dissabte, 28 de març del 2015

ELS CAMIONS ESTAN JA ADVERTITS


S'ha hagut de viure mitja dotzena d'episodis de camions encallats a la carretera del Pla de Corrals per a que la Diputació s'haja decidit a advertir als conductors de que el vial resulta intransitable per a vehicles de més de dotze metres. El darrer camió va encallar diumenge passat i va deixar el trànsit interromput més de mig dia. Ara els camioners estan advertits a l'entrada de Simat amb un senyal que obliga a desviar-se per Alzira i Manuel si es vol accedir a Barxeta. 

dimecres, 25 de març del 2015

OLEGARIO GUANYA EL TRAIL DEL MONDÚVER EN LA SEUA CATEGORIA


El corredor del Club de Córrer la Llebre Olegario Alario ha quedat en primera posició de la seua categoria en una nova prova, el Trail de Xersa 2015. segona prova puntuable del Circuit Trail València-Cajamar. Més de 500 corredors han participat en les dues modalitats, el Sprint Trail de 10,10 quilòmetres amb 420 metres de desnivell positiu, i el Trail de 21,90 quilòmetres amb 1.270 metres desnivell positiu amb el seu punt fort en l'ascens al cim del Mondúver de 871 m.
Es tracta d'una exigent prova que enguany s'ha desenvolupat en un dia ennuvolat que amenaçava pluja, però que va acabar aliant-se amb els corredors.
Olegario ha entrat el primer en la categoria master i el nové en la general. 

dimarts, 24 de març del 2015

NOU CAMIÓ CREUAT A LA CARRETERA DELS CORRALS


La veritat és que no saben si demanar-li a Rus que invertisca en millorar la carretera dels Corrals, o conservar-la com està amb les seues característiques idònies per al trànsit de baixa intensitat i el cicloturisme. Un nou trailer ha quedat creuat este diumenge en una de les corbes i ha interromput la circulació durant diverses hores, obligat a molts conductors a desviar-se per Carcaixent. 
La Diputació té de fa anys un projecte per milllorar la carretera entre Simat i Lloc Nou que mai ha estat licitat. No obstant, el projecte de la Diputació és un tant agressiu, i potser convendria millorar l'actual calçada amb el seu traçat, que començar a fer costossíssims viaductes. 
En qualsevol cas, el que cal de forma immediata és prendre mesures per impedir la circulació de trailers que, de forma general, hi accedeixen per desconeixement de la ruta. 
Este tipus de sinistres a la carretera CV-600 s'està tornant ja massa habitual per a que cap administració prenga mesures. 
Molts dels camions que es queden bloquejats accedeixen a esta via per error guiats pels GPS, que dissenya la ruta més curta però sense tenir en compte les característiques de la carretera ni les seues condicions. 
Però no és l'única errada que registra el GPS a la Valldigna. Molts conductors que intenten arribar a Simat ho fan pel camí de Mig l'Horta guiats erròniament pel GPS. 



dimecres, 18 de març del 2015

LA COMISSIÓ DE LES TARONGES PROPOSA CONCLURE QUE NO ES POT CONCLOURE RES

L'única cosa a concloure de la proposta de conclusions que fa la comissió especial constituïda per investigar les despeses i ingressos dels bancals del monestir, és que no es pot concloure res. No hi ha forma de determinar els ingressos i les despeses perquè els apunts no coincideixen amb els exercicis efectius, no hi ha constància documental de moltes coses, les tasques agrícoles "podrien" aportar beneficis a l'ajuntament tot i que es deixa com a suposició, la comptabilitat és "manifestament milllorable", les quantitats recollides depenen de testimonis d'intermediaris sense constància documental o amb constància fràgil, i les empreses suposadament deutores no es sap si estan o no en concurs de creditors.
Amb açò, l'instructor de la investigació ha convocat la sessió final de la comissió especial dilluns 23 de març amb unes conclusions ambigües. No obstant, els regidors que en formen part poden apotar d'ací al dia 23 els escrits que consideren per debatre la seua inclusió a la conclusió final. 
Segons la proposta de conclusió, el 4 de desembre de 2009 l'ajuntament va signar dos contractes per a la venda de taronges del monestir amb una estimació de 13.000 quilos i una previsió d'ingressos de 24.102 euros. Tot i això, afig que només es van recollir 102 arroves de la varientat València, i tota la constància documental que hi ha referit a això és l'acta d'una reunió del Consell Agrari del 15 de desembre de 2009 on es planteja abandonar les tasques agrícoles al monestir per part de l'Ajuntament. Sembla que el 5 de gener de 2010 la Fundació va decidir talar els camps de clemenvilla, i el pressupost municipal de 2010 només preveia tres mil euros d'ingressos per estes tasques agrícoles.
El regidor de torn va contactar amb el comprador per a que exigira a les empreses contractants que recolliren la taronja al preu acordat, cosa que suposadament no es va fer, suposadament perquè tot es sosté mitjançant testimonis. Entre les escasses referències documentals hi figura un albarà per 102 arroves que va recollir entre abril i maig de de 2010 l'empresa Ferragut i Cunyat. El més curiós és que, en eixe moment l'Ajuntament havia trencat relacions amb la Fundació i no se'n feia càrrec de les tasques agrícoles, i no obstant hi ha dos escrits no signats pels quals l'Ajuntament sol·licita permís a la Fundació per a recollir les 102 arroves. Segons la proposta de conclusió de la Fundació, es desconeix l'origen dels dos escrits no signats. Tampoc s'esmenta si com a mínim les 102 arroves es van cobrar. 
Almenys, la comissió haurà servit per a constatar que la comptabilitat que es portava en relació a les tasques agrícoles del monestir era poc més que domèstica. Les despeses no es corresponen amb les reals perquè determinats cosots com el de personal es computen en altres partids, i les despeses de productes fitosanitaris presumiblement estan computades a les partines de manteniment de jardins, "presumiblement", perquè tampoc es determina. Arran d'açò, l'instructor de la comissió especial proposa millor la comptabilitat per tal de controlar el cost o benefici que puga generar la gestió de les terres del monestir. En funció dels informes tècnics aportats, l'activitat pot ser rendible, atenent que el cost es calcula en 9.876 euros, i els ingressos són com a mínim 8.500 euros que aporta la Fundació, més els possibles ingressos per la venda de taronges, que per mal que vagen les campanyes sempre poden superar els 9.876 euros. 

dijous, 12 de març del 2015

VALLDIGNA 2015: RES A CELEBRAR


Article de Marc Cabanilles

Un nou 15 de març i els governants locals a la seua, a allò de sempre. 
Tot autocomplaença, cap autocrítica, baralles partidistes a les institucions, presentacions de llibres sense importar-los els ridículs índex de lectura, actes religiosos a recintes civils sense importar-los el caràcter laic de la representació política com una de les bases de la vertadera democràcia, etc. 
Jo no tinc res a celebrar.
Res a celebrar per molt que els partits tradicionals, els de sempre, els de la "casta" que en diuen ara (Arc Iris fa més d'una dècada que va començar a fer front a la casta), s'obstinen a seguir actuant eixe dia com si res passara, com si tot anara bé, com si moltes cooperatives agràries no hagueren desaparegut, com sila  taronja seguira sent el motor de la comarca.
Res a celebrar quan hi ha tanta gent sense treball, sense perspectives de tenir-ne i molts d'ells amb la prestació de desocupació esgotada (més de 300 persones en atur en Simat, quasi 150 en Benifairó i més de 1500 en Tavernes).
Res a celebrar quan molts discapacitats han estat anys, o encara estan, pendents del cobrament d'ajudes.
Res a celebrar quan en aquest maltractat país nostre, es prohibeix rebre el senyal de l'única televisió que teníem en la nostra llengua després de tot un seguit de sancions administratives als qui feien possible la seua difusió.
Res a celebrar quan tenim una agricultura moribunda, sense cap recanvi en un pròxim futur.
Res a celebrar quan tenim desnonaments hipotecaris, gent que perd el seu habitatge per no poder pagar, alguns fins i tot estant treballant.
Res a celebrar quan el conveni de cítrics no es respecta, i els collidors, que treballen de sol a sol, ho fan en un condicions més properes a l'esclavitud que a la decència.
Res a celebrar quan a les aules s'augmenta de tal manera el nombre d'alumnes que parlar de qualitat de l'ensenyament és una burla.
Res a celebrar quan les intervencions quirúrgiques tenen una llista d'espera de mesos, mentre hi ha multitud de metges a l'atur.
Res a celebrar quan els polítics, en compte de preservar l'aconfesionalitat de les institucions, segueixen afavorint a la secta catòlica per tal què celebre els seus ritus en l'antic Monestir de la Valldigna, símbol d'aquest poble, del que formen part creients i no creients.
Res a celebrar quan els estudiants cada dia tenen més difícil l'accés a una beca, ja siga d'estudis, de menjador o de matrícula per a anar a la universitat.
Res a celebrar quan han desaparegut unes caixes d'estalvis (Bancaixa i CAM) que eren de tots, i que polítics corruptes i inútils, van arruïnar i les van regalar als grans bancs sense que ningú menejara un dit per salvar el seu caràcter públic.
Res a celebrar quan se'ns demana que votem ací, però les decisions que més ens afecten, es prenen a milers de quilòmetres, a Brussel•les (Consell Europeu), Frankfurt (Banc Central Europeu) o Nova York (Fons Monetari).
Ens diuen que estem en crisi i que els diners públics escassegen, però els corruptes sempre troben d'on traure'n, s'han balafiat milions en obres innecessàries, veiem que hi ha milers de càrrecs nomenats a dit, segueix havent-hi institucions innecessàries com el Senat, diputacions i mancomunitats que només serveixen per a crear càrrecs i col•locar gent (la nostra benvolguda Mancomunitat és un bon exemple de la inutilitat d'aquesta institució).
Fins a quan anem a seguir celebrant el 15 de març sense cap reivindicació social, sense res que reclamar, sense ningú davant qui plantar-se per a exigir justícia, respecte i dignitat?
Reivindicar el dret al fet que l'agricultura valenciana siga tractada amb el mateix respecte que els cereals de Castella o se la tractara en igualtat de condicions que a l'agricultura marroquina.
Reivindicar que el jornaler valencià siga tractat com l'andalús.
Reivindicar pel compliment de la constitució (dret al treball, a un habitatge digne).
Reivindicar una banca pública, que mire per gent honrada i no pels especuladors.
Reivindicar la igualtat d'homes i dones.
Reivindicar mitjans de comunicació veraços en la nostra llengua.
Reivindicar que la sanitat i l'educació seguisquen sent serveis públics, universals i de qualitat i no privatitzar-los per a deixar-los en mans de negociants sense escrúpols o de capellans fanàtics.
Reivindicar poder viure del treball amb dignitat.
Però res d'açò. No es va instituir el 15 de març per a reivindicar. Res de conscienciar a la gent que s'organitze per a defensar els seus drets, res de fer veure que cada dia som més pobres i depenents. Tot el contrari.
Perquè els mercats medievals, les revetles, les paelles no són incompatibles amb la reivindicació, però durant molts anys, mentre al poble se l'entretenia amb la diversió, en els nostres ajuntaments hi havia representants polítics que s'estaven enriquint amb l'especulació immobiliària, hi havia representants que es dedicaven a organitzar la copa Amèrica de vela patrocinada per Iberdrola, mentre el poble clamava contra l'alta tensió, hi havia representants que usaven i abusaven del whisky Cardús 12 anys pagat del pressupost municipal, i ja en el súmmum de no saber quina terra es xafa, hi havia representants polítics que acabaven actes institucionals convidant a la gent a anar a missa o resar-li a la Mare de Déu.
La Valldigna no és un nom, no és un escut, no és un paper. La Valldigna no són ni les seues institucions ni els seus polítics. La Valldigna és la gent que en ella viu i treballa, i també la que malviu i no pot treballar. I perquè alguna cosa comence a canviar, haurem de començar a tenir consciència que ens estan robant el futur, que ens estan empobrint, que ningú ens pren en compte a l'hora de prendre decisions.
No sé el que cal perquè aquesta terra desperte. Però el dia que açò succeïsca, ens adonarem del que ens hem fet nosaltres mateix i el que ens han fet uns altres. Quan obrim els ulls, ens adonarem de l'evident: El territori destruït, camps abandonats, famílies que ho passen malament, joves educats amb esforç i amb l'únic horitzó d'emigrar, petits empresaris que han de baixar les persianes.
El dia de la Valldigna hauria de servir per a aprendre que hem i podem viure del nostre propi esforç. Que viure amb dignitat consisteix a assumir les pròpies responsabilitats i caminar amb esforç per la senda d'un progrés guanyat amb el nostre treball. Que hauríem de poder viure sense almoines de ningú, sinó del nostre talent, del nostre treball, de la nostra agricultura, del nostre comerç, del nostre territori.
I si no és així, si no ens organitzem i actuem, haurem d'esperar de nou la vinguda d'algun altre cristo redemptor que canvie tot aquest panorama trist, gris, podrit, amorf, sense idees i de resignació, per a poder començar una nova vida.

Potser eixe dia, ja puguem fer unes celebracions dignes d'una vall que porta la dignitat en el seu nom, però que fa poc ús d'ella.

dilluns, 9 de març del 2015

L'HARMONIA A LA TIPOLOGIA URBANA, EN FOTOGRAFIES


Joan Costa, Miquel À. Noguera i Paco Grau, amb la col·laboració de la Mancomunitat de la Valldigna i el Centre Excursionista de Tavernes, han inaugurat este dilluns a la Casa de la Cultura de Simat l'exposició "Xauen, el poble blau", que romandrà oberta fins el 29 de març, entre les 9 i les 13:30 hores i les 16 i 20 hores. 
La mostra, que s'inclou en el programa d'actes elaborat al voltant del Dia de la Valldigna, és un compendi de fotogrfies de la ciutat de Xauen, al nord del Marroc, un nucli urbà ben singular per les seues construccions medievals pintades exclusivament de blanc i blau. En l'actualitat Xauen és un important centre de turisme, el que ha atret a immigrants d'altres zones del Marroc, principalment del sud. Les muralles amb 11 portes encara es conserven.
El 20 de novembre de 2010 Xauen fou inscrita com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per la seva dieta mediterrània. 

dissabte, 7 de març del 2015

EL MONESTIR EN BLANC I NEGRE, EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES


El Centre Excursionista de la Valldigna, en col·laboració amb la Mancomunitat i la Fundació Jaume II, inaugura el 12 de març al refectori del Monestir l'exposició fotogràfica "El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna en blanc i negre", un compendi d'instantànies des dels anys setanta ençà que reflexa l'evolució del monument, des de l'abandó i la destrucció fins la posterior i paulatina restauració, passant per totes les etapes de recuperació dels diferents elements. 
La mostra permet fer un recorregut per cadascuna de les estàncies del cenobi i contrastar in situ l'estat original abans de l'adquisició per part de la Generalitat (1991), i l'evolució posterior amb les diferents fases de restauració. El fet de poder contrastar l'estat original amb l'actual és un dels principals valors de la mostra, a través de la qual es pot percebre amb nitidesa l'intens treball de recuperació que s'ha fet al recinte quan van a complirse vint-i-cinc anys de la seua compra per part de la Generalitat. 
La mostra és fruit del treball, la paciència i la tasca de catalogació del Centre Excursionista de Tavernes, qui disposa d'un volum de material gràfic que permet reconstruir com una pel·lícula la transformació del Monestir. 

dijous, 5 de març del 2015

FINS QUAN "DIA DE LA DONA"


Article de Marc Cabanilles

Abans de començar, una petita introducció de perquè se celebra el 8 de març, el dia de la dona treballadora.
En 1911 a Nova York, va tenir lloc l'incendi d'una fàbrica tèxtil, on més de 140 dones, joves treballadores, van morir. Des d'eixe moment, es va començar a parlar sobre els aspectes legals dels drets de la dona. I es va proclamar: El dia internacional de la dona treballadora.
Per un succés semblant, ocorregut anys abans en una fàbrica de maquinària agrícola a Chicago en 1886, es va instaurar el dia del treball, que per cert, no va ser anomenat dia internacional de l'home treballador.
Dit açò, ja sabem que el 8 de març no van a faltar les felicitacions, de fet no dubte que tampoc falte l'home detallista que li regale roses a la seua esposa. Però, en veritat, no és del que es tracta aquest dia. Posats a fer alguna cosa en el que diuen "el dia internacional de la dona", el més adequat seria reflexionar, en comptes de commemorar no se sap molt bé que, ni felicitar no se sap perquè.
Reflexionem doncs.
La igualtat comença sent conscients que hauria de ser suficient un únic dia per a homes i dones: es diga Dia del Treball (un treball en igualtat de condicions, un treball compartit en les llars) o Dia de l'Ésser Humà (lliure i igual, sense importar on nasca, que color o altura tinga, com siga el seu sexe o en què déu crea). 
Seguisc reflexionant.
Però algú podrà dir: És que hi ha violència cap a les dones, que arriba fins a la mort.
Efectivament, així és. Com hi ha violència, en moltíssim altres aspectes, que també mata. La violència, en tot lloc, sempre s'exerceix sobre la part que "algú", decideix o considera que és més feble. I si observem la societat que ens ha tocat viure, trobarem una sèrie de característiques (masclisme, capitalisme, competitivitat, productivitat, insolidaritat) amb un punt en comú: La necessitat de tenir sempre una part feble.
En una societat masclista, la dona apareix com més feble que l'home, violència sobre ella, doncs.
En una societat capitalista, els treballadors i treballadores apareixen com més febles que el capital, violència sobre ells i elles, doncs.
En una societat competitiva, xiquets/tes, ancians/nes malalts/tes són la part feble i prescindible, violència doncs sobre tots ells.
En una societat productivista, aurats/des, pobres, captaires, marginats, són la part feble, violència doncs cap a ells.
En una societat generacionalment insolidària, el medi ambient és una part feble, violència doncs cap a ell.
Al meu entendre, haurien de desaparèixer els dies del xiquet, de l'arbre, del medi ambient, de la dona .... i començar a lluitar perquè desaparega la discriminació cap als/les "febles": Siguen dones, xiquets, ancians, malalts, aturats, treballadors, o el medi ambient. Una lluita de 365 dies a l'any, no de dies solts en què cada grup dels "febles", es mobilitza separadament de la resta de "febles", i així ens va.
Perquè lluitar per separat, acaba desvirtuant els objectius.
I el Dia de la Dona és un bon exemple. Exceptuant una minoria conscient, activa i mobilitzada, un gran percentatge de persones, desconeix l'origen d'aquesta celebració, que per a molts s'ha convertit en una forma més de tractar a les dones de pobretes i buides, pensant que amb regalar xocolata, flors o joies, una vegada a l'any (o tots els dies, seria el mateix), és suficient perquè queden contentes, oblidant que segueixen guanyant menys que els homes, que se les castiga per ser fèrtils, oblidant que moltes vegades han de suportar actituds inadequades de part, no solament de caps, sinó de simples companys, que les taxes de violència i feminicidis segueixen sent altíssimes, que no es poden vestir molt sexy perquè "camines buscan que et criden coses o et violen", amb la llibertat sempre pendent d'un fil, com en el cas de l'avortament, oblidant que segueixen sent majoritàriament excloses dels alts càrrecs, ... i un llarguíssim etcètera
Tot i sent conscient de tot açò, crec que en el Segle XXI és absurd "celebrar el dia de la dona" perquè açò suposa per si mateix, discriminació de gènere, doncs només cal veure que es tracta d'un dia replet d'un aprofitament comercial i publicitari que a estones produeix nàusees.
Es podrà dir que va ser l'ONU qui en 1977 va instaurar oficialment el 8 de març com a dia de la dona, però sabent com se les gasta l'ONU, que decisions ha pres i quina és la seua trajectòria, no hauria de ser una qüestió d'orgull.
Per a tenir alguna cosa que celebrar, abans hauríem de lluitar, i perquè eixa lluita tinga alguna possibilitat d'èxit, "els/les febles" hauríem d'organitzar-nos, i de forma conjunta abordar un canvi radical en la societat, canvi que ens permeta deixar de "celebrar" d'una vegada per sempre, tant dia del....... feble.
Perquè si la societat no canvia, per molt que ens obstinem a celebrar "dies de ....", l'ambient seguirà sent hostil, la desqualificació seguirà sent habitual, les decisions seguiran sent injustes i la cultura dominant, violenta.
Així que, 104 anys després de la tragèdia de Nova York, la celebració segueix pendent

dimarts, 3 de març del 2015

LA MAJOR PART DELS PARTICIPANTS A L'ENQUESTA DE LES FESTES HAGUERA DESITJAT QUE S'HAGUERA CONSULTAT LA INICIATIVA

El 45% dels lectors d'este portal que han participat a l'enquesta sobre el canvi de data per a les festes del poble els haguera agradat que la decisió s'haguera sotmés a una consulta popular, segons es desprén del sondeig que ha estat obert durant una setmana, i en el qual han participat 53 lectors.
En concret, 24 dels 53 participants es declinen per la consulta, 15 (28%) estan d'acord en la mesura, 13 (24%) estan en contra, i només  un diu que tant li fa. 
Cal recordar que el canvi consisteix en variar cada anys la data dels tres dies de festes més el dia del gos per fer-los coincidirs sempre de dijous a diumenge, amb la qual cosa les festes variaran entre els dies 4 i 11 d'agost. Fins ara les celebracions tenien data fixa al calendari els dies 4, 5 i 6 dagost, i el 7 el dia del gos. 
A la vista d'aquest resultat, no haguera suposat un cost excessiu a l'ajuntament posar una urna i sobre el darrer cens donar uns dies als simaters per a que es pronunciaren, amb vinculació o sense.