dissabte, 31 de gener del 2015

UN SIMATER A LA CASA BLANCA


L'empresari de la comunicació Rubén Figueres Alario, natural de Gandia tot i que mig simater per part de mare, acaba de publicar el llibre 'De Gandia a la Casa Blanca' (Plaza&*Janés), en el qual narra com va arribar a Chicago després de marxar d'Espanya als 24 anys sense treball ni visat i va acabar llaurant-se una carrera en la qual ha arribat a assessorar a l'actual president nord-americà, Barack Obama. Rubén manté els vincles familiars i d'amistat a Simat, on va passar bona part de la seua infantesa amb avis, oncles i cosins.
Ara es troba a la Safor, on ha presentat el seu llibre. L'obra, afirma, "no pretén ser una guia perquè la gent faça el mateix, ni vol enganyar a ningú, sinó que és un intent que els lectors vegen que movent-se i amb persistència acaben eixint les coses". "I m'agradaria que hi haguera alguna possibilitat d'influir de manera positiva en la vida d'algú", ha comentat Figueres.
Rubén Figueres va abandonar Espanya als 24 anys amb un màster d'administració d'empreses (MBA) sota el braç, va arribar a Estats Units com a immigrant il·legal, sense treball ni papers, i durant mesos es va guanyar la vida amb tot tipus de treballs de subsistència. Gran esportista, complementava el seu sou fent classes de tennis i com a entrenador personal.
Gràcies al seu entusiasme i a la popularitat dels seus entrenaments, va accedir a la seua primera xarxa de contactes importants i va aconseguir un lloc de treball en una de les grans agències de publicitat del país, Leo Burnett, des de la qual va dirigir campanyes per a algunes de les empreses més importants del món. També ha format part dels equips de PriceWaterhouseCoopers o Telemundo-NBC.
L'experiència adquirida durant aquests anys de formació li va servir per a fundar la seua pròpia empresa, Alario Group, agència de consultoria i comunicació per al mercat hispà a Estats Units que no va tardar a convertir-se en una de les agències de referència en el país que compta amb una cartera de clients de primer nivell i s'ha ocupat de les campanyes més notables del Partit Demòcrata, com la de Rahm Emmanuel, alcalde de Chicago i assessor de la Casa Blanca, o la que va aconseguir la reelecció Barack Obama.
El gandià s'ha mostrat convençut de realment existeix el somni americà i, en aquest sentit, ha remarcat que coneix diversos casos d'immigrants que arriben sense res. "EUA és el país de les oportunitats; si vols i vals, triomfes perquè és un país que recompensa el talent i el treball dur", ha asseverat.
A Espanya, ha postil·lat, les coses funcionen més "per amiguisme", ha dit Figueres, qui considera que aquestes diferències responen a una "qüestió cultural". Ha precisat que ací, per descomptat, cada estat i cultura tenen les seues coses positives i negatives.
Interrogat per les principals diferències que veu entre la política estadunidenca i l'espanyola, ha afirmat que a EUA "es preval la persona, el lideratge, mentre que a Espanya es dóna prioritat al partit com un culte, com si fóra un equip de futbol". A més, creu que "el fet que els líders espanyols vinguen triats, no pel poble, sinó per mèrits dins del partit els resta força".
A EUA hi ha a més un sistema bipartidista, que presenta "avantatges i inconvenients, ja que tenir tants partits fa que es fragmenten les ideologies o que puga governar una ideologia sense representar a la majoria, encara que amb sol dos partits es corre el risc de no trobar el que cerques".
Encara que té la seua residència fixada a EUA, Figueres segueix l'esdevenir polític i econòmic valencià i ha lamentat els escàndols de corrupció i la crisi perquè és una cosa que "afecta a la imatge global d'Espanya".

dijous, 29 de gener del 2015

LA FUNDACIÓ JAUME II RETRÀ HOMENATGE A FRANCISCO TEODORO AMB UNA EXPOSICIÓ AL MONESTIR


La Fundació Jaume II retrà homenatge al fotògraf Francisco Teodoro, recentment desaparegut, amb una exposició al monestir on s'exhibirà part de les seues fotografies. 
Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Alberto Fabra, durant la visita que ha realitzat este dimarts al monestir per inaugurar la recomposició del claustre de l'abat.  Fabra va tindre unes paraules de record a Teodoro, un funcionari de la Conselleria de Sanitat que es va enamorar del monestir i no ha deixat de fotografiar-lo fins a la seua sobtada defunció el passat 5 de novembre. Fabra ha anunciat en eixa visita que el Patronat de la Fundació Jaume II El Just ja treballa per a realitzar una exposició enguany d'una selecció de les seues fotografies.
El testimoni en imatges de la història recent de la Valldigna que ha deixat Francisco Teodoro és immens. Pràcticament tots els esdeveniments de tota mena van estar immortalitzats pel fotògraf, i pràcticament tot el procés de recuperació del monestir es pot reconstruir pas per pas a través de les seues imatges. De fet, el monestir va captar gran part de l'atenció del fotòfraf i una immensa part de la seua obra està centrada al monument: de dia, de nit, amb gent, sense gent, detalls, actes, visites, obres... Una selecció d'aquestes instantànies serà la que exhibirà la Fundació en homenatge al fotògraf en una mostra per a la qual encara no hi ha data. 

dimecres, 28 de gener del 2015

DE FRARES I HÀBITS


De la visita del president de la Generalitat, Alberto Fabra, dimarts al monestir, la segona en menys d'un any, cal extraure dues conclusions, o una conclusió i una verificació: que la Generalitat no sap ben bé com explotar turítsticament el monument, i que hi ha cert remordiment per la dràstica disminució d'activitats culturals al voltant del monestir des que el Consell va decidir destinar nou milions d'euros de la Fundació Jaume II a la Volvo Ocean Race d'Alacant.
Encara recordem els tems en els quals era gerent Vicente Burgos i es feien cicles musicals de qualitat al monestir, sobretot en els mesos de bon temps, poc apreciats pel públic autòcton,  i d'altra banda. Després d'uns anys en els quals l'activitat cultural ha quedat reduïda a un actor disfressat de frare per a amenitzar les visites guiades, el Consell ha decidit recuperar els cicles culturals amb la intenció d'augmentar la xifra de visitants. 
El motiu de la visita sembla més un pretext que no un fet tangible: la "inauguració" del claustre de l'abat. L'exultant i insultant indumentària Gürtel dels assessors/es del president que feien guàrdia al portal principal del monestir més d'una hora abans de la seua arribada feia presagiar més promeses que realitats. En efecte. El desdeny amb el tracte cap als Amics de la Valldigna eren l'avantsala d'una visita buida de contingut.
El sèquit era important, des de la consellera d'Educació i Cultura, María José Catalá (en un altre article ens ocuparem d'ella), fins la secretària autonòmica de Coordinació, Organització i Relacions Institucionals, l'enigmàtica Esther Pastor, especialitzada en fer compres a tendes gourmet per abastir el rebost del Palau, I un bon grapat d'assessors la funció principal dels quals era avisar abans de l'arribada de l'honorable si hi havia protestes. Simat s'ha tornat pacífic. 
I un  nou anunci:  el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport va a ratificar la inclusió davant el Consell d'Europa del Monestir de la Valldigna en la 'Ruta de les Abadies Cistercenques'. Una ruta més.
El ben cert és que el monestir rep cada any vora 80.000 visites, segons dades de la Fundació, però eixa xifra no reporta cap benefici a l'entorn, i la Generalitat no troba la manera de que hi repercutisca.  La reconstrucció del monument i les excavacions, d'altra banda, van a ritme lent, lentíssim. El compromís monetari del Consell no es correspon ni gens ni mica amb l'esplendorós article 57 de l'Estatut, un eructe floral sense efectes pràctics. 
Fabra veni, vidi, vici. Fem com que la cosa va.

dissabte, 24 de gener del 2015

LA REHABILITACIÓ D'HABITATGE, UNA OPCIÓ DE FUTUR QUE PREN FORMA


Antiga casa de Uaro, al centre, recentment comprada i rehabilitada per un particular. 

De forma molt, molt pausada, però ferma, la rehabilitació d'habitatge, una opció que des de sempre ha defensat Arc Iris, pren forma a Simat, i cada vegada més cases es posen en valor al casc antic. La rehabilitació com a eina de reactivació econòmica, aposta productiva, i impuls turístics, té uns avantatges innegables i fins ara per explotar. Posar en valor la part més antiga de Simat implica fer reviure els carrers, amb nous veïns i més activitat. 
No obstant, la tímida activació d'aquesta opció naix dels particulars, sense cap estímul ni iniciativa de l'Ajuntament, que mai ha tingut en consideració aquesta opció, tot i la insistència que ha demostrat Arc Iris des dels seus inicicis, per l'any 2002. 
Un dels darrers exemples que ha cridat l'atenció ha estat l'antiga casa de "Uaro", al carrer del Calvari (a la imatge), adquirida recentment per un particular i rehabilitada. Una simple millora de la façana multiplica l'efecte sobre el conjunt.

ERPV IMPUGNA ELS PRESSUPOSTOS DE SIMAT

El regidor d'ERPV, Joan Serra, ha impugnat els pressupostos de l'Ajuntameent de 2015 en considerar que en el procés d'aprovació s'ha obviat un tràmit preceptiu: una assemblea informativa oberta a la ciutadania per donar a conèixer el contingut i l'esperit dels comptes municipals, un pas, no obstant, que no s'ha fet amb els pressupostos que es van aprovar estant ERPV al govern local.
La impugnació s'empara en un reglament de participació ciutadana aprovat al mandat 2003-2007 a instàncies d'Arc Iris, segons el qual, abans de l'aprovació dels pressupostos, s'ha de sotmetre a una assemblea oberta per tal de fer-los participatius.
En teoria, la impugnació dels pressupostos en l'actual fase d'exposició al públic només es pot fer per tres causes taxades: que no s'ajusten a la legalitat, per omitir el crèdit necessari per al complimeent de les obligacions exigibles, o que els ingressos siguen maniffestament insuficients en relació a les despeses pressupostades.
No és el cas. No obstant, sembla que el Govern local està disposat a prendre en consideració la impugnació, invalidar l'acord d'aprovació dels comptes, i retornar a la cassella d'eixida incloent l'assemblea informativa. 
Arc Iris ja va informar a aquesta web dels pressupostos abans de l'aprovació, de les seues partides, dels increments, reduccions i altres variacions, i va denunciar que els comptes, de tan senzillls, eren inocus, sense objectius ni perspectives. Pràcticament una comptabilitat domèstica excessivament prudent i sense assolir cap risc, una política, en opinió d'Arc Iris, equivocada. 

dijous, 15 de gener del 2015

LA COMISSIÓ DE L'HONOR


La comissió d'investigació sol·licitada pel regidor de ERPV de Simat, Joan Serra, concebuda per conèixer els ingressos i despeses que reporta a l'Ajuntament la gestió del monestir i el balanç de les collites, sembla més encaminada a restituir l'honor del propi Joan Serra que a esbrinar si la gestió ha estat o no adequada o si les taronges s'han cobrat o es van deixar de cobrar. Serra està obstinat en què el seu honor ha estat posat en dubte, i ell, tan poc acostumat com és a restituir l'honor dels demés quan és ell qui l'ataca, exigeix rectificacions, aclariments, i precisions. 
De la sessió constituent de la comissió, dilluns passat, poca cosa més ha trascendit, tret que l'instructor serà el regidor de Compromís Vicent Ribera. La resta ha estat un estira i arronsa entre l'alcalde Mahiques i el regidor Serra sobre si tu has dit això, i tu ocultes allò, que si això és fals, o que si tu qui eres per dir allò altre. 
Segons Serra, les xifres que s'han difòs sobre els incobraments de les collites són falses, i tot obeïx a un complot universal en el qual involucra el PP, Arc Iris, Diari Serpis (Levante-EMV se n'ha lliurat tot i haver publicat també les informacions suposadament falses), i un particular llistat de persones que s'haurien posat d'acord per a arrossegar pel fang el seu honor, com si pagara la pena l'esforç.
En una nota remesa al diari Las Provincias (del qual no sabem si està o no en el complot) i publicada en l'edició d'este dijous 15 de gener, Serra tracta d'aclarir què va succeir amb la collita de taronges de 2010 en el monestir de la Valldigna. La nota, no obstant, només fa referència a 2010, ni els anys anteriors ni els posteriors. Segons eixa nota, el consistori s'ocupa de la cura de les més de 30 fanecades de cítrics i de la venda i cobrament de la fruita recol·lectada, d'acord amb la documentació tècnica facilitada als integrants de la comissió, amb una avaluació taxada del volumen i del valor de les collites.

Serra va demanar al ple, segons Las Provincias, que s'organitzara una comissió de recerca per a analitzar les despeses i ingressos derivats d'aquesta activitat en el monestir de 2007 fins a 2014. En realitat la petició inicial abarcava de 2011 fins l'actualitat.
"Entre la petició i la creació de la comissió va sorgir a l'opinió pública que no existien ingressos per la venda de taronges en 2010", diu Serra. No obstant, les informacions publicades feien referència als anys 2009 i 2010. "L'alcalde va declarar que sabia que ningú s'havia portat un euro de l'ajuntament però acusava a l'anterior govern d'una nefasta gestió en la campanya de la fruita de 2010", segueix la informació de Vocento, on s'afig que "Serra va assegurar que no va haver-hi cap ingrés perquè no va haver-hi collita". L'edil explica que "al gener d'eixe any la Fundació Jaume II el Just va talar els tarongers abans que es recol·lectara la fruita perdent-se la collita". No obstant, de l'informe del tècnic agrari municipal es desprén que hi ha diverses varietats al monestir, algunes de les quals es culllen abans de gener. 
Serra recorda en eixes declaracions a Las Provincias que eixe any, sent Eladi Mainar alcalde, les relacions entre el consistori i la Fundació es van deteriorar fins al punt que van deixar de cuidar-se els camps, i assegura que l'actual alcalde Sebastián Mahiques, "sabia aquests fets i lamenta que no els aclarira".
Fins ahí les declaracions d'ERPV a Las Provincias. Resta saber ara si la comissió escamparà llum sobre despeses, ingressos i collites, si els veïns coneixeran si s'han cobrat o no les taronges, en quines quantitats i a quins preus, quines són de peladora i quines no, què passa amb els documents de compravenda, els comptes exactes i el resultat de la gestió, o per contra es tancarà en fals una vegada restituïts tots els honors que s'hagen de restituir. 

dijous, 8 de gener del 2015

LA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DE LES TARONGES ES CONSTITUEIX DILLUNS

L'alcalde de Simat ha convocat pe al dilluns 12 de gener la sessió constitutiva de la comissió especial no permanent que ha d'investigar la gestió de les tasques agrícoles del monestir, l'impagament de collites i les despeses i ingressos per la cessió de treballadors municipals a la Fundació Jaume II. 
D'aquesta comissió formen part tots els regidors, i es preveu que celebre quatre sessions amb una periodicitat de dos setmanes. En la comissió constituent s'ha de nomenar, a més, un instructor, qui s'ha de fer càrrec de recollir totes les proves i citar els testimonis que proposen els grups polítics, a més d'elevar una proposta de resolució. 
Les sessions de la comissió especial no són públiques.