Veïns i veïnes de Simat:
Comença un nou any, i no podem sinó ser pessimistes pel que fa a les perspectives per al nostre poble.
Amb un tripartit local format per l’esquerra de PSOE-ERC més el BLOC, hem assistit a un retrocés en claredat, transparència, participació ciutadana, eficàcia i formes d’actuar.
Ja va començar mal la cosa quan es van deixar passar 14 mesos per a fer la moció de censura, únicament per interessos personals, per tàctiques dels partits signants o per desconfiances mútues entre els protagonistes. En eixa època, semblava que allò prioritari no era tindre un govern d’esquerres, sinó veure qui ostentava la vara de comandament. Eixe mal inici va ser fatal per a donar normalitat a un relleu que és completament legal.
Pel que fa a la participació ciutadana, no sols no hi ha cap interès a recuperar el vertader esperit del Reglament de Participació (aprovat a instàncies d'Arc Iris la passada legislatura), sinó que en un arravatament de prepotència, i amb l'objecte de donar quantes menys explicacions millor, els plens han passat a celebrar-se cada 2 mesos. Si açò ho haguera fet el PP, els crits de feixistes i antidemocràtics, s’hagueren sentit al cel (si és que n'hi ha).
Es governa a colp de decret sense a penes tindre en compte cap de les propostes plantejades, almenys per EU-Arc Iris, mitjançant nombroses mocions. Mocions totes rebutjades pel tripartit, i que són les mateixes que presenta l’esquerra de molts altres municipis. Si no presentes propostes, et critiquen perquè no les presentes. Si les presentes te les rebutgen totes.
S’incompleixen mocions aprovades pel ple municipal, com ara la col·locació dels “cavallons”, o la retirada del nom d'Al Tall d’un dels carrers de Simat, sense que ningú assumisca la responsabilitat. Ni l’autor que ho va ordenar, ni l’alcalde que ho consenteix.
És tal el grau d’autoritarisme (recordeu el famós “ací manem nosaltres i fem el que ens dóna la gana” de Palomares) i d’impunitat que creuen posseir, que fins i tot algun membre del tripartit, ha arribat a proferir amenaces a fi de censurar les crítiques i discrepàncies cap a la seua gestió. Cosa que mai havia ocorregut i que és molt greu, especialment en els temps de democràcia (en dictadura, tot cap).
El seu curiós concepte de democràcia, fins i tot havent creat un gabinet de “informació i turisme”, els porta a mantindre a l’oposició totalment desinformada d’actes protocol·laris o institucionals. Posteriorment, a nivell individual, tot són excuses, però el funcionament com a tripartit, no presenta cap dubte de la premeditació i traïdoria.
No vull fer-ho més llarg. Es queden moltes coses per comentar: Degradació del casc urbà, una agenda 21 elaborada com un procés burocràtic, els pressupostos han sigut tan participatius com en els millors temps de Palomares, no sabrem si hi haurà golf, no sabem l’estat del polígon, la nul·la aplicació del Reglament d'Ètica, etc.
Encara sort que ens governen les esquerres, encara que pareix que discrepem en el concepte.
Per al tripartit, pareix que per a ser d’esquerres és suficient pagar una quota i tindre un carnet.
Perquè espere que el model d’esquerres del tripartit no siga el del laborisme anglès d'on va partir l'empar al criminal Pinochet que el va salvar de Garzón o més recentment la proposta d’allargar la jornada de treball a 65 hores setmanals, intentant soterrar una jornada màxima de 48 hores que ha costat dos segles de lluita i sang.
No es pot ser d’esquerres i pensar que més enllà no existeix res. Ningú d’esquerres hauria de pensar que les seues propostes són inamobibles, allò últim, perquè ja no hi ha una altra cosa millor. Precisament l’esquerra ha de plantejar coses noves, mirar sempre a la llunyania, fer les coses de manera diferent de com sempre s’han fet, plantejar nous reptes, treballar sempre amb arguments a la mà. Perquè el poder es guanya i es perd, però els arguments, si són vàlids, sempre queden.
I el que sí que no es gens d’esquerres, es actuar d’una determinada manera quan estàs a l’oposició, i fer-ho de manera diferent quan toques poder. Si així ho fas, potser sigues un “gran” polític, però hauràs desprestigiat un poc més l’esquerra.
I a propòsit d’arguments, quan l’únic argument que alguns d’esquerres tenen contra Arc Iris, és que PP=Arc Iris, això significa que no en tenen cap altre, la qual cosa ens indica que anem pel bon camí.
Perquè per a governar amb l’argument de que “ací mane jo i faig el que em dóna la gana”, millor estem en l’oposició. Ja vindran altres temps, i si algú recapacita, altres aliances.
I confiem que pel carrer hi ha molta gent que no és fanàtica de cap partit ni de cap líder, i que saben veure la realitat amb molta més serenitat i ment clara, que aquests “eminents” de l’esquerra i el nacionalisme que ens toca patir.
Comença un nou any, i no podem sinó ser pessimistes pel que fa a les perspectives per al nostre poble.
Amb un tripartit local format per l’esquerra de PSOE-ERC més el BLOC, hem assistit a un retrocés en claredat, transparència, participació ciutadana, eficàcia i formes d’actuar.
Ja va començar mal la cosa quan es van deixar passar 14 mesos per a fer la moció de censura, únicament per interessos personals, per tàctiques dels partits signants o per desconfiances mútues entre els protagonistes. En eixa època, semblava que allò prioritari no era tindre un govern d’esquerres, sinó veure qui ostentava la vara de comandament. Eixe mal inici va ser fatal per a donar normalitat a un relleu que és completament legal.
Pel que fa a la participació ciutadana, no sols no hi ha cap interès a recuperar el vertader esperit del Reglament de Participació (aprovat a instàncies d'Arc Iris la passada legislatura), sinó que en un arravatament de prepotència, i amb l'objecte de donar quantes menys explicacions millor, els plens han passat a celebrar-se cada 2 mesos. Si açò ho haguera fet el PP, els crits de feixistes i antidemocràtics, s’hagueren sentit al cel (si és que n'hi ha).
Es governa a colp de decret sense a penes tindre en compte cap de les propostes plantejades, almenys per EU-Arc Iris, mitjançant nombroses mocions. Mocions totes rebutjades pel tripartit, i que són les mateixes que presenta l’esquerra de molts altres municipis. Si no presentes propostes, et critiquen perquè no les presentes. Si les presentes te les rebutgen totes.
S’incompleixen mocions aprovades pel ple municipal, com ara la col·locació dels “cavallons”, o la retirada del nom d'Al Tall d’un dels carrers de Simat, sense que ningú assumisca la responsabilitat. Ni l’autor que ho va ordenar, ni l’alcalde que ho consenteix.
És tal el grau d’autoritarisme (recordeu el famós “ací manem nosaltres i fem el que ens dóna la gana” de Palomares) i d’impunitat que creuen posseir, que fins i tot algun membre del tripartit, ha arribat a proferir amenaces a fi de censurar les crítiques i discrepàncies cap a la seua gestió. Cosa que mai havia ocorregut i que és molt greu, especialment en els temps de democràcia (en dictadura, tot cap).
El seu curiós concepte de democràcia, fins i tot havent creat un gabinet de “informació i turisme”, els porta a mantindre a l’oposició totalment desinformada d’actes protocol·laris o institucionals. Posteriorment, a nivell individual, tot són excuses, però el funcionament com a tripartit, no presenta cap dubte de la premeditació i traïdoria.
No vull fer-ho més llarg. Es queden moltes coses per comentar: Degradació del casc urbà, una agenda 21 elaborada com un procés burocràtic, els pressupostos han sigut tan participatius com en els millors temps de Palomares, no sabrem si hi haurà golf, no sabem l’estat del polígon, la nul·la aplicació del Reglament d'Ètica, etc.
Encara sort que ens governen les esquerres, encara que pareix que discrepem en el concepte.
Per al tripartit, pareix que per a ser d’esquerres és suficient pagar una quota i tindre un carnet.
Perquè espere que el model d’esquerres del tripartit no siga el del laborisme anglès d'on va partir l'empar al criminal Pinochet que el va salvar de Garzón o més recentment la proposta d’allargar la jornada de treball a 65 hores setmanals, intentant soterrar una jornada màxima de 48 hores que ha costat dos segles de lluita i sang.
No es pot ser d’esquerres i pensar que més enllà no existeix res. Ningú d’esquerres hauria de pensar que les seues propostes són inamobibles, allò últim, perquè ja no hi ha una altra cosa millor. Precisament l’esquerra ha de plantejar coses noves, mirar sempre a la llunyania, fer les coses de manera diferent de com sempre s’han fet, plantejar nous reptes, treballar sempre amb arguments a la mà. Perquè el poder es guanya i es perd, però els arguments, si són vàlids, sempre queden.
I el que sí que no es gens d’esquerres, es actuar d’una determinada manera quan estàs a l’oposició, i fer-ho de manera diferent quan toques poder. Si així ho fas, potser sigues un “gran” polític, però hauràs desprestigiat un poc més l’esquerra.
I a propòsit d’arguments, quan l’únic argument que alguns d’esquerres tenen contra Arc Iris, és que PP=Arc Iris, això significa que no en tenen cap altre, la qual cosa ens indica que anem pel bon camí.
Perquè per a governar amb l’argument de que “ací mane jo i faig el que em dóna la gana”, millor estem en l’oposició. Ja vindran altres temps, i si algú recapacita, altres aliances.
I confiem que pel carrer hi ha molta gent que no és fanàtica de cap partit ni de cap líder, i que saben veure la realitat amb molta més serenitat i ment clara, que aquests “eminents” de l’esquerra i el nacionalisme que ens toca patir.
Sense res més, desitjar-vos un 2009 més transparent, més democràtic, més participatiu, més prósper, i més solidari.
Marc Cabanilles
President de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris
