dimarts, 29 de novembre del 2011

LES MARES I PARES JA TENEN REPRESENTANTS AL CONSELL ESCOLAR DEL COL.LEGI PÚBLIC DE SIMAT

Francisco Brines Alfonso, Maite Solanes Mafé, María Rosa Mestre y Ángeles Martí Andrés seran els representants de les mares i els pares en el Consell Escolar del col.legi públic Valldigna de Simat, d'acord amb el resultat de les eleccions celebrades ahir dilluns. Brines Alonso va ser el més votat, 83 paperetes, seguit amb només un vot de diferència per Maite Solanes, i a més distància María Rosa Mestre i Àngels Martí. El sistema de votació permetia seleccionar tres noms per a triar quatre representants d'entre sis candidats, amb la qual cosa, dos aspirants s'han quedat sense poder accedir al Consell Escolar.
La participació ha sigut més elevada del que és habitual, 128 pares, que representen aproximadament una quarta part del cens.
Els quatre escollits hauran de portar ara al Consell totes les inquietuds i propostes del col.lectiu de mares i pares.

dilluns, 28 de novembre del 2011

VANDALISME AL PARC DE RIBERA DEL RIU VACA


El part de ribera del riu Vaca, executat de forma paral.lela a la remodelació de la Font Gran i estrenat fa poc més d'un any, ha patit diverses destrosses, com ara arbres arrencats o partits, i desperfectes a mobiliari. La zona d'esbarjo de les Figures de Blai és un lloc habitual de reunió d'adolescents, entre els quals sembla que hi ha els autors dels desperfectes. L'ajuntament ha recriminat els fets personalment als presumptes autors.

diumenge, 27 de novembre del 2011

LA SUBVENCIÓ PER A SANEJAR LA FONT GRAN NO ES VA DESTINAR A LA SEUA FINALITAT

La subvenció que va rebre l'Ajuntament de Simat dels Pressupostos Generals de l'Estat per tal de sanejar la Font Gran després de l'esmena que va forçar Esquerra Republicana per iniciativa del seu regidor simater, no s'ha destinat a la seua finalitat, tot i que les subvencions, per definició, són finalistes, és a dir, s'han de destinar a allò per a la qual cosa han estat concedides. En el cas contrari, l'Estat pot fins i tot reclamar el reintegrament.
Arc Iris ha denunciat en diverses ocasions que la subvenció per sanejar la Font va acabar invertida en una remodelació del carrer del Monestir en vespres d'eleccions que ni tan sols es va adjudicar seguint el procediment preceptiu, i que res té a vore amb el sanejament de la Font. Ara la Font segueix brollant pudenta, i no podrem dir que les institucions s'han desentés del problema, perquè qui s'ha desentés ha sigut l'Ajuntament de Simat.
A hores d'ara, tot i disposar de 200.000 euros per solucionar el problema, no sabem ni quina és la causa. S'especula que si l'acumulació d'aigües residuals sense tractar per l'activitat avícola al terme de Barx, tot i que no deixa de ser una hipòtesi.
Ara tindrem un carrer del Monestir fet un primor, però seguirem sense saber perquè l'aigua de la Font ix putrefacta, un fenomen que es va produir per primera vegada fa quatre anys i que s'ha repetit cada any en època de pluges.
Al govern del PP li pertoca ara resoldre el problema, encara que els temps no són propicis per a la lírica. Si la Generalitat deu diners a tot déu i està llevant els recursos fins i tot als malalts mentals, només ens queda Rajoy per ajudar a que les aigües de la Font es tornen cristalines. Vorem quina és la capacitat d'influència del nostre alcalde hegemònic.

dissabte, 26 de novembre del 2011

LA FONT GRAN TORNA A BROLLAR PUDENTA



Amb les primeres grans pluges de la tardor la Font Gran ha tornat a brollar pudenta, tal com comença a tindre'ns acostumats de fa uns anys. La pèrdua de qualitat de l'aigua ha provocat una mortaldat de peixos, el 90% dels exemplars ha desaparegut i els que queden trauen desesperadament el cap de l'aigua en busca d'oxigen.

divendres, 25 de novembre del 2011

EL CANVI D'HÀBITS ALIMENTARIS POSA EN PERILL AL COMERÇ LOCAL

Un carnisser simater ha declarat a Arc Iris que només als darrers cinc anys ha disminuït un 50% la venda dels arranjaments per a putxero i guisats, i segueix disminuïnt a raó del 10% anual; l'elaboració de botifarrons és ara un 90% menor que fa cinc anys, i en percentatge semblant s'ha reduït la venda de botifarra de peça i la resta d'embotits artesans.
Més que a la  implantació de franquícies i grans superfícies comercials, el carnisser consultat atribueix el descens de les vendes en major part al canvi en els hàbits alimentaris. Les famílies joves han perdut el costum d'elaborar els plats tradicionals, com ara putxero, arròs caldós, guisat o cassola, a la qual cosa cal afegir una creixent preferència per pizzeries, kebabs i menjars preparats o precuinats.
A Simat queden tres carnisseries, menys de la meitat de les set que romanien obertes fa 25 anys, i el seu futur perilla si no s'estimula des de l'administració local el comerç tradicional.
El cas dels forns és diferent. Les seues vendes sí que s'han vist afectades en gran part per la instal.lació d'un supermercat i per la venda de pa prefabricat en alguns casos per davall del preu de cost i de dubtosa qualitat. Als darrers 20 anys han tancat 4 forns a Simat.
EU-Arc Iris va a tractar de garantir la pervivència del comerç tradicional, per a la qual cosa instarà al govern local a emprendre mesures de promoció, més enllà dels concursos nadalencs que rifen tickets de compra. En primer lloc cal difondre la qualitat dels productes artesans simaters, en comparació a la producció industrial de pa i embotits, de molta menor qualitat. Comprar figatells a un supermercat és una aberració.
Cal concienciar als simaters que quan estan comprant una barra de pa a 40 cèntims, sense importar-li la qualitat, amb eixe gest està posant en perill una tradició i uns productes autòctons. Cal pensar que els establiments que venen pa industrial a 40 cèntims mai estaran en condicions d'oferir-nos una bona coca de mestall.
Simat ja va deixar morir la seua llet merengada. Si ara moren els embotits i la rebosteria autòctons, haurem perdut qualitat alimentària i personalitat pròpia.

dimecres, 23 de novembre del 2011

LA LLEBRE OBTÉ UN ÈXIT D'INSCRIPCIONS PER A L'ESPRINT DEL TORO

CONFIRMADA LA PRESÈNCIA DE FIGURES NACIONALS


El primer sprint Vertical Massís del Toro, organitzat pel Club de Córrer la Llebre, està obtenint un èxit d'inscripció. Les característique del trajecte escollit l'han fet especialment atractiu per als atletes, molts dels quals estan suspenent compromisos anteriors per tal de provar l'escalada al Toro. Ha influït també el fet de que el campió d'Espanya de veterans siga membre de la Llebre-
Ara per ara està confirmada la presència de grans especialistes en carreres verticals pe, entre els quals atletes d'altíssim nivel, com ara el corredor d'Onil José Antonio Quilis, l'alcoià Emili Sellés, el Concà Angel Llorens, el de Xàbia Ignasi Cardona, etc.
Simat es prepara, doncs, per a un gran esdeveniment esportiu el 4 de desembre, amb el que han col.laborat diverses empreses i institucions.
La borsa que es repartirà als corredors estarà abillada amb una samarreta tècnica marca Tuga (150 primers inscrits-confirmats), realitzada amb teixit de Dry-Tech, que evacua ràpidament la humitat corporal, garantint una gran transpirabilitat, comoditat i d'assecat ràpid. Estampació trànsfer per sublimació; un exemplar de la revista Trail, especialitzada en carreres per muntanya; productes i rosquilletes Sekito, una ampolla de vi amb etiqueta commemorativa dels cellers Salvador Poveda; productes i brous de la marca Aneto; malla de taronges de Fruites Vercher - Emilio Mollá; una cinta porta telèfons Jovimer; dolços de Dulcesol, i fruites de Manguán e hijos. A més, entre tots els corredors que acaben la prova, es sortejarà material esportiu-tècnic de Trail Runnig Team La tienda del Corredor.

dimarts, 22 de novembre del 2011

ANÀLISI: TONI CANTÓ TRAU MÉS VOTS QUE COMPROMÍS

ESPAÑA 2000 I EL PARTIT CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL QUEDEN PER DAVANT D'ESQUERRA REPUBLICANA

Compromís no ha aconseguit ser ni la quarta força al País Valencià. Un famoset del món de la faràndula, sota la capa de la inefable Rosa Díez, els ha passat al davant. Trenta anys intentant aconseguir diputat al Congrés en solitari, i arriba un guapet amb mansió a la serra de Madrid, el terror de Distrito 10 als anys 80,  i els lleva el diploma olímpic. Si Eduard Forés, el de la Montecarlo, arriba a fer un partit, Compromís queda el sisé.
Pitjor ha quedat Esquerra Republicana, que li mira el cul a partits com ara España 2000 i el Partit Contra el Maltractament Animal. Per fer-s'ho mirar, després de tots els diners invertits imprimint cartells amb l'efígie del gran Serra. Que ningú es perda les valoracions dels resultats que fa Serra a les seues notes de premsa.

dilluns, 21 de novembre del 2011

EL PP GUANYA PER PRIMERA VEGADA UNES ELECCIONS GENERALS A SIMAT

El fet és preocupant en la mesura que evidència canvis sociològics a Simat i un escorament a la dreta. Una cosa és que a les eleccions municipals es vote a la persona, i altra és que la dreta consolide la seua hegemonia a l'àmbit local en uns comicis generals. Arc Iris manejava unes previsions segons les quals PP i PSPV tendien a igualar el vot a Simat. No ha estat així i per primera vegada en la història de la democràcia, la dreta guanya unes eleccions generals a Simat.
Ni tan sols a les generals de 2008, amb el PP instal.lat a l'alcaldia de Simat, este partit va ser capaç de guanyar, i el PSPV li va traure 39 vots, 857, front a 818 del PP.
Per tant, l'electorat de Simat ha estat imbuït per un estat anímic estatal que apunta en fals a que el PP ens traurà les faves de l'olla. Una gran mentida que el PSOE no ha sabut contrarrestar. Algú haurà de donar explicacions, tant al País Valencià com a Madrid, començant pels respectius coordinadors de campanya, però d'això ens ocuparem en altre capítol.

diumenge, 20 de novembre del 2011

EL RESULTAT DE LES GENERALS CALCA LA TENDÈNCIA DE LES MUNICIPALS A SIMAT

El PP, amb 736 vots i un percentatge del 42'5%, ha tornat a guanyar unes eleccions a Simat, i li trau més de 12 punts al PSPV, que amb 521 s'ha quedat en el 28'67%, un resultat lleugerament millor que el de les darreres municipals.
La correlació és si fa i no fa idèntica a la de les eleccions del maig de l'any passat. El PP el més votat, seguit del PSPV, EU segueix sent la tercera força a Simat amb 201 vots i el 11'06, seguit de Compromís-Q (170 vots i 9'36%), i en darrer lloc Esquerra Republicana (100 vots i 5'7%). Amb eixos resultats extrapolats a unes locals el PP no tindria majoria absoluta.
La principal valoració que es pot fer és que el mapa polític de Simat roman gairebé inmòbil des de les darreres eleccions locals. És evident que Seba Mahiques té més tiró que Rajoy, i el més probable és que en unes eleccions municipals l'actual alcalde conservara el recolzament que li ha donat majoria absoluta.
El PSPV millora sensiblement el resultat de les locals, tot i que s'esperava una recuperació més ostensible. L'onada conservadora també ha tingut efectes a Simat.
EU es manté com a tercera força i li trau vora dos punts a Compromís Q.
Pel que fa a Esquerra Republicana mereix una anàlisi a banda, atés que el cap de llista al Congrés per València era simater. Joan Serra ha perdut 5 vots a la circumscripció de València respecte de les generals de 2008, però guanya una centèssima en percentatge. I en clau local, els simaters li han dit a Joan Serra que no volen que se'n vaja al Congrés, i prefereixen que es quede per ací fent política local. D'altra manera no s'entén que, tot i ser el candidat, haja perdut 60 vots respecte de les eleccions locals.
Sorprén, per últim, els 45 vots que ha obtingut el partit de Rosa Díez a Simat, el que representa el 2'47%. A tenir en compte, doncs.

RESULTAT DE LES ELECCIONS GENERALS A SIMAT


EL PRESIDENT D'ARC IRIS COMENTA L'EVOLUCIÓ DE LA JORNADA ELECTORAL AMB REPRESENTANTS DEL GOVERN

De moment, a les 22.45, tot va bé, sense incidències.

divendres, 18 de novembre del 2011

CARTA DE VÍCTOR MANSANET ALS ELECTORS

ESQUERRA REPUBLICANA DIU QUE NO HA TIRAT MÀ AL CALAIX

Esquerra Republicana de Simat aclareix que no ha tirat mai mà al calaix. En un pamfle distribuït la nit de dijous en el que ERPV demana el vot per al regidor de Simat Joan Serra (cap de llista al Congrés per València), la formació explica en un apartat dedicat a la política local, que com a governants a l'anterior mandat "ens podrem equivocar, però mai enganyar ni posar la ma al calaix". Més endavant insisteix en que a l'Ajuntament de Simat "ningú ha robat un cèntim ni s'han deixat de pagar factures".
Per a Arc Iris, són unes explicacions innecessàries. Segons la informació a l'abast dels serveis d'intel.ligència d'Arc Iris, ningú ha acusat mai pública ni formalment a Esquerra Republicana de tirar mà al calaix, per tant, l'explicació sobrava perquè ningú l'ha demanada. Serra s'exposa amb esta pamfletada a que se li aplique injustament allò de "excusatio non petita, accusatio manifesta".
Es més, a Arc Iris estem absolutament convençuts de la honradesa de Joan Serra, i estem ben segurs de que és una persona que mai agafaria res que no fóra seu. Del que sí hem dubtat i seguim dubtant és de les seues aptituds per a dirigir res, i molt menys un ajuntament.

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL 20N (i més enllà)

Article de Marc Cabanilles
Desgraciadament hi ha molt poca escola en la nostra ciutadania.
I la ignorància i la poca reflexió, afavoreix el sectarisme. Per increïble que semble, els més desfavorits es van a ficar en la gola del llop pensant que Rajoy va a traure'ls del problema. Són els mateixos que pensen que Zapatero ha arruïnat el país. Són els mateixos que no lligen el que passa en altres països amb governs de dreta o esquerra.... són els mateixos que no escolten els escàndols (molt més grans i habituals) de la gent del PP i solament parlen dels que afecten al PSOE....són els mateixos que taxen d'anarquistes o radicals als qui tracten de donar rigor professional al problema....
Sembla que oblidem, o pretenem oblidar, que a esta situació ens han conduït les POLÍTIQUES DE DRETA, basades en la permissivitat d'un govern que es diu socialista i en l'egoisme sense límits de financers i especuladors. I és esta dreta depredadora, egoista, insolidària i corrupta la que pretén traure'ns del pou en la que els seus col·legues ens han ficat. És com posar a la rabosa a guardar el galliner.
No cap el menor dubte que el PSOE va a perdre les eleccions de forma contundent.
Però el que realment em preocupa és que este canvi no es produïsca per a premiar el bon fer i procedir del PP, sinó per a castigar la gestió que de la crisi ha vingut fent el govern. La ciutadania, amb el nostre vot, ens desfem d'un líder que no ens agrada, per a substituir-ho per un altre que ens agrada menys. Durant anys, Mariano Rajoy ha sigut un dels polítics pitjor valorats de tot l'arc parlamentari. No arribarà al poder pels seus mèrits, sinó per la ineficiència del seu oponent. I açò, hauria de ser preocupant per als ciutadans i ciutadanes.
No seré jo el que, a hores d'ara, defense la gestió que Zapatero ha vingut fent de la crisi. Però tampoc seré tan estúpid com per a creure que el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, ho haguera fet millor. És més, estic segur que si esta crisi l'haguera hagut de gestionar la dreta des del primer moment, a estes hores tindríem els mateixos aturats, però amb menys protecció; estaríem treballant més per menys diners, (cas Portugal) i perillarien, com també ocorre en el país veí, les pagues extraordinàries de treballadors i pensionistes. La dreta, com s'està demostrant a Portugal a Itàlia i en la mateixa França, tampoc té ni la més mínima idea de com eixir de la crisi; però en el cas d'Espanya s'aprofita de la crisi i de les seues conseqüències per a arribar al poder.
No li ho retrac. En la resta d'Europa són els socialistes els que s'aprofiten de les mateixes circumstàncies per a desbancar a la dreta. I és que esta maleïda crisi desborda a tots els governs, ja siguen d'esquerres o ja siguen de dretes.
Ara mateix, a Espanya la dreta està collint els fruits de la seua labor callada, de treball de formigueta, de llenguatges figurats, de canvi d'imatge que ha estat desenvolupant durant dècades. I nosaltres, mentre, hipnotitzats amb els programes electorals de cartó pedra que ens trauen els uns i els altres.
Pensar que el PP ens va a traure d'aquest túnel en benefici dels més desfavorits, és una ingenuïtat, quan no una autèntica estupidesa. Quan més, el PP tractarà de preservar els privilegis de les classes més riques de la societat, que són els que formen la seua cúpula. Un treballador votant al PP resulta tan patètic i al.lucinat, com les germanes Koplowitz votant a Esquerra Unida.
Són els números, els comptes de resultats i l'índex de la borsa els que porten anys governant i decidint sobre les nostres vides. I mentre, jo pensant que la democràcia consistia entre moltes altres genialitats, a garantir el govern del poble per al poble.
En fi, quines coses descobreix ú conforme va passant el temps.

dijous, 17 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (V)

COMPROMÍS FA EL RIDÍCUL AMB EL LLISTAT D'ENXUFATS

Dels quinze-mil enxufats que hi ha a l'administració valenciana, segons va dir a la trona de les Corts el protaveu de Compromís, Enric Morera, la web de denúncia Desenxufa'ls (http://www.desenxufals.com/) només n'ha trobat 13, quatre directors de parcs naturals, dos directors d'organismes públics i la resta personal eventual. La gran mesura propagandístico-electoral de Compromís s'ha tornat un bluf al més pur estil de la dona-samarreta, del que encara es deuen estar penedint. A Arc Iris hem guardat un termini prudencial per valorar esta nova tamborrada de Compromís confiant que en arribar a la jornada electoral figuraren centenars i centenars d'enxufats al llistat de la web. No ha estat així: setmanes després de la brillant iniciativa i a punt de finalitzar la campanya electoral, hi ha tretze noms de persones suposadament enxufades. Per a eixe botí no calien sarietes.
En primer lloc, no cal buscar la complicitat dels ciutadans per denunciar casos d'enxufisme. Si el portaveu de dret de la coalició Compromís, Enric Morera, i la portaveu de fet, Mònica Oltra, tenen clar que a l'Administració valenciana hi ha 15.000 enxufats, el que han de fer és publicar el llistat amb noms, cognoms i càrrec que ocupen.
Arran d'aquesta fracassada iniciativa, es plantegen diverses qüestions. Si és cert que hi ha 15.000 enxufats i Compromís només n'ha trobat 13, estem davant d'un problema d'eficiència de l'autor de la iniciatia, que es revela inepte. I si només hi ha 13 enxufats, Morera és un "boquita de piñón".
La iniciativa dels enxufats, tal com van advertir des de l'inici diversos experts en Dret, planteja problemes legals, atés que qualificar al personal eventual, contemplat a les lleis de funció pública com una forma de relació laboral amb l'administració, com a enxufats, és una irresponsabilitat. La pròpia coalició Compromís disposa de personal eventual a moltes institucions i a ningú se li ha ocorregut acusar-los d'enxufats. També a empreses i organismes públics hi ha militants del Bloc a dit, que seguint els criteris de la web Densenxufa'ls hi deurien figurar al llistat.
En definitiva, Compromís s'ha cobert de glòria, una vegada més. "Som com tu". Doncs mire, millor que no. Jo seré d'una altra manera.

dimecres, 16 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (IV)

ELS PARTITS POLÍTICS ES REPARTIRAN 41 MILIONS D'EUROS

PSOE i PP es queden la major part dels aproximadament 41 milions d'euros que l'Estat repartirà entre els partits polítics que aconsegueixen representació en el Congrés i el Senat en les eleccions del 20N.
Per cada escó aconseguit, els partits cobren 21.633,33 euros.
A part, els partits reben altra quantitat segons el nombre de vots aconseguits.
Per cada papereta del Congrés, cobren 0,83 euros i per cada papereta del Senat 0,33 euros.
Les dues formacions majoritàries rebran uns 35 milions, el 85%, de les subvencions per tots dos conceptes, i la resta de partits s'hauran de repartir tan sol 6 milions, el 15%. 
El bipartidisme, també en l'economia
.

MAHIQUES ALERTA DELS PERJUDICIS DELS TRIPARTITS EN UN MÍTING A TAVERNES

L'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques (PP), va debutar dimarts com a orador en un míting fora de Simat, a Tavernes, on va intervindre amb un primer espasa, Pedro Agramunt, portaveu al Senat i candidat del PP per València a la cambra alta. Seba, que s'exhibeix ara pel món com el resultat dels efectes de la fòrmula del tripartit, va alertar als veïns de Tavernes dels perjudicis d'esta fòrmula de govern municipal, instaurada ara a Tavernes. Després de narrar "l'èxit" del tripartit a Simat, va dir als vallers que, com a Simat, el govern tripartit portarà a una nova majoria absoluta del PP.
Mahiques posa a Simat com a exemple del fracàs de la fòrmula del tripartit, però eludeix com a exemple Benifairó, on el propi PP formava part d'un tripartit que tampoc ha resultat massa exitós.
El teorema de Seba es fonamenta en hipòtesis falses. El fracàs del tripartit a Simat no s'ha produït per la fòrmula de govern escollida, sinó per les persones que eren protagonistes d'eixe pacte a tres bandes, la qual cosa vol dir que no necessàriament a Tavernes vaja a resultar un fracàs si les persones que representen als tres partits de govern actuen amb un mínim de seny, cosa que no va ocórrer a Simat.
Per tant, l'experiència de Simat, el fracàs de la qual ningú negarà, no és generalitzable ni pot servir com a exemple per a satanitzar els pactes de govern.

dimarts, 15 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (III)


Eleccions 2011
Vot útil i econòmic.
Vot en banc.
Vot al banc.
La teua sucursal t'ho posa fàcil, diposita el vot en finestreta o en el caixer automàtic.

Converteix la crisi en una oportunitat i vota EN EL TEU BANC a qui DE DEBÒ té la paella pel "rabo".

VÍCTOR MANSANET DIU QUE EU ÉS L'ÚNICA FORMACIÓ QUE GARANTEIX POLÍTIQUES D'ESQUERRA

Víctor i el camarada Mogort, durant l'enganxada de cartells.

El regidor d'EU-Arci Iris de Simat, Víctor Mansanet, va declarar divendres passat durant l'enganxada de cartells, que EU és ara l'únic refugi de l'esquerra, i ha fet una crida a tots aquells electors desencantats que en darreres ocasions han donat el seu vot de bona fe a altres partits, i s'han sentit enganyats.
Mansanet lamenta que el PP vaja a ser el partit que traga més rèdit d'una crisi mundial provocada justament per la dreta, pels especuladors, per l'enveja del marcat financer, per la construcció desbocada, per la banca i per la concessió indiscriminada de préstecs per tal de viure dalt un núvol. "Però quan hem caigut del núvol, el més important és no oblidar qui ens ha portat a esta situació".
Per a Mansanet, sembla una paradoxa que els directius bancaris que fa no res concedien préstecs per tot arreu es retiren ara amb indemnitzacions multimulionàries, mentre els seus antics clients s'estan veient desnonats, amb les seues vivendes embargades, amb crèdits per pagar, a l'atur, sense ingressos, i sense perspectives.
El regidor d'EU diu que la solució no és votar al PP. Això equivaldria a pagar-li els plats al mateix que els ha trencat.

UNA BICI BAIX DEL PONT DE L'ABEURADOR

O li han gastat una broma a algú, o s'han desfet d'un vehicle robat. Altres hipòtesis no són factibles.

dilluns, 14 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (II)

SANITAT PÚBLICA IMPAGABLE

Arguments contra aquells que diuen que la despesa sanitària és desmesurada o que són inevitables les retallades i el copagament.

1.L’estat espanyol és dels països desenvolupats que menys inverteix en salut: només el 9,7% del PIB, entre sanitat pública (6,6%) i privada (3,1%). França gasta l'11,7%; Alemanya, l'11,3%; Holanda, el 10,8%; i Estats Units, el 16,2%.

2. El sistema públic de salut li costa a cada ciutadà i ciutadana uns 1.500 euros a l'any, que ixen dels seus impostos. La mitjana europea ronda els 2.100 euros. França (2.500), Alemanya (2.600) o Regne Unit (2.100) també paguen més per habitant.

3. Per 1.500 euros a l'any, s’aconsegueix una cobertura pública, gratuïta i universal (a partir de gener de 2012) amb unes prestacions molt superiors a la mitjana de la UE. En els països sense sanitat pública, no hi ha segur privat que oferisca uns serveis sanitaris de la mateixa qualitat a un preu tan baix.

4. La inversió és xicoteta, però la rendibilitat és molt alta. Tenim uns dels millors indicadors de salut del món: en esperança de vida, en taxes de vacunació infantil o en trasplantaments. Gràcies als sistemes de prevenció, la mortalitat per càncer de mama, per exemple, és quasi un 24% inferior a la mitjana de la UE.

5. Que la nostra sanitat pública siga tan eficaç com barata significa que és un dels millors sistemes de salut del planeta, com així es reconeix per tot arreu del món. La seua eficiència desmenteix també dues falsedats: que el sistema sanitari públic siga un luxe insostenible i que el privat funcione sempre millor que el públic.

diumenge, 13 de novembre del 2011

PÍNDOLA ELECTORAL (I)

ARC IRIS DEMANARÀ QUE LA FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO DEIXE DE SUBMINISTRAR A L'AJUNTAMENT

El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà al govern local del PP que obligue a l'empresa Fundició Dúctil Benito a subministrar les tapes i reixes del clavegaram en valencià, o elimine a esta firma com a proveïdora de l'Ajuntament de Simat.
Les tapes de claveguera acabades d'estrenar en la remodelació de l'avinguda de la Font Menor estan en castellà, tot i que la Fundició Benito és una empresa centenària radicada a Barcelona. Els darrers anys s'ha internacionalitzat, ha obert delegacions a França i Xina, i ha diversificat la seua producció amb els sectors de mobiliari urbà, enllumenat i parcs infantils. Té fins i tot una secció dedicada a posar en contacte a artistes i ajuntaments per tal de subministrar escultures de carrer. De segur que les tapes del clavegaram que subministra a les ciutats franceses i xineses no estan en castellà. Així que els simaters ens volem fer de respectar en els mateixos termes, i demanem per tant el mateix tractament que els francesos i els xinesos.

divendres, 11 de novembre del 2011

MÉS MORRUT

Ara a la plaça de l'Església. Ens quedem sense palmeres. Caldrà començar a qüestionar l'eficàcia dels tractaments que s'han aplicat fins ara.

dijous, 10 de novembre del 2011

CONFLICTE EN LA RESERVA DE TORNS PER JUGAR AL PÀDEL

La popularització del pàdel a Simat i el fet de disposar d'una única pista està generant conflictes en la reserva de torns. L'Associació de Joves Ociosos (AJO) de Simat, en procés de constitució i amb seu als carrers de Manhattan (no confondre amb l'associació de joves que promou l'ajuntament), ha denunciat que s'estan produïnt favoritismes en el sistema de reserva de pista. En teoria, i segons esta associació de joves, el torn només es pot reservar de hui per a hui. És a dir, per a reservar pista per a la vesprada, s'ha de fer pel matí del mateix dia, a partir del moment en el que s'obrin les instal.lacions. No obstant, de forma habitual, quan els denunciants han tractat de reservar pista a primera hora, s'han trobat amb que els millors torns estaven ja reservats des del dia abans.
Arc Iris ha intentat fer-se amb les normes d'ús de les instal.lacions esportives, i no les ha trobat ni a la web oficial, ni al registre d'acords municipals.
Segons l'associació de joves, la reserva de pista s'ha de fer al bar del poliesportiu, i es pot fer des del mateix moment que obri el bar. Els responsables del bar faciliten una clau d'un tauler d'anuncis on s'hi fan en bolígraf les reserves. Es produeix de forma habitual la següent situació: una persona aguarda l'obertura del bar per reservar pista, quan obri el bar demana la clau, i en arribar al tauler de reserves, es troba amb que els millors torns del dia estan ja reservats, quan en teoria ningú ha pogut fer una reserva perquè ningú més estava aguardant, i la reserva es fa de hui per a hui.
La AJO assegura que s'estan produïnt favoritismes i demana al govern local que faça complir les normatives d'utilització de les instal.lacions, si és que hi ha normativa, o per contra estem davant d'un conveni oral.
Ens consta, d'altra banda, que el govern del PP va a construir una segona pista de pàdel, però mentre no estiga en servei, hi ha conflicte.

dimecres, 9 de novembre del 2011

HOSPITAL COMARCAL PER A 2015

Els pressupostos de la Generalitat per a 2012 no deixen ben parada a la comarca de la Safor, que s'haurà de conformar amb què l'Administració valenciana complisca els seus compromisos i obligacions ja adquirits, sense més inversió directa i significativa que la del nou hospital comarcal, que es construeix a Gandia.
Amb tot, el pitjor és que les previsions pressupostàries confirmen un nou retard per a este hospital comarcal: Si fins ara s'havia donat la data de finals de 2012 per a l'acabament, ara, sobre el paper, els 13,5 milions d'euros que falten per invertir es distribueixen en 1,8 milions per a 2012, altres 5,6 milions per a 2013, i els 6 milions restants per a 2014, amb la qual cosa el centre sanitari no obrirà abans de l'any 2015.
Lamentablement, els habitants de la Safor veuen una vegada més ajornades unes reivindicacions que ja passen a ser històriques.
I, d'entre totes, clama al cel el retard de l'hospital comarcal previst des de l'any 2003, en un moment, a més a més, en què la sanitat i l'educació han entrat fort entre les principals preocupacions de la ciutadania, segons el baròmetre d'octubre del CIS.

LA SIGNATURA DE L'ARTISTA

Les misterioses argolles que han aparegut al llarg de l'avinguda Font Menor després de la seua remodelació no poden obeir més que al segell personal del contractista, la signatura de l'artista, i el toc personal de l'adjudicatari. Pocs vianants se n'han adonat de la presència de les argolles, un element habitual a Simat a la primera meitat del segle passat, i que va perdurar fins fa poc. La darrera original estava al carrer Major, a la porta de la que va ser casa del ferrer. Com a element evocador de l'antic Simat, el toc pesonal estampat a les obres de l'avinguda Font Menor no està mal. L'originalitat és inqüestionable, tot i que ara no hi ha burros que lligar. O sí.

dimarts, 8 de novembre del 2011

LA PLAGA DEL MORRUT S'ENCEBA AMB LES PALMERES DE SIMAT

Les palmeres afectades, diumenge passat, i hui dimarts, quan estan sent tallades.

Tot i els tractaments que s'han aplicat els darres mesos, la plaga del morrut s'està encebant amb les palmeres de Simat. Hui pel matí operaris municipals han tallat dos palmeres afectades per l'insecte a la Font Gran, i  la plaça de l'Església hi ha altra palmera que amenaça amb deixar caure la copa. Simat no és el palmeral d'Elx, però esta espècie, de la que es poden comptar al municipi mig centenar d'exemplars, és ben característica de Simat des que als anys cinquanta es va optar per este tipus d'arbre als jardins públics.

dilluns, 7 de novembre del 2011

COMENCEN LES HUMILIANTS PROVES DE LA JUNTA QUALIFICADORA

Dissabte passat van començar les humiliants proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, a través de les quals els valencians hem de demostrar que coneixem la nostra llengua per poder existir a tots els àmbits, però sobretot al laboral i administratiu. Estes proves són la constatació de que el nostre no és un país normal. És una exigència de la que es prescindeix a qualsevol país normal. Els castellans no han de demostrar davant ningú que coneixen el castellà per tal de desenvolupar les seues activitats quotidianes. I això per diverses raons: perquè la Constitució diu que és una obligació conéixer el castellà, perquè en el dia a dia es fa necessari el castellà, perquè els mitjans de comunicació parlen i escriuen en castellà, i perquè al sistema educatiu el castellà és vehicular. El mateix passa amb els francesos, els britànics, els alemanys, els italians, etc. A cap francés se li demana que demostre que sap parlar i escriure francés per tal d'accedir a serveis i oportunitats laborals al sector públic. Es presuposa, i en tot cas és una necessitat.
Els valencians, però, hem de demostrar que sabem valencià per poder relacionar-nos amb la nostra Administració. I això és la demostració de la manca de normalitat, de que el valencià no és una exigència a les relacions qüotidianes. Si es normalitzara l'ús del valencià,  i si fóra necessari en les relacions quotidianes a tots els nivells, no caldria demostrar que sabem valencià, senzillament es presuposaria.
Es dóna la paradoxa que molts castellans, sobretot provinents de Castella-la Manxa, poden acreditar en fals a través de les proves del nivell elemental de la Junta Qualificadora que coneixen millor el valencià que qualsevol valencià que haja parlat tota la seua vida en valencià, però no ho haja acreditat.
La millor manera d'acreditar els coneixements del valencià en les proves selectives, per exemple, seria obligar fer l'examen en valencià. Però ah amic!, la Constitució diu que el castellà és cooficial i tothom té dret a moure's en castellà per on li vinga de gust per la Península, tret de Portugal. És una injustícia que els valencians, els catalans, els illencs, els bascs i els gallegs venim consentint de forma secular.

dissabte, 5 de novembre del 2011

EL DEBAT PSOE-PP COSTARÀ 500.000 euros

Les principals partides de la despesa són:
Cost del Palau de Congressos:  91.000  euros
Construcció del decorat ..........:  80.000  euros
Unitats mòbils ..........................:  70.000  euros
Equips d'il·luminació ..............:  40.000  euros
Sala de premsa  .....................:  20.000  euros
Pantalles de televisió ............:   35.000  euros
Picadeta dels convidats .........:  20.000   euros
Transports .............................:  15.000   euros
Acreditacions assistents ........:  15.000   euros
2 àrbitres de bàsquet per a mesurar el temps:  3.400 euros

Mig milió d'euros per dues hores d'un míting?
Però que broma és aquesta? Aquest (debat) míting perjudica més a la democràcia que l'afavoreix.
On està l'austeritat que prediquen?  On estan les preguntes del poble? On les rèpliques i contrarèpliques? On està el debat? I la Democràcia?
Açò no és un debat, és una estafa que a algú li ix molt rendible.
El pitjor de tot, és que l'endemà, tots parlarem de qui a guanyat, quan la veritat és que tots haurem perdut.

divendres, 4 de novembre del 2011

AGUSTINA BRINES SIREROL, LA MILLOR VALORADA


La líder simatera del Bloc, Agustina Brines Sirerol, ha estat la millor valorada en l'enquesta de valoració de líders que ha efectuat la web d'Arc Iris durant la darrera setmana. Brines Sirerol té la millor mitjana, un 5'22, resultat de dividir el número de punts obtinguts (596), i el número de persones que l'han valorada (114).
Li segueix en segona posició el portaveu d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, a qui els lectors de la web que han participat a l'enquesta li atorguen 5'07 punts de mitjana.
En terecera posició apareix el líder local d'Esquerra (Republicana), futur representant valencià al Congrés dels Diputats, i qui sap si portaveu del grup d'ERC al Congrés, Joan Serra, qui obté 4'43 de mitjana.
El líder socialista de Simat, David Mogort, i el cap de llista del PP i alcalde, Sebastián Mahíques, han estat els pitjor valorats. Mahiques només obté 4'27 punts, mentre Mogort té la pitjor mitjana, 3'95, resultat de dividir el número de punts obtinguts (431) i el número de persones que l'han valorat.
Cal advertir que només dos líders, Agustina Brines Sirerol i Víctor Mansanet, superen els cinc punts de mitjana, i per tant es podrien donar per aprovats. No obstant, atenent que l'enquesta no incloia l'opció de valorar amb un zero, l'aprovat estaria amb el 5'5, amb la qual cosa, si considerarem l'opció zero, cap líder hauria aconseguit un aprovat ni pelat.
Les conclusions que es poden traure d'aquesta enquesta són diverses: la web d'Arc Iris té molts lectors entre els militants i simpatitzants de Bloc-Compromís, i pocs del PSPV i del PP. O bé els simpatitzants del Bloc tenen més accessibilitat a les tecnologies digitals i els del PP i PSPV tenen menor formació digital.
En tot cas, és evident que en l'univers que conformen els lectors de la web d'Arc Iris, els partits diguem-ne majoritaris i tradicionals, PP i PSPV, no disfruten de massa simpaties. Així es desprén de la consulta, on els líders d'amdues formacions han obtingut les pitjors valoracions.
D'altra banda, cal extraure altres conclusions objectives: hi ha un potencial mercat de lectors digitals per explotar a Simat, i estan sobretot a les bases del PP i del PSPV. Es pot concloure que de forma majoritària les bases de PP i PSPV estan a l'altra banda de la bretxa digital, potser per ser les bases més envellides, i els convindria, per tant, tasques d'alfabetització informàtica.

dijous, 3 de novembre del 2011

L'AJUNTAMENT PUBLICA A LA WEB OFICIAL TOTA LA DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE DE LAMINACIÓ DEL RIU VACA

Arran de la denúncia d'Arc iris de la desinformació entre els simaters sobre el contingut i les repercusions del projecte de laminació del riu Vaca, la web oficial de l'Ajuntament ha publicat tota la informació (http://simat.cat/noticies/projecte-de-les-obres-de-laminacio-i-drenatge-de-la-conca-del-riu-vaca-2/). No obstant, Arc Iris segueix exigint una assemblea informativa, atés que el percentatge de persones que tenen accés digital a la informació és encara minoritari. 

L'ARTISTA LOCAL SALVADOR RIPOLL RESTAURA PECES D'IMAGINERIA A L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

La sucursal del Vaticà a Simat ha encarregat a l'artista local Salvador Ripoll la restauració de peces d'imagineria, dins les obres de millora del temple de Sant Miquel que ha emprés el rector amb diners propis i de la Diputació. El fet de que l'Església haja confiat a Ripoll la restauració de les seues imatges és un reconeixement a qui és un dels millors artistes del País Valencià, tot i que ha estat poc reconegut, començant pel seu propi municipi, que mai s'ha interessat per la seua obra ni ha fet res per tal de difondre-la. Extravagant com tot artista, Ripoll ha produït una obra, sobretot pintura, de gran qualitat, de forta càrrega crítica, i apreciada als cercles culturals.
Malgrat l'escepticisme i l'aconfessionalitat consagrada als estatuts d'Arc Iris, no tenim més remei que felicitar a la sucursal del Vaticà per haver confiat en Ripoll la restauració de les seues icones processionals.