dimecres, 31 de maig del 2017

LA VALLDIGNA, ELS FONS EUROPEUS, LA MANCOMUNITAT I EL SOLARET DE BENIFAIRÓ

La Valldigna s'ha quedat sense fons europeus en  la segona convocatòria de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), de la que s'acaba de publicar la relació de beneficiaris, i no sembla que hi haja ànims per a concórrer a una tercera convocatòria, entre altres coses perquè potser la Mancomunitat, l'ens a través del qual s'ha tramitat la petició, no existirà llavors. 
La Valldigna es jugava alguna cosa més que els cinc milions d'euros que esperava rebre de la UE, es jugava la raó de ser i la continuïtat de la Mancomunitat com a institució. El procés de sol·licitud dels fons EDUSI ha estat un joc d'hipocresies, sobretot per part de Tavernes, que una vegada denegada la subvenció, ha dit que tira endavant amb el procediment per a abandonar la Mancomunitat, i en conseqüència disoldre l'ens. L'actitud de l'Ajuntament de Tavernes ha estat interessada: necessitava la Mancomunitat per a accedir als fons europeus, i una vegada descartada l'ajuda, l'ens comarcal es deixa morir, obviant les que haurien de ser les funcions pròpies de mancomunar serveis. L'actitud de Tavernes, es pot observar des d'altra òptica: en certa manera fa ús de la raó en provocar la disolució d'un ens que des del moment de la seua creació mai ha jugat el paper que havia de jugar. Per tant, liquidació.
Eixa liquidació, però, no serà fàcil. El president de la Mancomunitat, el regidor simater de Compromís Vicent Ribera, hauria d'explicar abans que res perquè no s'han fet públiques les gestions per sol·licitar a la Generalitat la creació d'un institut d'investigacions agràries a un solar de Benifairó que en principi anava destinat a construir la seu de la Mancomunitat. Opacitat absoluta en un procés en el qual l'Ajuntament de Tavernes, tot i la seua intenció d'abandonar la Mancomunitat, ha fet ús del poder de veto per a bloquejar un intercanvi de patrimoni, una permuta en la qual estava interessada una fàbrica de bombetes de Benifairó, i que no ha fructificat perquè Tavernes no acceptava la permuta. 
Difícil paperot el que se li va al damunt als responsables de la Mancomunitat en el procés de liquidació. 
Pel que fa a l'EDUSI, cal admetre que la sol·licitud estava un poc forçada. Arc Iris ja ho va advertir en anteriors articles. Les àrees funcionals, la xifra d'habitants, i els criteris mínims de dispersió poblacional, no coincidien amb les característiques de la Valldigna. Tavernes va forçar una àrea integrada amb Benifairó i Simat per tal de forçar el compliment dels requisits, però la denegació i els motius argumentats deixen clar que l'esforç ha estat en va.
Només resta felicitar als ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp, que són els que han aconseguit els 35,6 milions d’euros d'este programa.

dimecres, 24 de maig del 2017

ALS QUI HAN ROBAT AL COL·LEGI

Per si ens esteu llegint. No sabem si ho heu fet per necessitat o per pura avarícia, però el que heu fet és miserable i covard, i sobretot és una falta de respecte a centenars d'estudiants, pares i mares, docents, i a més de tres mil veïns que veneren el seu col·legi com un temple sagrat. Encara que hàgeu robat a l'escola per necessitat, no deixa de ser un fet miserable i segueix sense justificació. A Simat hi ha institucions i entitats privades que us hagueren ajudat. És com furtar-li el berenar a un xiquet, ningú amb un mínim de decència ho faria ni amb fam de dues setmanes.  
Heu robat material escolar, heu robat un trosset de futur a centenars de xiquetes i xiquets, heu robat oportunitats als qui seran les dones i els homes de demà. Heu decebut a més de dos centenars d'escolars. Quan aneu pel carrer mireu els xiquets i les xiquetes, i digue-se per dins: "jo us he robat".
Què heu robat? Uns colorins? Uns paquets de fulls? Un ordinador? Tant de bo us servisca per instruir-vos, però ens temem que ni això. Hi havia diners? Eixos diners eren per a que els nostres fills es formaren com a persones i no acaben sent éssers sense escrúpols com vosaltres. Poques coses hi ha més miserables. Els delictes són, abans que res, una falta de respecte pels demés, però un robatori a un col·legi ens fa desbordar la indignació. 
Us desitgem que els remordiments de consciència, si és que en teniu, us pesen com una llosa la resta de les vostres vides. 

dimecres, 17 de maig del 2017

PER SORT QUE NO HA PILLAT NINGÚ


Una branca de grans dimensions d'un dels xops del Passeig Nou d'Octubre, a la vora del riu Vaca, s'ha desprès cap a les dues de la vesprada d'este dimecres sobre un banc que, per sort, estava sense gent. L'hora de l'incident ha estat providencial, perquè d'haver-se produït un poc abans, els bancs d'este tram de passeig solen estar ben sol·licitats. L'autor de la foto, que ha preferit no identificar-se, assegura que se n'ha lliurat només per dos minuts.

diumenge, 14 de maig del 2017

LA INJUSTÍCIA MARCADA

VÍCTOR MANSANET                           

La jerarquia eclesiàstica espanyola intenta commoure les càndides ànimes dels contribuents perquè marquen la «X» en la casella corresponent de la declaració de la renda. Un altre privilegi per a una organització que actua en connivència amb el Govern central i bona part de l’aparell de l’estat, inclosa la Corona, i potser la santa companya d’imputats, jutjats i empresonats del braç secular. Qui marca la casella de l’església participa en una presumpta malversació de fons públics, ja que eixos diners es detrauen de l’impost de l’IRPF, a costa de catòlics, ateus, agnòstics, avortistes, rockers o simples adoradors nocturns.
Marcar amb la «X» l’esmentada casella conculca l’article 31 de la Constitució espanyola, que fixa la contribució a la despesa pública en condicions d’igualtat. Eixe tracte de favor fa que l‘Estat assigne el 0,7% de la recaptació a atendre les despeses d’una institució privada, l’església, la qual cosa atempta contra l’article 14 de la Constitució, el desè manament i la cinquena esmena. Això implica un perjudici del que és públic respecte del privat. No hi ha dret!, perquè amb eixa transferència es rebaixa la inversió en necessitats públiques, com ara escoles, hospitals, serveis socials, infraestructures, medi ambient o promoció d’ocupació, i es fomenta l’adoctrinament en centres educatius concertats ―eufemisme de privat―, una desviació que denuncià ja fa  cinc-cents anys Erasme de Rotterdam en el seu Adagiorum Collectanea: «Aquell menester pontifici per excel·lència, l’ensenyament del  poble, està viciat pel lucre». Les coses no han canviat massa d’aleshores ençà.
En 2016, el Govern va destinar a l’església catòlica vora 13.000 milions d’euros. Per mitjà de l’IRPF, n’ingressa més de 250 milions a l’any, una quantitat escandalosa avalada any rere any per governs del PP, però també del PSOE. Woody Allen pensava que amb aquestes transaccions, déu —si n’hi ha— haja donat una senyal clara per a «dipositar, en nom de l’església, ingents sumes de diners en el soterrani de la banca». On van a parar aquests diners? A les sotanes del clero, als ciris pasquals, a programar i sufragar campanyes propagandístiques contra la llibertat sexual, a afavorir la discriminació i la segregació de gènere, a posar obstacles als avanços científics i a la investigació, amb la qual cosa s’entrebanca la millora de les condicions de vida i salut de la ciutadania. 
La jerarquia eclesial ha perdut l’oremus i el sentit de la paraula «cristià». Està «administrada» principalment per un lobby d’ecònoms la majoria dels quals sostrauen hàbilment de l’Estat injustos beneficis fiscals, exempcions d’impostos (IBI), abusives apropiacions (immatriculacions) i, per a acabar-ho d’adobar, operen amb productes financers, la qual cosa converteix l’església en un autèntic «paradís fiscal», el qual actua amb total impunitat. Aquesta imatge deplorable suggereix el passatge de l’Evangeli segons Mateu, en què Jesucrist recrimina els sacerdots del temple de Jerusalem d’haver convertit aquella casa d’oració en una «cova de lladres».
No només el lobby eclesiàstic contradiu principis constitucionals, sinó que dota l’església d’una imatge desoladora, forjada en la desraó teocràtica i el més ranci clericalisme, estigmatitzada per la complicitat amb una dictadura cruel, sense que això li haja reportat cap remordiment de consciència. L’església catòlica malda per sotmetre el poder —polític, econòmic, celestial— als seus interessos, malgrat que l’article 16 de la Constitució consagra el caràcter aconfessional de l’estat. A més a més, no ha sabut adaptar-se a la realitat, en gran part per culpa d’una casta de prelats als quals el papa Francesc anomena «vanitosos que fan el ridícul», i que ací tenen noms de Roucos i cognoms de Cañizares, Reig Pla o Munilla. Són aquests personatges els que inciten a l’ateisme o, si més no, a l’astènia espiritual.
Des d’una òptica no confessional, de llibertat, convivència democràtica i de justícia social, encoratge els contribuents, sobretot els catòlics, perquè NO marquen la casella d’«assignació tributària a l’església catòlica», ni tampoc la destinada a «fins socials», ja que també se’n beneficia l’església. Em resulta immoral encobrir una injustícia marcada. El que realment seria just és que no hi hagués cap casella per a poder revertir els diners de tothom en inversions públiques, i que l’església fóra finançada pels seus fidels. Això és més adient a la parèmia «al cèsar el que és del cèsar i a déu el que és de déu».

divendres, 5 de maig del 2017

SIMAT RESTAURA UNA DE LES ARCADES DEL CIRER



L’Ajuntament de Simat de la Valldigna inaugura diumenge al matí, 7 de maig, la restauració d’un dels tres aqüeductes d’abastiment d’aigua al Monestir de la Valldigna, procedent de la Font del Cirer. Es tracta d’un monument del segle XVIII, situat a dos quilòmetres del casc urbà, al començament del Camí dels Burros, una de les rutes més visitades pels turistes que practiquen senderisme en la zona.
Els treballs de restauració han estat dirigits per l’arquitecte del Monestir de la Valldigna, Salvador Vila, i la quantitat invertida en el total de l’obra apuja a 58.984 euros. L’Ajuntament de Simat, ha netejat i ha condicionat la zona per a fer-la més assequible, ja que hi ha molts arbres i vegetació. També ha construït un petit mirador des d’on es pot contemplar l’aqüeducte i el llit del riu Vaca, que en passa per baix.
Segons l’alcalde de Simat, Víctor Mansanet, amb eixa intervenció “posem en valor no només el nostre riquíssim patrimoni, tant historicoarquitectònic com natural”. També, amb aquesta restauració del monument hidrològic, “l’Ajuntament amplia la seua oferta turística i complementa la cultural”, declara Mansanet, qui destaca l’impuls que li han donat a aquesta intervenció les regidories de Turisme i Medi Ambient, dirigides per Marga Palomares i Vicent Ribera, respectivament.
Aquest monument té una longitud de vora 30 metres i una altures d’11 metres. Està construït, igual que els altres dos, amb la tècnica de tàpia de maçoneria, és a dir, murs fets amb pedra, argila i calç, sobre fàbriques de rajols per suportar la conducció superior. Va ser construït cap a 1746, sota l’Abadiat de Fra Josep Minyana. Fa uns anys es va restaurar la primera arcada i encara en queda una altra en la mateixa ruta, tot i que està en un lloc més escarpat i de difícil  accés.