L'any que tanquem ha estat el primer exercici sencer del tripartit al capdavant del govern, i el balanç el sintetitzem en una frase: excés de voluntat i descoordinació. Cal reconéixer que el multigovern tetracolor s'esforça per fer les coses bé, però són tantes les ganes que generalment se'n passa de frenada. S'ha de reconéixer que Simat ha iniciat una tímida remodelació urbana gràcies en gran part als fons estatals del Pla E, tot i que en opinió d'Arc Iris s'haguera pogut treure més rendibilitat a eixes partides. Per eixemple, és evident que el saló d'actes amb que el multigovern ha pretés convertir el mercat municipal, on s'han invertit 150.000 euros, està infrautilitzat, per molt que el regidor de Joventut tracte de dissimular-ho organitzant festes light de Capdany, primer cop que s'utilitza des de la seua inauguració. D'altra banda, les obres d'ampliació del cementeri no havien d'haver consumit mai diners del Pla E, i l'actuació a la Font Menor ha estat molt discutida. Potser s'ha desaprofitat el Pla E per una remodelació urbana integral.
Cal reconéixer, però, l'habilitat de l'alcalde, Eladi Mainar, a l'hora d'aconseguir la inversió de la Confederació Hidrogràfica en la renovació de la Font Gran. Ha estat una gestió personal de Mainar amb el president de la Confederació, el gandià Juan José Moragues. Este serà un mèrit de Mainar quan a l'abril vinent deixe el relleu al Bloc. L'alcalde socialista podrà presumir d'altres assoliments, sobretot a l'àmbit cultural, com ara experiències com l'arxiu visual/oral de la memòria, i els convenis amb la Universitat, que han capgirat l'oferta docent.
No obstant, Mainar haurà de respondre d'un govern local en el que ha estat massa evident que cadascú ha anat a la seua. El partit majoritari del govern no ha sabut, o més bé no ha pogut, imposar sentit comú als seus socis, i la prova més evident és el dispendi de l'Aplec d'Excursionistes capitalitzat per Esquerra (Republicana), i del que encara no sabem el cost. Ens agradaria saber d'on han eixit propostes com la del Royal Serra Hall i desenganys com el de la compra del trinquet o el referendum del golf, ens agradaria saber què va a fer-se amb les conclusions de l'informe socioeconòmic de l'Agenda 21, ens agradaria saber el balanç de la gestió municipal de l'aigua potable, i sobretot ens agradaria que es fera als ciutadans més partíceps de decisions com la del concert previ del PGOU, o d'actuacions com la del mercat, la Font Menor, la Font Gran o la instal.lació d'escultures per tot arreu.
No podem oblidar, tampoc, que anem a tancar l'any sense pressupost perquè els socis de govern no es posen d'acord amb el tros de pastís que els pertoca per a l'any nou, i això és un fracàs de la gestió econòmica, que s'ha posat de relleu també en múltiples modificacions de crèdit.
Ningú discutirà tampoc que el multigovern no ha suposat una solució per a la greu crisi laboral que Simat pateix d'una forma més pronunciada que la resta de municipis. No s'han generat perspectives en aquesta línia, ni s'ha creta cap lloc de treball ni en el sector turístic, ni en l'agricultura, ni en els serveis. Més bé les perspectives estan paralitzades en algun calaix de la Conselleria de Territori.
La manca de transparència i el menyspreu a l'oposició han estat altres de les característiques del multigovern al llarg de l'any que ara tanquem.
Caldria girar cap al consens en una política urbanística que ens permetera oferir de forma immediata sòl terciari, noves expansions urbanístiques raonables i sostenibles, i sobretot unes contraprestacions distintes de les del golf per a aquelles empreses interessades en adjudicar-se noves urbanitzacions.
A la fi, a dia de hui, seguim tenint el municipi de la comarca amb el major índex de fracàs escolar, amb el major índex d'atur, amb la menor taxa d'activitat econòmica, amb la menor prestació de serveis, i amb les pitjors perspectives, i això s'ha de capgirar de forma urgent des del consens polític. El tripartit no pot permetre's actuar amb menyspreu.
Bon any.