dilluns, 3 de desembre de 2012

SIMAT DEMANA AL PRADO LA CESSIÓ D'UN PAISATGE DEL CALVARI DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX


Dalt, el paisatge del Calvari de Simat. Baix, retrat del seu autor. 

L'Ajuntament de Simat ha iniciat gestions amb el Museu del Prado per a obtenir en cessió un quadre de Teodoro Andreu de principis del segle XX que representa un paisatge del calvari de Simat. L'obra, propietat del Prado, està en l'actualitat cedit a la ciutat de Múrcia, on es va celebrar una exposició pòstuma de l'autor en els anys posteriors a la seua mort, en 1935.
Si finalment el Museu del Prado accedeix a la petició de l'Ajuntament de Simat, el quadre quedarà dipositat en el Museo Municipal d'Alzira, el centre museístic més prop de Simat que reuneix les condicions per a l'adequada exhibició, conservació i protecció de l'obra, i també ciutat natal de l'artista.
Teodoro-Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - València, 1935), pintor i artista alzireny, seguidor del luminisme impressionista de Joaquín Sorolla, de qui va ser primer deixeble, va aconseguir la perfecció de la plasmació de la llum de València en la seua obra, fet pel qual es va guanyar el comentari, per part de Sorolla, de robar-li la llum, amb el qual mostrava la seua admiració.
Teodoro Andreu era fill de José Andreu Garcia i de la seua segona esposa, Ascensión Santamans Salazar. Va tindre tres germanastres i una germana. A la primerenca edat d'un any son pare va morir, la qual cosa va provocar un canvi de residència a Madrid amb sa mare i la seua germana en 1875. En 1902 es va traslladar a Bilbao. En esta etapa va viatjar a Londres i París fins que en 1909, any en què va morir sa mare, va tornar a València.
Va contraure matrimoni amb Josefina Settier Banús, a qui havia conegut a Alzira en 1905. Va tindre quatre fills: Josefina, José Teodoro, Antonio, i Elisa, dels quals només van sobreviure José Teodoro i Elisa. El pintor Andreu va morir en el seu domicili de València el 18 de març de 1935 a l'edat de 64 anys.
En 1884 va iniciar els seus estudis de dibuix i pintura, primer en l'escola El Fomento de las Artes de Madrid i després en la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. El seu primer dibuix conegut va ser  Cabeza de Ecce Homo.
Teodoro Andreu va continuar la seua carrera en l'estudi de Joaquín Sorolla a Madrid, on va entrar com a primer deixeble en 1889.
En 1896 va pintar el Retrat del pintor Carlos Lezcano, i La Paella, obra premiada amb la tercera medalla en l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1897, el qual presideix el saló d'actes d'este Museu.
A Bilbao va obrir estudi en 1902 i va tindre entre els seus deixebles a Bengoa, Medinaveitia, Carlos del Riu, José Antonio Arechabala i Rodríguez de Lecea. En esta època va viatjar al Regne Unit i a França, on va conèixer l'ambient bohemi de Montmartre a París.
 En 1904 va aprovar oposicions per a professor de l'Escuela Superior de Artes industriales y Bellas Artes de Cadis. Posteriorment es va instal·lar a Barcelona.Va obtindre en 1908 la medalla de plata en l'Exposición Hispano Francesa de Saragossa, amb el quadre La Viudeta i li va ser concedida la condecoració creada per a este Centenari.
 Va participar en l'Exposició Regional Valenciana de 1909, organitzada per l'Ateneu Mercantil, on va obtindre la medalla d'or. A l'octubre d'eixe any va tornar a la seua terra natal amb plaça en l'Escola d'Arts i Oficis de València. L'any següent va participar en l'Exposició Nacional, celebrada també en esta ciutat, i en la qual va presentar La Viudeta, Forn de calç i el retrat del Sr. Froilán Torija i de la seua cosina, María Sanchís Banús. A esta exposició va obtindre la medalla d'or per les seues obres. A Argentina va participar en l'Exposición Internacional de Pintura celebrada en Buenos Aires, on va ser guardonat amb un segon premi, la medalla d’argent.
En 1914 va ser nomenat professor de Término de Composició Decorativa y Pintura de la Escuela de Artes y Oficios de Santiago de Compostel·la, càrrec del qual va cessar en 1920. Va tornar a València, on va ser nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis en 1925. Durant els anys vint, va participar en diverses exposicions a València, Madrid i Barcelona, i va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València en 1928.
 En 1932, per motius de salut, va cessar com a director de l'Escola d'Arts i Oficis de València, i va celebrar la seua última exposició en 1933 en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Les seues últimes obres van ser Autoretrato i Bodegón de membrillos, de 1934.
 En el moment de la seua mort, en 1935, deixava en el seu estudi 350 llenços completament acabats, a més d'apunts, esbossos, taules, cartons, etc. En els anys següents a la seua defunció es van celebrar diverses exposicions pòstumes a València, Salamanca, Múrcia i Alzira.

1 comentari:

Isabel Canet Ferrer ha dit...

L'associació Gaspar Dies per a la defensa del Patrimoni Cultural, que va instar a l'ajuntament de Simat a demanar el quadre del Calvari, ha organitzat una reunió per al divendres 21 de desembre a les 19 hores a la Casa de la Cultura per a parlar del quadre i del deficient estat del Calvari de Simat. Està convidat tot el poble.