Perquè es planifica el golf?
El camp de golf no és altra cosa que la reserva de sòl dotacional a la que estan obligats els promotors d'un PAI si volen alçar 1.500 vivendes, com és el cas de Simat. No és que el promotor siga un gran afeccionat al golf o que hi haja una gran demanda d'aquest esport, sinó que aíxí, d'una tacada, el promotor es lleva de damunt les obligacions de reservar sòl dotacional. Arc Iris ho considera una mala opció. Ningú pot decidir pels simaters a què dediquem el sòl dotacional que resulta de les promocions urbanístiques. Per exemple, el camp de golf es podia substituir per múltiples places, zones verdes, zones esportives de barri, reserves per a dotacions sanitàries, culturals, educatives o d'atenció social, escampades al llarg i ample de l'actuació urbanística.
Qui farà ús del camp de golf?
El camp de golf és una limitació de l'espai per a l'ús i esbarjo dels simaters, atés que l'activitat està limitada a una pràctica esportiva concreta que hui per hui no ningú practica a Simat. Hi ha a més la incògnita de qui gestionarà les instal.lacions, si seran públiques, si es farà una concessió, o fins a quin punt es restringirà l'ús públic. Per exemple, és obvi que qui tinga una burra com animal de companyia no la podrà portar a pastar ni a cagar al camp de golf.
Perquè tanta pressa?
El territori està on ha estat des de la creació de l'Univers. Ningú se l'emporta, ni el vent el fa volar. Per tant, no cal decidir amb presses sobre l'ús que anem a fer. El golf és irreversible i no hi ha marxa enrere. Aleshores, perquè tanta pressa? Els únics que tenen pressa són aquells que han invertit desenes o centenars de milions d'euros en l'acumulació de sòl moguts per l'avarícia, els diners fàcils, i les perspectives de desenvolupament urbanístic, i ara es troben amb un important capital immobilitzat i improductiu. Si per una d'aquelles el golf no es fera, més d'u entraria en situació personal de fallida.
Suposarà una eixida a l'ancestral crisi econòmica a Simat?
Rotundament no. La crisi econòmica de Simat està causada bàsicament per la confluència de dos factors: apatia col.lectiva i governs municipals que no han estat a l'altura de les circumstàncies. A municipis veïns com Tavernes o Benifairó , per citar els més pròxims, no s'han vist tant afectats per la manca de feina perquè tenen en un cas l'economia diversificada, i en l'altre una potent indústria de comercialització hortofrutícola. Ambdós municipis s'han preocupat de generar sòl industrial, un detall que a Simat vam deixar de banda en el seu moment. Lluny de suposar una solució, la repercusió del sector del golf serà escassa. Cal tenir en compte que la majoria del sòl està en mans d'unes poques empreses i particulars que s'han ocupat d'acumular béns, i eixes empreses faran en el seu cas les promocions immobiliàries pel seu compte i amb els seus propis mitjans. En qualsevol cas, quan el terme estiga enrajolat, estarem on estàvem, però sense terme.
Perquè es van fixar en Simat?
Qui inicialment va posar els ulls a Simat va ser l'arquitecte d'Alzira afincat a Gandia Bernardo Montserrat, gran aficionat al golf i a la rajola, una combinació letal. Va ser qui va vendre la idea a l'ex alcalde Palomares, qui es va deixar enlluernar, com no. Juguen amb l'avantatge de l'abundància d'aigua, aigua que d'altra banda no és de cap empresa immobiliària, és del conjunt dels habitants de la Valldigna. I juguen amb l'avantatge de l'existència d'un important monument que volen fer servir com a reclam per a vendre cases. Hi ha altre factor: d'Oliva cap avall no cap una rajola més, la Safor central és una marjal, i pel nord ensopeguen amb el Parc Natural de l'Albufera. Què queda? Doncs la Valldigna.
Què suposa el golf per als particulars?
El particular d'entrada pensa que va a eixir beneficiat. No obstant, el primer que se li ve al damunt és una quota d'urbanització que per a una parcel.la de 500 metres pot rondar els 30.000 euros. Però és que abans s'haurà vist obligat a cedir el 40% de la seua propietat. A partir d'ahí se li quedarà un solar sotmés a taxes i impostos, i si la intenció és vendre, els preus de mercat són cada dia menys estimulants. D'altra banda, l'eixida al mercat de centenars i centenars de solars i vivendes el que fa és devaluar els actuals béns immobiliaris. Un propietari d'una casa al casc vell de Simat veurà reduït el valor de la seua propietat a causa de la sobreoferta al Mig l'Horta. I quin propietari no té casa al casc antic? Tots. A més, eixa sobreoferta accentua el risc de deteriorament social i urbanístic del casc antic.