dilluns, 31 de desembre del 2012

SIMAT ACOMIADA L'ANY AMB BON HUMOR


La Sant Silvestre simatera, a més de bon humor, ha estat solidària. Un quilo d'aliment per inscripció. Desenes de persones han recorregut els poc més de tres quilòmetres pel casc urbà acomiadant l'any de forma sana i divertida, organitzat per la Llebre. 

dissabte, 29 de desembre del 2012

SIMAT RETALLA PER TOTES BANDES EN ELS PRESSUPOSTOS


La gespa ha augmentat el deute.
El ple de l'Ajuntament de Simat va aprovar dijous, només amb els vots del PP, un pressupost de 2.183.000 euros per a 2013, dels quals vora el 90% són per a despeses de personal i despeses corrents. Com a conseqüència, baixa la partida d'inversions i desapareixen o minven algunes transferències de capital, com ara les dedicades a esport, educació i serveis socials. 
EU-Arc Iris considera que el PP no té marge de maniobra. No obstant, fa en falta inversions en foment de l'ocupació o reactivació econòmica. 
Per la seua banda, el Grup Socialista ha criticat la premura amb la que es va presentar el projecte de pressupostos, sense gaire temps per estudiar-los, i ha denunciat l'increment de l'endeudament, sobretot per la remodelació del camp de futbol, tot i que els regidors socialistes han admés la utilitat de l'obra. No obstant, asseguren que romandran a l'aguait per a futurs crèdits, tot vigilant que es dediquen a vertaderes prioritats. 
Segons el Grup Socialista, els simaters,anem a pagar al llarg del 2013,la quantitat de més de 40.000 euros (quasi 7 milions de pessetes),en concepte d´interessos als bancs.Això suposa que tots els mesos ens volen més de 3000 euros, a banda les amortitzacions.Sols de la gespa paguem d´interessos 14000 euros a l´any, vora 2.500.000 pessetes,"i encara que no és una càrrega excesiva per a un Ajuntament sanejat com aquest,sí que pot fer-nos vore que hem d´estar alerta en crèdits futurs innecessàris".
    D'altra banda, el ple va aprovar per unanimitat la moció del PSPV que demana al pagament del deute de la Generalitat amb el poble de Simat. Potser el vot favorable del PP ha sorprés als autors de la moció.

dijous, 27 de desembre del 2012

TROBEN SA I ESTALVI L'HOME QUE HAVIA DESAPAREGUT A TAVERNES


Salvador Ferrando Muñoz, de 44 anys, el veí de Tavernes de la Valldigna que va estar desaparegut des del 24 de desembre, va aparéixer ahir sa i estalvi. La família creu  que potser haguera perdut el sentit de l'orientació a causa d'un medicament.
Els familiars van denunciar els fets el passat 25 de desembre, després d’estar un dia sense saber d’ell. Dilluns passat va eixir de casa al matí amb la intenció de dirigir-se a l’empresa on havia treballat com a temporer els últims dies.

L'AJUNTAMENT CONVOCA PLE EXTRAORDINARI PER A APROVAR ELS PRESSUPOSTOS


Amb el temps límit, a quatre dies de que acabe l'any, el govern local del PP ha convocat per a esta vesprada ple extraordinari en el que el primer punt és l'aprovació dels pressupostos i annexes. Serà la primera vegada en molts anys que Simat no comence l'any amb uns pressupostos prorrogats. No obstant, els comptes no tenen cap novetat rellevant, són pràcticament un calc dels que estan en vigor, amb inversions mínimes, i sense cap proposta innovadora. En acabar el ple Arc Iris informarà en detall del contingut dels pressupostos. 

dilluns, 24 de desembre del 2012

MODES ÀNGELA TANCA DESPRÉS DE QUARANTA ANYS



La dona que ha vestit a Simat durant quaranta anys baixa per sempre més la persiana. Àngela Alberola, propietària de Modes Àngela, l'única tenda de roba que ha tingut Simat en quatre dècades, s'acomiada dels clients amb un text, una foto i un video que ha penjat a les xarxes socials, en el que s'expressa de la següent forma: 
"Aprofite este comiat per a felicitar-vos estes festes de Nadal i també desitjar-vos un any ple de coses bones. Vull donar les gràcies a tots els clients, que durant mes de 40 anys han confiat en Modes Àngela, sense vosaltres la tenda no hagués estat oberta tants anys. Vull que passeu unes festes plenes de bons propòsits i alegries. I que es compleixca tot el que li demaneu al nou any.

dissabte, 22 de desembre del 2012

LA GROSSA CAU A SIMAT




L'establiment Les Graes de Simat ha venut diversos dècims del número 76.058, agraciat amb la Grossa, el primer premi del Sorteig Extraordinari de Loteria de Nadal, dotat amb 4.000.000 euros a la sèrie. El premi ha estat molt repartit per tot el país. També ha sigut així a la Comunitat Valenciana, on la sort ha esguitat a una desena de localitats: Simat, Alacant, Castelló, Manises, Alaquàs, Benidorm, Gandia, Callosa de Segura, Sant Vicent del Raspeig, Onda i Meliana. 
El número ha estat cantat per Ismael Rastrelli i Sherley Fonseca a les 10.07 hores en el segon filferro de la tercera taula, i han extret les boles Adrián Castro i Yassin Akrouh.
Així, aquesta Grossa més matinera ha caigut en administracions d’Alcala d’Henares (Madrid), Barcelona, Madrid, Burgo de Osma (Soria), Alaquàs, Cullar Basa (Granada), Oviedo, Almendral (Badajoz), Tudela (Navarra), Benidorm (Alacant), Chiclana de la Frontera (Cadis), Albolote (Granada), Gandia (València), Pinte (Madrid), la Corunya, Valladolid, Salamnca, Nova Carteya (Còrdova), Màlaga, Aranda del Duero (Burgos); Carballo (la Corunya), Baeza (Jaén), Santa Pola (Alacant), Cabezo de Torres (Múrcia), Colmenar Viejo (Madrid), Igualada (Barcelona), Barbate (Cadis), Bilbao, Badajoz, Derio (Biscaia), Telde (Las Palmas), Albacete, Ripollet (Barcelona), Port de la Creu (Tenerife), Priego de Córdoba (Còrdova), Ceuta, El Safareig (Múrcia) i Olmedo (Valladolid).
Completen la llista El Ejido (Almeria), Arganda-Alta Escull (Las Palmas), Callosa de Segura (Alacant), Santa Cruz de Tenerife, Marbella (Màlaga), Collado Villalba (Madrid), Meira (Lugo), Sant Vicent del Rapeig (Alacant), Castelldefels (Barcelona), Almuñecar (Granada), Eivissa, Port del Rosario (Las Palmas), Casas Ibáñez (Albacete), Onda (Castelló), Cehegin (Múrcia), Meliana (València); Humanes (Madrid), Zaragoza, Huesca, Alacant, Els Relajos (Tenerife), Vallarrasa (Huelva), Gijón, Algesires (Cadis), La Robla (León), Castelló de la Plana, Nava (Astúries), Torre-Pacheco (Múrcia), Fuentepelayo (Segòvia) i Manises (València).

divendres, 21 de desembre del 2012

SEGLES DE POR


Només trobe una explicació mínimament raonable per a comprendre com és possible que ara mateix els carrers no rebenten de ràbia:  LA POR
Segles de por.
Por en les venes i en les placentes, por a tota hora, fragmentada, televisada, a jornada completa.
Por a parlar, a perdre, por a la victòria.
Por a obrir el cor, por a la violència.
Por a la llibertat, por a saber, por a trencar les nostres cadenes.
Por a tocar, por a besar, por a derrocar els murs de la indiferència.
Por a la veritat, por a riure, por a cantar amb totes les lletres.
Por a la memòria, por a estar dempeus, por a la decència.
Por a netejar-se la por.
Por a morir.
Por a les blasfèmies,
als gossos de guerra,
Por a curar-se la ceguesa.
Por a tenir somnis,
Por als carrers vigilats, al control de les nostres vides,
Por a no tenir murs ni fronteres,
Por a les idees.
Por a un mateix,
Por pels pares i els fills,
Por al present i al futur.
Por per tots els costats, infame por, por des de dins, por pam a pam, gota a gota, por llepant llengües.
Por, fotuda por, vella por que ens acoquina, que para en sec les queixes, que arrossega pobles a les tenebres.
Por, freda i tenaç por que mastega el dia a dia i ho vomita imposant el seu silenci de fam i calaveres.
Fotuda por que respirem quasi sense adonar-nos.

Silvia Delgado

dijous, 20 de desembre del 2012

S'INCAUTEN DE 32 TONES DE TARONGES FURTADES I DETENEN A DOS PERSONES A TAVERNES


Efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Local de Tavernes de Valldigna han detingut a dues persones, responsables de dues empreses, per presumpta compra il·legal de taronges, i han intervingut 31.000 quilos d'aquest producte de la classe navelina, segons ha informat la Benemèrita en un comunicat.
Aquesta actuació s'emmarca dins dels serveis per la Guàrdia Civil per a prevenir la sostració de tot tipus de productes agrícoles en els camps.
En dues actuacions diferents, durant els últims dies, els agents han detingut a dues persones en Tavernes er un delicte d'encobriment de taronges.
Després de recerques per part de la Guàrdia Civil, es va comprovar que aquestes persones, responsables de dues empreses dedicades a la compra i venda de cítrics, les quals no posseeixen cap tipus de connexió entre si, havien adquirit entre ambdues empreses un total de 31.000 quilos de taronges, sense poder acreditar la seua procedència lícita.
Per tot açò, els agents han detingut a un home, A.A.F.G., de 58 anys, i una dona, M.A. C. S., de 51 anys, per un suposat delicte d'encobriment.

EL COMERÇ LOCAL PARTICIPA PER PRIMER COP EN UN MERCAT AL CARRER

El Mercat Nadalenc que ha organitzat l'Ajuntament de Simat amb els artesans de Rastro Amigo traurà per primer cop al carrer establiments comercials de Simat. Només hi ha antecedents de papereries locals que van participar en la darrer fira del llibre. 
El Mercat Nadalenc es celebra este cap de setmana al Passeig Nou d'Octubre, amb la intenció per part del govern local de dinamitzar el municipi en l'inici de les vacances escolars. Hi haurà parades, animació i conta contes. A més, diumenge 23 a les 18:00 està previst un concert de Nadal inclòs en la campanya solidària del kilo. Actuaran a la Casa de la Música les corals polifòniques Sagrada Família de Gandia i Santa Maria de Valldigna de Simat, sota la direcció de Telmo Gadea. El preu de l'entrada és una aportació voluntària d'aliments. 
El mercat d'associacions solidàries celebrat el passat dissabte al carrer Convent va coincidir amb l'arribada a Simat de dos excursions organitzades des de Gandia i Xàbia. Els visitants van coincidir amb el mercat solidari, amb la qual cosa es van trobar alguna cosa més a fer que visitar l'antic monestir. 
Implicar al comerç local en la tasca d'oferir alternatives als visitants del monestir és una opció per consolidar Simat com a destinació turística. 

dilluns, 17 de desembre del 2012

LA CUP VOTA PER A PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA UN VEÍ DE BURJASSOT DESNONAT


Els tres diputats de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) al Parlament català han proposat este dilluns com a nou president de la cambra catalana un veí de Burjassot de 53 anys que, en octubre, va resultar ferit després de saltar des del balcó del seu habitatge quan anava a ser desnonat.
   En un apunt en el seu perfil de Twitter, el diputat de la CUP David Fernández ha revelat que els tres vots de la seua formació --considerats nuls per la Mesa de la Cambra-- anaven dirigits a este veí de Burjassot, que es va precipitar coincidint amb l'arribada de la Comissió Judicial que anava a executar el desnonament, acompanyada per una patrulla de la Policia Local.
   El Parlament ha elegit finalment com a presidenta Núria de Gispert (CiU) amb 79 vots a favor, 52 abstencions i els tres vots nuls de la CUP, per la qual cosa la dirigent democratacristiana repetix al capdavant de la Cambra.

CONVOQUEN UN ACTE PER DENUNCIAR EL MAL ESTAT DEL CALVARI ARRAN DE LA LOCALITZACIÓ DEL QUADRE DE TEODOR ANDREU





L’associació Gaspar Dies per a la defensa del patrimoni cultural, que va localitzar al museu del Prado un interessantíssim quadre del Calvari de Simat pintat el 1919 per Teodor Andreu, pintor deixeble de Sorolla, ha convocat una reunió l pròxim divendres 21 de desembre a les 19 hores a la Casa de la Cultura de Simat per parlar del quadre i del deficient estat de conservació del Calvari (http://arcirissimat.blogspot.com.es/2011/01/el-calvari-en-ruines.html).

Cal tindre en compte, afirma l'associació, que el Calvari no és únicament un monument religiós, sinó també un dels més importants béns del nostre patrimoni cultural i necessita una restauració urgent.
 
Intervendran a l’acte Isabel Canet  i Ferrer (historiadora i escriptora), Francesc Piera  (pintor i membre de l’associació), i Angela Malyshevaespecialista en gravat, membre de l’associació.

divendres, 14 de desembre del 2012

SIMAT ACOLLIRÀ EN MARÇ LA PRIMERA FIRA DE TURISME I GASTRONOMIA DE LA VALLDIGNA


El Patronat Provincial de Turisme València Terra i Mar i els municipis de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes posaran en marxa la primera edició de la Fira de Turisme i Gastronomia de la Valldigna, que se celebrarà els dies 9 i 10 de març, a l'entorn del Monestir de Santa María de la Valldigna.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, s'ha reunit este divendres amb l'alcalde de Benifairó, Agustí Pascual, i l'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, per a analitzar les línies de col·laboració.

Ernesto Sanjuán s'ha compromès a col·laborar amb els municipis que formen part de la Valldigna per a “impulsar el sector turístic de Benifairó, Barx, Tavernes i Simat, municipis que han decidit apostar pel turisme i unificar els criteris de la seua promoció turística entorn d'un dels seus principals atractius turístics, el Monestir”.

L'alcalde de Benifairó, Agustí Pascual, ha destacat que “els pobles de la Valldigna estem treballant junts en el desenvolupament turístic de la zona i el pròxim any, amb motiu de l'aniversari de la fundació del Monestir de la Valldigna anem a posar en marxa, amb l'ajuda de la Diputació de València, una fira que mostre tota l'oferta turística i comercial de la zona”.

D'altra banda, l'alcalde de Simat de la Valldigna, Sebastián Mahiques, ha agraït la col·laboració del Patronat Provincial de Turisme per a potenciar la zona “i organitzar un certamen amb la participació dels empresaris de la zona amb l'objectiu de posar en valor els nostres municipis i tot el territori”.

dimecres, 12 de desembre del 2012

DE NOU TV3 !!

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la prohibició que deixava sense emissions de la TV3 al País Valencià des de l'any 2007. 
El cessament de les emissions i la imposició de la sanció es devia en un primer moment al fet que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) havia comès una infracció molt greu que consistia en una suposada difusió clandestina de la televisió autonòmica catalana.
Després de denegar un primer recurs interposat per ACPV contra el govern de la Generalitat en 2008 i mantenir la sanció, el TS ha tornat a reconsiderar el cas i finalment ha autoritzat de nou les emissions de la TV3 al País Valencià.
El TS ha considerat que la Generalitat Valenciana no té ni tenia competència per a anul·lar emissions televisives ni per a multar i per tant ha estimat els recursos que ha interposat ACPV. Així, el Tribunal Suprem ha decidit que els valencians i les valencianes, podran veure de nou la TV3 en els seus televisors i ha anul·lat la sanció de 300.000 euros que es va imposar fa cinc anys.
Finalment, el TS assegura que l'emissió de la TV3 no prové d'operadors clandestins, sinó de la televisió autonòmica catalana. Per tant, la difusió d'aquest canal fóra del territori de Catalunya, no solament no és un delicte, sinó que és absolutament lícit.
Ni a bastonades, el PP aprèn que consisteix la llibertat d'expressió.

SIMAT ORGANITZA UN MERCAT BENÈFIC NADALENC


L'Ajuntament de Simat ha concertat amb diverses organitzacions benèfiques la celebració d'un mercat solidari de Nadal el dissabte 15 de desembre als voltants de l'antic monestir. A més de col.laborar, els simaters tindran l'oportunitat de conéixer les activitats que porten endavant les diverses associacions. 

EXCURSIÓ PROGRAMADA DES DE GANDIA A SIMAT

La Universitat Popular de Gandia (UPG) ha preparat una excursió al Monestir de Simat i a la mesquita de la Xara, dins de la segona edició del cicle de visites guiades al patrimoni de la Safor. L'eixida serà aquest diumenge 16 de desembre a les 9.30 hores des del parc Ausiàs March de Gandia. S'han previst 30 places. La marxa es farà en vehicles privats i el cost són 5 euros. Amb aquesta excursió es vol ressaltar la importància de la fundació del monestir.
El turisme és l'assignatura pendent de l'Ajuntament de Simat. En esta ocasió és un centre formatiu com la UPG la que organitza l'eixida a Simat. No obstant, l'ajuntament simater hauria de procurar que les excursions guiades a Simat foren periòdiques aprofitant sobretot el potencial demogràfic de Gandia entre els mesos d'abril i octubre. 
El turisme és hui per hui l'única eixida factible per a la crisi econòmica a Sima, un municipi on la situació té les seues característiques pròpies per la manca de sectors alternatius, per l'absència total d'activitat econòmica, pel bloqueig del PGOU, i pel tancament simultani l'any passat de les dos cooperatives. El turisme cultural, el senderisme, el turisme esportiu, l'allotjament rural i la gastronomia són les úniques eixides. 

diumenge, 9 de desembre del 2012

LA CUP VOL IMPLANTAR-SE AL PAÍS VALENCIÀ DESPRÉS D'HAVER ENTRAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA


La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) vol expandir-se al País Valencià i Balears i la seua primera iniciativa en el Parlament serà presentar una moratòria per a frenar els desnonaments "apel·lant als drets humans i al dret humanitari".

El diputat electe de la CUP Quim Arrufat ha explicat que es marquen com a objectiu intensificar la seua presència en els municipis després d'aconseguir en el passat 25-N entrar en el Parlament en les primeres eleccions autonòmiques on concorria aquesta formació independentista i d'esquerres.

En aquests moments, el partit té relació amb dues candidatures "germanes" a Mallorca -concretament, Bloc per Felanitx i Alternativa *per Pollença- i també vol ampliar la seua presència municipal a Catalunya, ja siga mitjançant acords amb altres llistes o expandint la seua presència mitjançant 'casals' i associacions cíviques. A la Safor i la Coster la CUP té implantació a Benifairó i Barxeta.

Per exemple, en el Vallès Occidental tenen acords amb altres forces, i la CUP juntament amb altres partits locals formen part de 'Candidatures Alternatives del Vallès' (CAB), que compten amb un representant en el consell comarcal.

"No volem que el Parlament siga nostra pota central. Volem estar en el carrer", ha explicat Arrufat, que ha indicat que l'objectiu és que ell i els altres dos diputats de la CUP compaginen la seua labor en la càmera catalana amb el contacte directe amb la ciutadania.

Per a aconseguir aquest objectiu, ha indicat que els tres diputats de la formació es dotaran d'un consell assessor on participen membres de la CUP, militants d'altres organitzacions de l'esquerra independentista i representants de moviments socials.

Els objectius de la CUP passen per impulsar una consulta d'autodeterminació en la nova legislatura, més participació de la ciutadania en la presa de decisions, que un futur Estat català incloga també tots els territoris de parla catalana i la construcció d'un nou model social i econòmic.

dimecres, 5 de desembre del 2012

LA FUNDACIÓ JAUME II PRESENTA LA PROGRAMACIÓ DEL MONESTIR EN CASTELLÀ I FA FALTES EN VALENCIÀ



Sobre esta línia, banner inserit a la web de la Fundació fundaciojaumeeljust.com)


Per a la Fundació Jaume II, el verb "arribar" s'escriu amb "v". D'altra banda, s'agraeix l'elaboració d'una programació cultural per al monestir, però als valldignencs ens haguera agradat llegir la programació en valencià. 

dilluns, 3 de desembre del 2012

SIMAT DEMANA AL PRADO LA CESSIÓ D'UN PAISATGE DEL CALVARI DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX


Dalt, el paisatge del Calvari de Simat. Baix, retrat del seu autor. 

L'Ajuntament de Simat ha iniciat gestions amb el Museu del Prado per a obtenir en cessió un quadre de Teodoro Andreu de principis del segle XX que representa un paisatge del calvari de Simat. L'obra, propietat del Prado, està en l'actualitat cedit a la ciutat de Múrcia, on es va celebrar una exposició pòstuma de l'autor en els anys posteriors a la seua mort, en 1935.
Si finalment el Museu del Prado accedeix a la petició de l'Ajuntament de Simat, el quadre quedarà dipositat en el Museo Municipal d'Alzira, el centre museístic més prop de Simat que reuneix les condicions per a l'adequada exhibició, conservació i protecció de l'obra, i també ciutat natal de l'artista.
Teodoro-Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - València, 1935), pintor i artista alzireny, seguidor del luminisme impressionista de Joaquín Sorolla, de qui va ser primer deixeble, va aconseguir la perfecció de la plasmació de la llum de València en la seua obra, fet pel qual es va guanyar el comentari, per part de Sorolla, de robar-li la llum, amb el qual mostrava la seua admiració.
Teodoro Andreu era fill de José Andreu Garcia i de la seua segona esposa, Ascensión Santamans Salazar. Va tindre tres germanastres i una germana. A la primerenca edat d'un any son pare va morir, la qual cosa va provocar un canvi de residència a Madrid amb sa mare i la seua germana en 1875. En 1902 es va traslladar a Bilbao. En esta etapa va viatjar a Londres i París fins que en 1909, any en què va morir sa mare, va tornar a València.
Va contraure matrimoni amb Josefina Settier Banús, a qui havia conegut a Alzira en 1905. Va tindre quatre fills: Josefina, José Teodoro, Antonio, i Elisa, dels quals només van sobreviure José Teodoro i Elisa. El pintor Andreu va morir en el seu domicili de València el 18 de març de 1935 a l'edat de 64 anys.
En 1884 va iniciar els seus estudis de dibuix i pintura, primer en l'escola El Fomento de las Artes de Madrid i després en la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. El seu primer dibuix conegut va ser  Cabeza de Ecce Homo.
Teodoro Andreu va continuar la seua carrera en l'estudi de Joaquín Sorolla a Madrid, on va entrar com a primer deixeble en 1889.
En 1896 va pintar el Retrat del pintor Carlos Lezcano, i La Paella, obra premiada amb la tercera medalla en l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1897, el qual presideix el saló d'actes d'este Museu.
A Bilbao va obrir estudi en 1902 i va tindre entre els seus deixebles a Bengoa, Medinaveitia, Carlos del Riu, José Antonio Arechabala i Rodríguez de Lecea. En esta època va viatjar al Regne Unit i a França, on va conèixer l'ambient bohemi de Montmartre a París.
 En 1904 va aprovar oposicions per a professor de l'Escuela Superior de Artes industriales y Bellas Artes de Cadis. Posteriorment es va instal·lar a Barcelona.Va obtindre en 1908 la medalla de plata en l'Exposición Hispano Francesa de Saragossa, amb el quadre La Viudeta i li va ser concedida la condecoració creada per a este Centenari.
 Va participar en l'Exposició Regional Valenciana de 1909, organitzada per l'Ateneu Mercantil, on va obtindre la medalla d'or. A l'octubre d'eixe any va tornar a la seua terra natal amb plaça en l'Escola d'Arts i Oficis de València. L'any següent va participar en l'Exposició Nacional, celebrada també en esta ciutat, i en la qual va presentar La Viudeta, Forn de calç i el retrat del Sr. Froilán Torija i de la seua cosina, María Sanchís Banús. A esta exposició va obtindre la medalla d'or per les seues obres. A Argentina va participar en l'Exposición Internacional de Pintura celebrada en Buenos Aires, on va ser guardonat amb un segon premi, la medalla d’argent.
En 1914 va ser nomenat professor de Término de Composició Decorativa y Pintura de la Escuela de Artes y Oficios de Santiago de Compostel·la, càrrec del qual va cessar en 1920. Va tornar a València, on va ser nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis en 1925. Durant els anys vint, va participar en diverses exposicions a València, Madrid i Barcelona, i va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València en 1928.
 En 1932, per motius de salut, va cessar com a director de l'Escola d'Arts i Oficis de València, i va celebrar la seua última exposició en 1933 en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Les seues últimes obres van ser Autoretrato i Bodegón de membrillos, de 1934.
 En el moment de la seua mort, en 1935, deixava en el seu estudi 350 llenços completament acabats, a més d'apunts, esbossos, taules, cartons, etc. En els anys següents a la seua defunció es van celebrar diverses exposicions pòstumes a València, Salamanca, Múrcia i Alzira.

diumenge, 2 de desembre del 2012

OLEGARIO Y GREGORI, ENTRE ELS CINC PRIMERS A L'ESPRINT DEL TORO



Dels 113 corredors que han completat hui la segona edició de l'esprint vertical al Toro, organitzat pel Club la Llebre, el simater Olegario Alario ha fet el tercer millor temps absolut, i el segon millor temps de la seua categoria. A 57 segons d'Olegario ha entrat en cinquena posició el també simater José Gregori "Bill", que en la seua categoria ha quedat el tercer. 

dissabte, 1 de desembre del 2012

JOSEP LOZANO TANCA A SIMAT LA TERCERA EDICIÓ DEL FESTA ESTELLÉS





Amb un emotiu recital de poemes i música va finalitzar divendres a la nit, en el Monestir de la Valldigna, l'últim acte de la III Edició del Festa Estellés, una iniciativa dels escriptors i escriptores valencians que ha coordinat el novel·lista i impulsor d'aquesta acvitat, Josep Lozano i Lerma. Precisament l'autor de Crim de Germania compartí la vetlada amb els escriptors locals, Lourdes Boïgues i Víctor Mansanet, als quals es va sumar un elenc de xiquets i xiquetes, adolescents i personatges locals, que van delitar el nombrós públic assistent, al voltant de 150 persones, amb un recital de poesies de l'univers estellesià.
"Hem volgut apropar Estellés al poble, estendre la seua obra i recuperar la seua memòria", va dir Josep Lozano, que ressaltà "l'elegància i la inspiració dels rapsodes simaters", que van saber resumir en deu poemes "la trajectòria vital i lírica d'Estellés".
Per la seua part, Víctor Mansanet, organitzador de l'acte, agraí la presència de Lozano, a qui considera "un dels més il·lustres estellesians, a més d'un grandíssim narrador". Mansanet invità els assistents a participar de la festa, "i la millor manera de fer-ho és llegint l'Estellés i recuperan la seua memòria com a intel·lectual i com a renovador de la lírica actual". Xiquets de Primària, d'ESO i de Batxillerat van cantar els més famosos fersos del poeta de Burjassot, entre els quals hi havia fragments de Coral romput, Llibre d'exilisLlibre de meravelles, i el famós Propietas de la pena, que comença amb "Assumiràs la veu del poble i serà per sempre poble", tota una crítica a "despertar la consciència cultural, lingüística i nacional del poble valencià", segons digué Víctor Mansanet.
Ovidi Montllor va estar present en l'acte per mitjà d'una gravació del poema Els amants, de Vicent Andrés Estellés,  a qui l'artista alcoià  posà la seua veu i de qui Mansanet va dir que era "un exemple d'ingritat i de valor que cal reivindicar". Tres músics juvenils, al capdavant del qual estava Raquel Martí Mendoza, van interpretar diversos melodies de Jules Massenet, Txaikovski, Beethoven, Saint-Saëns i concluyeron con el célebre Cant dels Ocells, de Pau Casals. L'acte va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Simat i de la Fundació Jaume II el Just.

125 INSCRITS A L'ESCALADA VERTICAL DEL TORO

El Club de Córrer la Llebre ha rebut 125 inscripcions per a competir en la segona edició de l'esprint vertical del Toro, que es celebra este diumenge. La participació és lleugerament inferior a la de l'any passat, a la qual cosa ha contribuiït la coincidència en la data d'altres proves. Es tracta d'un recorregut amb un desnivell màxim del 43% i mínim del 33%, amb una distància de 1460 metres i un desnivell de 450 metres, desafiaments que el fan ben atractiu per als corredors. L'eixida està prevista a les 9:30 des de la plaça de l'Ajuntament.

dijous, 29 de novembre del 2012

EL PP VOL APROVAR ELS PRESSUPOSTOS ABANS DEL 15 DE DESEMBRE

El govern local del PP de Simat té la intenció de presentar els pressupostos de 2013 en pocs dies per tal de poder aprovar-los en la primera quinzena de desembre, per a que estiguen en vigor ja des del dia 1 de genera, tal com estableix la Llei d'Hisendes Locals. Els pressupostos han d'estar exposats al públic durant un periode de quinze dies després de la seua aprovació inicial, amb la qual cosa, s'han de lliurar als grups municipals en pocs dies per tal de procedir a la seua aprovació inicial abans del 15 de desembre.
Segons fonts del govern local, les xifres no varien gaire respecte del pressupost en vigor. Digam que les previsions d'ingressos no deixen marge, de manera que el pressupost de 2013 s'assemblarà al d'enguany, tant en la seua xifra global com en la distribució per conceptes. Cal recordar que el pressupost en vigor és de vora 2'5 milions d'euros, amb una partida d'inversions d'uns 100.000 euros. 

dimarts, 27 de novembre del 2012

SIMAT TANCA EN EL MONESTIR LA TERCERA EDICIÓ DEL FESTA ESTELLÉS


Amb una vetlada poètica i musical es tancarà el pròxim divendres, 30 de novembre, la tercera edició del Festa Estellés, una iniciativa promoguda per l’escriptor Josep Lozano i Lerma i secundada per diversos autors i autores, associacions culturals, organitzacions cíviques i institucions a favor de la memòria i l’obra de Vicent Andrés Estellés, considerat com el màxim exponent de la poesia valenciana del segle XX. L’acte se celebrarà en el Monestir de la Valldigna, a Simat, a partir de les 7.30 de la vesprada.
 El Festa Estellés d’enguany ha recorregut durant els darrers mesos  nombrosos pobles i ciutats de les comarques valencianes i Catalunya, i clourà a Simat, on recitaran poemes del cèlebre poeta de Burjassot els escriptors Lourdes Boïgues, Josep Lozano i Víctor Mansanet, que ha organitzat l’acte. Aquest darrer ha declarat que “aquesta activitat pretén no només homenatjar potser el poeta més important de les lletres valencianes del segle XX, sinó també apropar la seua obra a la gent més gran i a la més menuda”.
Segons Mansanet, el tancament de la tercera edició del Festa Estellés es fa a Simat per tres raons. En primer lloc, pel local on es realitza l’acte, el Monestir de Simat, un dels edificis historicoartístics més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. En segon lloc, per la participació de xiquets i xiquetes d’edats entre 8 i 14 anys, que llegiran poemes de Vicent Andrés Estellés i interpretaran peces amb violins. I en tercer lloc, per la participació literària de tres autors que han conreat diversos gèneres, com són els escriptors locals Lourdes Boïgues i Víctor Mansanet, i el prestigiós novel.lista Josep Lozano, autor de Crim de Germania i El mut de la campana, entre d’altres obres; els quals seran acompanyats d’un grup de xiquets i xiquetes del Col.legi Públic Valldigna, de Simat.

Divulgar la poesia

“La participació de la gent menuda és crucial en aquest tipus d’actes perquè no només ajuda a divulgar l’obra del poeta, sinó que estimula la lectura envers els nostres literats”, declara Víctor Mansanet. L’autor simater ha implicat en aquest Festa Estellés l’exprofessora Rosa Ferrando, pionera del valencià a la comarca i cofundadora del Col.lectiu de Mestres de la Safor, i Josep Lozano, promotor dels Festa Estellés, qui actuarà com a rapsoda i tancarà l’acte de l’actual edició.

El Festa Estellés de Simat compta amb la col.laboració de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i la Fundació Jaume II el Just de la Generalitat Valenciana.

EL DEUTE DE LA GENERALITAT AMB LES FARMÀCIES ESTÀ CAUSANT NOMBROSES MOLÈSTIES


El deute de la Generalitat amb les farmàcies valencianes està causant ja nombroses i constants molèsties als usuaris. Les cues a la farmàcia de Simat, que obri només un de cada tres dies, són ja habituals, sobretot a primera hora del matí. La resta de dies els qui necessiten medicaments urgents s'han de desplaçar a Benifairó o Tavernes.

divendres, 23 de novembre del 2012

BAIXADA SIMBÒLICA DE LA TAXA DE FEM


El Govern Local de Simat va presentar als grups de l'oposició a la comissió informativa de dilluns passat una proposta de modificació de l'ordenança fiscal que regula la imposició de la taxa per recollida de fem, i que preveu una baixada dels preus, encara que simbòlica.
Cap grup s'oposarà a esta proposta al ple previst el dilluns. No obstant, EU-Arc Iris és partidària d'una revisió més profunda de les ordenances fiscals que suposa, entre altres aspectes, la desaparició de l'impost potestatu sobre construccions, instal.lacions i obres, que va instaurar l'anterior govern del tripartit. Este impost no representa ingressos significatius per a l'ajuntament, però el particular que es veu obligat a fer una obra ha de fer front a un impost que li pot representar centenars. També es proposarà recuperar les bonificacions sobre la taxa de fem que va reduir l'anterior govern local, i que afecten a persones majors que viuen soles i tenen pocs ingressos. 
El grup socialista, per la seua banda, ha proposat augmentar a 292 euros la taxa de fem per a les entitats bancàries que tenen oficines de menys de 120 metres quadrats, que ara paguen 126 euros. Sembla una proposta poc encertada, realitzada sobre la màxima de que "pague qui més tinga". Tanmateix, és un miracle que amb el volum de moviment de diners que hi ha a Simat encara hi hagen oficines bancàries obertes. 


dijous, 22 de novembre del 2012

LA GROSSA


El Govern considerarà blancs als negres que porten més de 95.000 euros


A partir del pròxim mes de gener, la Guàrdia Civil registrarà com a turistes de raça blanca a tots aquells immigrants subsaharians que arriben a Espanya amb una quantitat de diners superiors a 95.000 euros. Segons informen des del ministeri d'Economia, els bitllets hauran de ser xicotets, de no més de 50 euros, de sèries no consecutives i sense marcar, encara que es permetrà que tinguen xicotetes taques de gasoil o oli provinents de les "pateres". 

Aquesta mesura es pren com a complementària a la que permetrà concedir el permís de residència als estrangers que adquirisquen un habitatge a Espanya per valor de més de 160.000 euros. El Govern està estudiant, a més, donar 20.000 euros als russos que es casen amb espanyoles pobres i lletges, i “posar-los els ulls bé” als xinesos que lloguen a més de cinquanta aturats en condicions laborals lamentables però permanents.
Per a abans que finalitze 2013, Rajoy vol que un 30% del narcotràfic colombià s'instal·le a Espanya, i que la màfia japonesa compre la totalitat del sistema universitari espanyol.

dimarts, 20 de novembre del 2012

DESPERFECTES AL MIRADOR DE LA VISTETA


La col.lisió d'un turisme contra la barana del mirador de la Visteta ha provocat la caiguda d'uns dos metres de mur. Durant uns dies després de la col.lisió la barana es va mantindre en peu, però les pluges posteriors han acabat per tirar-la a terra. 

dilluns, 19 de novembre del 2012

DURRUTI: LA LLUITA CONTINUA


"Desde mi más tierna edad, lo primero que vi a mi alrededor fue el sufrimiento, no sólo de nuestra familia sino también la de nuestros vecinos. Por intuición yo ya era un rebelde. Creo que entonces se decidió mi destino".

 20 DE NOVEMBRE 
76 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT EN EL FRONT DE MADRID LLUITANT CONTRA EL FEIXISME

divendres, 16 de novembre del 2012

EL CAMP DE GESPA, A PUNT PER A ESTRENAR

Amb un parell de mesos de retard, el nou camp de futbol de gespa artificial està ja a punt per a tallar la cinta.  El futbol base podrà tornar a entrenar a casa després d'haver utilitzat des del mes de setembre el camp de Benifairó. Les noves instal.lacions mereixen ara que l'ajuntament  faça un esforç per refer el CF Simat per a competir federat en la segona regional, i donar eixida als jugadors del futbol base, que acaben jugant a altres pobles si tenen l'oportunitat, o posen fi a la seua carrera en eixir-se'n de l'etapa infantil. 

ELECCIONS A CATALUNYA




Article de Marc Cabanilles


  Estic a Barcelona des de fa unes setmanes, i eixa proximitat em permet traure la conclusió que PP i CiU simulen un divorci, però porten mesos "ficant-se al llit" junts a l'hora de fer retalls.
Un divorci sorprenent si es té en compte que en realitat, tant la dreta a Espanya (PP), com la dreta a Catalunya (CIU), han anat acompanyant-se des que tots dos,  governen a força de retallades, uns a Espanya, altres a Catalunya.
  A Catalunya, el PP ha votat amb Convergència i Unió, 15 de les 18 lleis importants que han portat els nacionalistes al Parlament. Lleis molt dures per a la vida diària de la ciutadania catalana, com l'establiment de l‘euro per recepta; l'increment de les taxes universitàries ; la reducció de la Renda Mínima d'Inserció; el tancament d'ambulatoris i serveis d'urgència; la retallada d'una paga extra als funcionaris; la privatització d'empreses públiques com a Aigües Ter-Llobregat, i la venda de béns públics… I, per descomptat, els pressupostos, on ja anteriorment es va suprimir l'impost de successions.
Açò sí, la dreta nacionalista que representa CiU, li ha tornat el favor a la dreta del PP, amb la mateixa moneda: col·laboració màxima en el Congrés dels Diputats. En concret, CiU ha recolzat al PP en 156 votacions, entre elles la de la reforma laboral, la pujada de l'IRPF i l'IVA.
  El govern de CiU pretén distraure l'atenció culpant a Madrid de les retallades, com si no hi haguera una sintonia total entre  PP i CiU quant a la política de fer pagar la crisi a la classe treballadora i a la gran majoria de la població. No és casualitat que el tema de la independència sorgisca al mateix temps que les retallades apreten, quan l'atur puja, i quan la corrupció continua. CIU ha sabut captar el fet que davant la desesperació per la situació, la gent intenta agarrar-se a qualsevol tauló per a salvar-se, i en aquest cas el tauló de salvació, molts creuen que és la independència.
  La gent ja no sap cap on anar, i s'aferren a qualsevol cosa que represente una novetat: En aquest cas la novetat, és la promesa d'un gran benestar que vindrà amb la independència.
No han après al llarg dels temps que la dreta sempre serà dreta i que amb independència o sense ella, mai tindran prou. Sempre volen més i més, i per això han de seguir ofegant a la majoria.

I que passa amb les esquerres?
Les esquerres es debaten entre un sí però no, un vull i no puc. 
  EL PSC, després d'anys de silenci i oblit, basa ara la seua campanya en un federalisme difús, que a més la gent no entén perquè mai s’ha explicat ni s’ha parlat de què és i com s'estructuraria. Tot en un intent de distanciar-se de la independència, però que no semble que estan en contra.
  ERC no vol molestar a un potencial aliat i ha decidit aparcar qualsevol crítica explícita a CiU per les retallades socials que ha aplicat durant aquests dos últims anys. D'aquesta forma, ERC no vol enfadar a CIU davant un eventual acord postelectoral que servisca per a convocar un referèndum sobre l'autodeterminació.
  ICV recolza el referèndum d'independència proposat per CIU, però no recolza les seues polítiques de retallades, i viuen amb un gran dubte: Si l'assumpte ix malament, els esguitarà com a CIU, però si ix bé, totes les mels del triomf se les emportarà CIU. 

I mentre, doncs ja se sap: A riu regirat, guany d'Artur Mas.

dilluns, 12 de novembre del 2012

LA CARRETERA DE XÀTIVA TALLADA PER ACUMULACIÓ D'AIGUA


Les previsions metereològiques s'han complit amb més de cent cinquanta litres per metre quadrat arreplegats a Simat, la major part entre les quatre i les sis de la matinada. El riu Vaca ha eixit amb força, i no hi ha danys. La carretera CV-600 entre Simat i Xàtiva està tallada per acumulació d'aigua. A Oliva cinc persones han patit ferides de diversa consideració en enfonsar-se el sostre de casa seua a causa de la pluja. 

dissabte, 10 de novembre del 2012

EXPOSICIÓ A L'ANTIC MONESTIR


El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació Jaume II el Just presenten l’exposició ‘Cristino de Vera. A zaga de tu huella’ en l’antic monestir de la Valldigna fins al pròxim 13 de gener, informa la Conselleria de Cultura en un comunicat.L’exposició ha sigut inaugurada aquest dijous pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Felipe Garín, i per l’administradora de la Fundació Jaume II el Just, Anabel Trujillo.
El refectori del Monestir és el lloc escollit per a l’última exposició de l’artista canari. Cristino de Vera, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts i Premi Nacional de Belles arts en 1998, compleix enguany 80 anys, motiu pel qual ambdues institucions valencianes s’han unit en un homenatge que resumeix la faceta més íntima i espiritual de l’artista.L’exposició, que ja va poder veure’s en el Centre del Carmen, antic Convent carmelita s’exhibeix ara en el Monestir de la Valldigna tancant l’itinerari especialment pensat per a l’artista que pretenia recuperar l’experiència d’exposar en llocs poc convencionals com ja ho va fer en el Convent de Sant Francisco en Garachico o en el Monestir de Sitges.La mostra és una selecció d’obres de la seua última creació, la major part d’elles inèdites, pertanyents a col·leccions particulars.Amb aquesta exposició la Fundació Jaume II el Just contribueix a la dinamització de l’espai del Monestir de la Valldigna dotant d’activitats específiques i de qualitat al lloc reconegut en l’Estatut d’ *Autonomia com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a la recuperació la història de la Comunitat.En aquest sentit la fundació en la seua labor de recuperació i restauració del monument es troba finalitzant les obres de Visitabilidad del Palau de l’Abat en la seua fase I, amb el propòsit de retornar l’esplendor original a aquest magnífic monestir fundat per Jaume II el Just fa més de 700 anys.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 57, estableix que l’antic monestir de la Valldigna “és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica.
La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic. Una Llei dels Corts determinarà la destinació i utilització de l’antic monestir de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana”.
“A zaga de tu huella” està inspirada en el poema de Sant Joan de la Creu sobre la cerca de la llum, la trobada amb Déu. Cristino de Vera ha estat sempre preocupat per la mort i el sentiment de culpa. En la seua obra tracta de trobar la bellesa com a fórmula de salvació. Considera a l’artista un pelegrí en cerca de la llum.
Iniciat en la línia de l’expressionisme, la seua paleta va evolucionar influenciat pel cubisme i l’abstracció fins a la pinzellada xicoteta i curta dels seus dibuixos de la dècada dels 90. Qualificat en nombroses ocasions com un pintor místic, l’artista ha reconegut els seus processos creatius, de meditació propera a la mística cristiana i oriental. La temàtica de la seua obra se centra en la significació de la vida i de la mort.

dimecres, 7 de novembre del 2012

EL BLOC DE TAVERNES INHABILITA A KARINA VERCHER PER A SIGNAR MOCIONS DE CENSURA


L’acord pres ahir per l’Ajuntament de Tavernes de situar a la regidora Karina Vercher en el grup mixt, pres amb el vot de qualitat de l’alcalde del Bloc, no és gratuït. Amb la nova llei electoral, tot regidor que deixe de pertànyer al grup amb el que va accedir a la corporació pot signar mocions de censura, però la majoria necessària ja no és l’absoluta, sinó l’absoluta més un, amb la qual cosa, amb este acord, Jordi Juan es lleva de damunt per la resta de mandat la possibilidad de cap moció de censura.
Tal com s’havia explicat ahir la presa d’aquest acord semblava un acte sense sentit i irrellevant. El públic tampoc entenia l’oposició de Karina Vercher a deixar el seu antic grup, EU, pel qual va ser elegida regidora. El que ha fet el Bloc, amb l’ajuda del PSOE, és inhabilitar a Karina Vercher per a signar una moció de censura. Esta és una llacuna de la nova llei electoral en la que el legislador possiblement no haja reparat. La llei va ser ideada per impedir el transfuguisme. No obstant, el que està permetent, en este cas, és que l’alcalde es blinde i elimine el principal element de control del govern i d’exigència de responsabilitats, com és la moció de censura.
Karina Vercher ha dit que va a recórrer per la via judicial la seua expulsió d’EU. El col.lectiu d’EU de Tavernes és en realitat qui ha permés aquest acord municipal, atés que sense la seua autorització el Bloc mai haguera pogut enviar a Karina Vercher al grup mixt. No obstant, Jordi Juan s’ha precipitat, perquè si Vercher recorre per la via judicial la seua expulsió d’EU, el que ha de fer l’alcalde és deixar en suspens qualsevol decisió que afecte la regidora fins que la seua expulsió no siga ferma. Però Jordi Juan tenia pressa per desferse de Vercher.

dimarts, 6 de novembre del 2012

LA MANCOMUNITAT DÓNA UNA NOVA MOSTRA DE LA SEUA PRESCINDIBILITAT

Mentre l'Escola de Persones Adultes de Tavernes ha deixat sense plaça molts veïns i veïnes de Simat i Benifairó, sobretot en els cursos de valencià, la Mancomunitat de la Valldigna oferta hui una actuació estelar per a la confecció de rebosteria amb xocolata, amb un curs intensiu que es celebra entre hui i demà a la Casa de la Cultura de Simat.
Està molt bé això de capacitar al personal com a mestre xocolater, però eixes activitats s'han d'oferir en un ordre de prelacions, per davant de la qual ha d'estar la possibilitat de que els valldignencs que desitgen cursar estudis a escoles d'adults, ho puguen fer.
És evident que l'EPA de Tavernes és de Tavernes, però també és evident que si la Mancomunitat detecta demanda d'aquest servei en l'àmbit de la Valldigna, ha d'exercir com a Mancomunitat i disposar allò possible per a que ningú es quede sense plaça.
Haguera estat bé, per exemple, promoure un conveni dels ajuntaments de la Valldigna per tal d'ampliar l'EPA de Tavernes amb la finalita d'atendre tota la demanda de places. El pitjor, no obstant, és que la Mancomunitat estava ocupada en organitzar un curs de rebosteria de xocolata. Estem en les de sempre, quan hi ha un problema d'àmbit valldignenc, la Mancomunitat s'inhibeix.
Per tal de pal.liar aquesta ineficàcia, cal informar de que l'Ajuntament de Simat té obert el termini per inscriure's al curs de valencià que es va iniciar amb èxit i demanda l'any passat. No és específicament una escola d'adults, però s'hi podria semblar en un futur.

MADRID ARENA: SER PARES I MARES


Article de Marc Cabanilles


Arran de les morts de 4 joves a l’estampida que es va produir en el recinte Madrid Arena, m’agradaria posar en públic aquestes reflexions.
Tinc una filla de 15 anys, i com molt bé es pot entendre, també tinc una gran preocupació per si algun dia es pot veure embolicada en un desgraciat episodi com el succeït a Madrid. Perdre la vida és perdre-ho tot, però encara hi ha un matís pitjor, i és perdre-la per res. Perquè perdre la vida aixafada sota una multitud embogida per una barreja de terror i alcohol, és perdre la vida per res.
Per a evitar buscar responsabilitats, es parla de mala sort, de destinació fatal, de circumstàncies imprevisibles. Ni l'ajuntament propietari del local, ni l'empresa organitzadora, ni les empreses de seguretat, ni la inspecció prèvia a la realització de la festa. Ningú. Silenci absolut. Buit total.
Vivim temps en què sota denominacions subtils (macrobotelló, megafesta, superdiscoteca), i també superpreu, s'arrastra a la joventut cap a unes activitats desproveïdes de la més mínima seguretat, el més mínim control, la més mínima salubritat física i també mental.
Però també són temps en què per la forma de vida, molts es deixen arrastrar per a formar part d'una multitud. Com si tingueren assumit que per si solos no són res, però  barrejats entre diversos milers, són alguna cosa.
Què pensar davant tot açò? Què fer?
El primer que tinc clar és que no puc deixar la seguretat i integritat de la meua filla en mans d'institucions que no funcionen o d'empresaris avars que només busquen guanyar els màxims diners possibles. Unes institucions que envien 1500 policies a vigilar a 5000 manifestants del 15M, però que envien sis patrulles de 2 agents a un acte per al qual s'han venut 10.000 entrades.
Davant tot aquest  cúmul de despropòsits, només se m'ocorre EDUCACIÓ i DIÀLEG. Parlar amb la meua filla, comentar el succeït i intentar persuadir-la que emborratxar-se al costat de deu mil persones més, no és cap garantia de divertiment, fer-la entendre que ofegar-se d'alcohol només serveix per a mostrar una personalitat que no és la seua.
Ja sé que educar és costós i no es veuen els resultats immediatament. Requereix molta voluntat, disposar de temps, interessar-se per la vida de l'altra persona, arribar a captar les seues preocupacions, pors, inquietuds. Educar requereix dosi d'afecte i fermesa, i per desgràcia, tampoc ningú ens ha ensenyat a calibrar aquestes dosis. Als nostres fills, els hem de donar molt més que un bon col·legi, una roba de marca, una bona moto o pagar-los l'entrada de les macrofestes.
Quan parle d'educació i diàleg, no em referisc a dir-li que és el que deu o no ha de fer. A imposar-li regles. Em referisc a donar-li, o que sàpia buscar per ella mateixa, les ferramentes adequades que l'ajuden a funcionar amb els seus propis criteris.
I si el capítol de l'educació i el diàleg no funciona?
El més fàcil seria recórrer a la prohibició, almenys fins que complisca els 18 o més edat, si segueix vivint en la meua casa.
Ara bé, per a mi la prohibició té diversos inconvenients.
En primer lloc, com a anarquista, no ho considere un mètode ètic ni adequat.
En segon lloc, és un mètode inútil perquè la prohibició arranca en l'altra persona un mecanisme de rebot, pel qual tendirà a trencar eixa prohibició. Per tant estic segur que si li prohibisc anar a eixes macrofestes, acabarà anant, s'emborratxarà, vomitarà, estarà de ressaca, i amb una miqueta de sort jo m'assabentaré fins l'endemà, quan ja tot haja passat.
En tercer lloc, la prohibició té un abast molt superficial i limitat. Puc prohibir a la meua filla que assistisca a eixes macrofestes, però el que mai podré prohibir-li, és que tinga ganes d'assistir a les mateixes. D'ací la importància de l'educació i el diàleg.
En resum, hem arribat al punt de lliurar als nostres fills a uns altres perquè ens els eduquen, ens els cuiden, ens els entretinguen,… Açò sí, esperant que ens els retornen sans i sencers al final de cada dia. Hem delegat en uns altres el que és obligació nostra. Mentre no passe cap desgràcia, ens fem els despistats com a pares-mares.
I mentre, enmig d'una crisi artificialment provocada, la nostra salut es deteriora, les nostres ocupacions desapareixen, els nostres diners s'evaporen, els nostres fills, també sense ocupació, es donen al botelló, i com hem comprovat a Madrid Arena, fins pot ser que muiguen aixafats.