Article de Marc Cabanilles
Desgraciadament hi ha molt poca escola en la nostra ciutadania.
I la ignorància i la poca reflexió, afavoreix el sectarisme. Per increïble que semble, els més desfavorits es van a ficar en la gola del llop pensant que Rajoy va a traure'ls del problema. Són els mateixos que pensen que Zapatero ha arruïnat el país. Són els mateixos que no lligen el que passa en altres països amb governs de dreta o esquerra.... són els mateixos que no escolten els escàndols (molt més grans i habituals) de la gent del PP i solament parlen dels que afecten al PSOE....són els mateixos que taxen d'anarquistes o radicals als qui tracten de donar rigor professional al problema....
Sembla que oblidem, o pretenem oblidar, que a esta situació ens han conduït les POLÍTIQUES DE DRETA, basades en la permissivitat d'un govern que es diu socialista i en l'egoisme sense límits de financers i especuladors. I és esta dreta depredadora, egoista, insolidària i corrupta la que pretén traure'ns del pou en la que els seus col·legues ens han ficat. És com posar a la rabosa a guardar el galliner.
No cap el menor dubte que el PSOE va a perdre les eleccions de forma contundent.
Però el que realment em preocupa és que este canvi no es produïsca per a premiar el bon fer i procedir del PP, sinó per a castigar la gestió que de la crisi ha vingut fent el govern. La ciutadania, amb el nostre vot, ens desfem d'un líder que no ens agrada, per a substituir-ho per un altre que ens agrada menys. Durant anys, Mariano Rajoy ha sigut un dels polítics pitjor valorats de tot l'arc parlamentari. No arribarà al poder pels seus mèrits, sinó per la ineficiència del seu oponent. I açò, hauria de ser preocupant per als ciutadans i ciutadanes.
No seré jo el que, a hores d'ara, defense la gestió que Zapatero ha vingut fent de la crisi. Però tampoc seré tan estúpid com per a creure que el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, ho haguera fet millor. És més, estic segur que si esta crisi l'haguera hagut de gestionar la dreta des del primer moment, a estes hores tindríem els mateixos aturats, però amb menys protecció; estaríem treballant més per menys diners, (cas Portugal) i perillarien, com també ocorre en el país veí, les pagues extraordinàries de treballadors i pensionistes. La dreta, com s'està demostrant a Portugal a Itàlia i en la mateixa França, tampoc té ni la més mínima idea de com eixir de la crisi; però en el cas d'Espanya s'aprofita de la crisi i de les seues conseqüències per a arribar al poder.
No li ho retrac. En la resta d'Europa són els socialistes els que s'aprofiten de les mateixes circumstàncies per a desbancar a la dreta. I és que esta maleïda crisi desborda a tots els governs, ja siguen d'esquerres o ja siguen de dretes.
Ara mateix, a Espanya la dreta està collint els fruits de la seua labor callada, de treball de formigueta, de llenguatges figurats, de canvi d'imatge que ha estat desenvolupant durant dècades. I nosaltres, mentre, hipnotitzats amb els programes electorals de cartó pedra que ens trauen els uns i els altres.
Pensar que el PP ens va a traure d'aquest túnel en benefici dels més desfavorits, és una ingenuïtat, quan no una autèntica estupidesa. Quan més, el PP tractarà de preservar els privilegis de les classes més riques de la societat, que són els que formen la seua cúpula. Un treballador votant al PP resulta tan patètic i al.lucinat, com les germanes Koplowitz votant a Esquerra Unida.
Són els números, els comptes de resultats i l'índex de la borsa els que porten anys governant i decidint sobre les nostres vides. I mentre, jo pensant que la democràcia consistia entre moltes altres genialitats, a garantir el govern del poble per al poble.
En fi, quines coses descobreix ú conforme va passant el temps.