dijous, 23 de novembre del 2017

VIA VERDA "CARCAIXENT-GANDÍA"

Més aviat que tard, els municipis de Carcaixent i Dénia tornaran a estar connectats mitjançant una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir aquestes localitats fins l’any 1974.
L'anomenat "trenet", era el traçat de via estreta més antic de la península. El servei es va iniciar en 1860 amb tracció animal fins el 1881, que va ser transformat en ferrocarril a vapor fins el juliol de 1969 que es tancà el tram Carcaixent- Gandia i en febrer de 1974 el tancament definitiu amb la supressió del tram fins a Dénia.
L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant.
Els trams previstos son: el tram urbà de Carcaixent; de Carcaixent a la Barraca d'Aigües Vives (8,2 km); de la Barraca d'Aigües Vives al l'estació de Benifairó (7,5 km), de l’estació de Benifairó a Tavernes (5 km) i des del final del casc urbà de Tavernes fins a l'estació Renfe Tavernes (6,3 km).
Els pressupostos de la Generalitat per al 2018 contemplen condicionar el tram entre La Barraca i Benifairó, amb una inversió de 750.000 euros. Serà una de les obres que es contemplaran dins del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea, amb subvenció del 50 %.
Els diferents agents que impulsen la recuperació d’aquest antic traçat de ferrocarril -considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol- asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d’Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d’Alzira i Carcaixent.



dimecres, 15 de novembre del 2017

UN ENAMORAT/DA CAUSA DANYS A L'ERMITA DE LA XARA



L’antica mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni. 
La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les mesquites més importants que es conserven al País Valencià. Es va construir al voltant del segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs. 
És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.

dissabte, 11 de novembre del 2017

CASTELLA S'IMPOSA DE NOU A FORÇA DE PORRA

Davant els esdeveniments que s'han succeït a Catalunya des del passat mes de setembre, inclosa la repressió policial del dia 1 d'octtubre i el posterior empresonament de càrrecs públics i dirigents d'entitats cíviques, Arc Iris no només vol expressar la seua solidaritat amb els veïns del Principat, sinó denunciar la manca de pluralitat en els grans mitjans estatals de comunicació, la incompetència del Consell de la Generalitat Valenciana per mantenir als valencians sense poder vore TV3 i IB3 ni escoltar les respectives ràdios, i la manca de perspectiva històrica de tots els analistes polítics a l'hora de refereir-se a allò que de forma deliberada anomenen "conflicte català". 
El panorama periodístic estatal, amb ben poques excepcions, és ben perjudicial per a tots aquells que no formen part de la cultura castellana. Els grans grups, beneficiaris de les llicències i concessions, i també de les grans subvencions a canvi de llegir al dictat del govern en els moments que calga, com aquest, tenen un únic argumentari dissenyat pels defensors de l'antic Estat Nació. Els missatges que escoltem de forma repetida només fan referència a les tenebres econòmiques en les que es submergirà Catalunya si segueix per la via de la independència. El pa pujarà, els sous baixaran, els turistes fugiran, en el plànol empresarial Catalunya serà terra erma, el PIB tocarà terra, i amb un poc de sort només els qui tinguen un pam de terra podran plantar moniatos per portar-se alguna cosa a la boca.
Hem fet en falta un poc de perspectiva històrica en l'explicació d'aquesta revolta, i nosaltres l'anem a aplicar. Aquests no són sinó que uns episodis més de l'ancestral sotmetiment i dominació que la cultura castellana ha practicat sobre tota la resta de cultures de la Península Ibèrica, inclosa la portuguesa, que durant un segle va ser castellana. Des dels Reis Catòlics la cultura castellana s'ha cregut superiora i la seua actitud ha estat la d'una irrespectuosa dominació cap a les altres cultures i pobles. Amb més o menys intensitat, al llarg dels segles el sotmetiment ha estat continu: decrets de Nova Planta, monarquies absolutes, dictadures... Castella invaïa de funcionaris els territoris que no eren seus, els cognoms Verger es convertien en Vercher, els topònims esdevenien estranys... No cal anar molt lluny. Moltes de les actuals generacions encara han conegut el que era la prohibició de parlar valencià en tots els àmbits que no fóra el domèstic, i a casa perquè no podien prohibir-ho. I encara hui si se t'ocorre demanar alguna cosa per favor a les platges valencianes en estiu t'arrisques a que et contesten de forma violenta allò de "¡a mí háblame en español!". 
La reacció de Castella a la revolta catalana és un nou episodi d'eixe sotmetiment i dominació a la força. Els avantpassats ja ens van dir que res bo venia de Ponent. 
Per tant, el conflicte no és entre Catalunya i Espanya, el conflicte és entre la cultura catalano-valenciana-balear i Castella, i en conclusió, des d'Arc Iris mantenim que quan l'1 d'octubre s'estaven repartint garrotades a Catalunya, les estavem rebent també els valencians. 
Ara bé, el que hem de criticar també és com el PdCat, antiga CiU, ha precipitat de forma interessada el procés independentista per motius obvis que res tenen a veure amb els seus sentiments ni ideologia. El procés d'independència de Catalunya és irreversible, quan el 90% dels catalans estiguen a favor de la independència cap govern castellà ho podrà parar a colp de Constitució, però el procés havia de seguir el seu camí natural, sense forçar la marxa ni accelerar per interessos partidistes. Les aigües avall sempre troben el seu camí.
I parem compte en el momenet trascendental en el qual s'estan produïnt els esdeveniments, a Simat, per exemple, on les últimes generacions de persones que no saben parlar castellà estan ja desapareguent. Des d'ací un homenatge a aquells que mai s'han vist en la necessitat d'adoptar la llengua castellana per a desenvolupar el seu cicle vital, tot i els intents d'imposició a través de l'escola, la religió, les institucions, les comunicacions oficials, els actes públics, els mitjans de comunicació, etc.