dimecres, 28 de desembre de 2011

PSPV-PSOE: REFUNDACIÓ O RENOVACIÓ

UN ARTICLE D'ELADI MAINAR

Refundació o renovació. Eixa és la qüestió fonamental a partir d'aquestos moments per al PSPV-PSOE. Tal com ha anat evolucionant el PSPV al llarg de dècades, la renovació sols serà un canvi de cromos, els mateixos polítics que han dut al partit socialista dels valencians, a derrota darrere derrota, tornarien al mateix lloc després d'una circumnavegació política dintre de “l'aparato” del partit. Es precisa una refundació sobre paràmetres nous, sobre idees que enganxen a la societat, i sobre tot als més joves, i sobre tot cal un canvi d’actitud. La debacle ha sigut tan gran que no hi ha precedents històrics. A les primeres eleccions democràtiques el PSOE va traure sols 118 diputats, però, eren aixó, les primeres eleccions, i Franco havia mort feia pocs anys.
Ara després de tants anys, quasi mig segle, el gran partit, el partit amb més història d'Espanya, s'ha endinsat dintre les aigues profundes d'una fosa abisal, i el que és més colpidor, és que no es veu com remuntarà eixes aigues gelades de la indiferència electoral.
Per què ho hem de dir, eixe electorat s'ha sentit traït per un dirigents que han fet polítiques que no es corresponien amb la història i la ideologia dels socialistes. Alguns podran dir que després d'aquest terratrèmol és fàcil fer qualsevol interpretació, ho acceptem, tots ara estaran encertats, però el que cal dir,és que els problemes del PSPV-PSOE no venen ara de nou, malgrat que s'han agreujat en aquestes eleccions.
La gent jove fuig del partit, no vol saber res, així el nostre electorat cada dia és més vell, i a més, els nostres dirigents s'eternitzen en els càrrecs donant una impressió de cariàtides marmòries per a les que no passa el temps, a més a més, quan alguna d'aquests polítics deixen el càrrec, són col•locats en un altra institució per a seguir dintre del circuit de la política i dels pressupostos generals. Casos en tenim ben clars i ben a prop de nosaltres. El PSPV-PSOE, amb aquesta política el que fa és ser líder en la incineració de moltes persones que es senten vàlides i no poden o no creuen en eixe partit, en el que sols pots arribar a algun lloc i lluitar per canviar la societat, si acceptes la cooptació, o si eres un afalagador dels dirigents del moment.
No es excusa el PP, el partit de la dreta més conservadora. Recordem com són elegits els seus dirigents, a la búlgara. Però els socialistes, o els que pensem amb una visió progressista de la societat, hem de ser diferents del PP, hem de tenir la nostra personalitat.
Cal doncs, fugir d'eixa mediocritat que ha agafat el partit i el domina amb congressos en el que ja esta tot dit. Cal renovar als dirigents, i cal que eixos dirigents treballen de valent per tornar al poder, i cal al menys, saber el que estan fent dintre de l’ajuntament i fora d’ell. Per exemple a Simat, encara no sabem el que estan fent els dos regidors que tenim. La seua capacitat per difondre el seu treball al consistori simater, és simplement nul•la.
Les eleccions primàries en la que participaren tant afiliats com simpatitzants seria una bona idea, també un altra proposta seria que els càrrecs polítics no estigueren més de dos legislatures, que després d'eixe temps, tornaren al seu treball, sapigueren el que és el dia a dia d’un treballador normal, eixa renovació seria la força clara per a que el partit deixara de ser magatzem de funcionaris de l’aparell, de gent que s’eternitza en els llocs dirigents del partit sense que entre sàvia nova, sense que hi haja renovació veritable.
Cal doncs, obrir-se a la societat, la majoria de les agrupacions són minses, esquifides, amb poca representativitat en la societat; són pocs els joves que desitgen entrar en aquest partit centenari que tant ha treballat pel futur, i que tanta sang ha donat per la llibertat i per una societat millor durant tota la seua història.
Necessitem, un canvi radical, no valdran les renovacions, ni els congressos amb els mateixos denominadors comuns, congressos apanyats, amb componendes a última hora, on els enemics de dies enrere, ara són amics, no val això, val això una refundació.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ni refundació ni renovació, menys espanyol i més PSPV

Anònim ha dit...

Pero açò què és, la inocentà d'Arc iris?

Anònim ha dit...

I este personatge, encara va per ahí ?, que poca vergonya que té, no la coneix.