divendres, 29 d’abril del 2016

SIMAT DISPOSARÀ DE 120.000 EUROS DELS PLANS PROVINCIALS D'OBRES

La Diputació de València ha presentat aquest dimecres el nou Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS), un programa que enguany destinarà 34 milions d'euros, el doble que el 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i 3 entitats menors, pràcticament el 100% de la província. A Simat li corresponen 120.000 euros i s'obri ara un procés per tal de decidir on s'invertirà eixa quantitat que Arc Iris confia que siga participatiu.
Tots els municipis rebran una assignació major que la d'anys anteriors en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent, sent aquesta l'única aportació d'un ens sorprenentment absent a Simat, sobretot en matèria de turisme.
D'aquesta forma es compleix l'objectiu que s’havia marcat el nou equip de la Diputació i anuncià el president, Jorge Rodríguez, en el Ple d'investidura. Es tracta de «concentrar més recursos en el PPOS i respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els municipis».
Sobre esta idea, ha començat la seua intervenció Rodríguez, que ha destacat que «després de vint anys, ja era hora de canviar la fórmula per a calcular les ajudes introduint criteris objectius i socials, com tindre en compte la desocupació de cada municipi».
Jorge Rodríguez, que ha agraït les aportacions de tots els grups, i especialment el treball del diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha afegit que el nou PPOS «posa fi a l'arbitrarietat en el repartiment de les ajudes de l’era Rus, amb plans que dirigien les inversions dels ajuntaments i els tractaven com a menors d’edat». A continuació ha cedit la paraula a la vicepresidenta Maria Josep Amigó, que ha afirmat que «el PPOS arribarà a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític».
Amigó ha mostrat la seua satisfacció per «les aportacions tant dels polítics de tots els grups com dels tècnics», i ha destacat «la capacitat d'aquest equip de govern per haver arribat a un acord sense moltes pegues, a través del qual havem sigut capaços de donar un altre aire a la fórmula polinòmica del PPOS».
«El més important és que hem escoltat i seguirem escoltant els alcaldes i que s'ha eliminat la burocràcia, en la qual es perdien molts ajuntaments», ha afegit la vicepresidenta, que ha conclòs posant en valor este «gran PPOS, en el qual pensem que és millor donar una ajuda de 100.000 euros que cinc de 20.000».
Racionalitzar els criteris
Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha sigut l'encarregat de desglossar un pla molt esperat pels alcaldes, que aplega a tots els municipis de la província de València. «El que s'ha fet és racionalitzar uns criteris que no es tocaven des del 1996 tenint en compte que la realitat dels pobles el 2016 no és la mateixa» —ha explicat Altur.
«Cada alcalde ha de saber de quants diners disposa amb l'aplicació d'una regla molt senzilla, lluny d'interpretacions i amiguismes», ha dit el diputat de Cooperació Municipal, qui, entre les novetats del PPOS, ha destacat «el període ampli per a soŀlicitar les ajudes per a afavorir que els ajuntaments puguen obrir vies de participació ciutadana i l'avançament del 85% de l’import en el moment de l'adjudicació dels projectes, cosa que suposa un baló d'oxigen per a molts ajuntaments».
Emili Altur ha destacat, entre els criteris tècnics del PPOS, el de l'adhesió al Pacte d'Alcaldes, un organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic. «Des que anunciàrem que seria un dels criteris a tindre en compte en el pla, havem passat de tretze a cinquanta-quatre municipis adherits al pacte i seguirem augmentant gradualment els anys pròxims el pes del percentatge en la fórmula del càlcul de les ajudes perquè augmente també l'adhesió dels ajuntaments».

Aprovació unànime excepte el PP
Entre els criteris del nou PPOS, a més del nombre d'habitants i la superfície, que ja es tenien en compte, destaca el percentatge de desocupació en cada municipi, l'adhesió al Pacte d'Alcaldes, l'existència de nuclis històrics o el cost dels serveis, tant els obligatoris com els no obligatoris.
L'assignació total del pla és de 34 milions d'euros, 33 milions per als municipis i entitats locals menors i 1 milió per a les mancomunitats. Tots els ajuntaments, ens locals i mancomunitats, rebran una partida superior a la que rebien del PPOS. El nou PPOS, que es va pactar amb tots els grups, ha sigut aprovat en el Ple d'aquest dimecres amb el vot a favor de tots els partits excepte el PP, que finalment s'ha abstingut.

dimecres, 20 d’abril del 2016

TRES ALUMNES SIMATERS REBEN EL PREMI EXTRAORDINÀRIA AL RENDIMENT ACADÈMIC EN PRIMÀRIA


El secretari autonòmic d'Educació i Investigació, Miguel Soler, ha lliurat aquest dimecres els premis extraordinaris al rendiment acadèmic corresponents al curs 2014-2015 a 700 alumnes de Primària de les comarques de València que s'han distingit en els seues estudis durant tota l'etapa, entre els quals hi ha els simaters Fran Blasco, Paula Pelegrí i Víctor Cabanilles. L'acte ha tingut lloc este dimarts a Les Arts on també han estat presents les famílies i una representació dels docents dels diferents centres de procedència dels premiats.
Miguel Soler ha lliurat els diplomes acreditatius en mà, acompanyat pel director general de Política Educativa, Jaume Fullana; el director general de Centres i Personal Docent, Ximo Carrión, i el director territorial de València, Santiago Estañán, entre altres responsables de la Conselleria. També ha participat al lliurament la presidenta del Consell Valencià de Cultura, Encarna Cuenca. Així, els responsables d'Educació han tingut l'oportunitat d'agrair als alumnes el seu esforç i intercanviar impressions amb ells durant l'acte.
Els premis extraordinaris al rendiment acadèmic reconeixen l'esforç i el mèrit de l'alumnat al finalitzar les diverses etapes. En el cas de Primària, l'acte tindrà la seua continuïtat aquest dimecres a la mateixa sala de Les Arts, on al voltant de 350 alumnes més rebran els premis, fins a completar, entre les dos jornades, un total de 1.050 estudiants de Primària premiats de les comarques de València.

LA VUITENA EDICIÓ DEL GRAN FONS DE LA VALLDIGNA, EL 7 DE MAIG


El CA la Valldigna i el CC la Llebre han organitzat una nova edició del Gran Fons de la Valldigna. Enguany serà la vuitena edició i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, la Mancomunitat de la Valldigna i la Diputació de València.
El gran fons tindrà lloc el dissabte 7 de maig, a les 18 hores amb eixida en el poliesportiu de Tavernes (la meta serà al mateix lloc). Els participants podran gaudir, al llarg dels 15,7 km del recorregut, dels paisatges que ofereixen les poblacions de Tavernes, Simat i Benifairó.
Les persones interessades a participar-hi han d’inscriure’s en la pàgina web www.carrerasvintage.com amb un preu de tres euros. El mateix dia de la cursa el preu de les inscripcions serà de cinc euros.

dissabte, 16 d’abril del 2016

SIMAT HOMENATJA ALS REGIDORS I ALCALDES DE LA SEGONA REPÚBLICA


L'Ajuntament de Simat ha retut homenatge als regidors i alcaldes de la Segona República en un acte celebrat este divendres al saló de plens en el qual s'han exaltat els valors d'un periode de llibertats i avanços en cultura i educació, i sobretot de democràcia entre dictadures, alhora s'ha homenatjat als representants públics locals d'aquella època, als qui l'actual alcalde, Víctor Mansanet, hadefinit com a “servidors públics, lleials defensors de la legalitat republicana i, al mateix temps, lluitadors per la llibertat, la igualtat, la democràcia, la pau i la convivència”. A l'acte s'ha llegit una declaració de reconeixement després de nomenar, un a un, tots els alcaldes i regidors republicans simaters, així com els regidors i alcaldes pedanis del nucli del Pla de Corrals. Mansanet ha apel·lat la Llei de la Memòria Històrica per a justificar un acte institucional que considera “legal, necessari i just”.
Desenes de persones, entre ells descendents dels regidors i alcaldes de la República, hi han assistit.

dijous, 14 d’abril del 2016

DELEGACIÓ DEL GOVERN ORDENA RETIRAR LA BANDERA DE LA REPÚBLICA

La Delegació del Govern al País Valencià ha enviat aquest dijous un requeriment als consistoris en els quals s'ha "constatat" la col·locació de banderes republicanes i els ha instat a complir la Constitució i la Llei de Banderes 39/1981 i a retirar-les. Així ho ha indicat la Delegació del Govern en un comunicat "davant la col·locació de banderes republicanes en edificis públics" a la Comunitat.

El delegat de Govern, Juan Carlos Moragues, ha assegurat que les accions de l'Ajuntament de València -que ha penjat una pancarta amb un dibuix de la Senyera al costat de la bandera republicana per "celebrar" el 80 aniversari de la República- i altres consistoris són "una provocació" i considera que es "fomenta la polèmica de divisió, i confrontació, obre velles ferides i fantasmes i és una demostració més del sectarisme amb el qual governen alguns dirigents polítics".

"L'exhibició és contrària a la Constitució i a la Llei i és una falta de respecte a la simbologia constitucional", ha dit, i ha afegit que, per aquest motiu, la Delegació "que vetlla pel compliment ha enviat un requeriment als ajuntaments perquè compleixin la llei i retiren la bandera republicana".

Moragues ha demanat als representants polítics "que advoquen per la neutralitat política ja que governen per a tots". La Delegació del Govern ha recordat que la Constitució en el seu article 1.3 estableix que la forma política de l'Estat Español és la monarquia parlamentària" i en l'article 4.1 es fixen els colors de la bandera d'Espanya.

A més, afegeix que l'article 4.2 de la Constitució indica que els Estatuts "podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes" que s'utilitzaran "al costat de la bandera d'Espanya als seus edificis públics i en els seus actes oficials" i que la Llei 39/1981, de 28 d'octubre per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i ensenyes, fixa en els articles 3, 4, 5 i 6 la utilització de la bandera d'Espanya per les institucions públiques.

En aquesta línia, apunta que una recent sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (29/10/2015) assenyala que "en un edifici públic, com és l'Ajuntament, no es pot fer ús de la bandera republicana ni en la balconada principal, ni en qualsevol de les seves façanes o finestres, es tracte o no d'un masteler o qualsevol altre tipus d'exhibició pública".

SIMAT REMEMORA ELS VALORS DE LA SEGONA REPÚBLICA


L'Ajuntament de Simat ha tingut un  gest, simbòlic, en honor als valors que va representar la Repúbica, truncada per la violència, la intolerància i la ignorància. Simat evoca llibertats guanyades, democràcia ampliada i aspiracions de progrés i fraternitat, educació lliure, cultura i avantguarda legislativa. Però va véncer la por a la llibertat i al pensament lliure. La façana de l'Ajuntament de Simat ha canviat hui la seua fisonomia tot recordant la II República. 

dimarts, 12 d’abril del 2016

SIMAT DEMANDA PEDIATRA CINC DIES A LA SETMANA


Les demandes veïnals circulen pel carrer, al marge dels conductes oficials, mitjançant la recollida de signatures. Centenars de simaters i simateres han signat els fulls distribuïts per tots els establiments públics en sol·licitud de la implantació de l'atenció pediàtrica de dilluns a divendres. L'escrit que insta a signar denuncia la "precària situació" del servei de pediatria al centre auxiliar de salut, i en especial als darrers mesos, com quan al gener es va interrompre el servei durant 30 dies, i posteriorment es va prestar de forma intermitent. La solució ha estat desviar pacients a la sanitat privada o als facultatius de medicina general. 

dijous, 7 d’abril del 2016

A SIMAT, NI AIGUA


Transcorregut un periode de gestació humà des que el nou Consell va prendre possessió, sembla que hi ha elements objectius per sospitar que hi ha instaurada al Govern valencià la consigna de que Simat, com Terol, no existeix. Ja va quedar clar al desembre quan els Pressupostos només assignaven mig milio d'euros a la Fundació Jaume II, com ha quedat clar que el president, Joaquín Puig, i el director general de Turisme, el neolermista Francesc Colomer, ambdós de Castelló, agranen cap a casa. 
Les promocions turístiques semblen estar fetes a mida de Castelló, i en especial de Morella. El poble del president, a més de ser objecte d'atenció especial als inseriments publicitaris de l'Agència Valenciana de Turisme, es beneficia d'ajudes a fons perdut per a l'escorxador, i d'una ajuda de tres milions per al desenvolupament econòmic. Per no parlar de les bases la convocatòria d'ajudes a mitjans de comunicació en valencià, que van reportar el passat mes de gener uns 80.000 euros a les empreses del germà de Puig, amb una difusió potencial d'uns pocs milers de persones en una comarca de només set mil habitants.
Compromís, soci de govern, està deixant fer, i a Simat ningú ha dit encara a Ximo Puig que el patrimoni històric simater és, si més no, igual d'important que el de Morella, i que la situació de crisi econòmica a Simat és pitjor que la morellana. 
El Consell agonitza econòmicament, i eixe sembla ser el pretext, però l'agonia no perjudica a tots igual. Joaquín Puig no portarà res a Simat per motius estrictament polítics, ni en restauració de patrimoni, ni en difusió turística, ni en restauració d'habitatge, ni en dinamització econòmica, ni en ajudes a empreses semiprivades, com sí va fer amb l'escorxador Carns de Morella. Els cinc dies setmanals de pediatra que es reclamen amb la recollida de signatures mai s'implantaran, la programació cultural del monestir anirà poc més enllà del teatret del frare Perutxo, la mancomunitat baixarà la persiana, l'hotel del monestir mai es farà, i Simat no serà més que en esborrall de tinta a l'article 57 de l'Estatut.

dimarts, 5 d’abril del 2016

EUPV ORGANITZA UNA RECOLLIDA DE MATERIAL PER ALS REFUGIATS SIRIANS


EUPV de Simat ha engegat una campanya de recollida de material per als refugiats sirians, preferentment roba, calçat, tendes de campanya, mantes i tot allò no perible que es puga fer servir per alleujar les males condicions en les que milers i milers de persones estan atrapades en les fronteres balcàniques. La iniciativa coincideix amb l'inici del retorn forçós de refugiats a Turquia fruit de l'acrod de la UE amb eixe país.