercanviar opinions i avaluar l'actualitat literària, marcada segons l'impulsor de la trobada, l'escriptor Josep Lozano, "per la marginació del valencià i la crisi de la industria del llibre en valencià causada per la ineficacia i el desinterés de les autoritats autonòmiques". Enguany, aquesta trobada arriba a la 10a edició, i se celebra a la Safor, fora del seu marc natural, en una "subcomarca (la Valldigna) transversal", segons ha declarat l'amfitrió de l'acte, l'escriptor i periodista Víctor Mansanet. L'Ajuntament de Simat presta la seua col·laboració a aquest acte cultural.
Els assistents a aquesta trobada han visitat el Monestir de la Valldigna, l'ermita de la Xara i la biblioteca municipal, i a migdia han celebrat un dinar en un cèntric local de Simat en què s'han anunciart les darreres novetats literàries i artistíques dels autors riberencs i s'ha projectat un audiovisual d'homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que ha elaborat Víctor Mansanet. Entre els autors que han acudit a Simat figuren, a més dels dos indicats anteriorment, Manel Joan i Arinyó, Anna Moner, els poetes Lluís Roda, Josep Ballester i Fina Girbés, Enric Lluch, Josep Lluís Millo, Emili Piera, Salvador Vendrell, l'escriptora novell Alba Fluixà, així com l'actriu Mari Carme Sàez, i els músics Paco Muñoz, Néstor Mont i Rafael Estrada.

dimarts, 18 de febrer del 2014

LA POLICIA LOCAL PROPICIA LA DETENCIÓ DE DOS PERSONES DESPRÉS D'UNA PERILLOSA PERSECUCIÓ AMB VEHICLES

La Policia Local de Simat ha propiciat la detenció de dos persones la matinada de dilluns a dimarts acusades de robar gasoil en camions estacionats a Benifairó, i de conducció temerària, després de protagonitzar una persecució a gran velocitat pels carrers de Simat que va durar entre cinc i deu minuts.
En un moment de la persecució els ara detinguts es van vore acorralats per uns pivots quan pretenien fugir pel carrer Barranquet, i va aconseguit esquivar al cotxe policial arrencant els pivots amb el vehicle, originant un gran baluern que exactament a les 3:47 minuts de la matinada d'este dimarts va despertar als veïns. Abans havien passat per damunt les taules i cadires de la terrada d'un bar al mateix carrer. 
En eixe moment el vehicle va fugir en direcció a Barx, i va ser interceptat per quatre patrulles de la Policia Nacional a l'altura de Marxuquera. 

EL GOVERN DEL PP SUPRIMEIX UNA LÍNIA EN VALENCIÀ AL COL·LEGI PÚBLIC DE SIMAT

El DOCV publica avui la resolució del govern del PP de la Generalitat de suprimir una línia en valencià del col·legi públic de Simat. 
En total al País Valencià són 136 les escoles públiques afectades per la supressió d'unitats en valencià i 5 d'elles seran tancades. Hi ha 72 unitats en valencià suprimides d'Infantil i Primària i 83 més estan en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda resoldre quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.
Escola Valenciana qualifica aquesta resolució de la Conselleria d'Educació com un atac històric al nostre màxim tret d'identitat i el major atac per part d'un Govern valencià als programes d'ensenyament òptims en els últims 30 anys.
"Amb aquesta resolució no s'ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló", ha valorat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.
Escola Valenciana anuncia que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar.

VORA 200 EXTREBALLADORS DE LA COSIVA ESTAN ENCARA ESPERANT ELS SALARIS DEL FOGASA


Dos anys i tres mesos després del tancament de la cooperativa Cosiva de Simat després de l'inici del concurs de creditors, entre 150 i 200 extreballadors estan encara esperant que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) liquide els salaris i finiquitos que se'ls va quedar pendent, segons han denunciat a Arc Iris els afectats. Les quantitats oscil·len entre els 600 i 2.000 euros. 
A això cal afegir la resolució de la demanda que van interposar uns 300 llauradors i socis als qui se'ls va deixar de pagar la collita de taronges de l'any 2011. 
La Cosiva va entrar en concurs de creditors a finals de 2011 després de diversos intents infructuosos de mantindre l'activitat i evitar el tancament. No obstant, al remat va resultar inevitable que el 13 de desembre de 2011 un jutjat del mercantil de València declarara l'obertura del concurs de creditors amb uns deutes pendents eren de 3,7 milions d'euros.
A més a més, el tacament de la Cosiva va coincidir amb el de l'altra cooperativa simatera, agreujant la situació econòmica del municipi.


diumenge, 16 de febrer del 2014

FITES DEL MES DE FEBRER




  1 de febrer de 1876:  Mor Bakunin ideòleg de l'anarquisme.

  6 de febrer de 1932:  La república ordena la retirada dels crucifixos de les escoles.

  8 de febrer de 1921Mor Kropotkin ideòleg de l'anarquisme.

11 de febrer de 1873:  Proclamació de la I República.

12 de febrer de 1848:  Publicació del "Manifest Comunista".

16 de febrer de 1936:  Victoria en les eleccions del Front Popular.

22 de febrer de 1848:
  Esclat de la revolució de 1848.

26 de febrer de 1932:  Llei de divorci de la II República.

dimecres, 12 de febrer del 2014

SIMAT ACULL PER SEGON ANY LA FIRA DE TURISME DE LA VALLDIGNA


El Patronat Provincial de Turisme, organisme depenent de la Diputació, patrocinarà la segona edició de la Fira de la Valldigna, que es celebrarà els dies 29 i 30 de març, a l'entorn del Monestir.

Aquesta fira mostrarà tota l'oferta turística i comercial de la Valldigna i comptarà amb un ampli programa d'activitats. Els visitants podran trobar productes artesanals i gastronòmics tan variats com a embotits, formatges i dolços típics de la zona.

El Patronat patrocinarà per segon any consecutiu aquest certamen amb l'objectiu principal de fomentar i impulsar el sector turístic dels municipis que formen part de la Mancomunitat de la Valldigna.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, es va reunir ahir amb el president de la Mancomunitat de la Valldigna i alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, l'alcalde de Benifairó, Agustí Pascual, l'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, i l'alcaldessa de Barx, María Hernandis, per a analitzar les línies de col·laboració.

dijous, 6 de febrer del 2014

EL BARRI DE GAMONAL I ELS ANARQUISTES

Article de Marc Cabanilles


Els canvis no es demanen, ni es mendiguen.
Simplement es lluita per ells.


   Segons la policia, el responsable dels altercats del barri de Gamonal, a Burgos, és el “col·lectiu anarquista burgalès”. Així mateix, la policia diu saber les dates de les assemblees celebrades pels veïns, i els assistents a les mateixes.
   Sembla que hem tornat als millors anys de la dictadura, on el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), redactava aquest tipus d'informes. Aquest informe és igual que els que es feien fa 40 anys, després d'una manifestació en favor de la democràcia. Sembla un informe policial d'un país totalitari, amb "policia secreta" infiltrada en els diferents entorns socials espiant, assenyalant i delatant als ciutadans no afins al règim, o simplement, sospitosos de no ser-ho.
   A mi em sembla aterridor, perquè eixe informe demostra que la policia investiga en la vida ciutadana, no per a desactivar actes terroristes o destapar la corrupció, sinó per a controlar una simple protesta veïnal per unes obres que ningú vol. La policia espiant per al constructor i amo de Burgos, i açò ho paguem nosaltres. Transició i democràcia han servit per a molt poc, doncs com en els anys franquistes, els cacics segueixen estant protegits per la policia.
   I encara que l'informe el redacta la policia, les ordres les donen els polítics (prou d'ells corruptes), buscant el descrèdit de qualsevol moviment ciutadà que proteste, ja siga contra la corrupció, les privatitzacions, els desnonaments, les retallades en drets, la reforma laboral,…
   En eixa cerca, no paren de donar voltes a veure a qui li tiren la culpa (anarquistes, borrokas bascos, 15M,...), quan l'únic responsable és l'alcalde i el seu equip per intentar beneficiar (una vegada més) al major cacic burgalès, amo d’empreses constructores, del principal periòdic de la província, que controla tot quant es mou i a Burgos, i que per si no fos poc, ja en el seu moment va ser condemnat per corrupció.
   Efectivament, tot és obra del “col·lectiu anarquista burgalès”. Perquè per a “ser” i “actuar” com a anarquista, no fa falta cap carnet, ni cap executiva. N'hi ha prou amb prendre consciència que els problemes del poble, només el poble els va a resoldre. N'hi ha prou amb que els afectats s’autoorganitzen, opinen en les assemblees, confien únicament en les seues pròpies forces, no deleguen la seua sobirania en ningú (si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu).
   En aquest cas ,"el col·lectiu anarquista", ha resultat ser el barri de Gamonal. I el de menys és la violència exercida, perquè jo preferisc pagar les destrosses d'una manifestació abans que unes obres inútils i faraòniques, que només serveixen per a omplir les butxaques d'uns pocs.
   La violència de debò, la que dol, l'exerceixen polítics, banquers i eclesiàstics: Tirar a una família al carrer a l'hivern és violència; no tenir treball és violència; llevar la targeta sanitària a un malalt és violència; retardar l'edat de jubilació al mateix temps que es regala diners públics als bancs és violència; prohibir l'eutanàsia o l'ús del preservatiu és violència; taxar als homosexuals de malalts és violència; retallar en educació i recerca és tremendament violent, aeroports sense avions, centres culturals buits, biblioteques sense llibres, autopistes radials sense cotxes, un urbanisme especulador com l'aparcament de Burgos, multitud d'edificis esperpèntics que cauen com a València, els malalts en els passadissos dels hospitals...tot açò és violència, gens comparable a cremar un contenidor i trencar el cristall d'un banc, que damunt acabarem pagant de la nostra butxaca.
   Cada vegada hi haurà més gent que en estes protestes, encara que no s'atrevisca a llançar una pedra, tampoc mouran un dit per a impedir que algú ho faça. I encara que no em sembla que la millor forma de fer les coses siga a pedrades, també em pregunte, a partir de quin moment és lícit llançar una pedra?, faltarà molt per a que arribe eixe moment, o ja l’haurem passat de sobra?.
   En qualsevol cas, què té de dolenta l'anarquia?. Per ventura és dolent ser anarquista? Per què hem d'estar sempre governats per uns altres?. Perquè sempre uns altres prenen totes les decisions al marge de la ciutadania?. Perquè sempre s'intenta restringir tot rastre de llibertat de decisió individual?. Perquè sempre succeeix que els qui menys treballen són els que més tenen?. Perquè milions han de patir o morir perquè a uns pocs els vaja bé?. Per una d’aquelles, es conegut que l'anarquisme és un moviment infinitament més pacifista que qualsevol altra idea política?.
   Ens porten ficant la por amb els anarquistes des dels temps de “maricastaña”, però els qui de debò tenen por, són ells. Tenen por al fet que la gent pense i tinga opinió pròpia, estan acostumats a manipular la vida de la gent per a viure dels seus recursos i del conte, i aquests moviments com el de Gamonal, els donen pànic i no dubte que empraran tots els seus mitjans per a aconseguir que tot aquest moviment no avance  ni servisca d'exemple.
   El que hem vist a Gamonal, és la constatació que per les bones s'aconsegueix poc o molt poc. Algú creu que la Revolució Francesa, que va donar poder al poble i va asseure bases per a la democràcia, haguera triomfat si no hagueren guillotinat o empresonat a reis, nobles i altra fauna d’oligarques que van enxampar?. No es van adonar llavors, ni s'adonen ara, que impedint, coste el que coste, una revolució pacífica, l'única cosa que aconseguiran, serà fer inevitable una revolució violenta. I després es queixaran.
   No hi ha més cec que el que no vol veure, perquè els qui ens tracten com a febles mentals, els qui ens roben, els qui ens deixen sense treball, els qui es queden amb els nostres estalvis, amb la nostra casa, amb la nostra dignitat, els qui fan negoci amb l'educació i la salut, no són precisament els anarquistes. Molts ja estem molt farts de la casta política i els seus excessos. I està gentola, si no troba anarquistes als qui tirar-los la culpa, recorrerà fins i tot a la maçoneria, amb tal de no assumir-la com a seua.
    Perquè el que ocorre a Burgos és el que ocorre en tots costats. Canvien les cares, canvien els càrrecs, canvien els vestits, canvien els colors, canvien els accents, fins i tot en alguns llocs canvia l'idioma, però el fons és el mateix: Prepotència, incompetència, balafiament, impunitat, menyspreu, abús d'autoritat i un llarg historial inaudit en una cosa  que s'atreveixen a anomenar una democràcia.
    Faria molt bé a la societat, que l'anarquisme tornara a l'arena política (no confondre amb les eleccions), de la qual es varen auto excloure per a centrar-se quasi exclusivament en el sindicalisme de base.
    És trist reconèixer-ho, però el poble desconeix la força que té.
   I si gràcies als "anarquistes de Gamonal", el poble pren consciència de la seua força i a més, s'evita el balafiament o robatori de milions d'euros de tots els burgalesos, doncs que visca l'anarquia !!!.

dimecres, 5 de febrer del 2014

SIMAT FA UN CÀSTING PER A TROBAR UN ACTOR NO PROFESSIONAL QUE REPRESENTE LA FIGURA D'UN CAVALLER



A falta d'indústria, amb l'agricultura enfonsada, i sense serveis dels que obtenir ingressos, els simaters poden treballar d'actor. A qui li agrade el món del teatre, la història i el contacte amb el públic, té ara l'oportunitat d'actuar de figurant a Simat representant la figura de cavaller medieval Pere d'Atzllor en les visites guiades de la Ruta dels Tresors. La touristinfo de Simat està recollint sol·licituds per a participar en un càsting el 28 de febrer, del qual eixirà la persona que en les visites guiades farà de Pere d'Atzllor, senyor de Simat.
Més informació i inscripcions a la Tourist Info Simat de la Valldigna 962810920. simatv@touristinfo.net.

dissabte, 1 de febrer del 2014

LA VINCULACIÓ VALLDIGNENCA DEL CAS NÓOS

L'exalcalde de Tavernes Eugenio Pérez declara este dissabte davant el jutge Castro en qualitat de testimoni en relació a al investigació dels pagaments que s'hi van fer a la Fundaió Nóos per l'organització del congrés València Summit. Pérez declara per la seua condició de comissionat especial de la Generalitat en la Copa de l'Amèrica celebrada en 2007 al port de València. 
També seran interrogats la responsable de gabinet del director general de CACSA, Carmen Descalzo (9.00 hores); a Amparo Porrás, adscrita a CACSA (9.30); al sotsdirector de la Fundació Turisme València Convention Bureau (10.00); al director general de la societat Parcs Temàtics de la Comunitat Valenciana, Nicolás Figueras (10.30); María Francisca Llácer (11.00); Amparo Castellano (11.30); l'exinterventor de l'Ajuntament de València Víctor Espinosa (12.30), i l'interventor-tresorer del Consistori, Ramón Brull (13.00 hores)
Segons un informe de l'Agència Tributària, només en 2004 Nóos va destinar a la preparació del primer València Summit 194.436 euros, a pesar que per a açò havia percebut un total d'1,044 milions públics. Un any després, dels 1,5 milions que va rebre, tan sols va gastar en factures de la segona edició 395.597 euros, mentre que en el que a la tercera edició es refereix, l'Institut va rebre 1,049 milions, dels quals va emprar 320.635 euros per a l'esdeveniment.
Així, fins a un total de 3,6 milions d'euros va rebre Nóos de l'Administració pública valenciana en virtut del conveni de col·laboració subscrit el 8 de setembre de 2004 entre l'entitat aparentment sense ànim de lucre, la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA) i la Fundació València Turisme Convention Bureau (FVTCB), al que van seguir dos addendes més.