dijous, 22 d’octubre del 2009

LA MISTERIOSA CARTA DE L'AJUNTAMENT

Veïns de Simat estan rebent de forma aleatòria una carta de quatre fulls amb un acord del ple de juliol referit a un tramit per a l'aprovació del PGOU, sense cap explicació addicional. No es sap el criteri que està emprant l'ajuntament per a seleccionar els destinataris de la carta. Hi ha propietaris afectats pels sectors a urbanitzar que reben la carta, altres que també són propietaris no la reben, i hi ha qui no té cap propietat i rep la missiva.
És una carta desmanegada. La majoria no entén el que diu, no sap perquè se li ha enviat, i la primera reacció és de desconcert. Molts dels destinataris han hagut de sol.licitar ajuda per desxifrar el contingut dels quatre fulls.
Arc Iris vol ajudar a resoldre el misteri. La carta no té cap efecte llevat del merament informatiu, o millor dit, en este cas, desinformatiu. L'ajuntament potser pretén simular transparència quan el que està fent és generar desconcert. O potser el que està fent l'ajuntament és rentar-se la consciència per haver aplicat el procediment abreviat a l'acord més important que s'ha de prendre en trenta anys. No hi ha precedents de remissió d'acords plenaris de forma massiva i aleatòria als ciutadans de Simat.
El que diu l'acord de ple reflectit a la carta és que l'Ajuntament dóna per vàlida la tramitació del PGOU que s'hi va fer el 2005, per tal d'estalviar-se de repetir el tràmit. És el resum en una línia del que l'ajuntament vol transmetre en quatre fulls de pesat llenguatge administratiu, tot ple de referències legislatives i fonaments de dret.
No obstant, la segona lectura és molt més densa. El tràmit fet el 2005 va estar rebutjat per la Generalitat, que va denunciar que l'exposició al públic havia estat fraudulenta perquè el que pretenia aprovar l'ajuntament no tenia res a vore amb el que es va exposar el públic, i demanà a l'ajuntament una rectificació del contingut del concert previ del PGOU, que és el que es pretén fer ara, amb quatre anys de retard. A més, donava de termini fins a final d'agost d'enguany. Eixe termini se li ha vingut al damunt a l'actual govern local, altre motiu pel que no ha tingut més remei que aplicar el procedimient de correcuita si no volia emprendre el procés de nou, amb nova exposició al públic.
El que tracta d'explicar ara l'ajuntament en eixa carta que no entén ningú és que el ple acorda retrocedir a 2005, just al moment anterior en el que la Generalitat va rebutjar el concert previ. D'eixa manera dóna per bona l'exposició pública del PGOU d'aquell any, i la resposta als milers d'al.legacions que s'hi van presentar, entre les quals hi ha les de l'actual regidor d'Urbanisme, que se li van rebutjar.
Aquell PGOU es va exposar sense camp de golf perquè es va pretendre anar d'amagat i aprovar el golf amb posterioritat mitjançant un PAI, vulnerant la nova Llei Valenciana d'Urbanisme (LUV), en intentar aplicar l'anterior, la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU).
Per tant, es suposa que el PGOU que ha remés ara l'ajuntament a la Generalitat no contempla camp de golf ni macrourbanització, però es pretén parar la mateixa trampa. S'ha deixat el sòl afectat com a agrícola d'ús comú, en compte de protegit, el que permet deixar per més endavant la decissió sobre l'ús que se li ha de donar que pot ser qualsevol, inclòs el sector del golf.
Això no s'ha explicat en la carta dura i seca que l'ajuntament ha remés de forma aleatòria als ciutadans del nostre municipi.
Qui és el responsable d'aquesta maniobra de la confusió? És de nou el megaregidor d'Urbanisme? Qui ha de donar la cara? Acudirà Serra a la reunió d'Àtica? L'ajuntament podria remetre una nova carta responent a aquests interrogants.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi han moltes formes de burlar-se del personal.
Enviar esta farragosa carta, a uns si, a altres no, és una d'eixes formes.
Tot menys fer les coses clares.

Anònim ha dit...

Vuelvo a escribir con la luz apagada
Estoy sin estar y pierdo la calma
Huyendo del daño que hacen las palabras
No miro tus fotos ni leo tus cartas

Anònim ha dit...

Fes-te'n una.

Anònim ha dit...

Ja me la feta.

Y busqué entre tus cartas amarillas
mil te quiero, mil caricias
y una flor que entre dos hojas
se durmió.
Y mis brazos vacíos se cerraban
aferrándose a la nada,
intentando detener mi juventud.
Y busqué entre tus cartas amarillas
mil te quiero, mil caricias
y una flor que entre dos hojas
se durmió...