dimecres, 30 d’abril del 2008

LA DIMISSIÓ/DESTITUCIÓ DE FRANCISCO GARCÍA

Arc Iris no sap molt bé si l'eixida de l'Ajuntament del regidor del PP Francisco García Alario ha estat una dimissió o una destitució. El qué sí és cert és que la dimissió/destutució ha reviscolat les negociacions per desallotjar al PP de l'alcaldia. Arc Iris creu, per contra, que l'eixida de Francisco García afiança a Sebastián Mahiques al capdavant de l'alcaldia. García Alario havia estat fins ara la diana de l'oposició, en especial per al PSPV, que ara es queda sense un dels seus principals arguments d'atac a la gestió del PP. A més, el substitut de García Alario és una persona ben considerada i amb experiència a l'ajuntament, la qual cosa li anirà bé a l'alcalde.
Per tant, Arc Iris considera una ingenuïtat pensar que ara hi ha menys obstacles que abans per a desallotjar al PP. Amb Francisco García o sense ell, els obstales per negoicar moció de censura romanen intactes. El Bloc no donarà cap mostra de generositat i reclamarà alcaldia, ERPV i EU-Arc Iris no donaran un minut d'alcaldia al Bloc, i a més el Bloc no està massa interessat en mocions de censura a Simat perquè té un alcalde al poble del costat que depén del PP. Tant se val que García haja dimitit o no. Per tant, és d'ingenus pensar que ara serà més fàcil. Tant de bo.
Arc Iris es reafirma en la seua voluntat de contribuir a la gobernabilitat de Simat des de l'esquerra, però cal superar ambicions personals i egoismes, i sobre tot donar mostres d'humilitat.

EL PSOE, A LA CRUÏLLA

Els socialistes de Simat i de la Valldigna es troben en plena reflexió sobre els avantatges i inconvenients de partànyer a una agrupació comarcal de la Safor amb la que, tot i anomenar-se Safor-Valldigna, no acaben de sentir-se del tot identificats els valldignencs. En la distribució tradicional de poder orgànic els socialistes de la Valldigna no han eixit mai massa ben parats, amb l'agravi de que el socialisme valldignenc roman sempre orfe de referents supramunicipals. A més, els ciutadans de la Valldigna, socialistes o no, no es senten identificats amb uns líders comarcals escollits sota el condicionant de l'aclaparador pes demogràfic de la Safor sud. L'eix Gandia-Oliva està deixant de costat la Valldigna, com s'ha demostrat a l'hora d'escollir l'ubicació de serveis, com ara el futur hospital Francesc de Borja, entre Gandia i Bellreguard.
Tots els pesos pesats de l'Agrupació Comarcal del PSPV Safor-Valldigna ixen tradicionalment de Gandia, o de l'Horta de Gandia, que en diuen. No es recorda un secretari general o un secretari d'organització valldignencs ni cap pes de rellevància a l'estructura orgànica des dels temps dels vallers Pons i Climent. Pot ser ha arribat l'hora de que amb la nova estructura orgànica que promou el PSOE, amb organigrama provincial, el socialisme valldignenc reclame el seu lloc, prenga protagonisme propi, i comence a fer de contrapes de l'eix Gandia-Oliva, un eix nefast per a la Valldigna.
D'altra banda, el PSPV de la Valldigna no aconsegueix desprendre's de les rèmores del passat, dels protagonistes d'aquelles etapes que han portat al socialisme valldignenc on l'han portat. Els ex alcaldes de Simat i Benifairó segueixen volent aparéixer a primera fila a totes bandes i a totes les fotos. No són capaços d'adonar-se'n de quin és ara el seu lloc, i actuen com si encara foren alcaldes. Això no fa cap favor als nous dirigents del socialisme de la Valldigna, que prou tenen en tractar de desfer l'embolic entre partits de l'esquerra que els ha fet fora de les alcaldies de Simat i Benifairó.
El PSOE de la Valldigna, a la cruïlla. I no se'n sortirà mentre ningú tinga l'autoritat suficient per dir amb determinació quin és el lloc que cadascú deu ocupar. I mentre els líders es trien a Gandia, sembla que ningú al PSOE de la Valldigna tindrà la suficient autoritat ni autonomia per posar les coses al seu lloc. I com a conseqüència, la dreta fa i desfa als ajuntaments.

dilluns, 28 d’abril del 2008

ESTALVI D'AIGUA ALS XORRETS DE LA FONT GRAN

Els tradicionals xorrets, tal como eren abans de ser substituïts
L'Ajuntament de Simat ha substituït i restaurat els xorrets de la Font Gran per altres que només funcionen si s'activa l'aixeta de forma manual, amb la qual cosa els tradicionals xorrets han deixat de soltar aigua potable les 24 hores del dia. D'una banda es perd l'atractiu dels sortidors constants, però d'altra s'aconsegueix un estalvi d'aigua potable que de l'altra forma es malbaratava. És, si més no, un bon exemple.

dissabte, 26 d’abril del 2008

LA GUÀRDIA CIVIL DETÉ QUATRE HOMES COM A PRESUMPTES AUTORS DE ROBATORIS A CASETES I XALETS

La Guàrdia Civil de Simat ha detés la matinada de hui dissabte quatre homes d'entre 20 i 30 anys com a presumptes autors de robatoris a casetes i xalets. A més, s'ha inautat de gran quantitat d'objectes provinents, probablement, dels robatoris. Les detencions es produeixen pocs dies després d'una onada de robatoris a les casetes i xalets de l'ombria de la Font Tarda i del Colmenar, als termes municipals de Simat i Benifairó.
Els detinguts passaran en les pròximes hores a disposició del jutjat de Sueca.

ORGANITZEN UN RALLY I SE'LS OBLIDA TALLAR LA CARRETERA

No sabem de qui és la culpa, si dels organitzadors del rally, de la Guàrdia Civil de Trànsit, o de l'Ajuntament de Simat. La veritat és que hui pel matí, entre les 10 i migdia, s'ha celebrat un rally per la carretera de Barx i els cotxes baixaven de forma manifestament temerària, amb el vial obert al trànsit, de manera que han compartit calçada els fitipaldis, els usuaris habituals de la carretera i centenars de ciclistes que a eixa hora els caps de setmana circulen entre Simat i Barx. Es tractava a les clares d'una cursa, perquè fins i tot hi havia un punt de control instal.lat al Pont de Pedra, tal com ha pogut comprovar Arc Iris.
Ha estat una imprudència i una temeritat i a hores d'ara no sabem qui és el responsable, però havera pogut acabar tot en una desgràcia, si és que no ha acabat així.
Arc Iris ha rebut queixes d'usuaris habituals de la carretera que hui s'han trobat amb cotxes de rally que baixaven a tota velocitat fent relliscar les rodes a les revoltes. Arc Iris s'ha posat en contacte amb la Guàrdia Civil de Trànsit a través del telèfon d'emergència 062, i no en tenien constància de que estiguera celebrant-se un rally, i a més s'han dut les mans al cap.
Els organitzadors diuen que van avisar l'Ajuntament de Simat, però l'Ajuntament de Simat diu que no té comptències per tallar el trànsit a una carretera interurbana que no és de la seua titularitat. Només pot fer-ho a l'interior del casc urbà.
Tot i això, els participants al rally tampoc han amainat la seua velocitat en adonar-se'n de que la carretera estava oberta al trànsit, i s'han vist involucrats en més d'un escamot amb ciclistes i altres usuaris habituals de la carretera. Al tio Paco el Tivaio de poc que no se l'han tragat quan feia una maniobra per descarregar uns sacs de guano al bancal que té al passar la primera revolta, i els ciclistes han creuat insults amb els fitipaldis. Un escàndol, una imprudència i una temeritat que havera pogut acabar en desgràcia i de la que algú haurà de respondre.
La mitja dotzena de militants del BNV que celebraven un acte a les portes del monestir han estat també testimonis de la cursa.
Arc Iris anuncia que demanarà explicacions al ple que es celebra dilluns amb una moció d'urgència que tractarem de registrar encara hui dissabte, si és possible. Arc Iris demanarà responsabilitats, i proposarà que l'Ajuntament s'encarregue de forma oficial com a institució d'aclarir què és el que ha passat, i qui són els culpables.
Arc Iris pensa que qui té l'obligació d'assegurar-se de que la carretera està lliure són els propis organitzadors del rally, i si no està lliure, s'havia d'haver suspés la prova. S'ha posat en perill la vida de persones de forma gratuïta per una imprudència de la que exigim responsabilitats, sobre tot per a que no torne a passar.

divendres, 25 d’abril del 2008

HUI REMEMOREM LA DESFETA


L'any 1645 es van reunir per darrera vegada les Corts a València abans que el decret de Nova Planta, l'any 1707, abolira en bloc el dret valencià com a conseqüència de la conquesta del país per l'exèrcit del rei borbó Felip V. Amb posterioritat a aquest decret, les Corts Valencianes ja no van ser convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. I vist el que hem vist des d'aleshores i fins hui mateix, no pagava la pena, sincerament. L'últim espectacle protagonitzat a les Corts ha tingut lloc esta mateixa setmana, quan el PP ha utilitzat el Parlament per a llançar atacs polítics a l'enemic Zapatero mitjançant la convocatòria d'un ple monogràfic i extraordinari per a parlar d'aigua. És a dir, tota la maquinària parlamentària es posa en marxa, amb tot el que costa i suposa, per a que un "pijo" de Castelló al que el PP ha anomenat portaveu isca a la tribuna a insultar al president del Govern d'Espanya, que no és dels seus, vaja.
Doncs bé, poc hem avançat des d'aquella darrera sessió de les Corts del 1645. Potser hui els braços militar, eclesiàstic i reial d'aquelles antigues Corts proporcionarien debats més seriosos.
No tenim, doncs, res de què enorgullir-nos per haver recuperat ara fa 25 anys el Parlament propi. Senzillament estem decebuts, i a cada dia que passa, més.
D'ací a poc, quan s'aprove la Llei del Monestir de la Valldigna, l'antic recinte monacal passarà a ser seu de la Generalitat, la qual cosa vol dir que podrà acollir, entre altres coses, al ple de les Corts. És a dir, ens portaran l'espectacle a la porta de casa.
O els polítics nostres dignifiquen l'exercici de la representació, o acabaran convertint-se en titelles de drap d'una òpera bufa, una cosa nostàlgica, o de museu, com aquelles Corts de 1645. El monestir de la Valldigna els vindrà d'allò més bé com a escenari adequat. Més valdria deixar-los enclaustrats al recinte i reposar les nostres instituciones de polítics nous que es prenguen en serio les seues tasques.
Al ramat, seguirem ofrenant noves glòries a Espanya, si no governa Zapatero, vaja, perquè si governa Zapatero ací l'única cosa que ofrenarem seran baralles institucionals, deslleialtats, victimismes i demagògia. La víctima: el poble.
Bon 25 d'Abril.

dijous, 24 d’abril del 2008

HOMENATGE A "LA SIMATENSE" EN EL SEU VUITANTÉ ANIVERSARI
















L'Agrupació Ciutadana Arc Iris vol retre homenatge a la companyia d'autobusos Simbus, l'antiga Simatense, que l'any 2009 complirà el seu vuitanté aniversari. Han estat vuitanta anys de servei públic de transport durant els que centenars de milers de persones ha pogut viatjar en transport públic entre Simat i les ciutats del seu entorn. Des d'aquell 1929 en que Vicente LLácer Mansanet va fer el primer viatge entre Simat i Alzira transportant mercaderia i viatgers ja sota el nom de La Simatense, la companyia ha anat passant de generació en generació, sense perdre el seu caire familiar. El nét de Vicente Llácer, José María Fuster Llácer, se n'ha fet càrrec fins ara de l'empresa, i els besnets del fundador acaben d'agafar el relleu.
Ha estat tot un exemple de visió de negoci que ha permés als simaters estar connectats mitjançant servei públic amb les principals ciutats del seu entorn. Hui l'empresa explota línies que connecten Simat amb Xàtiva, Alzira, Gandia, i Tavernes, i als estius amb les platges de Tavernes, Xeraco i Gandia.
L'Agrupació Ciutadana Arc Iris proposarà a l'Ajuntament de Simat que commemore l'any que ve les vuit dècades d'existència d'una empresa molt lligada a Simat i els simaters, amb una exposició fotogràfica, amb els fons propietat de la pròpia empresa i de l'arxiu municipal.

LA SOLUCIÓ ESTÀ EN LA REHABILITACIÓ D'HABITATGES


A Simat hi ha 600 habitatges desocupats al casc antic.


Arc Iris ha insistit en moltes ocasions. Segons els informes als que ha tingut accés la nostra agrupació, a Simat hi ha vora sis-cents habitatges que estan desocupats, la major par al casc antic.
Ara ens trobem a la premsa de tota Espanya que el cap de la CEOE adverteix de que enguany mig milió de persones es quedaran sense feina per la frenada del sector de la construcció, i demana al Govern que prenga mesures. Gerardo Díaz Ferran, és el nom d'este senyor que clama al Govern per tal de tapar la falta de previsió dels empresaris. Mentre edificaven sis-cents mil habitatges a l'any i els venien bé, el Govern sobrava. Ara tot són llàgrimes.
Arc Iris fa anys que ve apuntant les solucions que proposen ara de totes bandes, espantats com estan per l'aturada de la rajola. La solució estè en la rehabilitació d'habitatges.
A Simat, com hem dit, hi ha sis-cents habitatges desocupats a un casc antic que si el Govern local tinguera a bé posar en valor seria una zona excel.lent per a viure. A més, aconseguiria salvar al sector de la construcció local.
I mentre centenars de cases a la part antiga de Simat es degraden, alguns pensaven en construir altres sis-centes cases al voltant d'un camp de golf al Mig l'Horta. De moment, ens hem lliurat de l'agressió al territori per a que quatre persones sense escrúpols ompliren les seues butxaques.Tot i això, la voluntat de tirar endavant eixe megaprojecte encara batega. Els simaters hem d'exigir al nostre Govern local que recupere els habitatges que hui estan desocupats al casc antic, que els pose al mercat, i si després d'això en calen més, ja pensarem en ampliar les zones edificables en funció de la demanda.
Perquè els simaters han de saber una cosa: l'edificació de sis-cents habitatges al voltant d'un camp de golf no fa més que devaluar els actuals habitatges desocupats, que pedrien tot el seu valor i difícilment se'ls podria traure rèdit bé llogant-lo o bé venent-los. A més, comportaria la degradació definitiva del casc antic, que passaria a convertir-se sense remei en una zona marginal. Pensem bé en això.
Es pot auguemtar la població de Simat sense necessitat de consumir més sòl. Amb les cases que hi ha en l'actualitat la població empadronada a Simat podria superar les sis-mil persones. És a dir, tots aquells que pensen que una nova macrourbanització, i per tant, un augment de la població comportarà major activitat econòmica, que pensen que la població es pot augmentar de la mateixa manera sense necessitat de consumir més sòl. Els valldignencs podem estar orgullosos d'haver respectat al llarg dels segles el nostre entorn natural, i no és admissible que el que hem respectat al llarg de dos-mil anys, ho destruim en només un parell d'anys. L'augment de l'activitat econòmica no és, doncs, cap argument. Es pot donar vida a Simat sense necessitat d'ocupar més sòl, i Arc Iris ho ha demostrat amb arguments.
Ara cal que ho entenguen els nostres governants, que estan a punt de cumplir un any al capdavant de l'Ajuntament sense que s'haja albirat cap acció ingeniosa, més enllà de crear un servei públic de neteja, que tot hi ha que dir-ho, falta feia.

dimecres, 23 d’abril del 2008

ARC IRIS REGALA UNA ROSA











http://www.senyal.com/santjordi/enviar.htm

Hui, diada de Sant Jordi, l'Agrupació Ciutadana Arc Iris vol regalar a tots els veïns de Simat una rosa fraterna com a mostra d'amor cap a una col.lectivitat de poc més de tres mil ànimes que comparteixen territori, il.lusions i esperances. Fidels a la tradició catalana de la rosa i el llibre, Arc Iris ha escollit el següent poema de José Martí per felicitar la diada als simaters:

Cultive una rosa blanca
al juny com gener
per a l'amic sincer
que em dóna la seva mà franca.

I per al cruel que m'arrenca
el cor amb el que visc,
card ni ortiga cultive;
cultive la rosa blanca.

dimarts, 22 d’abril del 2008

EL BNV ÉS EL PRINCIPAL CULPABLE DE LA FALTA D'ACORD ENTRE ELS PARTITS DE L'ESQUERRA

El Bloc Nacionalista Valencià (BNV) és el principal culpable de la falta d'acord entre els partits de l'esquerra i el mateix Bloc per a governar Simat. Així ho pensen més de dos terceres parts de les persones que han participat a l'enquesta que ha proposat Arc Iris a este mateix bloc, en la que es demanava l'opinió dels lectors al voltant de les responsabilitats per eixa manca d'acord.
El 64% dels lectors pensa que qui ha entorpit més les negociacios per a un possible acord de govern és el Bloc, mentre que el 28% pensa que el responsable és Arc Iris. A EU i a ERPV se'ls atribueix a cadascú el 4% de la responsabilitat, mentre que el PSPV ix indemne, de forma que cap lector el responsabilitza del desencontre entre les esquerres i el BNV.
Vint-i-cinc lectors del bloc han participat a l'enquesta, récord de participació a les enquestes proposdes per Arc Iris des de l'aparició del seu bloc este mateix més d'abril. D'eixes vint-i-cinc persones, 16 responsabilitzen al BNV, mentre que dels partits de l'esquerra Arc Iris és el responsable per a set d'eixos 25 lectors, i a EU i ERPV només un lector a cadascú els fa responsables d'una situació que ha permés al PP governar en minoria. Cap d'ells fa responsable al PSPV.
Arc Iris considera que les exigències del BNV a les negociacions per a formar govern amb els partits de l'esquerra van ser la principal causa del fracàs. De fet, Arc Iris va denunciar al seu dia en un escrit públic que dubtava de la voluntat real del BNV d'arribar a cap acord, i d'ahí la duresa de les seues exigències, que van fer arrere tots els partits de l'esquerra, inclòs el PSPV, que va vore frustrada la seua aspiració de fer alcalde al seu cap de llista a causa de les exigències inacceptables del BNV. Com a conseqüència, els partits de l'esquerra i el BNV van ser incapaços d'arribar a cap acord i van vore com el PP, amb només quatre regidors, es feia amb el govern local.

dilluns, 21 d’abril del 2008

CIÈNCIA FICCIÓ I POLÍTICA


Això diu que era un poble l'ajuntament del qual tenia 11 regidors.
D'ells 4 eren blaus, 3 eren de color rosa, hi havia 2 de color indefinit, 1 de color roig i un últim multicolor.
Els blaus (que eren 4), gràcies a la falta d'acord de la resta de acolorits i indefinits (que eren 7), s'havien fet amb el comandament i el poder. Això sí, els blaus exercien eixe poder a males penes, perquè no els aprovaven els pressupostos, ni les mocions que hagueren volgut, ni disposaven dels càrrecs remunerats que pensaven els feien falta per a portar millor l'ajuntament. En fi, un suplici per als blaus.
A més, els blaus havien posat a un alcalde incompetent. Una persona a qui ningú coneixia en el poble, incapaç de fer les coses bé, que no dialogava amb ningú, que no acceptava propostes de ningú, i damunt resultava ser un antipàtic i poc sociable.
Arribats a este punt, alguns dels acolorits i indefinits es preguntaven, i perquè no agafem nosaltres el comandament i duem a terme els nostres projectes?. Gran idea, van pensar la resta d'acolorits i els indefinits. D'eixa forma, l'ajuntament durà a terme els projectes que la majoria del poble ha votat i que ens portaran a ser un model de llibertat, igualtat, fraternitat.
Però tan bonics sons, es van topar amb una dificultat que ningú esperava. Es van trobar amb unes barreres que van resultar infranquejables per a tan modestos representants populars. Mai van imaginar que es trobarien davant del que es van trobar. Es podien imaginar altres coses, o haver entropessat amb mil dificultats, però mai van imaginar que seria el que va ser.
Quin era este problema tan insalvable?
El problema era que acolorits i indefinits es portaven tan bé, confiaven tant els uns en els altres, veien tanta serietat en els contraris, estaven tan segurs els uns que els projectes dels altres eren millors, que mútuament se cedien l'alcaldia els uns als altres, sense que ningú vullguera tindre-la.
Tots estaven convençuts que els altres ho farien millor. Tots estaven segurs que els altres eren més honestos. Ningú volia tindre l'alcaldia perquè pensaven que tindre-la un minut, era robar-li un minut de bona gestió a la ciutadania. Com tots volien el millor per al seu poble, pensaven que el més convenient era que l'alcaldia la tingueren els altres, bé fora un dels roses, o bé un dels indefinits.
En fi, un problema que només va agarrar per sorpresa els propis polítics, perquè el poble tenia més clar l'assumpte. La ciutadania, ja sabia des de feia molt de temps els que no eren molt de fiar, o sobre els que hi havia dubtes d'honestedat, o quins eren els que tenien ànsies de poder, o els que no volien l'alcaldia perquè altres vegades, podent tindre-la, no l'havien acceptat, o els que deien ara unes coses quan abans deien altres, etc.
Però clar, complint les lleis vigents, el poble ja havia votat feia un any, i no podia tornar a fer-ho fins d'ací a 3 anys. El poble, depositari de la sobirania, no podia tornar a parlar. Ja no tenia vela en este enterrament, millor dit, en esta festa de fraternitat, harmonia i confiança.
Què farem?, es preguntaven els polítics acolorits i els indefinits.
Què faran? Es preguntava un poble atònit davant de semblant espectacle d'altruisme.
Tot era un sense viure. Sense viure per als polítics pintats i indefinits que no podien dormir a les nits, convençuts com estaven que el millor alcalde per al seu poble estava en les files dels altres.
Tot un sense viure per al poble, que veia com passava el temps sense poder fer res davant d'una situació que s'allargava ja per més d'un any, i que, de no posar remei, podia allargar-se per altres tres.
Era tal la generositat i l'amor d'acolorits i indefinits cap al seu poble, que davant de la impossibilitat que ningú agafara l'alcaldia, van decidir fer unes reunions per a concloure l'assumpte.
Al contrari de com s'havia fet altres vegades, les esmentades reunions, en compte de ser secretes, serien públiques. S'anunciarien prèviament pel ban municipal perquè tot el poble poguera assistir i adonar-se'n de la bondat, de la transparència, de la neteja del procés. Per descomptat, tota la ciutadania tindria veu i vot.
Era tal el convenciment que tenien acolorits i indefinits, que el millor alcalde estava en les files dels altres, que veient la desesperació popular a pesar de tan bona voluntat demostrada després de nombroses reunions, i davant de la impossibilitat de convéncer als altres perquè accediren a prendre l'alcaldia, van decidir assumir la seua responsabilitat per la falta d'acord, dimitir tots en bloc, i donar-li la veu al poble perquè parlara de nou.
Tu t'has cregut este conte?.
Jo tampoc, però com a relat de ciència-ficció queda molt bé.
I encara que és veritat que els hi haurà millors, també és veritat, que n'hi ha de pitjors.


Article de Marc Cabanilles, ex regidor de l'Ajuntament de Simat

diumenge, 20 d’abril del 2008

L'AJUNTAMENT RET HOMENATGE A L'ESCRIPTORA LOURDES BOIGUES GRÀCIES A UNA MOCIÓ D'EU-ARC IRIS

L'escriptora simatera Lourdes Boigues va presentar ahir dissabte a Simat el seu darrer llibre, "Una iguana al monestir. L'Ajuntament de Simat va retre un homenatge a l'escriptora al mateix acte gràcies a una moció que va presentar al seu dia el regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, qui va proposar l'homenatge, i va rebre l'aprovació de la totalitat de la corporació. Així, l'alcalde, Sebastián Mahíques, va entregar ahir una placa de reconeixement a l'escriptora local per la seua producció literària, que ja és abundant, i li va transmetre el suport de l'Ajuntament.
Lourdes Boigues (Simat , 1968), és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Amb 15 anys va guanyar el premi literari de l'Institut La Valldigna. Ha publicat contes com "El mosquit Aristòtil" (1989) i "Viatgers" (2003). Al 2005 va publicar la seua primera nove.la infantil, "Estrel estel.lar" (Edicions del Bullent), el 2006 va guanyar el XVI Premi Carmesina de Narrativa amb l'obra "La taverna del bandoler", i l'any passat va guanyar el premi Enric Valor de narrativa juvenil, que organitzen l’ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, amb la novel·la "El secret de Caterina Cremec".

divendres, 18 d’abril del 2008

ESCOMBRARIES A LA CUNETA DE LA CARRETERA DE BARX

La cuneta de la carretera de Simat a Barx i el mirador de la Visteta estan plens d'escombraries, de punta a punta. Ampolles i llaunes de totes les marques conegudes de beguda, envasos de tot tipus, caixes de cigarretes, i fins i tot condons usats, etc, etc. Si organitzarem una recollida popular de les escombraries de segur que n'ompliriem un parell de camions. L'inici de la carretera, encara al casc urbà de Simat, ja és desolador. Allí la cuneta està plena d'enderrocs d'obra. La manca de conciència és decebedora.

REBUIG MAJORITARI A LES MISSES AL MONESTIR


El viutanta-cinc per cent dels lectors del bloc d'Arc Iris s'ha expressat en contra de que l'Església catòlica reinstaure l'ús religiós al monestir de la Valldigna, segons l'enquesta que hem penjat, i que ha estat activa durant sis dies. Dels set lectors que han participat, sis són contraris a l'ús religiós del monestir, i només un està d'acord amb els propòsits de l'Església, amb la complicitat del nostre Consell del PP. Ara cadascú que li done a l'enquesta la representativitat que vullga.

La qüestió és que el projecte de llei que el Consell de Camps ha remés a les Corts per a la seua tramitació no només contempla la reinstauració de l'ús religiós del monestir, sinó que a més proposa la signatura d'un conveni amb l'Arquebisbat per a que aquesta institució religiosa tinga llibertat per a proposar els usos que li vinga en gana a l'antic monestir.

Arc Iris ha defés fins i tot abans de conéixer el projecte de llei, que l'antic monestir és un recinte civil recuperat amb diners de la societat civil, i gràcies a les reivindicacions de la societat civil. Per tant, els usos que se li atorgen deuen ser civils.

L'Església, a més de recolzar l'alçament militar del 36 i de donar suport durant quaranta anys el règim feixista, es va desentendre de l'antic monestir mentre este agonitzava en mans privades. Ara que el recinte està recuperat i rehabilitat, ens ve l'Església amb que vol fer-ne ús. ¿On hi era l'Església quan els antics propietaris dinamitaven el monument, com a talibans?

L'Església catòlica i els seus seguidors mereixeran tots els respectes d'Arc Iris mentre els seus rites es facen als seus locals, que en té i prou, és a dir, l'església de Sant Miquel, la capelleta de la Mare de Déu, i fins i tot l'ermita de Santa Anna (antiga mesquita de la Xara). Ara bé, si persisteix en ocupar recintes civils per als seus rites, es trobarà amb l'oposició i la denuncia de bona part de la població de Simat.

dimarts, 15 d’abril del 2008

PARTICIPA EN LA NOVA ENQUESTA DEL BLOC D'ARC IRIS

Arc Iris reclama de nou la participació dels lectors del seu bloc en una nova enquesta en la que es demana l'opinió sobre la responsabilitat de que l'esquerra de Simat, tot i ser majoritària, no s'haja posat d'acord per a governar al municipi. Arc Iris té una opinió formada al respecte, encara que no anem a repetir-la ara per no interferir en el resultat de l'enquesta que proposem.
Participa i vota a la nova enquesta al lateral dret del bloc. Entre tots millorarem Simat.

dilluns, 14 d’abril del 2008

EU-ARC IRIS APOSTA PER UNA PLAÇA DE PEDIATRIA A SIMAT

En un acte celebrat dissabte, 12 d’abril, a la Casa de la Cultura, el regidor d’EU-ARC IRIS, Víctor Mansanet, apostà clarament per la creació d’una plaça de pediatre per al Centre d’Atenció Primària de Simat, la qual cosa “acabaria amb l’actual precarietat del servei”. Mansanet va estar acompanyat pel regidor de Benifairó i coordinador comarcal d’EUPV, Toni Verger; i Manuela Martínez, infermera de pediatria del Centre de Salut de Tavernes de la Valldigna.

Esquerra Unida-Arc Iris denuncià a principis d’any la precària situació del servei de pediatria del Centre d’Atenció Primària de Simat de la Valldigna, una situació que està produint-se des de fa molts anys i que, segons el regidor de la coalició d’esquerres, “impedeix que els especialistes presten el servei assistencial amb garanties de qualitat per als xiquets i les xiquetes”, assegura l’esmentat regidor.

En l’actualitat, la població infantil i adolescent de Simat està atesa per dos pediatres, els quals només assisteixen dos dies a la setmana (dimarts i dijous) a la consulta i atenen els pacients una hora cada dia. Eixa situació “incideix negativament en la qualitat de la prestació sanitària, amenaça la continuïtat de l’atenció pediàtrica i desvia els pacients cap a la sanitat privada o cap als titulars de medicina general”, explicà Mansanet, qui qualifica la dita situació de “vergonyosa i tercermundista”.

El regidor d’EUPV-ARC IRIS culpa l’administració sanitària autonòmica del deteriorament del servei públic de pediatria, un servei que per a Mansanet representa “una conquesta a la qual no devem renunciar ni permetre que es desvie cap a la medicina privada”. L’augment de la natalitat causat per l’arribada a l’edat de reproducció de la denominada “generació baby-boom” i els moviments migratoris “deixa l’atenció pediàtrica de la sanitat pública en una situació que cal esmenar, tant a Simat com a Benifairó”.

D’altra banda, la infermera de pediatria Manuela Martínez, va explicar la situació global del servei de pediatria, i va dir que la ràtio perquè Simat i Benifairó tinguen un especialista és de 1.200 xiquetes i xiquetes. “Potser si s’ajuntaren les poblacions infantils dels dos pobles es podria arribar, d’una manera aproximada, a eixa ràtio”, va dir la professional sanitària. Per a Manuela Martínez, “és important la moció presentada a l’Ajuntament i també la mobilització popular”. De fet, EU-ARC IRIS va iniciar una campanya de recollida de firmes i el regidor del grup municipal ha realitzat diverses gestions davant l’admistració sanitària perquè el Centre d’Atenció Primària de Simat tinga un pediatre com més prompte.

Situació extrema

Víctor Mansanet es lamentà també que el nou centre de salut que està a punt d’inaugurar-se a Simat “no soluciona els problemes d’espai ni millora el servei”. Per a Mansanet resultat “intolerable que el municipi es quede cinc dies sense cap tipus d’atenció sanitària”, com ha passat en setmana santa, i que per les vesprades i els caps de setmana els pacients hagen de desplaçar-se a Tavernes o Gandia per ser atesos, amb la qual cosa “moltes persones majors i xiquets i xiquetes de famílies humils esperen el dilluns per poder ser visitats en la consulta”, assegura el regidor, qui qualifica la situació d’extrema.

Mansanet demanarà explicacions i exigirà responsabilitats per esta situació als responsables de l’àrea sanitària de la Safor i al conseller de Sanitat. De fet, ja ho ha fet a través de la moció presentada el 25 de febrer d’enguany, la qual va ser aprovada per unanimitat pel plenari de la Corporació Local, i també ho ha elevat al grup d’Esquerra Unida de les Corts Valencianes perquè formule les corresponents preguntes al conseller de Sanitat.

Escoleta Municipal

D’altra banda, en la reunió informativa Víctor Mansanet reclamà un nou emplaçament per a l’Escoleta Municipal, que que, segons les dades que aportà, “no es poden atendre totes les peticions de matrícula”. EU-ARC IRIS considera que l’actual Escoleta Municipal es va fer amb precipitació i sense calcular les conseqüències de l’actual emplaçament, inadequat i obsolet. Víctor Mansanet manifestà que amb la proposta que va fer en l’anterior legislatura ARC IRIS, “no patiríem ara els problemes d’espai i de matrícula, i disfrutaríem de més ajudes i subvencions”.

De fet, l’Escoleta de Simat disposa actualment de tres unitats, les quals reuneixen 50 alumnes (set més dels permesos per la normativa en vigor, però adequats a l’ampliació de ràtio que es va fer l’estiu passat gràcies a l’informe favorable de la inspecció educativa). Precisament, la gestió d’EU-ARC IRIS davant les autoritats de la Conselleria d’Educació va permetre que l’Escoleta rebera una subvenció d’entre 1.200 i e 1.400 euros per xiquet i xiqueta, d’acord amb el nivell que cursen. Amb la proposta d’Escoleta d’ARC IRIS, s’haguera guanyat una quantitat molt superior i hi haurien més alumnes, en comptes d’anar-se’n alguns a l’Escoleta de Benifairó.

diumenge, 13 d’abril del 2008

EL 57% DELS LECTORS DEL "BLOG" D'ARC IRIS PREFEREIX DAVID MOGORT COM A LÍDER DEL PSPV


Candidatura municipal del PSPV-PSOE, amb Eladi Mainar al centre;
David Mogort el tercer per la dreta, i Rafael Borrás el tercer per l'esquerra (pantaló blanc).
El lectors d'aquest blog que han participat a l'enquesta sobre les preferències a l'hora d'encapçalar la llista municipal del PSPV s'han decantat de forma majoritària per David Mogort, qui ha aconseguit el 57% dels vots. De les set persones que hi han participat, quatre prefereixen David Mogor, dos Vicente Palomares (28%), i una Rafael Borrás Plancha (14%). L'actual portaveu municipal dels socialistes de Simat, Eladi Mainar, no ha aconseguit cap vot.

Podeu veure l'enquesta a la banda dreta d'aquest blog.

EL PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA ENS COSTARÀ DI-SET MIL EUROS PER FER BEN POC

josé luis ferrando

Segons publica hui el diari Las Provincias a la seua edició de la Safor, els integrants de la Mancomunitat de la Valldigna s'han posat d'acord sobre les seus retribucions. El debat ha girat al voltant del percentatge de dedicació que deuria tindre el seu president, el popular de Tavernes José Luis Ferrando, president per la gràcia del Bloc i del PSOE. Al final, se li ha quedat a Ferrando un sou de 17.000 euros (40% de dedicació), per un treball que no té "ni horari ni continuitat", reproduïnt paraules del debat que es va viure a la seu de la Mancomunitat.

La resta d'integrants del ple de la Mancomunitat tindrà una retribució de 50 euros per assistència a cada sessió.

El que ens preguntem des d'Arc Iris és per a què necessitem un president que cobre di-set mil euros anuals per presidir una Mancomunitat que s'ha mostrat inoperant, ineficaç, i que s'inhibeix quan de veritat hi ha problemes.

Per a què hem de pagar-li di-set mil euros a José Luis Ferrando? Per a editar calandaris? Per a organitzar saraus? Per a guisar paelles gegants? Per a contractar revetlles a la Font Gran?

Arc Iris considera eixe sou una despesa inncessària. La Mancomunitat de la Valldigna no presta cap servei, i per tant, lluny de pagar-li di-set mil euros al seu president, el que cal fer és dissoldre-la i destinar els recursos econòmics a millorar la vida de cadascún dels municipis. Amb el que costa la Mancomunitat de la Valldigna als simaters podriem tindre, per eixemple, una piscina coberta, o una escoleta més gran, o quatre policies locals més, o un servei de neteja pública totalment dotat de maquinària i personal. Només per posar uns exemples.

Tenim una institució que genera unes despeses tremendes i que absorbeix la major part del seu pressupost només en el seu funcionament ordinari. D'inversions, només coneixem l'edició d'un calandari, quatre subvencions, i tres excursions per les sendes de la Valldigna. Per a fer senderisme per la Valldigna no necessitem una Mancomunitat que sagna les hisendes dels nostres ajuntaments. Per tant, dissolució.

dijous, 10 d’abril del 2008

ARC IRIS FA SABER

Que la moció d'EU-Arc Iris que demana l'ampliació del servei de pedriatria del centre de salut de Simat va ser enregistrada a l'Ajuntament ara fa cinc setmanes, encara que la seua discussió a comissió ha estat posterior. Per tant, la presentació de la moció és anterior a la iniciativa d'un grup de mares de recollir signatures per demanar el mateix. Com a molt, han coincidit ambdós iniciatives.
Cal condemnar, per tant, les crítiques d'una de les mares involucrades en la recollida de signatures, qui acusa a EU-Arc Iris d'aprofitar-se'n de la iniciativa per a redactar una moció. Res més fals. La recollida de signatures és posterior, però en qualsevol cas, EU- Arc Iris recolzarà qualsevol iniciativa per resoldre les mancances en l'atenció pediàtrica.

EL PLATANER DE LA FONT MENOR

Un plataner de molts anys i bona soca acaba de ser serrat al mig del parc de la Font Menor. Arc Iris ha tractat d'averiguar els motius, i sembla que el delicte de l'arbre ha estat alçar el paviment amb les seues arrels. És el segon arbre monumental serrat a Simat en poc de temps, després del ficus que van fer desaparéixer de la plaça de l'Església. En ambdós casos, encara hi ha el tronc del delicte com a testimoni nefast de decisions arbitràries i, a judici d'Arc Iris, poc meditades.
Simat no pot presumir precisament de patrimoni natural urbà, llevat del mig centenar de palmeres de la Font Gran, que tot cal dir-ho, es van plantar a l'època de Baldomero Mansanet. Des d'aleshores cap govern municipal se n'ha ocupat d'enriquir la verdor dels nostres carrers. Dit d'una altra manera: ningú ha plantat un nou arbre a Simat des dels xops del llavador, les moreres del carrer del Sol i les palmeres de la Font Gran, pels anys cinquanta. Com a molt s'ha reposat alguna palmera, i al tram final de l'avinguda de la Font Menor sembla que ha hi hagut un tímid intent, doncs van aparéixer dos arbrets a la vorera, encara que ahí va quedar la cosa.
Un clima com el mediterrani convida a crear ombres per a que els vianants puguen transitar als mesos de xafogor sense exposar-se a una insolació.
No obstant això, amb un passeig pel poble només hi trobarem arbres, a més de la Font Gran, potser al carrer del Calvari, i pare vostè de contar. Hi ha vertaderes atrocitats urbanes com la de la que coneguem com la plaça del Metge. Un gran espai urbà completament quitranat, sense res més. Ni tan sols un banc on seure.
Simat només té tres places, a banda de la de l'Ajuntamet. La del Metge és una immensa esplanada de quitrà, la de l'Església fa vergonya i s'utilitza com aparcament de cotxes, i la del Colomer va desaparéixer l'any 1957 quan va ser ocupada pel mercat municipal. No hi ha més. Trist.
Arc Iris proposarà al seu representant a l'Ajuntament una moció en la que s'inste al govern municipal a elaborar un projecte de plantació d'arbres als carrers de Simat. La nostra agrupació calcula que es poden plantar vora tres-cents arbres a carrers i places sense necesitat d'eliminar llocs d'estacionament. Per tant, cal anar per feina.

dimecres, 9 d’abril del 2008

EL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC ENTRE SIMAT I VALÈNCIA QUEDA REDUÏT AL MÍNIM

La companyia adjudicatària del servei de transport públic per autobús entre Simat, Benifairó, Tavernes i València ha suprimit tres de les quatre eixides diàries que tenia en dies laborables, i ha deixat la connexió amb una única eixida a les 6:30, amb tot el que implica de pèrdua de mobilitat i oportunitats per als ciutadans de la Valldigna, però de Simat en especial per les seues característiques.
L'empresa adduïx que la línia no és rendible, i que el grau d'utilització és mínim. És a dir, moltes vegades l'autobús anava i tornava sense cap passatger.
Les raons de la companyia són entendibles. Ara bé, el govern municipal de Simat, ni el d'ara ni el d'abans, mai s'ha preocupat específicament de garantir un bon sistema de transport públic per als simaters. Les característique d'un poble com Simat, completament aïllat dels nuclis de serveis i de les grans ciutats, fan imprescindible una regidoria específica de transport públic i mobilitat interurbana.
La mancança de transport públic i de connexió amb les grans ciutats significa pèrdua d'oportunitats per a aquelles persones que necessiten desplaçar-se per motius de treball, estudi u oci. I mai cap dels nostres governants locals han reparat en la importància de potenciar el transport públic a un municipi com Simat i de garantir serveis, encara que siguen deficitaris.
Ara mateix l'única opció de viatjar de forma directa entre Simat i València és un autobús que ix a les 6:30 del matí. S'han eliminat el de les 07:30, el de les 09:00 i el de les 15:00 hores.
Arc Iris ha rebut queixes de persones que utilitzaven l'autobús que fins ara eixia a les 15:00 de Simat amb destinació València per a fer visites a malalts als hospitals. Era un horari que venia bé i donava l'opció de tornar a les 19:00 directament des de València a Simat. Ara eixa opció s'ha perdut. Ara es fa més difícil acudir a les universitats, a metges, o simplement anar a comprar, anar al cinema o al teatre. Cal donar-li al problema la dimensió que té. No és una tragèdia, però és greu.
L'Ajuntament de Simat hauria de proporcionar amb finançament municipal o mitjançant subvencions almenys un sistema de transport regular entre el municipi i l'estació de tren de Tavernes, un trajecte que cap companyia cobreix ni s'atreveix a cobrir per deficitari. Per tant, caldria pensar-se seriosament la possibilitat d'instaurar transport públic a Simat amb una freqüència raonable cap a l'estació de Tavernes i vàries parades dins del municipi, d'anada i de tornada, per tal de possibilitar la mobilitat d'aquells que no tenen vehicle particular o simplemet prefereixen el transport públic, i també possibilitar que aquella persona que vullga visitar Simat ho puga fer amb transport públic. Pagaria la pena.

dilluns, 7 d’abril del 2008

L'ESGLÉSIA VOL TORNAR AL MONESTIR

L'avantprojecte de llei del Monestir de la Valldigna (el podeu consultar al lateral dret d'aquest portal) no ha deixat indiferent ningú. El document l'acaba de remetre el Consell a les Corts Valencianes per a la seua tramitació parlamentària, i si el PP té a bé convocar plens, s'aprovarà aviat.
Des d'Arc Iris ens sembla perfecte que el Consell pretenga regular els usos, les funcions, i els órgans rectors del Monestir i la Fundació Jaume II, encara que hem de fer una advertència: l'avantprojecte de llei, tal com està redactat, permet l'ús del monestir per a cerimònies religioses. Ja la tenim. Amb l'Església hem topat. El debat està obert.
De moment, el regidor d'EU-Arc Iris a l'Ajuntament de Simat, Víctor Mansanet, ha presentat una moció en la que demana que l'Ajuntament de Simat inste a la Genearalitat a eliminar l'apartat de l'avantprojecte de llei que permet la celebració de misses a l'antiga església de l'antic monestir. La moció es presentarà a més a la resta d'ajuntaments de la Valldigna, i no es descarten accions populars si el Consell insisteix en entregar de nou el monestir a l'Església Catòlica, eixa mateixa Església que s'oposa a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, eixa mateixa Església que vol interferir en les nostres vides privades, que vol dir-nos i dictar-nos amb qui podem casar-nos i amb qui no, de quina manera hem de conviure, com, quan, amb qui i de quina manera hem de tindre fills, i com els hem d'educar.
On estava l'Església catòlica quan l'antic propietari del monestir dinamitava les estàncies monacals per a plantar tarongers? Què deia aleshores l'Església catòlica? S'ha comdemnat arreu del Món als talibans per dinamitar dos escultures milenàries, i a Simat es va dinamitar el monestir amb total impunitat, fins i tot amb el silenci còmplice de l'Església catòlica.
Però ara que l'antic monestir ja està rehabilitat, ara que ja se li ha llavat la cara, i ara que ja fa goig de vore'l, ara ve l'Església catòlica amb la seua pretensió de fer-ne ús del recinte.
Arc Iris s'oposa per distints motius. En primer lloc ha estat la societat civil qui ha comprat i rehabilitat el monestir, amb diners de les institucions públiques laiques que són de tots, catòlics i no catòlics, agnòstics, ateus, musulmans, jueus i mormons. Per tant, l'antic monestir és ara un recinte civil que s'ha d'utilitzar per a usos civils.
L'Església catòlica ja té tres recintes a Simat per a celebrar les seues serimònies i ritus: l'església de Sant Miquel Arcàngel, la capelleta de la Mare de Déu de Gràcia (per cert, annexa a l'antic monestir), i l'antiga mesquita de la Xara, ara ermita de Santa Anna. Però pel que es veu no són prou recintes, necessita també ocupar l'antiga església principal de l'antic monestir.
Eixe apartat de l'avantprojecte de llei va a generar un conflicte a Simat. En primer lloc perquè a Simat hi ha un gran, tradicional i històric sentiment anticlerical. I en segon lloc, perquè és de justícia que si la societat civil i les reivindicacions civils han recuperat l'antic monestir, éste es dedique només a usos civils. Simat, a més, no va sobrat de contenidors culturals, i el monestir salva el buit per a acollir concerts, conferències, trobades, exposicions, teatre, etc. Misses no, sisplau.
Diumenge vam assistir a una discusió entre u partidari de les misses a l'antic monestir i l'altre contrari. El primer deia que Simat té altres problemes com per a calfar-se el cap amb oposar-se a misses. I l'altre li va respondre, amb bon criteri, que efectivament, Simat té massa problemes com per a ocupar-nos de reinstaurar els usos religiosos al monestir. Un gran debat.
Hem de desterrar l'hipocresia, i a Simat hi ha tanta hipocresia que eixos mateix que són partidaris de fer misses a l'antic monestir, s'escandalitzarien si la comunitat musulmana demanara celebrar els seus rituals a l'antiga mesquita de la Xara.
Arc Iris lluitarà per mantindre a Simat lliure de la dominació religiosa, sense privar ningú del seu dret a assitir a cerimònies religioses, si ho desitja. Per a això ja tenen l'església de Sant Miquel, la capelleta i l'ermita de Santa Anna. Arc Iris no s'oposarà a que es celebren misses a eixos recintes ni a que els creients hi acudiscquen amb la regularitat que els marca les seues creences. Però lluitarem per a que l'antic monestir siga un gran conjunt històric i artistic, una joia arquitectònica, i un magnífic contenidor cultural, sense cap altra connotació.

divendres, 4 d’abril del 2008

EL PRESSUPOST COM A EXCUSA O LA POLÍTICA DEL MATALAFER: "NI FER NI DEIXAR FER"

Si algun argument no podien emprar PSPV i Bloc per rebutjar el pressupost municipal d'enguany a Simat, era precisament el de que són pressupostos continuistes. Perquè si són continuistes, ho són dels pressupostos que abans havien elaborat, aprovat i executat ells mateix. Cal dir que el pressupost d'enguany serà el primer que elabore i execute el PP, si és que aconsegueix aprovar-los. Perquè els comptes que s'han executat fins ara, inclòs el de 2007, els ha fet i els ha aprovat el PSPV, sempre amb el suport del Bloc. Per tant, no hauria de ser un inconvenient per a aquests partits el fet de que els pressupostos del PP foren continuistes. Per tant, cal buscar altres raons.
Els pressupostos es van rebutjar al ple de dimarts amb els vots dels tres regidors del PSPV, els dos del Bloc, i el d'ERPV. El regidor d'EU-Arc Iris es va abstindre, d'una banda, perquè l'assemblea d'ambós partits considera, d'una banda, que per primera vegada en la història democràtica de Simat es presenten uns pressupostos tècnicament impecables, s'ha proporcionat per primera vegada informació a l'oposició, és a dir, hi ha hagut transparència, i a més hi ha hagut intents de negociació per parte del PP. Però d'altra banda EU-Arc Iris consideraria més adequat incrementar les inversions socials. No obstant això, no hi havia motiu per votar en contra. Fer-ho havera estat una inconciència mentre no s'oferisca una alternativa al govern actual del PP.
Des d'Arc Iris estem veient que hi ha més ganes d'obstruir l'acció de govern que d'oferir alternatives reals a l'actual govern. Sembla que hi havia més ganes de rebutjar el pressupost perquè sí, fóra el que fóra, que de negociar els comptes. I allò d'oposar-se perquè sí no és el que convé a Simat. Si no s'ha de deixar governar al PP, s'han d'oferir alternatives a eixe govern, i hui per hui l'oposició no ha sabut, no ha pogut, o no ha volgut configurar una alternativa.
El rebuig als pressupostos és greu. No pel fet de paralitzar l'acció de govern, sinó pel que implica en termes de conseqüències polítiques. L'alcalde queda desautoritzat de forma automàtica i l'oposició pot fer ús de l'opció d'oferir un candidat alternatiu a l'alcaldia en el termini d'un mes des del dia en el que es van rebutjar els pressupostos. Ara bé, si com ha passat fins ara, l'oposició és incapaç de posar-se d'acord per a governar Simat, qui quedarà en evidència són aquells que han rebutjat el pressupost.
Sembla, però que PSPV i Bloc ja tenien planejat rebutjar els pressupostos des de fa setmanes. Abans, fins i tot, de conéixer el document. El que no ens queda tan clar és la postura d'ERPV.
Si per una d'aquelles aquests tres partits tenen previst desallotjar al PP de l'alcaldia, des d'EU-Arc Iris els fem saber el que ja els hem fet saber en altres ocasions: siga qui siga l'alcalde de Simat i siguen quins siguen els partits que li donen suport, EU-Arc Iris estarà a l'oposició. Tant si governa el PP, com si governa el PSPV recolzat pel Bloc i per ERPV. Perquè d'altra manera no pot.

CAL FUSIONAR LES COOPERATIVES

Pel bé de Simat i de les seues famílies, pels llauradors, i pel futur col.lectiu, cal fer un esforç per optimitzar els recursos que té ara el poble per a manipular i comercialitzar els productes del nostre camp. Cal deixar de banda orgulls, hipocresies i ambicions personals i pensar com de bé ens aniria als simaters una fusió de les dos cooperatives. S'està malbaratant la capacitat dels simaters de traure més rèdit de l'exportació dels nostres productes agrícoles.
I com s'ha de fer? Només es pot d'una manera: deixant-ho en mans professionals. Cal encarregar a persones qualificades un projecte de fusió i aplicar-lo seguint al peu de la lletra totes les indicacions.
Qualsevol projecte de fusió recomanaria, potser, el nomenament d'una junta única provisional amb persones capacitades per tal de dur endavant un procés que no es fàcil, però tampoc impossible. Eixa junta provisional seria l'encarregada de valorar el patrimoni i la capacitat productiva de cadascuna de les cooperatives, i de promoure unes instal.lacions noves, modernes i ajustades a les necessitats, sufragades amb el valor patrimonial actual, que evidentment s'hauria de vendre.
L'imminent execució del polígon industrial de Simat és una ocasió única que no es pot deixar passar per a fusionar les cooperatives, construir unes modernes instal.lacions úniques, i donar pas a una renovació de la direcció quan la junta provisional havera acabat eixa tasca.
Simat multiplicaria per deu la seua competitivitat en la producció, tractament i comercialització dels seus productes agrícoles, i el llaurador començaria a guanyar diners després de molts anys sense arribar gairebé a cobrir les despeses.
Ara bé, l'ajuntament no pot restar al marge del procés. És més, hauria de ser l'impulsor. Només portar amb èxit una operació d'eixa magnitud justificaria tot un mandat municipal de quatre anys. Però per a això cal valentia política, capacitat, i sobre tot visió de futur. Potser és el que li falta al nostre govern municipal.

dijous, 3 d’abril del 2008

HOMENATGE A GUARO

Ens va deixar Guaro el passat 14 de març gairebé sense avisar. Eduardo era el seu nom. Guaro li deiem tots. I ens va deixar sense avisar perquè fins i tot el dia abans de morir, havia anat a treballar inconscient de la greu malaltia que se'l va endur. Ell gaudia de la felicitat eixa que prové d'ignorar fins i tot la malaltia que l'estava consumint.
Recordarem per sempre l'exemple de senzillesa, honestedat, i sobre tot entrega. Entrega per allò que ell pensava que era la seua obligació fins i tot anys i anys després d'haver accedit a la condició de jubilat: treballar pel poble de l'única manera que sabia fer-ho, netejant vores de camins, arreglant jardins, netejant carrers.
Era un exemple d'autosuficiència. El seu hort al Mig l'Horta, era el seu supermercat.
Recordarem també la figura d'aquell boig que els estius dormia fora de la seua portalada al carrer del Calvari, potser com abans, sense por a ser molestat. Tothom respectava Guaro, perquè es va guanyar el respecte de tots els simaters. Només ell podia passar les nits d'estiu al ras del carrer sense que la gent ho prenguera per una cosa estranya. Era natural. Era Guaro. La seua cigarreta, i el seu gos -que va morir uns mesos abans que ell- lligat a la carretilla. Era probablement l'únic amb cap enemic, l'únic volgut i respectat per unanimitat.
Simat notarà la seua absència. Els nostres carrers, els nostres jardins, i les vores dels nostres camins, també.
Només lamentem des d'Arc Iris haver arribat tard a aconseguir una fotografia de Guaro a la porta de sa casa una de les nits d'estiu. Ho teniem planificat per a inmortalitzar-lo, i hem fet tard. Ens havera agradat il.lustrar aquest homenatge amb eixa fotografia que no vam fer.
Al seu soterrar hi va acudir el nostre representant a l'Ajuntament, Víctor Mansanet, persona a més molt lligada a Guaro des de tota la vida. També hi va acudir l'alcalde, i a més l'ajuntament i els treballadors municipals, companys seus, li van fer sengles corones, com no podia ser d'una altra manera per a una persona que a la seua manera, es va desviure per Simat. Mai milor dit.
Guaro no podia llegir però de segur que era una de les persones amb més cultura cinematogràfica del país, amb més capacitat d'identificar actor i actrius, i relacionar-los amb les pel.lícules que van rodar. Durant dècades i dècades havia estat l'encarregat d'enganxar els pasquins de les cartelleres de cine de Simat. Dels tres cines que arribà a tindre Simat funcionant de forma simultània. Eren altres temps.
Ara, la seua pel.lícula ha arribat al The End.
Tindrem sempre a la memòria a Guaro.

dimecres, 2 d’abril del 2008

EL DISCURS DE L'ALCALDE EL DIA DE LA VALLDIGNA

Projecte del polígon industrial de Simat.


L'alcalde, Seba Mahíques.

Sembla que l'aposta de futur per a Simat del grup municipal de govern del PP és el turisme cultural. Així es desprén almenys del discurs que va pronunciar l'alcalde, Seba Mahíques, a l'acte institucional que obria la celebració del Dia de la Valldigna. Va dir que per al govern municipal la principal aposta de futur és el turisme cultural, sostenible i solidari, i que cal dirigir les accions de govern cap a eixa línia, i reclamar el suport de les institucions supramunicipals.
Bones paraules, però ara calen fets. Des de que el cultiu de la taronja va deixar de ser rendible per a les famílies de Simat, ningú ha estat capaç d'oferir una alternativa com a mitjà de vida per a generar riquesa. El polígon industrial és encara poc més que un projecte. Arriba tard, i més tard serà quan de veritat siga una realitat.
Ara arriba el PP amb la seua proposta de futur. Benviguda siga, encara que si el PP pretén fer del turisme cultural i sostenible el principal mitjà de vida per als simaters, feina té. No s'ha fet mai res en eixe sentit, llevat de la progressiva recuperació del monestir. Simat no està hui en condicions d'atendre una virtual llau de visitants. No hi ha oferta d'allotjament, no hi ha oferta hotelera, els mitjans de transporte no són bons, i per tant l'accessibilitat com a destinació turística és mala.Posar-se al dia per explotar la capacitat d'atracció del municipi costarà anys, i sense subvencions supramunicipals serà impossible.
Hui per hui, l'única cosa que deixen els visitants a Simat són deixalles que cal netejar. La repercusió econòmica és nul.la, i d'això en tenen la cula en bona part els successius governs municipals.
El monestir és important, però no pot ser l'únic atractiu. El casc antic de Simat està abandonat des de fa anys. Posar-lo a punt per a fer-lo atractiu necessitarà anys i diners. Caldrà començar per frenar la despoblació i incentivar la residència i la rehabilitació d'habitatges. I després caldrà renovar una trama urbana en la que no s'hi ha fet cap intervenció des de fa més de mig segle, és a dir, des de que es varen formigonar, que no quitranar, els carrers. Fer del casc urbà un lloc atractiu i desitjable per a viure, i tornar a fer reviure els carrers de la part antiga serà una tasca difícil.
Com fer que les visites al monestir tinguen repercusió econòmica al municipi? Deixem que el PP ens sorprenga, però en qualsevol cas Arc Iris està disposat a aportar els seus suggeriments. L'associacionisme empresarial, la incentivació de la inversió privada, la professionalització de l'hosteleria, i l'estímul a la creació d'allotjaments turístics seria una bona forma de començar.


BENVINGUTS A UN NOU ESPAI DE LLIBERTAT


L'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat de la Valldigna obri amb aquest blog un nou espai de llibertat, transparència i democràcia, fidel al que ha estat el seu esperit des de la seua fundació allà per l'any 2003. Molt hem lluitat des d'aleshores per retornar la cultura democràtica i la participació ciutadana en les decisions que es prenen a l'ajuntament de Simat. Una cosa tan simple com publicitar la celebració de plens i fomentar l'assistència de públic a les sessions, va necessitar de molts requeriments per part dels integrants d'Arc Iris. És a dir, el que ara sembla tan normal, no va ser fàcil d'aconseguir. Hui els veïns i veïnes de Simat acudeixen amb tota normalitat als plens, tenen veu a les sessions ordinàries, i l'ajuntament es regeix per un Reglament de Participació Ciutadana que es va aprovar l'any 2004 gràcies a una moció d'Arc Iris.

Una gran conquesta en la que cal aprofundir. I aquest blog persegueix, justament, aprofundir en eixe camí. Des d'ara, a més de la publicació del nostre órgan oficial, Rebolika, les opinions de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris les trobareu a aquest blog, amb la confiança de fomentar el debat.

Benvinguts.

DIA DE LA VALLDIGNA: MÉS DEL MATEIX



Fa 4 anys, en estes mateixes pàgines i per aquests mateixos dies, escrivia jo sobre la celebració del Dia de La Valldigna baix una greu crisi institucional, amb una Mancomunitat de la Valldigna ineficient en el social, inoperant políticament, i que inclús s'havia declarat neutral, enfront del principal problema que tenia la Valldigna plantejat en aquells dies: El pas de la línia d'alta tensió. Per desgràcia, passat tot este temps, la Mancomunitat seguix sense tindre un rumb clar pel que fa al seu paper com a entitat representativa la la Valldigna, la qual cosa es manifesta, un any més, en els actes de celebració del Dia de la Valldigna. Se'm titllava d'exagerat per acusar d'ineficient a la Mancomunitat, però ací tenim a l'Ajuntament de Barx, que acaba d'abandonar-la perquè els serveis que rep, no compensen els 40.000 euros que paga.Ací tenim a una Mancomunitat, representant de tots/totes els que viuen i treballen en la Valldigna (sense distinció de raça, nacionalitat o religió), organitzant misses i oblidant que la separació església / estat, és un dels principis bàsics de la democràcia.Ací tenim una Mancomunitat, víctima de les misèries i dels tripijocs dels polítics, perquè es dóna la paradoxa que partits polítics que reclamen governs d'esquerra en els seus municipis, trien un president conservador, sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya per eixos jocs malabars.Ací tenim un Dia de la Valldigna, enfocat quasi exclusivament al lúdic (revetles, paelles gegants, mercats medievals caríssims, focs artificials, actes institucionals semi-privats), just després de passar unes falles i una setmana santa, com si no hi haguera hagut prou. S'ha perdut, un any més, l'oportunitat de celebrar un Dia de la Valldigna d'una forma diferent, amb un fort toc cultural, en un ambient reivindicatiu, amb un to solidari i amb la transparència informativa per davant, i deixar-se d'actes que més bé pareixen una continuació dels "varietés" de les festes patronals.El toc cultural haguera pogut ser l'involucrar al llarg de l'any als escolars en la redacció de narracions en valencià, relacionades amb La Valldigna i fer-les públiques aquest dia, o simplement amb la promoció de la música cantada en valencià. per exemple.El toc reivindicatiu el podria donar la constitució d'uns grups de treball en què participaren ciutadans/nes de La Valldigna i especialistes, que abordaren temes d'interés (efectes de l'alta tensió, futur de l'agricultura, possibilitats de les energies renovables, millora de l'assistència sanitaria), i que exposaren les seues conclusions en estos dies. El to solidari el podríem donar, destinant el cost les revetles, de les paelles per a gent sobrealimentada, el cost del mercat medieval i dels focs artificials, per a gent com el Poble Saharauí que porten malvivint en el pitjor del Sàhara des de l'any 1975 o promocionant la integració dels nombrosos immigrants que ja hi viuen als nostres pobles.La transparència podria vindre si la Mancomunitat aprofitara este dia per a fer arribar a tota la ciutadania la relació de despeses de l'any anterior i els pressupostos de l'any en curs, amb una relació clara de sous, factures, publicacions, menjars, viatges, festejos i projectes en què s'ha gastat la plata.Un territori és digne, si els seus habitants ho són. I en la meua humil opinió, basar el Dia de La Valldigna en la nostra cultura, la reivindicació dels nostres problemes, la solidaritat amb els més necessitats i la transparència en la gestió del que és de tots, ens acostaria més, a eixa dignitat que apareix en el nom de la nostra comarca: VALLDIGNA. Ja se que estes propostes, que no són més que un exemple, generaran qualsevol classe de crítiques entre els/les que creuen que la paraula dignitat només servix per a estar en el diccionari. Crítiques que de segur vénen de qui no té cap interés a canviar les coses, dels que passen de la llengua i cultura valencianes, dels que no senten la necessitat reivindicar res perquè tot els pareix correcte, dels que l'única solidaritat que coneixen és amb ells mateixos, o dels que creen que poden fer amb els diners de tots, allò que els vinga en gana, sense donar comptes a ningú. Però açò seria ja un altre tema per al debat. Mentrestant, disfrutem, però pensem que les coses es poden fer d'una altra manera.
Article publicat per Marc Cabaniles, ex regidor d'Arc Iris, al diari Las Provincias el 26 de març de 2008